dimecres, 5 de novembre del 2008

L'Ajuntament de Barcelona demanda la vídua d'un empleat mort a la feina per estalviar-se part de la pensió

Treball va obligar Parcs i Jardins a pagar-li més per haver vulnerat la llei de prevenció

IVAN VILA. Barcelona, 5 de novembre diari El Punt
L'Ajuntament de Barcelona anirà fins al final per evitar-se la compensació que ha d'abonar a la vídua d'un empleat de Parcs i Jardins que va morir a la feina després que s'haguessin ignorat tant una petició de trasllat per motius mèdics com un primer ensurt pocs dies abans. La Seguretat Social va determinar que s'havia incomplert la llei de prevenció de riscos i va fixar un complement del 35% de la pensió a càrrec de l'empresa. El consistori ha demandat la vídua per estalviar-se'l.

Fa més de dos anys que el vigilant del parc de Diagonal Mar Francisco Jurado va morir arran d'una insuficiència respiratòria, i l'assumpte encara cueja. El desembre del 2007, l'inspector Raül Ballestín va emetre una acta d'infracció contra l'Institut Municipal de Parcs i Jardins en considerar que hi havia «responsabilitat empresarial pel que fa a les mesures no adoptades i que s'haurien d'haver adoptat tenint en compte els antecedents clínics coneguts» de Jurado. El vigilant estava afectat per greus problemes respiratoris arran dels quals havia demanat un trasllat a un parc amb unes condicions més amables que les de Diagonal Mar, on la manca de zones d'ombra, la proximitat al mar i la presència d'un llac fan que hi hagi més humitat i que la calor sigui més difícil de suportar que a la majoria de zones verdes de la ciutat.

Tot i que la petició anava avalada per un informe mèdic, l'institut municipal no li va concedir el canvi de destinació, ni abans ni després d'un primer atac en hores de feina que Jurado va tenir l'1 de juliol del 2006, dinou dies abans de la seva mort, i que, tot i que va comportar el seu ingrés a l'hospital del Mar, l'empresa no va fer constar en el servei de prevenció. A més, en el seu informe, Ballestín va constatar que arran d'aquest primer accident, l'institut municipal tampoc no va engegar «cap acció per determinar la causa de l'accident, revisar l'estat de salut del treballador» ni establir «el que va passar per tal d'intentar evitar la seva repetició».

QUERELLA ARXIVADA
El desembre passat, la direcció provincial de l'Ins tituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) va establir que Parcs i Jardins, a manera de penalització, havia de pagar un complement del 35% sobre la pensió que rep la vídua, que, amb la resolució de la Inspecció de Treball a la mà, es va querellar contra l'institut municipal. La querella, però, va ser arxivada, i ara és l'empresa presidida per la tinenta d'alcalde ecosocialista Imma Mayol la que contraataca amb una demanda contra la dona, l'INSS i la Tresoreria General de la Seguretat Social per tal que es retiri el recàrrec de prestacions, en considerar que no està demostrada la relació causal entre les irregularitats detectades i la mort de Jurado. El judici es dirimeix avui al jutjat social número 17.
El sindicat CGT ha convocat per avui una concentració a les portes del jutjat, a la ronda de Sant Pere, per protestar contra l'actuació «immoral i lamentable» que, a parer seu, està tenint Parcs i Jardins en tot aquest assumpte.

Comissió d'Interpretació del Conveni

El viernes día 31 de octubre se reunió la Comissió d'Interpretació del Conveni tras las disculpas de la Presidenta de la Comissió Lourdes Barbal por el retraso ( se solicito en el mes de julio) de la celebración de la reunión.

A nivel de previa ante la petición de reconocimiento de los acuerdos 2005-2006 por el Comité de Empresa, la dirección del Institut manifestó que el acuerdo está registrado desde el día siguiente a su firma, por lo tanto es de aplicación y que hay problemas con el Departament de Treball que no se acaba de pronunciar.


Temas tratados:


Antigüedad:

Ante la denuncia de incumplimiento del articulo 30 del Convenio (deslizamientos por antigüedad) en incumplimiento de la sentencia de la Audiencia Nacional que dispone que el tiempo que se trabaja cuenta a pesar de que sea en contratos eventuales para que se realice el deslizamiento de categoría en los trabajadores/as contratados.

La dirección del Institut interpretó que no era un caso análogo (dado que la sentencia es de otra empresa), pero que están dispuestos a negociarlo en el próximo convenio

Contrataciones irregulares

Ante la denuncia realizada por el Comité de Empresa de incumplimiento de los acuerdos y de la legislación vigente en materia de contratación, en materia de información y de las irregularidades y discriminaciones habidas en la bolsa de trabajo; la dirección del Institut los negó y propuso mejorar los procedimientos de información existentes.

La reunión duró casi 5 horas y como era de esperar fue de puro tramité, quedando ahora abierta la vía judicial.





dilluns, 3 de novembre del 2008

PARCS I JARDINS DEMANDA A LA VÍDUA DE UN TREBALLADOR MORT EN ACCIDENT LABORAL


El pròxim dimecres 5 de novembre, a les 11.30 hores, els delegats i delegades de CGT ens concentrarem davant les portes del jutjat social nº17 a Ronda de Sant Pere 41 per denunciar la actuació "immoral i lamentable" de la direcció de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, presidit per la regidora de IC-ElsVerds Imma Mayol, en el cas de la mort d'un treballador de Parcs i Jardins.

La direcció de l'Institut Municipal, en comptes de posar les mesures necessàries per que no es torni a incomplir la llei de prevenció de riscos amb la dramàtica conseqüència de la mort d'un treballador, dedica més recursos a contractar al gabinet jurídic més car de Barcelona per denunciar en els Jutjat de lo Social a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, a la Tresoreria General de la Seguretat Social i a la vídua del treballador Francisco Jurado, mort en accident de treball.

La denuncia presentada pretén que es retiri el recàrrec de prestacions que a d'abonar l'Institut Municipal a la vídua del treballador i que va ser imposat per l'Inspecció de Treball i confirmat per la Direcció provincial del INSS per la responsabilitat de Parcs i Jardins a l'accident que va provocar la mort del treballador

Més informació

diumenge, 2 de novembre del 2008

Des de la CGT reclamem el final de l’actual model polític-social-econòmic capitalista, responsable de la crisi

La CGT davant del treball, l’atur, la crisi financera, econòmica i política, exigeix a institucions i als organismes públics que es deixi d’estafar i enganyar a la majoria social, els treballadors autòctons i immigrants, els pensionistes, els joves i s’acabi amb un model polític-social basat en l’esgotament dels recursos naturals que cada vegada fa més inviable la manera de vida al planeta.

El 24 d’octubre l’Enquesta de Població Activa (EPA) ens torna a mostrar la realitat social i quotidiana de la població que té més de 16 anys i poden treballar: 38.270.700 persones.

De les persones considerades actives es troben treballant 20.346.300 i sense feina, és a dir parades 2.598.800.

- De les persones considerades inactives prop de 8.700.000 són pensionistes, els ingressos mitjos del qual ascendeix en l’últim trimestre a 806 € mensuals.

- Les persones assalariades són 16.746.200, de les quals 11.000.000 perceben un salari mensual de 980 €.

- En l’altre extrem es troba una ínfima minoria de privilegiats que són els membres dels consells d’administració de les empreses, els executius, els directors, els tècnics d’alta qualificació, els quals perceben salaris/rendes que se situen en els 450.000 € mensuals.

- Les 2.598.800 persones aturades perceben prestacions de desocupació mitges, inferiors als 800 € mensuals.

- Les persones que han estat expulsades dels seus llocs de treballs en l’últim trimestre del 2008 han estat 217.200 i que han perdut el seu lloc de treball en els últims dotze mesos, han estat 806.900.

L’acomiadament i la seva conseqüència l’atur ha augmentat a tots els sectors en l’últim trimestre: la construcció perd 57.600 aturats més i ja en sumen 354.000 en els últims 12 mesos. Els serveis augmenten les persones aturades en 47.700, la indústria 27.200 persones aturades més i l’agricultura suma 26.900 aturats.

Les persones que porten sense ocupació des de fa més d’un any ascendeixen a 609.500 i el nombre de llars amb tots els seus membres actius a l’atur, han crescut en els últims 12 mesos en 258.800 persones.

Les 10 grans entitats bancàries, 8 Bancs i 2 Caixes, van obtenir uns beneficis nets de 100.000 Milions de € des del 2000 al 2007. El Parlament espanyol va aprovar finançar al sistema financer-bancari amb una partida de 50.000 Milions de €, ampliable fins als 100.000 Milions, per "tornar la confiança al mercat i que tinguin diners per finançar l’economia real".

Des de la CGT volem no només repudiar aquesta "gran estafa social", aprovada pel Parlament, si no també denunciar i oposar-nos amb la força de la raó i de la justícia social que es financi els Beneficis Privats d’aquesta ínfima minoria social que percep de mitjana mensual 450.000 € per persona.

Aquests 100.000 Milions "regalats" al sistema financer surten de les arques públiques i ni els treballadors, els pensionistes, els aturats, els joves, no hem estat preguntats sobre aquesta decisió.

Els 100.000 milions cal utilitzar-los per garantir rendes suficients als 2.600.000 aturats actuals, dedicar-los a pujar les pensions i injectar-los per acabar amb la pobresa relativa que pateixen prop de 9.000.000 de persones en l’estat espanyol.

Cal actuar i un rebel•lar-se fins a tornar a una situació on els drets socials i laborals de les persones i el respecte per la naturalesa i la terra, quedin garantits i una vida social bona, sigui possible per a tots.

Els poders públics i econòmics han de garantir rendes suficients i exigir de qui s’apropia indegudament i no contribueix a l’interès general responsabilitats. Exigir que els seus salaris, les seves rendes, siguin limitades. Que els seus impostos siguin majors i que aportin els seus beneficis privats per a una economia sostenible i viable per a la societat en general.

Des de la CGT no solament ens oposem als “chiringuitos” especuladors i els seus altíssims beneficis, si no que també exigim un canvi social radical contra les "lleis inexorables del mercat capitalista", és a dir la legalització de les seves maquinacions i barbàries per alterar el preu de les coses (habitatges, aliments, matèries primeres, etc.) i l’anteposició dels beneficis privats a la vida i les seves necessitats.

Els treballadors, assalariats i les classes mitjanes hem d’exigir dels poders econòmics, els estats i els seus organismes de control dels diners públics (Bancs Centrals, Reserves Federals), que distribueixin la riquesa, i els mitjans entre aquells que sí que aportem la nostra feina i futur a la sostenibilitat de la hisenda pública i perquè les nostres necessitats socials siguin cobertes amb criteris de suficiència, repartiment solidari i equitat.


Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Confederació General del Treball - CGT

dissabte, 1 de novembre del 2008

Frente rojinegro contra el revisionismo: ¿otra oportunidad perdida?



Mateo Rello publicado en el Masala http://barcelona.indymedia.org/usermedi ... tOct08.pdf

Condol per un jardiner

JOSEP MARIA Espinàs, El Periódico

Posar una esquela en un diari és un acte de comunicació. Es fa saber públicament --fins a on arribi el públic lector del diari, és clar-- la mort d'una persona. Però a més d'aquesta funció informativa, l'esquela també pot ser un acte de consol per a la seva família. Una afirmació. Aquella persona ha existit i l'esquela ho documenta. Amb els noms dels familiars i, a vegades, amb el nom d'una empresa o d'una professió.
He vist una esquela on figurava, sota el nom del difunt, aquesta paraula: "Jardiner". Confesso que m'ha entendrit. No deia president de no sé què, o cofundador, o conseller delegat. No és que aquestes referències em semblin malament. Hi ha noms i cognoms repetits, de manera que una precisió pot ser útil. I encara una altra raó: el difunt pot haver estat decisiu en la creació o en el progrés d'una empresa o d'una institució. I la gent que l'ha envoltat en vida vol que hi consti. Però la simplicitat d'aquest "jardiner" m'ha fet pensar en les vides dedicades a un ofici gens pretensiós però que ha proporcionat grans satisfaccions.
No sé si l'esquela havia estat redactada pel mateix jardiner o fer-ho constar ha estat una decisió de la família. En qualsevol cas, és el reconeixement que un home ha tingut un ofici que l'ha fet feliç. En altres esqueles apareixen medalles i títols. Aquí, una paraula ben senzilla, però carregada de vida en el moment de la mort. Recordo que, fa anys, vaig veure una esquela on figurava, amb la mateixa simplicitat, un altre nom d'ofici: "pescador". Així, aïllades i destacades en una esquela, pescador i jardiner es converteixen en paraules poètiques. "Si jo fos pescador, pescaria l'aurora" és un vers de Salvat-Papasseit. Aquest Joan Bordas que ara ha mort, als noranta-quatre anys, potser podia haver escrit: "Com que sóc jardiner, he plantat alegria".
Els oficis humils no acostumen a estar presents en les esqueles catalanes. Potser només si el difunt, amb aquell ofici, s'ha fet famós. Però hi ha molt pocs pagesos, fusters i electricistes famosos. I és curiós, però en molts diaris d'Espanya la fama no importa. És bastant freqüent que en una esquela hi surti, sota el nom, la feina a la qual es dedicava aquell ciutadà. Amb lletres considerablement visibles. Com si es tractés d'un marquès o bé d'un prestigiós acadèmic, en una esquela s'hi pot fer saber això, i jo ho he vist: "Ha muerto el señor Don José Balbuena Piñeiro, mozo de equipajes de la Estación Marítima...".