El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més
vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament
està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van
sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial
i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de
Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia
a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre
judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els
fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta
convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.
No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22
anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia
l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els
estaments oficials.
La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les
Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments
dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada
pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar
qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de
presó desproporcionades i injustificades.
Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i
irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort
en ple carrer
de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els
fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels
immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.
Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora
que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer
tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen,
infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema
judicial.
Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació
que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials,
polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment,
quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació
alternatius.
La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg
la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència
física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments,
els muntatges judicials i policials, els assassinats.
Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta
convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la
solidaritat de totes
i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i
fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la
repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La
memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu.
Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de
tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les
víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència,
conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des
d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat
que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència
de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el
futur del seu mateix patir.
Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les
Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a
una, ens toquen a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada