Comisión de Seguimiento del 24 de marzo

Aunque oficialmente la reunión convocada era la de Conceptos Retributivos (que sigue sin que haya ningún avance real en todo lo referente a los pluses, complementos… de chóferes, vigilantes, celadores…) ayer jueves sólo se trataron los puntos que estaban previstos en la previa, que corresponden a la Comisión de Seguimiento.

La nueva formación on-line.

En primer lugar el Comité de Empresa recuerda en esta reunión que en el acuerdo del convenio no se exigía la aprobación de ningún examen para disfrutar de 4 días de libre disposición, sólo habla del acceso a esa formación en términos poco definidos y además se señala el error de “imprenta” que se produce en el texto del acuerdo repartido a los trabajador@s donde en vez de poner “ACCEDEIXIN pone EXCEDEIXIN”
La dirección proponía unas baterías de preguntas para demostrar el aprovechamiento algo desproporcionadas. Cuando el año pasado fueron diez preguntas, este año eran 90 preguntas con un 80% correctas en cada una de las 8 pruebas que tienes que realizar.

Finalmente la dirección retira la prueba final de 20 preguntas y queda de la siguiente manera:

Cuando entremos en la formación on-line tendremos 7 posibles cursos a elegir. De ese curso que habremos elegido, habrán 7 bloques (o temas) que deberemos trabajar independientemente para responder a 10 preguntas y responder correctamente 8 de ellas, las pregunta falladas serán señaladas. Por tanto serán 7 exámenes de diez preguntas que habrá que superar para tener derecho a los 4 días. Se podrá repetir cada uno de los exámenes las veces que hagan falta.

La dirección proveerá los medios necesarios para ayudar a las personas que no los tengan  (ordenador, los textos en papel) o tengan dificultades técnicas para hacer los cursos. Que habrá que solicitarlo a través de email o por escrito.

Por otro lado a los jubilados parciales se les permitirá disfrutar los días de este año de la formación on-line en el año siguiente. También se aceptó que estos cuatro días se pudieran avanzar en el caso de que la persona haya agotado sus días festivos y tenga una necesidad justificada. 
Estando disponible el acceso a los cursos a principio de mayo

Reposo domiciliario

Tras una discusión sobre la validez de otro tipo de justificantes médico para poder tener derecho al descanso domiciliario (un justificante de especialista, uno de urgencias o uno de médico colegiado privado) la conclusión es que  siempre que este recogido en el justificante la prescripción de reposo por parte del médico de la sanidad pública (urgencia, dentista, oftalmólogo…) que te ha visitado,  el justificante es tan válido como el del médico de cabecera del CAP. 

MANIFESTACIÓ 1 DE MAIG

MANIFESTACIÓ DE CGT A BARCELONA

1 DE MAIG A LES 11 HORES. VIA LAIETANA / JAUME I

Si hi ha una cosa tan incommovible i rígid com la pedra, això és, sens dubte, la nostra classe política i els que ens governen, encara que no ens representen. Les recents mobilitzacions a Barcelona (29 de març) i les marxes a Madrid del dia 22 de març han estat tractades pels governs d’aquí i d’allà amb la coneguda recepta d’aquesta democràcia: desaparició dels mitjans de comunicació, ocultació de les reivindicacions, violència policial i detencions. Davant la raó, silenci i menyspreu; davant la protesta, repressió.

La classe política, els empresaris, els sindicalistes de estilogràfica i tertúlia televisiva, la banca i la delinqüència organitzada entorn dels parlaments i alcaldies, la justícia polititzada, la policia brutal i repressora, tots ells i alguns més, són el problema .

El moment actual és un moment de lluita i reivindicació. No una altra cosa ha estat fent l’anarcosindicalisme al llarg de la història; una història que té un punt de referència en el 1r de maig, commemoració dels fets ocorreguts a Chicago que es van endur la vida dels que lluitaven per la dignitat i els drets de la classe treballadora i als que honrem en aquesta data, al costat de tot / es els que han donat la seva lluita i la seva sang per millorar les nostres condicions de vida, alguns dels quals segueixen enterrats a les cunetes d’aquest país, per mal de les consciències dels molt catòlics cardenals i ministres populars i convergents, devots de sagristia.

Davant la repressió, lluita. Aquesta és la nostra recepta davant la barbàrie capitalista i el discurs polític. Lluita a les empreses i als carrers, davant del sindicalisme pactista i claudicant i davant els qui exerceixen la violència uniformada. L’oligarquia i l’empresariat continuen abocant als treballadors/es a la precarietat, l’atur i l’exclusió social. Mentre va dessagnant a la classe treballadora i es desmunten tots els béns i serveis públics, el capital i la banca prossegueixen amb l’espoli d’una riquesa que generem nosaltres amb la nostra feina.

La consciència social progressa i la unió de la lluita sindical i la lluita social és una necessitat ja que els enemic són els mateixos. Per això la CGT està implicada amb moviments socials combatius i assemblearis, per sumar des de la participació i la solidaritat.

La defensa dels drets és una de les causes per les quals la CGT sortirà al carrer l’1 de Maig i moltes vegades més al llarg del que resta d’any. Mirem al passat perquè estem convençuts que tenim futur i que el present és de tots / es els que lluiten per una societat d’iguals, per una societat llibertària en el nostre cas. Que la nostra lluita d’avui sigui el millor homenatge a la memòria de la classe obrera, i la garantia que la revolució social està cada dia més pròxima.

VISCA EL 1r DE MAIG, VISCA LA CGT, VISCA L’ANARCOSINDICALISME

Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball

“Les seves crisis ens emmalalteixen encara més: no empassis el que sigui, en el lloc de treball!”

La declaració dels Drets Universals de NNUU de 1948, proclama el dret a la vida, el dret al treball, el dret a la salut i el dret a un habitatge digne, com drets fonamentals o inalienables de tots els éssers humans.

La primera pregunta que plantegem és que no existeix aquesta igualtat proclamada constitucionalment, i la desigualtat de tracte, per a les persones assalariades (la majoria de la societat), es converteix en norma en aquests temps d’estafa social, denominada pels poderosos i empresaris, crisi econòmica o recessió.

Els éssers humans no tenim un tractament igualitari per a l’exercici efectiu dels drets reconeguts a tots i totes. Per contra, els éssers humans ni naixem iguals, ni tots som portadors dels mateixos drets, a pesar que el món del dret formal insisteixi una vegada i una altra (que ho fa) a proclamar el contrari.

La sortida a la “crisi econòmica” s’està fent sobre una major precarització de les condicions d’ocupació i, alhora, sobre les condicions de vida al desprotegir a la classe treballadora de serveis públics essencials per a una bona salut: prestacions d’atur, rendes bàsiques que assegurin un mínim vital, habitatge i hàbitat accessible amb elements essencials (aigua, energia elèctrica, etc.), accés a cures i sanitat suficient i eficient, alhora que educació lliure, i clar, els costos en termes de salut són i seran elevats.

Un treballador, una treballadora precaris, on la temporalitat del seu contracte és una característica, i el contracte a temps complet i fix s’ha convertit en una anomalia, és un treballador o treballadora més vulnerable, que ocupa amb major freqüència un lloc de treball amb pitjors condicions de treball, i que “amb la condició de treballar” es veu impel·lit a “empassar-se el que sigui”.

La seva capacitat per a exercir el seu dret de protecció a la salut, es veu disminuïda, quan no anul·lada. La cadena de conseqüències, tant per la fràgil seguretat jurídica del contracte, com per l’absoluta llibertat de desprendre’s del mateix, no només disciplina al treballador i a la treballadora, sinó que li crea una consciència on el treballar en qualsevol condició: accidentabilitat, ansietat, dissociació, sinistralitat, agressions a la seva salut mental social i biològica, considera que l’important és treballar i la seva seguretat física, la seva salut, passa al plànol de la "causalitat", a veure si hi ha sort i no em toca a mi.

Els col·lectius més vulnerables a l’efecte de la crisi són els treballadors i treballadores joves nascuts en les dècades dels 80 i els 90 del passat segle, que mai han sofert una conjuntura econòmica com l’actual. No estan acostumats a viure sota pressió i molt sensibles a la conciliació de la vida laboral, social i familiar, es veuen immersos en la perplexitat d’un “sense futur i sense diners”. Dissociacions, agressivitat, ansietat, depressions…

Els treballadors i les treballadores immigrants, generalment en llocs de baixa qualificació professional, amb contractes temporals o simplement sense contracte, en atur fonamentalment i amb “rebuig latent”. Manquen d’una xarxa familiar i social, a l’estar lluny del seu país, que els aporti suport emocional, ajuda i assistència tant en l’emocional com en el no emocional. I negat el seu dret fonamental a la lliure circulació i a l’assistència sanitària, els seus nivells de salut es degraden integralment.

En el cas dels treballadors i treballadores majors de 45 anys, i especialment els que estan prop de la jubilació, la possibilitat de perdre l’ocupació i la certesa de no tornar a ingressar al mercat de treball, si es perd l’ocupació, fa aparèixer conseqüències derivades d’aquesta pèrdua, salut mental, ansietat, depressions, dissociació, etc. i alhora, les conseqüències derivades en un descens en les cotitzacions socials i per tant en la consegüent pensió. Perceben i viuen la realitat com una amenaça, paralitzant la seva voluntat.

La desigualtat de tracte ha empitjorat dramàticament a l’Estat Espanyol amb les polítiques dels governs i els poderosos “anti-crisis”. Les persones pobres: assalariats i assalariades, excloses, pensionistes, joves, dones…, som cada vegada més pobres i les persones riques i poderoses, menys del 10% de la població de l’estat espanyol, no han notat “les seves crisis” i, han traslladat a la majoria de la població una pitjor salut laboral, social i mental.

Una bona salut és acabar amb aquest sistema, el Capitalisme. Ens hi va la Vida!

SP Comitè Confederal de la Confederació General del Treball (CGT)

 Us podeu descarregar el cartell i el díptic a: http://www.cgt.org.es/28-de-abril-dia-mundial-de-la-seguridad-y-salud-en-el-trabajo

 Pdf díptic en català:

http://www.cgt.org.es/sites/default/files/CAMPA%C3%91A%20SALUD%2028%20ABRIL%20Catalan%202014%20maque

Horari de Setmana Santa

Recordeu que durant 

las dues setmanes 

de la Setmana Santa 

l'horari serà 

de 8 a 15 hores.

Concentracion en apoyo a l@s jardiner@s de Zaragoza

Concentracion en apoyo a los compañer@s de Zaragoza. 

El proximo jueves 3 de abril a las 18 horas nos concentraremos en la sede de FCC en Barcelona calle Balmes 36, todo nuestro apoyo a la lucha de los trabajadores de FCC de parques y jardines, por unas condiciones dignas de trabajo, así como el apoyo a las movilizaciones que la asamblea de trabajadores viene planteando.

POR LA RESCISIÓN DEL CONTRATO A FCC.
POR LA MUNICIPALIZACIÓN DE TODOS LOS SERVICIOS.

Manifestació "Resistència i lluita per tenir futur" el 29 de Març a Barcelona

MANIFESTACIÓ UNITÀRIA. DISSABTE 29 DE MARÇ DE 2014, 18’30 HORES A PLAÇA CATALUNYA

DESOBEDIÈNCIA 2014 DAVANT LES [RE]TALLADES DE DRETS I LLIBERTATS, ENS PLANTEM!!!!!

En aquest país i a les nostres ciutats, el feixisme, el gran capital i les oligarquies de sempre, van posant en pràctica, amb pas ferm i constant, les polítiques més reaccionàries d’Europa.
La llei de l’avortament d’aquest ministre castís, representant avantatjat del clericalisme més ranci i obscur, tira pels sòls els drets recuperats per les dones en els últims 50 anys. La llei del ministre Wert suposa una volta a l’educació dels temps del “ florit pensil” i l’esperit nacional. La reforma laboral continua pas a pas el dictat del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, aprofundint en la pèrdua de drets dels treballadors i les treballadores, aplicant un ERE i un altre, abocant a la joventut a la precarietat i a l’emigració, i enfonsant en l’abisme de l’atur a sis milions de persones.
La banca espanyola somriu mentre veiem atònits com ara el que mola són els “bancs dolents”, s’expulsa als jutges que persegueixen els delictes fiscals i es destinen fons públics per rescatar negocis privats. La destrucció dels serveis públics segueix imparable mentre paguem busos, metros i trens, a preu de limusines. La cadena de privatitzacions dels serveis bàsics com l’aigua, llum, gas, etc. no cessa; com tampoc es deté la destrucció de la sanitat pública, la retallada fins a la nàusea de les pensions de la nostra gent gran, les prestacions per dependència, les ajudes socials a les cada vegada més nombroses persones que aquest injust sistema deixa en les seves cunetes i als quals en molts casos se’ls roba fins a la dignitat de tenir un sostre.

Ens volen callats i callades i submisses i submissos. La llei mordassa i els judicis i condemnes als qui no van fer sinó exercir el seu dret a la vaga (que aviat desapareixerà també) i a la protesta enfront de tanta injustícia, són un intent d’acoquinar als joves, a la classe treballadora, i a qualsevol ciutadà assenyat que no estigui disposat a que li col·loquin de nou un jou disfressat de democràcia.
Una democràcia que resideix en un parlament al que no podem ni apropar-nos a risc de ser apallissats i mutilats, detinguts, empresonats, jutjats i condemnats com es pretén ara amb els qui fa un any es van manifestar davant el Parlament de Catalunya i amb els quals ens solidaritzem en aquesta manifestació.
Des de CGT, farts de la inconsistència i la docilitat dels grans sindicats, de les falses promeses dels polítics, de la covardia de molts jutges, del terror de les forces policials, de l’embrutiment i manipulació de molts mitjans de comunicació, de les polítiques municipals que converteixen als barcelonins en figurants d’un parc temàtic per a turistes i congressistes de jaqué al que anomenen Barcelona, fem una crida conjuntament amb altres col·lectius i organitzacions a participar en aquesta manifestació i a continuar amb la mobilització i la desobediència, fins a aconseguir un canvi real.
El 29 de març, defensem tots els nostres drets, lluitem per una societat justa, que no ens llevin allò que més temen: la LLIBERTAT.

Resistència i lluita per tenir futur

---

Manifestació "Resistència i lluita per tenir futur" el 29 de Març a Barcelona.
DIA: 29 de Març
LLOC: Plaça Catalunya de Barcelona
HORA: 18’30 Hores
Convoquen diverses entitats i moviments socials, entre ells la Federació Local de CGT Barcelona

Manifestació el 29 de març a Barcelona

MANIFEST DE SUPORT A LES ENCAUSADES PEL CAS DEL 15J DE 2011 AL PARLAMENT

JO TAMBÉ ESTAVA AL PARLAMENT…
I HO TORNARIA A FER

El dia 31 de març comença el judici contra les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Juny del 2011. Aquell dia s’anaven a iniciar el tràmits per aprovar els pressupostos amb el primer paquet de retallades a Catalunya, que va propiciar el tancament d’empreses públiques, la privatització de la sanitat, les retallades al sector de la cultura, educació, etc.

La mobilització “Aturem el Parlament” va succeir dues setmanes després del brutal desallotjament de la Plaça Catalunya a mans dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a les ordres del que era conseller d’Interior i ara ho és d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. També responsable del dispositiu policial que va disparar contra l’ull d’Esther Quintana.

La criminalització per part de la premsa subvencionada pel Govern i l’escalada repressiva que va venir després (judicis contra persones que volien impedir un desnonament al Clot, nombroses detencions a les vagues generals, multes absurdes per les persones que es manifestaven o per enganxar cartells, etc), va ser i és encara, una resposta planejada per procurar frenar l’augment de la indignació i de la força de les protestes populars contra el poder polític, econòmic i altres injustícies quotidianes, com el patriarcat i el racisme.

Durant aquells dies, la gent es va organitzar arreu per construir política des del carrer, com moltes seguim fent. La política que volem és assembleària, horitzontal, autogestionada, sense representants, és del poble i per al poble, i xoca amb la política institucional que ens governa. La qual ha estat protagonista d’un espiral de corrupció i de tenir llaços, sovint familiars o personals, amb grans empreses privades que reben encàrrecs d’obres públiques i amb els peixos grossos del poder financer.

Aquell dia érem milers de persones les que vam anar a intentar aturar el Parlament, per combatre el drama de tantes vides immerses en la misèria, els acomiadaments per les retallades, els suïcidis pels desnonaments, etc. Perquè moltes d’aquestes barbàries s’aproven dins dels murs d’aquest edifici. Per aquest motiu estàvem assenyalant els culpables el 15 de Juny de 2011 i per això mateix, ho tornaríem a fer sense por, perquè legitimem la nostra actuació, i perquè si la gent del carrer, a qui ens afecta tot això, no lluitem, ningú altre ho farà per nosaltres.

Sabem i tenim clar que aquest és un judici polític, una farsa per atemorir a aquelles que decideixen plantar cara i actuar contra els responsables de tanta precarietat. De fet, ens reafirmem al comprovar que l’acció directa contra els poderosos i generar alternatives de vida els molesta, i molt. Per això, i perquè som conscients del poder que podem tenir quan ens organitzem, no ens volem doblegar davant les seves intimidacions i fem una crida a estendre la solidaritat a aquells i aquelles que pateixen la repressió i la violència quotidiana d’aquest sistema econòmic, en les seves infinitats de formes.

Convoquem manifestació el dia 29 de març a Barcelona a les 18:30 a Plaça Catalunya.

SOLIDARITAT AMB TOTES LES REPRESALIADES I AMB AQUELLES QUE LLUITEN!!

La propera vegada que agafin un helicòpter, que sigui per marxar ben lluny i no tornar a molestar!

>>> Material informatiu, manifest, informació sobre les autoinculpacions, cartells, octavetes, etc, al web http://encausadesparlament.wordpress.com/