diumenge, 3 de febrer del 2008

En suport a les reivindicacions dels conductors d’autobusos de TMB


El pròxim dia 9 de febrer els company/es del Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona han convocat una manifestació en la ciutat de Barcelona a les 18 hores en suport a les reivindicacions dels conductors d’autobusos de TMB i en protesta per la repressió generalitzada dels Mossos d’Esquadra respecte als company/es que es van mobilitzar el mes passat durant els set dies de vaga que van portar endavant, vaga convocada pels sindicats Actub i CGT; i molt especialment la brutal pallissa al nostre company Teodoro després de ser detingut mentres vetlava pel compliment estricte dels serveis mínims durant els dies d’aturada.

Aquesta convocatòria se suma a la convocatòria realitzada pel Comitè de descansos de TMB, del que forman part important els companys de la secció sindical de CGT, i que ha tingut el suport de múltiples entitats, sindicats, associacions i col·lectius, tant del seu sector com d’altres.

Des del Sindicat de Transports i des de la Federació Local de Barcelona de la CGT fem una crida a tots els companys dels sindicats de Barcelona i de les comarques mes properes , així com al conjunt de l’afiliació a Catalunya perquè la CGT estigui ben present en la manifestació i concretar amb la nostra assistència el suport a la justa lluita dels conductors de bus de TMB

DOS DIES !!!

LA LLUITA DELS CONDUCTORS/ES D’AUTOBUSOS

CartellEl Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona vol fer arribar a tots els treballadors la informació necessària per a entendre i defendre amb els millors arguments la lluita dels conductors d’Autobusos. Per a això reproduïm la informació que ens transmet la Secció sindical de la CGT en Autobusos.

Cal dir, que el problema dels descansos dins del col·lectiu de conductors i conductores és un conflicte antic el qual ja va portar fa alguns anys a altres mobilitzacions. Els conductors /es de TMB, treballem 1690 h. més 83 hores de temps de presències mínimes i 80 hores extres.

En la passada negociació del conveni (2005-08) que actualment tenim, tots els sindicats en les seves diferents plataformes de conveni especificaven aconseguir els dos dies de descansos setmanals com un dels punts prioritaris dins de la dita negociació.

Després d’un any simulant negociar, el dia 28 de desembre del 2005 els sindicats UGT, CCOO i SIT firmen el conveni 2005-08, a esquena dels conductors/es (afirmem a esquenes, ja que es va celebrar un referèndum, en el qual la majoria dels conductors/es van votar NO al conveni) i clar està, sense aconseguir els dos dies de descans setmanal.

Transcorre un any des de la firma, i els conductors/es segueixen queixant-se a tots els delegats sindicals per la falta de descansos, així que des de CGT, coincidint amb la publicació d’un nou Reial Decret 902/2007 (aplicant aquest als nostres temps de treball, ens ofereix la possibilitat d’aconseguir més dies de descans), es decideix emprendre una campanya destinada a donar a conèixer la nostra situació i a forçar una negociació que semblava oblidada pels altres representants.

La campanya es compon de moltes accions entre elles: s’envien cartes a la direcció de TMB, a tots els partits polítics, a la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), i també es fan diverses enganxades per Barcelona amb distints cartells, adhesius, xapes, etc… Tot amb la intenció de forçar reunions amb uns (direcció, partits polítics) i donar a conèixer la situació a altres (ciutadans i usuaris). La direcció i els partits polítics ens responen amb el silenci durant mesos, la FAVB ens mostra el seu suport i comprensió en la nostra reivindicació. El 21 de novembre davant de l’immobilisme per part de la direcció de TMB, ens veiem en l’obligació de convocar una aturada de 5 hores per a convocar tots els companys/es i celebrar una assemblea perquè siguin ells qui decideixin com hem de seguir avant. L’assistència en Plaça Universitat va ser del tot massiva, prop de 1800 companys/es se van reunir i es va decidir: Que si en el terme d’un mes l’empresa o l’Ajuntament de Barcelona no mostra cap proposta ferma que acabe amb la falta de descansos, convocaríem vaga per Nadal.

Passen els dies i les úniques propostes per part de la direcció, són efímeres i del tot faltes de contingut, volent-nos fer retrocedir en les nostres condicions laborables.

Una vegada convocada la vaga, l’empresa no escatima en recursos de qualsevol tipus, no per a negociar, sinó per a infondre por entre la plantilla, desacreditar als sindicats convocants (CGT i ACTUB) públicament, gastant diners de tots els ciutadans/es en anuncis en la premsa, afirmant amb rotunditat que els dos dies de descans setmanal ja els gaudim i que el que busquem és una pujada de salari encoberta. La Direcció trenca les negociacions, i ens veiem abocats a una vaga de 7 dies en unes dates molt assenyalades.

El primer dia de vaga, a la direcció de TMB li sorgeix un problema amb el qual no comptava, i és que el 85% de la plantilla secunda l’aturada i està decidida a lluitar.

La seva prepotència i la dels seus sindicats, junt amb la desídia els gasten una mala passada.

L’Assemblea celebrada en les cotxeres de Sants, demostra per segona vegada que els conductors/es, si lluitarem pels dos dies. Van passar els primers quatre dies de vaga, i uns companys van decidir iniciar una vaga de fam en la Plça. Sant Jaume, per a mostrar als ciutadans de Barcelona, la intenció per part dels treballadors de buscar solucions al conflicte. Segons el vicepresident de TMB, Didac Pestanya aquesta iniciativa va ser qualificada com: “acción del s. XIX y una prueba de que no querían negociar sino una revolución.”

Comencem l’any nou amb la vaga de tres dies, però l’empresa en aquesta ocasió si estava preparada per a afrontar l’aturada; no amb diàleg i la negociació sinó amb la brutalitat policial. Les portes de les cotxeres es converteixen en autèntics assentaments militars, la qual cosa provoca que l’ambient es calfi, fins que arriba la vesprada del dia 3 de gener, i en les portes de Zona Franca, per orde dels responsables del centre, els Mossos d’Esquadra ens retiren per la força de l’interior de la cotxera. Teodoro C. C, afiliat de la CGT, rep per part dels Mossos d’Esquadra una brutal pallissa, mentres intentava controlar els serveis mínims i oferir les últimes informacions als companys i companyes que havien de realitzar els serveis mínims. Després de la pallissa, una vegada emmanillat, Teo va ser conduït a la comissària de Les Corts on va passar la nit i l’endemà va ser conduït fins al jutge. Teo està pendent d’un judici on li demanen presó.

Com podeu llegir la situació en TMB, lluny de trobar alguna via que posi fi al conflicte, s’està enquistant cada dia més. Els altres sindicats que formen part de l’empresa (UGT, CCOO i SIT) segueixen en la seva postura de no recolzar els treballadors i amb el seu discurs empresarial cap a la plantilla. Continuen assistint a les reunions amb l’empresa sense aportar solucions, callant i utilitzant les seves tàctiques rèptils per a dividir als conductors/es, però l’ànim entre la plantilla no decreix i estem decidits a seguir en la nostra lluita.

Des de la Secció Sindical d’Autobusos de la CGT, volem demanar a tots i totes les afiliades de la CGT que ens ajudin en tot el que puguen. Aquesta és una lluita per aconseguir unes millores laborals, però que ens pot servir a tots/es per a enfortir un sindicalisme alternatiu, on siguim els treballadors/es de qualsevol empresa els que decidim sobre el nostre futur i no des de les executives dels sindicats patronals. Però també dir-vos que si perdem aquesta lluita, pot desembocar en la destrucció de la CGT en la nostra empresa. La direcció de TMB ha obert 25 expedients molt greus a treballadors, molts d’ells de la CGT; clarament està intentat acabar amb el sindicalisme combatiu.

Per tot això, el Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona, demanem a tots els afiliats i treballadors que aquesta lluita la feu vostra
MANIFESTACIÓ EN SOLIDARITAT AMB ELS CONDUCTORS/ES D’AUTOBUSOS DISSABTE, DIA 9 DE FEBRER, A LES 18 HORES PLÇA. UNIVERSITAT –BARCELONA-

Gràcies a tots/es pel vostre suport i solidaritat.

Salut