Sense data per al palau del Laberint d’Horta

La instal·lació, que fa prop de 40 anys que és propietat municipal, està a l’espera d’un projecte per a la seva restauració que no arriba

“Tot just l‘any vinent en farà 40 que el palau del Laberint d’Horta, conjuntament amb els seus jardins, són propietat de l’Ajuntament de Barcelona i encara no ha fet res per restaurar-lo ni té una data ni un projecte per fer-ho”, afirma Juli Fontoba, membre del Col·lectiu Agudells-Ecologistes en Acció, una de les entitats que ha impulsat el Manifest SOS Laberint d’Horta, que pretén recuperar aquest espai. “El palau s’ha deixat caure, quan dins hi ha elements medievals, com la torre Sobirana i dues sales adjacents de gran interès patrimonial que alguns historiadors situen en el segle VIII. Haches conjunt està envoltat d’una casa de camp d’estil neogòtic i neoàrab més moderna”, indica Fontoba. Abans de la cesio a l’Ajuntament, no havia tingut mai cap ús públic, “va passar directament dels marquesos de Llupià i d’Alfarràs, la família Desvalls, a l’Ajuntament i va quedar tancat, la qual cosa ha provocat que s’anés degradant”, afirma. El consistori té catalogat aquest edifici com part dels monuments històrico-artístics de la ciutat per la qual cosa Fontoba critica el que valora com a “deixadesa municipal” i afirma que “si haguessin entrat els okupes en haches edifici es mantindria millor”.

Si bé els jardins estan en bon estat, la situació de degradació del palau demana una actuació immediata. Almenys aquesta és l’opinió dels signants del manifest (prop d’una dotzena d’entitats socials del barri i d’arreu de la ciutat) que des de fa vuit mesos estan reclamant al consistori que actuï per preservar aquest edifici, declarat, conjuntament amb els jardins, d’interès segons la Carta de Florència de 1981. Per reclamarho, el 19 de setembre de 2009 es va realitzar un acte davant la porta d’entrada del Laberint d’Horta demanant que s’actuï. “En un moment de crisi, l’administració hauria de donar el do de pit i impulsar la recuperació d’aquest patrimoni que podria generar llocs de treball en feina de restauració i de formació de gent”, indica Fontoba. A més, realitzen un cop al mes visites guiades històrico-crítiques per fer difusió d’un patrimoni del qual el palau és el gran desconegut, han elaborat el vídeo “SOS Laberint d’Horta” que es pot veure al youtube i han realitzat reunions amb l’administració. Tampoc no s’entén, per part dels signants del manifest que, si es cobra entrada en concepte de museu-jardí per al seu manteniment, i és l’únic que ho fa en tota Barcelona, no es conservi en la seva totalitat

.

Ni data ni projecte

L’Ajuntament qui té competències al respecte és l’àrea de Medi Ambient que gestiona els parcs i jardins i que presideix Imma Mayol. En la reunió de l’11 de novembre de 2009 del Consell de Medi Ambient del consistori barceloní, Mayol va indicar que “no actuarien fins que no tinguessin clar quin projecte o quin ús tindrà aquell espai”, afirma Fontoba, una posició que comparteix el districte. Afegeix, però, que el problema no és tant quina proposta se’n fa sinó qui finança la reforma. Fa uns anys des de l’Ajuntament es va llençar la proposta de convertir aquell espai en un hotel que permetés que un inversor privat restaurés el palau a canvi de fer una cessió d’ús temporal per a la seua explotació. La idea va ser abandonada davant el fort rebuig veïnal”. Durant la reforma dels jardins es va sospesar de fer-hi la seu de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, però finalment es va descartar.

L’acusació de deixadesa per part de la Plataforma SOS Laberint d’Horta es reforça quan no hi ha constància de quins projectes de restauració del palau s’estan sospesant o quins hi ha sobre la taula. Tampoc no hi ha cap data, ni cap compromís temporal amb els veïns.

Els signants del manifest veurien amb bons ulls que s’hagués iniciat un procés participatiu entre la ciutadania o concurs d’idees perquè proposés usos i projectes per al palau, però, almenys per ara, no és una de les opcions del govern municipal. Els signants del manifest consideren que allò que s’instal·li en l’antiga casa dels marquesos ha de tenir una clara vocació pública i proposen crear un centre d’interpretació (que seria el primer centre d’aquest tipus a Barcelona) del futur Parc de Collserola que “forma part del nostre districte d’Horta- Guinardó”, afirma Fontoba. L’únic que existeix actualment és el que està ubicat a Cerdanyola del Vallès “i Barcelona se’n mereix un de propi”, indica. Una altra opció plantejada per la plataforma reivindicativa seria la d’ubicar una delegació del Museu d’Història de la Ciutat, per descentralitzar-lo, i¡ exposar restes ibèriques i romanes trobades a la Vall d’Horta i que, a més, comptés amb alguna sala més per a exposicions itinerants. Amb tot, sembla que aquests proyectes no acaben de convèncer l’Ajuntament, almenys de moment. Les accions de protesta segueixen, mentre el govern municipal dóna la raó als signants del manifest però respon sense concretar. Un palau i un jardí, els del Laberint d’Horta, que “formen part del patrimoni arquitectònic del nostre barri, de la nostra memòria col·lectiva. Tothom recorda haver-hi anat de petit, i també es mereix ser rehabilitat i més conegut entre els veïns d’Horta i els barcelonins pel seu valor patrimonial”, conclou Fontoba.

Publicat per Vicent Canet en el Carrer 115