divendres, 8 de febrer del 2008

Barcelona riega calles con agua potable pese a la situación de emergencia

Amb aquest títol, avui, han publicat en el diari el Pais un article de F. Balsells sobre la sequera

Hacer frente a la sequía, pero sin prisa. Barcelona empleó ayer agua potable para regar y baldear pese a que el pasado lunes se decretó el estado de excepcionalidad 2, que limita el uso del agua de boca al abastecimiento doméstico.

El Ayuntamiento prefirió empezar el decreto por el tejado. El pasado martes, comunicó en una nota de prensa que había "activado las medidas de ahorro previstas". No se actuó con la misma presteza para avisar a los brazos que manejan el agua. Los trabajadores del Instituto Municipal de Parques y Jardines, que dirige Imma Mayol (ICV), seguían ayer sin recibir la circular con las indicaciones. "Sólo sabemos lo que hemos visto en los medios. Nadie nos ha dicho nada", comentó un trabajador al tiempo que irrigaba conectado al agua potable.

Un portavoz del Ayuntamiento admitió que algunas zonas seguían regándose con agua de boca, dada "la dificultad de avisar a todos sobre la nueva situación". Fuentes sindicales afirmaron que habría bastado enviar una circular para notificarlo a las 73 brigadas de jardinería municipal.

"No es lógico tan poco esfuerzo para informar a los jardineros", apuntó otro sindicalista. El Ayuntamiento arguyó que las medidas se adoptaron el martes por la noche, "pero el decreto es tan inédito que no podía esperarse una reacción ordenada". El consistorio no había previsto, por tanto, ningún plan de actuación en caso de que la sequía persistiera. Once meses, el periodo que los embalses acumulan con niveles críticos, no dan para tanto.

dijous, 7 de febrer del 2008

COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Aquí teniu un resum de la reunió del Comitè de Seguretat i Salut celebrat el passat dia 24 de gener

1.- Accidente de la grúa del camión 55: en la investigación del fabricante se dice que el trabajador no decía la verdad sobre lo sucedido y que fue un fallo del gruista.

2.- Adaptación de puestos de trabajo: se nos comunica que de los 6 trabajadores pendientes de adaptación no se ha arreglado ninguno, es más a uno de ellos lo han enviado a casa hasta que le encuentren un lugar de trabajo apropiado.

3.- Compra de taquillas: Las taquillas previstas de comprar para el año 2007 no se compraron, vulnerando lo acordado, pero este año se han comprado 93 y el resto nos dicen que se compraran este año.

4.- Obra de un restaurante en el Parc de Joan Brossa: ponen en duda que se de concurrencia de empresas en este parque aunque la obra se esté haciendo en el interior del parque y los camiones de materiales entran por el parque por un acceso público y todo su entorno es parte del parque y allí actúan los jardineros.

5.- Podathor: La empresa nos vuelve a comunicar que han paralizado las Podathor y que volverán a trabajar. Se han pedido las bajas de los vehículos. Se piden explicaciones de porqué habiéndose revisado las máquinas por Umesa se ha vuelto a romper un eje. Se piden responsabilidades. Asimismo se vuelven a pedir las evaluaciones de las brigadas de poda con 4 personas.

6.- Protocolo de Trepa: se nos entrega un borrador de protocolo muy extenso para que sea revisado por los delegados de prevención. Comentamos que los delegados no han sido convocados a las reuniones de la comisión que lleva el tema y ellos silvan.

7.- Comisiones del acuerdo de convenio:

Planificación del año 2008: se ha terminado el plan y está firmado.

Protocolo en caso de Acoso: está listo un borrador, pronto estará acabado.

Adaptación de lugares de trabajo: esta comisión no se ha reunido más que una vez y no realizó ningún trabajo (ver punto 2).

Protocolo sobre dependencias: la empresa cambia a los que formaban esta comisión y se dice que retomarán el trabajo realizado en el 2006.

Mejoras en el vestuario: no se pone mucho por parte de la empresa para avanzar en este terreno y la ropa probada y aparentemente de forma muy satisfactoria no podrá ser incorporada antes del verano del 2009, en caso de que la empresa acepte los resultados del trabajo de esta comisión.

8.- Centros de trabajo:

Gel: se acuerda colocar dosificadores de gel en las duchas.

Can Mestres: Se ha terminado la obra de la entrada del recinto como dijo el Inspector de Trabajo, separando la entrada de personas y de vehículos, esta última metida hacia dentro para facilitar la entrada y salida de vehículos en condiciones de seguridad.

Parc de l'Escorxador: se colocarán módulos las próximas semanas para evitar las condiciones del centro antiguo.

Sagrada Familia: se informa de la inminente colocación de módulos para suplir la falta de condiciones del centro viejo.

Viviendas Congreso: se informa de las malas condiciones de este centro, la empresa aparentemente sorprendida dice que ya dirán algo.

Laberinto: Se informa de la inauguración del módulo destinado a las mujeres de ese centro. (dos días después nos enteramos de que lo retiran por insalubre).

9.- Plan de adecuación de centros de trabajo: se informa de que se entrega toda la documentación sobre centros de trabajo a una ingeniería para que esta prepare un estudio de necesidades para adaptar los centros a lo regulado por ley y un plan de prioridades y de actuaciones.

10.- Adaptación de centros de trabajo y vestuarios al Plan de Igualdad: se solicita que se tenga en cuenta a la hora de realizar el plan del punto 9 sobre centros de trabajo para así adelantarnos y no hacer obras que posteriormente tuvieran que rehacerse.

11.- Muelles de descarga: se comunica que estos no se adaptan a los nuevos vehículos Trade y que se han de revisar. No se puede hacer la descarga en condiciones.

12.- Accidentalidad 2007: se nos entrega una hoja con dos gráficas demasiado simples sobre ésta para hacer valoraciones realistas. Parece que los sucesos atendidos en mutua son ligeramente inferiores a los años anteriores.

Com no podar un arbre

dimarts, 5 de febrer del 2008

Assemblea de Treballadors/es




Avui 5 de febrer s'ha celebrat l'Assemblea de Treballadors/es per a decidir davant els constants incompliments del conveni per part del Institut quines mesures de pressió adoptàvem.

Davant les dues propostes presentades:

Proposta CGT

Accions en els actes del Ajuntament

Dia 29 de febrer 2 hores d'assemblea i 3 hores de vaga

Dia 5 de març assemblea valoració negociació i ratificació vaga dia 7 de març

Dia 7 de març vaga de jornada completa (7 hores) i manifestació fins a la plaça Sant Jaume

Proposta CCOO-USOC que va ser la majoritària en el Comitè d'Empresa

Accions en els actes del Ajuntament

Dia 29 de febrer Assemblea i concentració en la Plaza Sant Jaume

L'Assemblea ha decidit majoritàriament (65% dels presents) donar suport la proposta de CCOO-USOC, mentre que la proposta presentada per CGT va rebre el 30% de suport dels/es presents en l'Assemblea.

La Secció Sindical de CGT valora de forma molt positiva l'alt percentatge de treballadors/es que han expressat la seva voluntat de lluitar contra les mesures antiobreres de la direcció del Institut.

PD.: Volem que quedi constància de la nostra queixa formal pels impediments que han posat els serveis de seguretat del local de CCOO que han expulsat a un company d'autobusos de Barcelona que estava repartint un full informatiu sobre el conflicte que tenen i sobre la manifestació que van a realitzar el dissabte dia 9 de febrer.

Comisió d'Interpretació del Conveni

Amb la sorpresa d’haver rebut en les nostres cases un escrit del Gerent de Parcs i Jardins sr. Jordi Campillo on ens exposen que estan disposat a negociar, només per ells, una sèrie de reivindicacions sobre compactacions (Pràctic 2ª a Pràctic 1ª, Cap de Colla a Encarregat i Complement de Lloc de Treball Conservador) i sobre diferents plusos (Poda vial i Fito), deixant fora de la negociació la resta de pluses (vigilància, camió benzina...) i compactacions d'altres categories (oficial 2º maquinistes a oficial 1ª conductor...)
El dilluns passat dia 4 de febrer ens trobem que la reunió que estava convocada de la Comissió d'Interpretació del Conveni, la responsable del qual és la Inspectora de Treball Lourdes Barbal, havia estat suspesa unilateralment per la direcció de l’Institut. La inspectora de Treball Lourdes Barbal, a pesar que ella no havia desconvocat la reunió no va aparèixer pel carrer Tarragona que era on s’havia de realitzar, no va exercir la seva responsabilitat com Presidenta de la Comissió, per això el Comitè va registrar un escrit de queixa a la Presidenta de la Comissió i cap a el director de RRHH

Salvem la Iniciativa Legislativa Popular sobre la Fibromialgia i el Síndrome de Fatiga Crònica

Més de 130.000 catalans han signat la ILP perquè les persones amb fibromialgia o en Síndrome de la Fatiga Crònica tinguin el mateix accés a serveis sanitaris que altres malalts, perquè ara tenen llistes d'espera de 2 anys. L'únic accés que tenen aquests 200.000 catalan@s és en Atenció Primària on no els poden atendre ni fer les analítiques rellevants ja que aquestes malalties són multisistémicas i altament complexes i invalidants. Aquests malalts en llistes d'espera per als pocs especialistes que hi ha ara, empitjoren i molts se suïciden de desesperació de no tenir diagnòstic ni tractament. Per això aquesta ILP demana suficients unitats especialitzades per a atendre sense haver d'esperar dos anys.

El qual gent malalta hagin recollit 140.000 signatures és històric ja que només es necessitaven 50.000. Encara així, el Parlament, amb els seus temors que el poble exerceixi els seus drets democràtics, estan intentant evitar l'ocupar-se d'aquesta ILP (que ja ha entrat en el Parlament), sobretot no volen que es parli d'això durant la present campanya electoral. I després de les eleccions volen presentar una esmena a la totalitat i així anul•lar aquesta la ILP i, en realitat, anul•lar de facto la Llei de ILPs. Per què no vol aquest govern donar serveis sanitaris a aquests malalts? Seran els costos d'atendre a aquestes noves malalties? Seran els costos de les pensions? (El SFC és 80% invalidant i la FM és 20% invalidant). O serà que la majoria de les persones malaltes són dones?

Què penses tu? Comparteix la teva opinió amb els quals decideixen:

- Consellera de Salut, Marina Geli, consellera.salut@gencat.net

- Presidenta Comissió Salut, carme.figueras@parlamen.cat, (PSC-CPC)

- Vicepresident Comissió Salut, Sr Lluís Postigo, lluis.postigo@parlament.cat

- Secretari Comissió Salut, Xavier Crespo, xavier.crespo@parlament.cat

- Antoni Comín (Grup PSC-CPC), antoni.comin@parlament.cat

- Uriel Bertrán (Grup ERC), uriel.bertran@parlament.cat

- Mercè Civit (EuiA), merce.civit@parlament.cat

- Caterina Mieras (PSC), caterina.mieras@parlament.cat

- Nuria Segú (PSC), nuria.segu@parlament.cat

- Francesc Sancho (Grup CiU), francesc.sancho@parlament.cat

- Belén Pajares (Grup PP), belen.pajares@parlament.cat

- Jordi Miralles (EUiA), jordi.miralles@parlament.cat

UNA ESMENA A LA TOTALITAT DE LA ILP ÉS ANUL•LAR LA LLEI DE ILPs!

Col.letiu Jartas

colectivo.jartas@yahoo.es

diumenge, 3 de febrer del 2008

En suport a les reivindicacions dels conductors d’autobusos de TMB


El pròxim dia 9 de febrer els company/es del Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona han convocat una manifestació en la ciutat de Barcelona a les 18 hores en suport a les reivindicacions dels conductors d’autobusos de TMB i en protesta per la repressió generalitzada dels Mossos d’Esquadra respecte als company/es que es van mobilitzar el mes passat durant els set dies de vaga que van portar endavant, vaga convocada pels sindicats Actub i CGT; i molt especialment la brutal pallissa al nostre company Teodoro després de ser detingut mentres vetlava pel compliment estricte dels serveis mínims durant els dies d’aturada.

Aquesta convocatòria se suma a la convocatòria realitzada pel Comitè de descansos de TMB, del que forman part important els companys de la secció sindical de CGT, i que ha tingut el suport de múltiples entitats, sindicats, associacions i col·lectius, tant del seu sector com d’altres.

Des del Sindicat de Transports i des de la Federació Local de Barcelona de la CGT fem una crida a tots els companys dels sindicats de Barcelona i de les comarques mes properes , així com al conjunt de l’afiliació a Catalunya perquè la CGT estigui ben present en la manifestació i concretar amb la nostra assistència el suport a la justa lluita dels conductors de bus de TMB

DOS DIES !!!

LA LLUITA DELS CONDUCTORS/ES D’AUTOBUSOS

CartellEl Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona vol fer arribar a tots els treballadors la informació necessària per a entendre i defendre amb els millors arguments la lluita dels conductors d’Autobusos. Per a això reproduïm la informació que ens transmet la Secció sindical de la CGT en Autobusos.

Cal dir, que el problema dels descansos dins del col·lectiu de conductors i conductores és un conflicte antic el qual ja va portar fa alguns anys a altres mobilitzacions. Els conductors /es de TMB, treballem 1690 h. més 83 hores de temps de presències mínimes i 80 hores extres.

En la passada negociació del conveni (2005-08) que actualment tenim, tots els sindicats en les seves diferents plataformes de conveni especificaven aconseguir els dos dies de descansos setmanals com un dels punts prioritaris dins de la dita negociació.

Després d’un any simulant negociar, el dia 28 de desembre del 2005 els sindicats UGT, CCOO i SIT firmen el conveni 2005-08, a esquena dels conductors/es (afirmem a esquenes, ja que es va celebrar un referèndum, en el qual la majoria dels conductors/es van votar NO al conveni) i clar està, sense aconseguir els dos dies de descans setmanal.

Transcorre un any des de la firma, i els conductors/es segueixen queixant-se a tots els delegats sindicals per la falta de descansos, així que des de CGT, coincidint amb la publicació d’un nou Reial Decret 902/2007 (aplicant aquest als nostres temps de treball, ens ofereix la possibilitat d’aconseguir més dies de descans), es decideix emprendre una campanya destinada a donar a conèixer la nostra situació i a forçar una negociació que semblava oblidada pels altres representants.

La campanya es compon de moltes accions entre elles: s’envien cartes a la direcció de TMB, a tots els partits polítics, a la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), i també es fan diverses enganxades per Barcelona amb distints cartells, adhesius, xapes, etc… Tot amb la intenció de forçar reunions amb uns (direcció, partits polítics) i donar a conèixer la situació a altres (ciutadans i usuaris). La direcció i els partits polítics ens responen amb el silenci durant mesos, la FAVB ens mostra el seu suport i comprensió en la nostra reivindicació. El 21 de novembre davant de l’immobilisme per part de la direcció de TMB, ens veiem en l’obligació de convocar una aturada de 5 hores per a convocar tots els companys/es i celebrar una assemblea perquè siguin ells qui decideixin com hem de seguir avant. L’assistència en Plaça Universitat va ser del tot massiva, prop de 1800 companys/es se van reunir i es va decidir: Que si en el terme d’un mes l’empresa o l’Ajuntament de Barcelona no mostra cap proposta ferma que acabe amb la falta de descansos, convocaríem vaga per Nadal.

Passen els dies i les úniques propostes per part de la direcció, són efímeres i del tot faltes de contingut, volent-nos fer retrocedir en les nostres condicions laborables.

Una vegada convocada la vaga, l’empresa no escatima en recursos de qualsevol tipus, no per a negociar, sinó per a infondre por entre la plantilla, desacreditar als sindicats convocants (CGT i ACTUB) públicament, gastant diners de tots els ciutadans/es en anuncis en la premsa, afirmant amb rotunditat que els dos dies de descans setmanal ja els gaudim i que el que busquem és una pujada de salari encoberta. La Direcció trenca les negociacions, i ens veiem abocats a una vaga de 7 dies en unes dates molt assenyalades.

El primer dia de vaga, a la direcció de TMB li sorgeix un problema amb el qual no comptava, i és que el 85% de la plantilla secunda l’aturada i està decidida a lluitar.

La seva prepotència i la dels seus sindicats, junt amb la desídia els gasten una mala passada.

L’Assemblea celebrada en les cotxeres de Sants, demostra per segona vegada que els conductors/es, si lluitarem pels dos dies. Van passar els primers quatre dies de vaga, i uns companys van decidir iniciar una vaga de fam en la Plça. Sant Jaume, per a mostrar als ciutadans de Barcelona, la intenció per part dels treballadors de buscar solucions al conflicte. Segons el vicepresident de TMB, Didac Pestanya aquesta iniciativa va ser qualificada com: “acción del s. XIX y una prueba de que no querían negociar sino una revolución.”

Comencem l’any nou amb la vaga de tres dies, però l’empresa en aquesta ocasió si estava preparada per a afrontar l’aturada; no amb diàleg i la negociació sinó amb la brutalitat policial. Les portes de les cotxeres es converteixen en autèntics assentaments militars, la qual cosa provoca que l’ambient es calfi, fins que arriba la vesprada del dia 3 de gener, i en les portes de Zona Franca, per orde dels responsables del centre, els Mossos d’Esquadra ens retiren per la força de l’interior de la cotxera. Teodoro C. C, afiliat de la CGT, rep per part dels Mossos d’Esquadra una brutal pallissa, mentres intentava controlar els serveis mínims i oferir les últimes informacions als companys i companyes que havien de realitzar els serveis mínims. Després de la pallissa, una vegada emmanillat, Teo va ser conduït a la comissària de Les Corts on va passar la nit i l’endemà va ser conduït fins al jutge. Teo està pendent d’un judici on li demanen presó.

Com podeu llegir la situació en TMB, lluny de trobar alguna via que posi fi al conflicte, s’està enquistant cada dia més. Els altres sindicats que formen part de l’empresa (UGT, CCOO i SIT) segueixen en la seva postura de no recolzar els treballadors i amb el seu discurs empresarial cap a la plantilla. Continuen assistint a les reunions amb l’empresa sense aportar solucions, callant i utilitzant les seves tàctiques rèptils per a dividir als conductors/es, però l’ànim entre la plantilla no decreix i estem decidits a seguir en la nostra lluita.

Des de la Secció Sindical d’Autobusos de la CGT, volem demanar a tots i totes les afiliades de la CGT que ens ajudin en tot el que puguen. Aquesta és una lluita per aconseguir unes millores laborals, però que ens pot servir a tots/es per a enfortir un sindicalisme alternatiu, on siguim els treballadors/es de qualsevol empresa els que decidim sobre el nostre futur i no des de les executives dels sindicats patronals. Però també dir-vos que si perdem aquesta lluita, pot desembocar en la destrucció de la CGT en la nostra empresa. La direcció de TMB ha obert 25 expedients molt greus a treballadors, molts d’ells de la CGT; clarament està intentat acabar amb el sindicalisme combatiu.

Per tot això, el Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona, demanem a tots els afiliats i treballadors que aquesta lluita la feu vostra
MANIFESTACIÓ EN SOLIDARITAT AMB ELS CONDUCTORS/ES D’AUTOBUSOS DISSABTE, DIA 9 DE FEBRER, A LES 18 HORES PLÇA. UNIVERSITAT –BARCELONA-

Gràcies a tots/es pel vostre suport i solidaritat.

Salut