Sense data per al palau del Laberint d’Horta

La instal·lació, que fa prop de 40 anys que és propietat municipal, està a l’espera d’un projecte per a la seva restauració que no arriba

“Tot just l‘any vinent en farà 40 que el palau del Laberint d’Horta, conjuntament amb els seus jardins, són propietat de l’Ajuntament de Barcelona i encara no ha fet res per restaurar-lo ni té una data ni un projecte per fer-ho”, afirma Juli Fontoba, membre del Col·lectiu Agudells-Ecologistes en Acció, una de les entitats que ha impulsat el Manifest SOS Laberint d’Horta, que pretén recuperar aquest espai. “El palau s’ha deixat caure, quan dins hi ha elements medievals, com la torre Sobirana i dues sales adjacents de gran interès patrimonial que alguns historiadors situen en el segle VIII. Haches conjunt està envoltat d’una casa de camp d’estil neogòtic i neoàrab més moderna”, indica Fontoba. Abans de la cesio a l’Ajuntament, no havia tingut mai cap ús públic, “va passar directament dels marquesos de Llupià i d’Alfarràs, la família Desvalls, a l’Ajuntament i va quedar tancat, la qual cosa ha provocat que s’anés degradant”, afirma. El consistori té catalogat aquest edifici com part dels monuments històrico-artístics de la ciutat per la qual cosa Fontoba critica el que valora com a “deixadesa municipal” i afirma que “si haguessin entrat els okupes en haches edifici es mantindria millor”.

Si bé els jardins estan en bon estat, la situació de degradació del palau demana una actuació immediata. Almenys aquesta és l’opinió dels signants del manifest (prop d’una dotzena d’entitats socials del barri i d’arreu de la ciutat) que des de fa vuit mesos estan reclamant al consistori que actuï per preservar aquest edifici, declarat, conjuntament amb els jardins, d’interès segons la Carta de Florència de 1981. Per reclamarho, el 19 de setembre de 2009 es va realitzar un acte davant la porta d’entrada del Laberint d’Horta demanant que s’actuï. “En un moment de crisi, l’administració hauria de donar el do de pit i impulsar la recuperació d’aquest patrimoni que podria generar llocs de treball en feina de restauració i de formació de gent”, indica Fontoba. A més, realitzen un cop al mes visites guiades històrico-crítiques per fer difusió d’un patrimoni del qual el palau és el gran desconegut, han elaborat el vídeo “SOS Laberint d’Horta” que es pot veure al youtube i han realitzat reunions amb l’administració. Tampoc no s’entén, per part dels signants del manifest que, si es cobra entrada en concepte de museu-jardí per al seu manteniment, i és l’únic que ho fa en tota Barcelona, no es conservi en la seva totalitat

.

Ni data ni projecte

L’Ajuntament qui té competències al respecte és l’àrea de Medi Ambient que gestiona els parcs i jardins i que presideix Imma Mayol. En la reunió de l’11 de novembre de 2009 del Consell de Medi Ambient del consistori barceloní, Mayol va indicar que “no actuarien fins que no tinguessin clar quin projecte o quin ús tindrà aquell espai”, afirma Fontoba, una posició que comparteix el districte. Afegeix, però, que el problema no és tant quina proposta se’n fa sinó qui finança la reforma. Fa uns anys des de l’Ajuntament es va llençar la proposta de convertir aquell espai en un hotel que permetés que un inversor privat restaurés el palau a canvi de fer una cessió d’ús temporal per a la seua explotació. La idea va ser abandonada davant el fort rebuig veïnal”. Durant la reforma dels jardins es va sospesar de fer-hi la seu de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, però finalment es va descartar.

L’acusació de deixadesa per part de la Plataforma SOS Laberint d’Horta es reforça quan no hi ha constància de quins projectes de restauració del palau s’estan sospesant o quins hi ha sobre la taula. Tampoc no hi ha cap data, ni cap compromís temporal amb els veïns.

Els signants del manifest veurien amb bons ulls que s’hagués iniciat un procés participatiu entre la ciutadania o concurs d’idees perquè proposés usos i projectes per al palau, però, almenys per ara, no és una de les opcions del govern municipal. Els signants del manifest consideren que allò que s’instal·li en l’antiga casa dels marquesos ha de tenir una clara vocació pública i proposen crear un centre d’interpretació (que seria el primer centre d’aquest tipus a Barcelona) del futur Parc de Collserola que “forma part del nostre districte d’Horta- Guinardó”, afirma Fontoba. L’únic que existeix actualment és el que està ubicat a Cerdanyola del Vallès “i Barcelona se’n mereix un de propi”, indica. Una altra opció plantejada per la plataforma reivindicativa seria la d’ubicar una delegació del Museu d’Història de la Ciutat, per descentralitzar-lo, i¡ exposar restes ibèriques i romanes trobades a la Vall d’Horta i que, a més, comptés amb alguna sala més per a exposicions itinerants. Amb tot, sembla que aquests proyectes no acaben de convèncer l’Ajuntament, almenys de moment. Les accions de protesta segueixen, mentre el govern municipal dóna la raó als signants del manifest però respon sense concretar. Un palau i un jardí, els del Laberint d’Horta, que “formen part del patrimoni arquitectònic del nostre barri, de la nostra memòria col·lectiva. Tothom recorda haver-hi anat de petit, i també es mereix ser rehabilitat i més conegut entre els veïns d’Horta i els barcelonins pel seu valor patrimonial”, conclou Fontoba.

Publicat per Vicent Canet en el Carrer 115

ACCIÓ LABERINT

El proper diumenge dia 20 de setembre a la 1 del migdia hem convocat a la premsa a les portes del Laberint d’Horta. Es tracta de fer un acte de protesta tot reivindicant la restauració del Palau, incentivant la formació professional i la creació de llocs de treball.

Caldria que si podeu hi assistíssiu, anirem de manobres, fusters etc.

Juli Fontoba i Sogas
Portaveu del Col.lectiu Agudels-Ecologistes en Accio Catalunya

Manifest SOS Laberint d’Horta

Els Jardins del Laberint d’Horta són els jardins històrics, museu dins la natura, més antics de Catalunya, així és reconegut per la Carta de Florència, firmada pel Govern Espanyol el 1981. A l’hora, el seu palau forma part del catàleg dels monuments històrics-artístics de Barcelona.

Els Jardins del Laberint d’Horta varen costar ben car a la ciutat de Barcelona. L’any 1967, els propietaris ja no volien continuar mantenint un patrimoni que no donava cap benefici i, en canvi, comportava moltes despeses de conservació. És aleshores quan l’Ajuntament va commutar els Jardins per terrenys de l’avinguda dita avui de Pedralbes a favor dels Desvalls. L’any 1970, l’Ajuntament feia una primera restauració. Mesos més tard, s’obria per a ús de tota la ciutat, el que seria el primer jardí històric de la Ciutat. L’any 1994, després d’una nova restauració amb diners de la Comunitat Europea, obria novament les portes, amb protestes veïnals doncs, a partir d’aquesta data, el municipi fa pagar entrada, llevat dels diumenges i dimecres.

Han passat molts anys des que l’Ajuntament se n’ha fet càrrec, quaranta quasi bé, sense que a penes s’hagi actuat per tal d’aturar el progressiu deteriorament del palau. Tots aquests anys s’ha estat recaptant entrades, gravacions de pel·lícules, anuncis, etc. Doncs, bé, aquests beneficis no han anat a parar pas a la conservació d’aquest patrimoni arquitectònic, artístic i històric, per altra banda inigualable, del Districte d’Horta Guinardó i de Barcelona. El magnífic palau romàntic, de gust orientalitzant, amb detalls neo-gòtics, barrocs, i marcats motius neoàrabs, cau davant la passivitat de l'Administració. El palau enyora el soroll de les tasques dels manobres. Els nombrosos motius ornamentals, balustrades, esgrafiats i merlets s'esvaeixen amb el pas inexorable del temps i la deixadesa. Les teulades s’esfondren Els pisos s'omplen de runes. Donada la situació d’abandonament en què es troba l’antic palau per part de l’Ajuntament, i abans que aquest patrimoni cultural, històric i artístic de la nostra ciutat i sobretot del Districte d’Horta Guinardó, se’ns acabi venint a terra, les entitats cíviques i veïnals, acadèmiques, i la societat civil en el seu conjunt, hem de sumar esforços i plegades aconseguir acabar amb aquesta lamentable situació.

Per tot plegat exigim a l’Ajuntament de la Ciutat i al Districte d’Horta Guinardó que, d’una vegada per totes, restauri i doni un ús públic al magnífic llegat que representa per Barcelona el Palau del Laberint d’Horta.

Col.lectiu Cultural i Ecologista Agudells- Ecologistes en Accio Catalunya

AVV Can Papanaps-Vallhonesta

AVV Can Baro

AVV Horta

AVV Can Ricart

AVV Casc Antic

AVV l' Òstia de la Barceloneta

CGT de Parcs i Jardins

Plataforma en defensa de la Barceloneta

Sindicat d'Administració Publica de Barcelona CGT

Oficina per l'Okupació de Karcelona

Ecogays-CGB

CSO Kan Pasqual

Plataforma Horta-Carmel-Guinardó / Un altre món és possible

Assemblea de Joves d’Horta Guinardó.

Manifest SOS Laberint d’Horta

Els Jardins del Laberint d’Horta són els jardins històrics, museu dins la natura, més antics de Catalunya, així és reconegut per la Carta de Florència, firmada pel Govern Espanyol el 1981. A l’hora, el seu palau forma part del catàleg dels monuments històrics-artístics de Barcelona.

Els Jardins del Laberint d’Horta varen costar ben car a la ciutat de Barcelona. L’any 1967, els propietaris ja no volien continuar mantenint un patrimoni que no donava cap benefici i, en canvi, comportava moltes despeses de conservació. És aleshores quan l’Ajuntament va commutar els Jardins per terrenys de l’avinguda dita avui de Pedralbes a favor dels Desvalls. L’any 1970, l’Ajuntament feia una primera restauració. Mesos més tard, s’obria per a ús de tota la ciutat, el que seria el primer jardí històric de la Ciutat. L’any 1994, després d’una nova restauració amb diners de la Comunitat Europea, obria novament les portes, amb protestes veïnals doncs, a partir d’aquesta data, el municipi fa pagar entrada, llevat dels diumenges i dimecres.

Han passat molts anys des que l’Ajuntament se n’ha fet càrrec, quaranta quasi bé, sense que a penes s’hagi actuat per tal d’aturar el progressiu deteriorament del palau. Tots aquests anys s’ha estat recaptant entrades, gravacions de pel•lícules, anuncis, etc. Doncs, bé, aquests beneficis no han anat a parar pas a la conservació d’aquest patrimoni arquitectònic, artístic i històric, per altra banda inigualable, del Districte d’Horta Guinardó i de Barcelona. El magnífic palau romàntic, de gust orientalitzant, amb detalls neo-gòtics, barrocs, i marcats motius neoàrabs, cau davant la passivitat de l'Administració. El palau enyora el soroll de les tasques dels manobres. Els nombrosos motius ornamentals, balustrades, esgrafiats i merlets s'esvaeixen amb el pas inexorable del temps i la deixadesa. Les teulades s’esfondren Els pisos s'omplen de runes. Donada la situació d’abandonament en què es troba l’antic palau per part de l’Ajuntament, i abans que aquest patrimoni cultural, històric i artístic de la nostra ciutat i sobretot del Districte d’Horta Guinardó, se’ns acabi venint a terra, les entitats cíviques i veïnals, acadèmiques, i la societat civil en el seu conjunt, hem de sumar esforços i plegades aconseguir acabar amb aquesta lamentable situació.

Per tot plegat exigim a l’Ajuntament de la Ciutat i al Districte d’Horta Guinardó que, d’una vegada per totes, restauri i doni un ús públic al magnífic llegat que representa per Barcelona el Palau del Laberint d’Horta.

Col.lectiu Cultural i Ecologista Agudells- Ecologistes en Accio Catalunya

AVV Can Papanaps-Vallhonesta

BARCELONA. UNA RUTA BIÒFILA DENUNCIA LES ACTUACIONS DE LES INSTITUCIONS SOBRE ELS ESPAIS VERDS DE LA CIUTAT.

La biòfilia és el nostre sentit de connexió amb la naturalesa i amb altres formes de vida de caràcter innat i producte evolutiu de la selecció na­turai que actua en espècies intel-ligents, la supervivència de les quals depèn de la connexió estreta amb l'ambient i d'apreciació a la pràctica de les plantes i dels animals. El contrari és necrofilia. Aixi és com comenta la publicació editada per la secció sindical de la CGT a Parcs i Jardins amb motiu de la Ruta Biofila a través dels parcs de Barcelona que organitzen juntament amb el Col.lectiu Agudells-Ecologistes en Acciò Catalunya. Tot i que la ruta es fa amb el pretext de "descobrir l'entranyable relació entre les barcelonines i la natura que les envolta" -motius aparentment biòfils-, la ruta fa parada a cinc parcs i jardins de Barcelona caracteritzats, precisament, per l'actuació necròfila que l'Ajuntament de Barcelona o altres institucions han fet sobre ells al llarg de la història. És a dir, parcs que han estat tancats i parcialmentcom és el cas dels Jar­dins Costa i Llobera del Parc de Montjuìc, dissenyats enmig d'una gran operació urbanistica. També es pot destacar el cas del Parc del Centre del Poblenou, fet "per ser vist des dels hotels"; o dels parcs que s'han vist deteriorats per l'abandonament de la institució, com els Jardins del Laberint d'Horta. Tanmateix, aquestes actuacions necròfiles s'han vist contrarestades per moviments veìnals i ecologistes que, tossuts, s'hi han alçat en con­tra. La plataforma SOS Laberint, a Horta; les mobilitzacions contra el 22@ al Poblenou, o els projectes de Can Masdeu i Can Soler, a Collserola, són algunes de les resistències que han trobat "els voltors especuladors" que, segons els grups naturalistes, "sobrevolen la ciutat de Barcelona".

La polftica 'necròfila' del consistori ha fet que es tanquessin i es privatitzessin parcialment diversos parcs, com els Jardins Costa i Lloera

Cinc anys tancats per culpa de l'Hotel Miramar

Els Jardins Costa i Llobera són uns dels jardins més prestigiosos del món en el seu sector, segons el New York Times. Jardì de cactàcies situat a Montjuiic, des de 1970 va ser victima de la construcció d'un tùnel, fet per allunyar el trànsit d'un hotel de luxe i de la pràctica del tir al colomi. El tir al colomì, que es practicava des del Castell al cim de la muntanya, provocava autèntiques pluges de plom, que, un cop tocaven terra, mataven les plantes. Abolida aquesta pràctica el 1996 gràcies a la lluita del Col-ectiu Agudells i les jardineres de la CGT, els jardins van haver de fer front a l'arribada d'un hotel de luxe a uns jardins situats a tocar, els de Miramar. L'Ajuntament, inversor de la construcció de l'hotel en un 10%, va tenir la pensada de construir un tùnel per allunyar el trànsit rodat de l'hotel. La pensada va costar 6,9 milions d'euros i va suposar el desviament d'aquìfers i l'assecament dels aiguaneixos del Poble-sec, que van provocar el tren-cament d'una canonada interior a causa dels lliscaments de terrenys. Les conseqùències: una reforma que havia de durar un any i havia de costar 2,5 milions d'euros ha esdevingut una obra que ha tingut el parc tancat durant prop de cinc anys i que ha costat 4 milions d'eu­ros. Mentrestant, l'hotel s'ha quedat part dels jardins Costa i Llobera i s'ha situat privilegiadament davant els Jardins Miramar, que serveixen de parc privat durant recepcions i banquets.

Un parc contra-natura per ser vist des dels hotels

EL Parc Central del Poblenou és, segons una de les jardineres que hi treballa, Natàlia, "un parc fet contranatura". Dissenyat al mateix temps que el projecte urbanistic 22@ i com a enclavament clau de l'obertura de la Diagonal fins al Besós, Jean Nouvelle no va tenir en compte les necessitats dels éssers vius. El parc està basat en un somni del famós arquitecte , també autor de la Torre Agbar. Per exemple, la pluja (un dels elements del somni) està representada per tot d'arbres plantats sense respectar el marc de plantació (separació necessaria entre arbre i arbre perquè puguin créixer adequadament), cosa que està fent que molts arbres s'estiguin morint. Segons Natàlia, "s'ha fet una mala selecció d'espècies, que ha propiciat la proliferació de plagues i no s'han tingut en compte criteris de seguretat", ja que "les branques d'alguns arbres pengen fins a terra i dificulten el trànsit a peu". De fet, és un parc dissenyat per ser vist des de dalt i, com diuen algunes veìnes, "per ser vist des dels hotels". Cal destacar l'elevat cost de la cons­trucció del parc (44 milions d'eu­ros) o el fet que cada cadira valgui 6.000 euros. Un exemple del sense sentit que suposa aquest parc és el Pou del Món, una zona del parc on un carni descendent fet en forma d'espirai condueix a una petita construcció amb una tapa. A dins, hi ha una pantalla on s'hi hauria de veure Guayaquil (ciutat de l'Equador) a través d'una carn. l’arqui­tecte no va tenir en compte que, a Guayaquil, és de nit quan aqui és de dia i que, quan alla és de dia, aqui, el parc és taneat

Parc pùblic deteriorai a 2,17 euros l'entrada

Els jardins del Laberint d'Horta són els jardins històrics més antics de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona va adquirir-ne la propietat l'any 1967 a canvi de la com-mutació d'uns terrenys a l'avinguda de Pedralbes amb la f amflia Desvalls. Després de 40 anys de propietat municipal, diverses enti-tats ciutadanes denuncien el deteriorament i l'abandonament al qual estan sotmesos els jardins, el fet que s'hagi de pagar entrada des de l'any 1994 (excepte els dimecres i els diumenges) per gaudir d'un espai pùblic i que, una de les zones, el Jardi Eclèctic, romangui tancada al pùblic. Un dels edificis que pateix més l'abandonament és el palau, on les balustrades, els esgrafiats i els merlets es desdibuixen, s'esfondren les teulades i els pisos s'omplen de runes. El palau compta amb detalls neogòtics, barrocs i motius neoàrabs, fet que fa que les entitats el qualifiquin “d’inigualable" o "magnìfic". La deixadesa municipal no arriba, però, al Jardì Eclèctic, que conti­nua tancat tot i que, al seu interior, hi trobem dos grans arbres catalogats d'interès local, un til-ler i un cedre. Per exigir la restauració del palau i reclamar l'obertura del Jardì Eclèctic el Col-lectiu Agudells i altres enti­tats com associacions vemals, assemblees de joves, centres socials i sindicats van redactar el manifest SOS Laberint d'Horta


Escrit per en Manu Simarro i publicat a la DIRECTA el 20 abril 2011

Els veïns critiquen el declivi del palau del Laberint d’Horta

Dir que és un lloc en hores baixes seria extremadament benevolent. La primera imatge que un troba a l’arribar als jardins del Laberint d’Horta, els més antics i majestuosos de tota la ciutat, és la d’un gran palau absolutament abandonat. En ruïnes i apuntalat perquè no s’ensorri. El col·lectiu Agudells –un grup ecologista que va encapçalar la lluita (perduda) contra la tala d’alzines per construir la nova muntanya russa del Tibidabo– ha elaborat un manifest per denunciar aquesta dramàtica situació, al qual ja s’han adherit les associacions de veïns d’Horta, Can Baró i Can Papanaps-Vallhonesta, així com diversos grups ecologistes de la ciutat.
«Vista l’evident situació d’abandonament institucional en què es troba el palau, i abans que tot aquest patrimoni cultural, històric i artístic de la ciutat s’acabi d’enfonsar, les entitats cíviques i veïnals i el conjunt de la ciutadania hem d’unir esforços per aconseguir acabar amb aquesta lamentable situació», denuncia Néstor Arteaga, veí de la zona i un dels membres més actius de la campanya SOS Laberint d’Horta, que fa mesos que recopila informació sobre l’emblemàtic edifici.

REHABILITACIÓ FRUSTRADA / L’octubre del 1998, l’ajuntament va anunciar que el palau seria rehabilitat el 1999 per convertir-se en la seu de Parcs i Jardins, però finalment va optar per construir un edifici nou per acollir l’entitat a causa de la milionària inversió que significava la reforma. Avui, 11 anys després d’aquell anunci, i gairebé 40 anys després que l’Ajuntament de Barcelona n’assumís la propietat a començaments dels anys 70, l’estat del palau del Laberint és absolutament ruïnós.
Als patis d’aquest edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic, on també s’aixeca l’antiga torre medieval de defensa, s’hi han rodat escenes de pel·lícules com per exemple La ciutat dels prodigis i El perfum, diversos anuncis de televisió i fins i tot un videoclip de David Bustamante. «Els diners que es recapten cedint l’espai com a plató en tantes ocasions i la caixa que es fa amb l’entrada –2,17 euros per persona– es podrien invertir per rehabilitar el palau, tornar a omplir-lo de vida i convertir-lo en un espai obert a la ciutadania», exposa Juli Fontova, membre del col·lectiu Agudells.
«Ara seria un molt bon moment per fer-hi les obres, ja que es generarien molts llocs de treball. Quan el marquès de Llupià va construir els jardins, en ple segle XVIII, la ciutat patia una profunda crisi per la guerra amb Anglaterra, i diuen que amb la construcció es va donar feina a centenars de persones. Ara podria passar una cosa semblant», afegeix Juli Fontova.

RESTAURACIÓ PARCIAL / El 1994 es va restaurar una ala de l’edifici per instal·lar-hi una escola de jardineria de Parcs i Jardins i una biblioteca. La resta es va deixar tal com estava, i només s’hi han fet petites intervencions, com la instal·lació de puntals perquè els sostres no caiguin.
Tècnics de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona argumenten que no es pot rehabilitar l’edifici fins que no es decideixi quina serà la seva funció definitiva, però que ho estan estudiant. «Depenent del seu ús final s’ha de rehabilitar d’una manera o d’una altra. Quan es decideixi, es farà un projecte i es restaurarà», apunten fonts municipals. Als veïns, de propostes no els en falten. Suggereixen que s’hi instal·li el centre d’interpretació del parc de Collserola, i fins i tot la seu de Medi Ambient de l’ajuntament.

Un article d'HELENA LÓPEZ publicat en el Periódico

Parc del Laberint d'Horta (40 anys)

El proper divendres 18 de març farà 40 anys que l'Ajuntament va obrir al públic els Jardins del Laberint d'Horta. Amb motiu d'aquest aniversari la CGT de Parcs i Jardins de Barcelona volem denunciar la deixadesa municipal vers la conservació integral del patrimoni arquitectònic, històric i artístic d'aquest conjunt monumental.

A l’hora denunciem que un dels jardins que conformen el conjunt del Parc, el Jardí Eclèctic conegut mes com Jardí Domèstic, porta 40 anys tancat al públic, els seus majestuosos arbres monumentals, catalogats no poden ser admirats per els visitants, la ciutadania que tot i pagar entrada, constata la privacitat d'aquest magnífic jardí. I el que es pitjor la total deixadesa vers la conservació integral d'aquest inigualable patrimoni.

Secció Sindical de la CGT a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona

Més informació:

Pel gaudi ciutadà del jardí Eclèctic, del Laberintd'Horta !!!

Manifest SOS Laberint d’Horta

Ja ha sortit el número 111 de la revista Catalunya

Editorial: S’han enriquit com mai i volen que seguim pagant els i les de sempre

Reportatge: La vida en negre. En un any, un milió de persones han passat al mercat laboral informal. Joves precaris: l’Estat espanyol es converteix en el viver europeu de becaris. Dependència: la competència per treballs de cures deteriora els drets laborals. Sense papers: la crisi llança mig milió de “sense papers” a la informalitat.

Treball-economia: ERO a Nissan, Roca i Unipost, lluita a Autobusos TMB i Parcs i Jardins de Barcelona, El sector metal·lúrgic per una vaga general contra els empresaris i la dreta econòmica, Aturades estacions Adif, Trobada a Tarragona de treballadors del transport urbà, Autoritarisme a la UAB, Acomiadats ICMA i Kalise Menorquina, La injustícia social de l’Estat espanyol en xifres, L’atur a Catalunya, Assetjament a l’Hospital de Manacor, Desregulació horària en el Banc Santanderarticle d’opinió de Vicent Martínez.

Tema del mes: Manifestació de CGT a Sant Boi el 30 d’octubre, contra la crisi econòmica, la corrupció política, l’atur i la precarietat.

Entrevista central al periodista Raul Moreira: “La mobilització de la societat civil donarà lloc a les lleis”.

Sense fronteres: La CNT-F davant la situació social a França, Campanya de la CGT per la llibertat de les preses i presos polítics mexicans, Crida a la lluita contra les corporacions transnacionals, Comunicat de CGT en suport a la lluita de Kraft Argentina.

Social: Comunicat de CGT en defensa de les llibertats, Per la derogació de l’Ordenança de Civisme de Barcelona, Manifest SOS Laberint d’Horta, Crida a la mobilització pels drets de les persones immigrants, S’intensifica la campanya per la llibertat del pres anarquista Amadeu Casellas, Fa vint anys vam estar fregant la catàstrofe a Vandellòs, Pedro Álvarez, assassinat per un policia fa 17 anys, Manifestació estatal a Madrid el 14 de novembre en solidaritat amb la lluita del poble saharaui, articles d’opinió de Carlos Martini, Pep Cara i Toni Àlvarez.

Dinamita de cervell: Horst Stowasser, in memoriam, Giordano Bruno: entre l’edat mitjana i la nova ciència, La influència d’Owen en el cooperativisme català, La revista "Libre Pensamiento" estrena web, Una mirada crítica des del cinema: Senders de glòria, Cicle de xerrades de memòria llibertària a Tarragona, recepta de cuina, llibres, revistes, pàgines web, articles d’opinió de Jordi Martí, Jaume Fortuño i Carlus Jové.

Entrevista contraportada: Vidal Aragonès, advocat del Col·lectiu Ronda.

>>> Us podeu descarregar el Catalunya 111 al web: www.revistacatalunya.cat/cat111.pdf