El procés de degradació dels serveis públics ha estat una constant en l’Ajuntament de Barcelona, sobretot des de la década dels noranta. Però mai com ara s’havia evidenciat de forma tan clara el menyspreu per la tasca profesional dels empleats públics. En el cas de l’Institut de Cultura, en els últims anys del 2007 al 2010, la destrucció de serveis ha estat nefasta, ja que ha comportat també la destrucció d’equips de professionals experimentats en una gestió altament especialitzada. Això ha provocant una diáspora d’experts que han anat a parar a districtes i altres àmbits on han hagut de tornar a començar una nova etapa de la seva carrera professional amb una evident sensació d’haver hagut de deixar enrera moments d’intensa implicació en el treball d’equip.
Malbaratar els esforços dels treballadors i les treballadores públics és un malbaratament dels recursos públics, i això en temps de crisi és una greu negligència técnica i política.
Els esforços del primer ajuntament democràtic per enaltir la funció pública i netejar la imatge del “típic funcionari” corren un risc seriós de caure en l’oblit. La desmotivació que provoca la precarització dels serveis públics, amb les freqüents “externalitzacions” no porten a res més que a la desafecció o al desànim. Sembla com si des de les direccions i gerències es fomentés l’aparició d’un neofuncionariat passiu i negat de criteri ni deontològic ni ideològic, com en els temps de l’ajuntament predemocràtic. És potser que el neoliberalisme dominant en les direccions técnico-polítiques de l’Ajuntament de Barcelona està mancat d’interès pels serveis públics? Per què importa tan poc el manteniment de l’experiència profesional? Per què es vol fer tàbula rasa del criteri expert dels funcionaris municipals?
En temps de crisi: manteniment i dignificació dels equips professionals i dels serveis públics. No a les externalitzacions mileuristes. No a la precarització dels serveis públics a l’Ajuntament de Barcelona
PARTICIPA A LA CGT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada