No deixem que eliminin arbres de
Quan els ciutadans de Barcelona pensem en els atractius de la ciutat solem recórrer als tòpics més estesos, la convivència ciutadana, el clima , la riquesa arquitectònica, amb peces de vàlua incalculable, la racionalitat de l’Eixample, els parcs, desgraciadament escassos, etc. Poques vegades pensem en l’arbrat d’alineació dels nostres carrers.
Per adonar-nos del que aquest representa només cal que comparem qualsevol dels carrers amb arbres amb els que no en tenen, con ara alguns dels trams del carrer Balmes,
Segurament no hi pensem perquè és un element que la generació actual de barcelonins sempre ha vist, sense parar-hi atenció, i si bé forma part del nostre subconscient col·lectiu ningú no ens ha fet reflexionar sobre la seva existència i la seva importància. Els nostres modestos plàtans no surten a les guies turístiques ni cap guru de la moderna arquitectura esmerça gaire temps en parlar-ne. Ho haurien de fer.
La riquesa i la potència del nostre arbrat i el confort que proporciona és difícil de trobar en ciutats equiparables a Barcelona. Moltes tenen parcs millors i més abundants que els nostres, però poques compten amb un arbrat d’alineació als seus carrers tan dens i de tanta qualitat.
Això ho hem d’agrair al geni de la generació que va fer l’Eixample que a més a més de bastir un barri admirable des del punt de vista urbanístic, es va preocupar de plantar-hi arbres, encertant tant en la seva disposició com en l’espècie escollida. En efecte el plàtan, que ara tant es critica, ha perviscut all llarg d’un centenar d’anys donant ombra a l’estiu i deixant passar el sol a l’hivern, al temps que la lluminositat que proporciona no el supera cap de les altres espècies que s’ha provat.
El mal estat que presenten molts dels nostres plàtans potser caldria buscar-lo en la mala cura que se’n té, especialment caldria veure si el sistema de poda que actualment s’hi aplica és el més escaient al nostre clima i a les condicions que han de suportar d’estrès hídric, contaminació, impermeabilització del sòl, que s’ha agreujat des que es van substituir les llambordes per l’asfalt, etc.
Tal ha estat la importància de l’arbrat en els nostres carrers que actualment no es concep cap actuació urbanística sense preveure la plantació d’arbres o la reposició dels que per un o altre motiu resulten danyats.
Capítol especial entre els carrers amb arbres a Barcelona, mereix l’Avinguda Diagonal, especialment en el seu tram comprès entre la plaça Francesc Macià i la plaça de les Glòries.
En aquest tram d’avinguda hi trobem una alternança d’arbres caducifolis, els tradicionals plàtans, i perennifolis, alzines i palmeres segons els sectors, que disposats al tresvol permeten la presència de verd tot l’any i major o menor insolació a l’hivern o a l’estiu.
Quan els plàtans broten a la primera, la contemplació de la volta vegetal que formen sobre l’avinguda d’una punta a l’altra, és un espectacle d’un bellesa difícil de trobar en una ciutat tant dura com Barcelona.
Malgrat tot, la ciutat no ha dedicat la cura que es mereixen aquests arbres centenaris. Així, s’ha permès la proliferació dels nius de les cotorres que darrerament s’han instal·lat a les palmeres, fins que el seu pes excessiu, probablement combinat amb l’atac de l’escarabat morrut, n’ha fet caure algun exemplar, s’ha tingut poca cura amb la poda dels plataners, fet que sembla que es va corregint darrerament i no s’han pres mesures de control de les plagues, especialment en les alzines però també en les altres espècies.
Ara l’Ajuntament de Barcelona anuncia la intenció de reformar
Encara es desconeixen els projectes concrets que es presentaran a la consideració dels ciutadans però convé estar amatents a la incidència que puguin tenir sobre els arbres actuals. Cal recordar el que va passar quan es va construir el tramvia entre la plaça Francesc Macià i la zona universitària i la eliminació d’arbres que va comportar.
Segons les informacions que van apareixent de manera fraccionada i incompleta en els mitjans de comunicació, la construcció de la plataforma del tramvia, pot afectar a una de les fileres dels arbres. Els tècnics urbanístics tendeixen a considerar l’arbrat un element més del mobiliari urbà que es pot traslladar, substituir, o eliminar en funció de les necessitats d’un projecte concret, amb la certesa de que en el nou projecte es preveurà la implantació de nou arbrat que compensarà els exemplars que s’eliminin.
Això és particularment inapropiat en el cas de
En una recent conversa, un alt responsable de l’urbanisme de la ciutat, em va manifestar que els arbres que s’afectessin es podrien substituir per exemplars grossos. L’experiència em demostra que plantar arbres grossos mai no dona bon resultat a mitjà o llarg termini. Els arbres trasplantats grossos, excepte les palmeres, vegeten malament, no creixen i en molts casos acaben morint en pocs anys.
Capítol a banda mereix la consideració de si un sostre arbrat com ara tenim a
Cal tenir en compte per altra banda, que quan un projecte ja està aprovat resulta molt difícil modificar-lo, per moltes actuacions que s’emprenguin.
Per tot plegat cal que tots els ciutadans que ens estimem els arbres, i diria que ens estimem la ciutat, estiguem amatents a les noticies que vagin sortint al respecte i participem activament, en qualsevol iniciativa ciutadana que s’emprengui o que puguem promoure per fer arribar a l’Ajuntament la oposició més ferma a qualsevol projecte que representi la eliminació d’arbres de
Antoni Obiols Franquesa
Fotos: · Viento de poniente · Otto Hans · Otto Hans · Otto Hans ·
· Ferran Nogués · Mike =) · Ricard Cugat. El Periodico ·
Article extret de Amics arbres-Arbres amics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada