La democràcia real està segrestada. Tenim una farsa anomenada
“democràcia participativa” basada en un vot cada quatre anys. Una
democràcia segrestada per la banca, la patronal, els lobbies mediàtics i
els polítics al seu servei, un fet que ara es veu incrementat amb el
segrest de la sobirania popular portat a terme per la Troica i els
mercats financers i executat amb el consentiment i la col·laboració de
la majoria dels partits polítics, contribuint entre tots a l’empobriment
progressiu de la majoria de la població.
Portem mesos d’intenses mobilitzacions en tots els sectors socials,
comprovant dia a dia que no pot haver-hi democràcia quan les
institucions que diuen representar-la es mouen per interessos que no són
els de la majoria. Perquè no tenim res que parlar amb un poder que ha
demostrat sistemàticament ser cec, sord i mut a justes i concretes
demandes d’igualtat i justícia social. Per això és una necessitat
inaplaçable rescatar a la política d’un règim econòmic insostenible i
depredador: el sistema capitalista.
Amb la mobilització social hem de posar en el centre la recuperació
de la sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de la democràcia, la de
veritat, la de base, la que dona veu i participació real a la gent. Hem
creat nombrosos processos de lluita, espais de participació i discussió
en les xarxes i en les places, en els barris i en els centres de
treball, i hem portat a terme iniciatives que volem seguir desenvolupant
des de baix, sense dreceres i pas a pas.
Perquè creiem que el temps de les decisions preses per uns pocs ha
acabat; perquè, enfront de qui volen deixar-nos sense futur, tenim els
mitjans i la intel·ligència col·lectiva per a decidir i construir la
societat que volem; perquè no necessitem falsos intermediaris, sinó
recursos i eines col·lectives que fomentin activament la participació
política de totes les persones en els assumptes comuns.
Hem de cridar ben alt a qui diuen manar-nos que no, que desobeirem
les seves imposicions injustes, com la de pagar el seu deute, i que
defensarem els drets col·lectius: l’habitatge, l’educació, la salut,
l’ocupació, la participació democràtica, la cultura... Hem de construir i
consolidar un procés que permeti que els responsables de la crisi
deixin de ser impunes, perquè els piròmans que han provocat la nostra
crisi no siguin recompensats i comencin, en canvi, a ser jutjats.
Volem recuperar la responsabilitat sobre el nostre propi futur sense
acceptar imposicions, per a dir-los a qui tenen segrestada la democràcia
que ha arribat el moment d’anar-se’n. Hem de construir un procés de
participació directa obert en el qual determinem i engeguem les eines de
participació i mecanismes jurídics i polítics que necessitem per a
garantir que les decisions col·lectives siguin completament efectives i
realment democràtiques.
Hem de negar-nos a acceptar la por, la impotència i la desorientació
sorgides de la reducció de la política a l’economia i les seves
conseqüències feixistes, xenòfobes, racistes i masclistes. I buscar una
sortida col·lectiva.
Convidem a totes les persones que vulguin acompanyar-nos a dir prou! i
a continuar aquest camí per a rescatar la democràcia directa i
construir la sobirania popular.
En defensa del drets laborals i socials, de la justícia i la
llibertat, tots i totes som necessàries, en el camí d’una societat
llibertària.
* Editorial del núm. 146 de la revista Catalunya/Papers de gener 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada