dilluns, 30 de juny del 2008

Dimissió del President del consorci del Parc de Collserola, Sr. Jordi Hereu.


El dijous 26 de juny es va celebrar, a la seu del Consorci, l’assemblea bianual del Consell Consultiu del Parc de Collserola.

Entre els temes abordats , la polèmica destrucció de l’alzinar del Tibidabo, la ubicació d’una macro muntanya russa, així com l’efecte crida que produirà, contribuint significativament a incrementar el col·lapse que recurrentment pateixen els accessos al cim del Tibidabo, i els efectes del tot agressius sobre Collserola.

A proposta del nostre Col·lectiu, Agudells- Ecologistes en Acció, el Consell Consultiu aprovà una resolució reprovant al president del Consorci del Parc de Collserola, per la seva actitud vers l’alzinar, així com per escampar a la premsa, la mentirà de que Collserola es ja Parc Natural o, en el seu defecte ignorant els molts maldecaps que la societat civil a través de les entitats que conformen el Consell Consultiu, estem patint amb tot plegat. Fora bo que per l’exposa’t dimitís del seu càrrec de president del Consorci del parc de Collserola.

Juli Fontoba i Sogas

Membre del Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola

RESUMEN DE LA REUNIÓN CONSTITUTIVA DEL NUEVO COMITÉ DE EMPRESA DE PARCS I JARDINS.

El pasado día 25 de junio de 2008 se celebró con los delegados y las delegadas electos en las elecciones del 5 de junio de 2008, así como el presidente y el secretario del comité saliente, la constitución del nuevo Comité de Empresa.

Con el siguiente orden del día:

Elección de los nuevos presidente, secretario, representante del comité en el consejo de administración, de los miembros del comité de seguridad y salud.

En el punto de varios la CGT propuso dos puntos, que no llegaron a tratarse y quedaron pendientes de la próxima Comisión Permanente del Comité de empresa que se celebrará el miércoles 2 de julio:

- Situación del Convenio: incumplimientos y propuestas ante ellos

- Manifiesto por PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

El nuevo presidente electo es Manuel Barranco de CCOO. La elección fue por unanimidad.

El nuevo secretario electo es Carlos Bernal de CGT. La elección fue por unanimidad pese a las reticencias iniciales de CCOO.

El nuevo representante del comité en el consejo de administración es Eduard Pros de USOC. Que recibió el respaldo mayoritario de los sindicatos, exceptuando la CGT que se abstuvo porqué no cree que sea la persona idónea para desempeñar esta responsabilidad.

Tras un debate sobre si el quinto delegado de prevención de riesgos laborales debería ser asumido de forma rotatoria (propuesta de CGT) o bien asumido por el sindicato con mayor número de votos. Tras una votación en la que se ratificaba que la mayoría simple del comité estaba a favor de que fuese asumido por el sindicato mayoritario, se procede a la nominación de los delegados y delegada que forman el comité de seguridad y salud laboral, a saber: Víctor por USOC, Natalia Alberca por CGT, Manuel Ferrándiz por UGT y J.M. Blasco y J.C. Vázquez por CCOO.

dissabte, 28 de juny del 2008

CGT lliura un escrit al president del govern espanyol rebutjant les 65 hores de jornada setmanal


Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT ha remès al President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, al Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, i a la Comissió Europea (a Vladimir Spidla, Comissari d’Ocupació, Assumptes Socials i Igualtat d’Oportunitats), un escrit -que adjuntem- rebutjant la mesura aprovada pel consell de Ministres de Treball de la Unió Europea referida a la possibilitat d’ampliar la jornada laboral setmanal a 65 hores.

Així mateix, se’ls ha facilitat informació sobre el Conveni de la Construcció signat a Sevilla en 1936 per la CNT, on es va assolir instaurar la jornada setmanal de 36 hores.


Text de l’escrit que s’ha fet arribar a José Luis Rodríguez Zapatero, a Celestino Corbacho i a la Comissió Europea:

Madrid, 25 de Junio de 2008

D. JOSE LUIS RODRIGUEZ ZAPATERO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO

PRESIDENCIA DEL GOBIERNO, Complejo de la Moncloa, Avda. Puerta de Hierro s/n, 28071 Madrid

Sr. Presidente,

Ante la aprobación por parte del Consejo de Ministros de La Unión Europea (UE) de la directiva sobre ampliación de la jornada laboral semanal hasta las 65 horas el Secretariado Permanente del Comité Confederal de la CGT quiere hacerle llegar su opinión ante esta decisión adoptada recientemente:

1. La oposición frontal de la CGT a esta medida que pretende acabar con los frutos obtenidos por las luchas y reivindicaciones de la clase trabajadora durante los últimos 200 años y que, a comienzos del siglo XX, llevó a la conquista y regulación de las 40 horas semanales de trabajo.

2. Tal agresión supone un ataque gravísimo a las condiciones laborales del conjunto de la clase trabajadora y una regresión de la sociedad que nos conduce a situaciones propias del siglo XIX.

3. Esta directiva atenta directamente contra la posibilidad de conciliación de la vida familiar y laboral.

4. La aprobación de esta directiva permite generar los mecanismos necesarios para que la patronal pueda eliminar los Convenios y derechos laborales Colectivos, de tal manera que sean los trabajadores y trabajadoras, de manera individualizada, quienes negocien sus propias condiciones de trabajo partiendo de la base de la más absoluta indefensión.

5. Desde la CGT seguimos reivindicando la jornada laboral de 35 horas semanales como iniciativa que conduzca hacia medidas de reparto de la riqueza y del trabajo con un horizonte final de justicia social.

Consideramos que los derechos de los trabajadores ya vienen siendo recortados desde hace varias décadas y no podemos permitir que siga este incremento de la precariedad e inseguridad en todos los aspectos de la vida laboral.

Y para que pueda comprobar el retroceso en los derechos de la clase trabajadora le adjuntamos información sobre el Convenio de la Construcción firmado en Sevilla en 1936 por la patronal y CNT y UGT donde se recogen 36 horas como jornada máxima semanal, que ya fue entregado a la Comisión Interministerial el 3 Diciembre de 2004:

www.memorialibertaria.org/spip.php?article819

Fdo: Jacinto Ceacero Cubillo,

Secretario General Confederación General del Trabajo (CGT)

dijous, 26 de juny del 2008

CAMPAÑA "SÍNDROME DE SENSIBILIDAD QUÍMICA MÚLTIPLE, UNA ENFERMEDAD EMERGENTE" (I. Carta anexa al Manifiesto. Cópiala para distribuirla por la red)


CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS
PARA AYUDAR
A LOS ENFERMOS DE
SÍNDROME DE SENSIBILIDAD QUÍMICA

Hace unas semanas los medios de comunicación sacaban a la luz el caso de una afectada de Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple (SSQM), momento a partir del cual se hacían públicos otros casos de personas con la misma patología, mostrando lo que es vivir en la otra cara de la “sociedad del bienestar”. La SSQM se manifiesta por la intolerancia a dosis ínfimas de químicos que producen en el organismo un desorden multisistémico que se traduce en múltiple sintomatología, motivo por el que el enfermo se ve obligado a vivir en constante estado de alerta y aislamiento para evitar las crisis.

Vistas las carencias básicas que sufrimos, los enfermos de SSQM hemos elaborado un MANIFIESTO donde, de la forma más concisa posible:

1.- Reflejamos la realidad que vivimos la mayoría (casi 350.000 personas en todo el territorio nacional),

2.- Solicitamos el reconocimiento oficial de la enfermedad en España ya que sin ello no podemos acceder a lo que el resto de enfermos y trabajadores tienen derecho (ayudas, tramitaciones por incapacidad, minusvalías, contingencias de enfermedad o accidente laboral, etc.). En Europa, Alemania ya ha creado un modelo de asistencia sanitaria pública para la SSQM que podría servir de modelo al resto de países miembros de la Unión Europea y por supuesto a España.

3.- Solicitamos la atención y medios que se necesitan para convivir con una enfermedad que limita en todos los ámbitos de la vida de forma drástica, e incluso impide habitualmente recibir asistencia médica (tanto por el desconocimiento de la enfermedad por el personal sanitario, como por el mismo ámbito donde se imparte la asistencia, que nuestros cuerpos no toleran).

El documento ha sido dirigido al Presidente de Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero, al Ministro de Sanidad y Consumo Bernat Soria Escoms, y al Defensor del Pueblo Enrique Múgica Herzog, no descartándose su envío a más personas en caso de que la salud lo permitiese más adelante.

Solicitamos tu ayuda pidiéndote que pinches en el enlace adjunto para firmar, solidarizándote con nuestras peticiones. Asimismo te rogamos que des la máxima difusión a la campaña entre tu agenda de direcciones, bases de datos, web, blog o cualquier otro medio de comunicación que tengas a tu alcance.

Recibe un cordial saludo.


Dieciséis de junio de dos mil ocho

=>PARA FIRMAR PINCHA AQUÍ
=>PARA MÁS INFORMACIÓN SOBRE LA ENFERMEDAD, PINCHA AQUÍ

dimecres, 25 de juny del 2008

¿Por qué suben los precios?


Los precios están subiendo en todo el mundo. En los países más pobres el alza del precio de los alimentos está provocando una situación dramática: hambre y escasez, "un crimen contra la Humanidad", tal y como lo calificó con toda razón el relator de las Naciones Unidas para los asuntos de la Alimentación, Jean Ziegler. Los precios de materias primas estratégicas como el petróleo se disparan y provocan subidas sucesivas en todos los mercados y suben también los precios al consumidor en casi todos los países.

Se cierne de nuevo el fantasma de la inflación, pero justamente cuando eso ocurre no podemos olvidar dos cuestiones esenciales.

La primera es que la subida de precios, aunque siempre objeto del debate económico, es uno de los fenómenos económicos conscientemente peor y más equivocadamente analizados, pues las explicaciones teóricas de la inflación se utilizan para justificar políticas radicalmente anti sociales.

La segunda, que la inflación no solo tiene causas sino también y sobre todo propósitos porque, en la mayoría de las ocasiones, los grupos con poder pueden mejorar la posición en la distribución de la renta desencadenándola.

Llegir article

¿Quién es responsable de la inflación de precios del petróleo y de los alimentos? Llegir

dimarts, 24 de juny del 2008

Parc Central del Poble Nou


En la ciudad de Barcelona se ha creado un nuevo parque público diseñado por Jean Nouvel ( ¡último premio Nobel de arquitectura! ). Los honorarios del “Nobel”, como el mobiliario de diseño exclusivo, son un “lujo asiático” para esta ciudad. En la acera de enfrente, y haciendo contraste con el lujurioso parque (el contraste es un decir, ya que el parque está rodeado de un muro gris, que parece un homenaje al de Berlín, o al más reciente levantado por los israelitas), se encuentra una hilera de alcorques donde crecen plantas diversas de clima mediterráneo, es decir, vegetación que necesita pocos recursos hídricos, este “Jardín Low Cost” se podría reproducir en los cientos de alcorques sin árbol que hay desperdigados por la ciudad. Romero, farigola, lavanda, etc. darían color y olor a estas hendiduras cuadradas y marrones. Entramos en el interior del parque y nos encontramos con una vegetación que no tiene que ver nada con un clima mediterráneo: sauces llorones, helechos, hiedras, césped, etc., todas ellas con unas necesidades hídricas desmesuradas. Ay que tener en cuenta que el clima mediterráneo en su mayoría es de cultivo de secano, demostración clara de la falta de recursos hídricos. Mientras a los arquitectos, urbanistas, diseñadores, políticos (y sobre todo a las grandes compañías ??? ), se les llena la boca de la palabra “Sostenibilidad” (¿nueva religión?, ¿el gran negocio económico del siglo XXI? ). Mientras en la acera de enfrente sobrevive un “Jardín Low Cost”.En otra de las aceras que rodean al parque, hay un solar donde crecen de forma exuberante diversidad de plantas, son las supuestas “malas hierbas”. Es la naturaleza en acción de recuperar el espacio que le fue robado. Otro espacio “Low Cost”.

Llegir article

dilluns, 23 de juny del 2008

PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els serveis públics i socials es van conquerir per satisfer les necessitats de les persones, no pel comerç i el benefici econòmic i no es poden regir per criteris de rendibilitat sinó d'interès social. D'accés universal, i mantinguts per una fiscalitat solidària, representen un dels drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials. La provisió dels serveis públics es desenvolupa en base a les necessitats de tothom, i no en la seva capacitat de pagament segons les lleis del mercat. Els drets socials no han de ser liberalitzats ni privatitzats.

Estem patint una ofensiva neoliberal, per part de tots els sectors governamentals, en contra dels Serveis Públics, tots ells estan aplicant polítiques de privatització i de liquidació de l'Estat del Benestar. En aquest sentit els dirigents econòmics i polítics estan insten al Govern de l’Estat a privatitzar tot el que pogués esser controlat per empreses privades. Estem en contra de la disminució de la despesa pública social, i a favor del seu augment significatiu, amb gestió i execució directa. Denunciem que aquesta ofensiva es porta també des d’institucions internacionals i especialment de la Unió Europea, de la qual la directiva Bolkenstein de liberalització de serveis i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007), són un exemple d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal.

Davant aquesta ofensiva es fa necessari recolzar les lluites socials i unificar les accions per tal de que no es quedin aïllades en cada sector, i es faci possible la participació de tota la ciutadania. Cal una acció de denúncia dels processos de privatització, que sovint només coneix de manera conscient el sector més directament afectat.

Cal posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora, a més a més dels sectors socials bàsics com la sanitat, l'educació i el sistema de pensions, s'estén també al territori i la distribució de l'aigua, transports urbans i ferrocarril, mitjans de comunicació, energia i telecomunicacions i altres sectors ja privatitzats. Fets que darrerament els mitjans de comunicació presenten com inevitables i part de la ciutadania també.

Només si els ciutadans i ciutadanes estem informats i actuem organitzats podrem aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració d'uns Serveis Públics controlats democràticament per part de la ciutadania, perquè volem uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris i usuàries, treballadors i treballadores, deslliurats de la tutela dels buròcrates i/o tecnòcrates. Volem també uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen, tant en salaris com en condicions de treball, i denunciem que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen tant a treballadors/es com a usuaris/es.

Les organitzacions i col·lectius que conformem aquesta coordinadora ens hem proposat iniciar una unitat d’acció ciutadana, començant per unes jornades per la defensa dels serveis públics i contra les privatitzacions, a celebrar el proper mes de desembre de 2008.

UNITAT D’ACCIÓ EN LA DIVERSITAT, LLUITEM CONTRA LES PRIVATITZACIONS

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE,

UN ALTRE ORDRE ECONÒMIC ÉS NECESSARI !

COORDINADORA CIUTADANA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I CONTRA LES PRIVATITZACIONS

(donen suport: ...................)

Barcelona, juny 2008

Bloc Coordinadora Serveis Públics

diumenge, 22 de juny del 2008

Un trabajador muere al recibir una descarga cuando podaba un árbol


Un joven de 27 años y vecino de Aldaia perdió la vida ayer por la mañana tras sufrir una descarga eléctrica cuando trabajaba en el municipio de l’Olleria, según han informado fuentes del Centro de Información y Coordinación de Urgencias (CICU). Según las fuentes consultadas por este periódico, el operario estaba trabajando en el podado de las ramas de un árbol situado bajo unos cables de alta tensión, por lo que se investiga sin la descarga se produjo al tocar los cables con alguna de las herramientas utilizadas para cortar las ramas.


Llegir article

Un total de 386 trabajadores murieron en accidentes hasta abril, uno más que en el 2007

Construïm espais, Produïm Drets

Campanya pel reconeixement de l'Espai Social i la PHRP de Magdalenes.

El maig de 2006 un col·lectiu de persones organitzades en la Xarxa per la PHRP (Promoció d'Habitatge Realment Públic) van ocupar dos immobles situats als carrers Magdalenes i Amargós per denunciar i fer front a les dificultats per accedir a un habitatge digne; les situacions d'assetjament immobiliari que es viuen a Ciutat Vella; la manca d'espais per al desenvolupament d'iniciatives socials crítiques i la creixent gentrificació del barri representada de l'expulsió dels seus habitants i activitats, progressivament substituïdes per infrastuctures orientades al turisme (hotels, apartaments turístics, locals d'oci i nous eixos comercials,...)

Aquesta ocupació es produïa després de constatar la inacció de l'administració pública per donar respostes efectives a aquestes problemàtiques. En aquest sentit, cal assenyalar que els dos immobles ocupats exemplificaven la dramàtica situació que actualment travessa el districte de Ciutat Vella. D'una banda, la propietat dels dos immobles, així com d'un tercer actualment tapiat, correspon a Arc de Triomf SL, empresa testaferro d'Hotels Catalònia, i estaven destinats a allotjar un hotel; els veïns que hi vivien estaven sotmesos a un procés d'assetjament immobiliari a fi que abandonessin l'edifici per iniciar el seu enderroc.

Des d'aleshores ençà, l'ocupació dels dos immobles ha permès:

-La obertura i consolidació d´un espai de creació social (E.S Magdalenes) on s'han desenvolupat diferents iniciatives culturals i polítiques obertes al conjunt del barri i la ciutat, permetent la relació amb entitats veïnals, associacions i col·lectius socials. Un espai, també, per a la participació política de col·lectius al voltant del dret a l'habitatge i el dret a la llibertat de moviments com són VdeVivienda, Taller VIU, Espai per la Desobediència a les Fronteres, entre d’altres.

-La restitució per part de la Xarxa-PHRP del dret a l´habitatge a persones que veuen barrat el seu accés a un habitatge digne donada la dinàmica alcista de preus del mercat immobiliari.

-L'assessorament i suport als llogaters que es trobaven sotmesos a l'assetjament immobiliari per part d'Arc de Triomf SL, així com altres veïns de la zona que es troben en situacions semblants.

Tanmateix, la denuncia interposada per la propietat amenaça el projecte social que des de fa dos anys es desenvolupa a Magdalenes i Amargós. Davant aquest fet, considerem que:

L'expulsió de les activitats i veïns que actualment conviuen als immobles de Magdalenes i Amargós suposa un greuge social superior als beneficis privats derivats d'aquest desnonament; en tant que suposa la instal·lació d'un nou equipament hoteler al barri, innecessari tal i com el mateix ple del districte ha afirmat, i que es destrueix un projecte social i comunitari arrelat. L'administració pública no pot seguir rentant-se les mans davant l'agressiva pressió gentrificadora residencial i comercial que pateix el districte amb el que suposa de destrucció del teixit comunitari i el patrimoni cultural i immaterial que els barris del centre històric han suposat per la ciutat de Barcelona.

Per aquest motiu, demanem a l'administració pública:

La retirada la llicència d'activitat d'Hotels Catalònia en tant que aquesta fou obtinguda de forma irregular ocultant l'existència de veïns en l'edifici i assumeixi el compromís de no permetre una nova instal·lació hotelera a la zona.

Iniciar un procediment d'expropiació a preu cadastral dels immobles situats al c/Magdalenes 13-15 i al c/Amargós 6, així com de l'immoble actualment abandonat del c/Amargós 8 donada la situació d'emergència habitacional i la manca d'espais socio-comunitaris a Ciutat Vella.

Cedir en règim d'usufructe els baixos del c/Magdalenes 13-15 als col·lectius que formen l´Espai Social Magdalenes, en regim d'autogestió per poder continuar les activitats socials que allí s'hi desenvolupen.

El compromís a que els veïns que actualment tenen contracte de lloguer puguin mantenir els seus habitatges i a possibilitar que els pisos que actualment es troben ocupats per la PHRP-Magdalenes, puguin ser destinats a un projecte de Cooperativa en model de cessió d'ús, tal i com s'ha implementat en altres països europeus, i segons el qual la propietat dels habitatges sempre resideix en mans de la cooperativa i on els seus membres hi participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit de l’habitatge a través d’un lloguer tou.

Considerem que el cas que afecta a veïns i participants en els projectes de Magdalenes i Amargós no és un cas únic i que s'inscriu en una lògica de destrucció del teixit social i comunitari de Ciutat Vella que només beneficia als interessos hotelers i especulatius. Tanmateix, considerem que defensar el projecte polític i comunitari que es porta realitzant des de Magdalenes és un instrument que tenim a les nostres mans per enfrontar-nos-hi, i contribuir a eixamplar els drets socials (a un habitatge digne, a la ciutat, a la llibertat de moviments i a la cultura lliure). Per aquest motiu, fem una crida a entitats, associacions i particulars a sumar-se a la defensa del iniciatives socials i polítiques dels espais d'Amargós i Magdalenes.

Adhereix-te com a particular

Adhereix-te com a col·lectiu

dissabte, 21 de juny del 2008

Els treballadors/es municipals es manifesten a Barcelona

Un miler de funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona, entre ells, bombers i agents de la Guàrdia Urbana, es van concentrar ahir a la plaça de Sant Jaume per exigir a l'alcalde Hereu un conveni "digne". Els treballadors van denunciar l'"estancament" de les negociacions i van anunciar més protestes.

Llegir article

divendres, 20 de juny del 2008

Prova Pràctica

Avui se han realitzat la prova pràctica del concurs de l’OPO 2008

Què os ha semblat?

Opina

Proves de la OPO 2008 d'Auxiliar Administratiu

Ahir dia 18 de juny el Tribunal de l’OPO 2008 d’auxiliar administratius va acordar convoca les 3 primeres proves del concurs per el pròxim dilluns 30 de juny a les 9:00 hores a la Casa del Mar, c/ Albareda nº 1.

dimecres, 18 de juny del 2008

IV Mostra del Llibre Anarquista a Barcelona


Del 30 de juny al 6 de juliol

Amb aquesta Mostra del Llibre Anarquista, pretenem donar a conèixer i fer més extensiva la crítica a la nostra societat antropocèntrica, patriarcal, capitalista i tècnica que ens condemna a sobreviure, i fer igualment extensives i contagioses les ganes de bastir-ne una altra de possible - que no utòpica -, sense Estat ni diners, poder viure i desplegar el que més hi ha d’humà en nosaltres.

A través de les presentacions de llibres i dels debats, de les taules de llibres i de menjars, a través de l’activitat poètica, donem curs durant aquesta setmana a la paraula i la comunitat.

Programa i més informació

dimarts, 17 de juny del 2008

Contra la directiva de l'U.E. sobre ampliació de la jornada laboral fins a les 65 hores


Resolució del Comitè Confederal de la CGT

El Comitè Confederal de la CGT reunit en Plenària Confederal, davant l'aprovació per part dels ministres de Treball de la Unió Europea (UE) de la directiva sobre ampliació de la jornada laboral setmanal fins a les 65 hores, manifesta:

1. L'oposició frontal de la CGT a aquesta mesura que pretén acabar amb els fruits obtinguts per les lluites i reivindicacions de la classe treballadora durant els últims 300 anys i que, al començament del segle XX, va dur a la conquesta i regulació de les 40 hores setmanals de treball.

2. Tal agressió suposa un atac gravíssim a les condicions laborals del conjunt de la classe treballadora i una regressió de la societat que ens condueix a situacions pròpies del segle XIX.

3. Aquesta directiva atenta directament contra la possibilitat de conciliació de la vida familiar i laboral.

4. L'aprovació d'aquesta directiva permet generar els mecanismes necessaris perquè la patronal pugui eliminar els Convenis i drets laborals Col·lectius, de tal manera que siguin els treballadors i treballadores, de manera individualitzada, qui negociïn les seves pròpies condicions de treball partint de la base de la més absoluta indefensió.

4. Des de la CGT seguim reivindicant la jornada laboral de 35 hores setmanals com iniciativa que condueixi cap a mesures de repartiment de la riquesa i del treball amb un horitzó final de justícia social.

5. Com Comitè Confederal de la CGT fem una crida efectiva al conjunt de la classe treballadora, a les seves organitzacions i a la Societat, per a confluir en la lluita i la mobilització contra aquesta directiva i qualsevol altra mesura similar de la UE que demostri estar al servei de les multinacionals i el capital.

6. El conjunt de la CGT treballarà amb tota la seva capacitat per a oposar-se a aquesta directiva incloent la possibilitat d'una convocatòria de Vaga General si així es considerés necessari.

dilluns, 16 de juny del 2008

Ajuntament de Barcelona-Conveni 2008


6 MESOS DE COMÈDIA SINDICAL PER DIVIDIR-NOS

I NO DONAR RES

- 2 mesos de discussions d’una plataforma reivindicativa conjunta en la que no hi participa CC.OO.

- 1 mes i mig per constituir les Taules de negociació, de les que queden al marge els sindicats no majoritaris. La CGT queda fora de la Taula de funcionaris. Finalment es constitueixen les úniques que tindran possibilitats de treure’n algun profit:

- Taula de Guàrdia Urbana

- Taula de Bombers

- Taula de l’IMEB

Mesa General:

- El pla de jubilacions anticipades s’imposa des del primer dia sense negociació.

- La CGT proposa la Mesa Tècnica per a la negociació d’una RLT digna i transparent. CC.OO i UGT es mantenen en el silenci i la passivitat.

- 2 mesos per discutir pràcticament només permisos i llicències al ritme i en els termes que l’Ajuntament marca.

- Tots els temes fonamentals com la implantació de les 35 hores, la RLT, el poder adquisitiu, les externalitzacions, etc. topen amb el NO de l’Ajuntament. Arguments: cap. La portaveu, la directora general de Relacions Laborals, manifesta reiteradament que no té capacitat negociadora per a pactar sobre aquests punts. Presa de pèl o falsa habilitat negociadora? Podrien haver enviat al conserge…

L’AJUNTAMENT de la Barcelona bonica, turística i propera al ciutadà es nega a parlar amb els seus treballadors dels temes importants i continuarà com fins ara: privatitzant, col·locant els seus amics a dit, amortitzant llocs de treball i declarant concursos deserts… això sí, oferirà algun caramelet a algun col·lectiu concret.

L’ALCALDE que va prometre públicament, per a que el votessin, que no permetria que cap treballador d’empresa que treballés per l’Ajuntament cobrés menys de 1.000 euros se’n riu del que va prometre… un cop votat.

En aquest “parlament-negociadora” tothom juga el seu paper: l’Ajuntament diu NO, la UGT corregeix punts i comes i CC.OO. s’enganxa unes flamants pegatines al pit (Negociació JA) però no obren la boca ni es pronuncien, ni pressionen ni defensen res. Van amb les mans i els caps buits: són el que són, els comparses de la comèdia sindical muntada.

Els 2 únics delegats de la CGT (més 1 observador) que participem en la única taula negociadora on ens és permès assistir, la Mesa General, ens hem trobat absolutament SOLS a l’hora de defensar amb força i amb propostes concretes els punts reivindicatius que entre tots havíem acordat.

Som conscients de que per molt que aixequem una veu diferent en la Negociadora res no obtindrem si el conjunt dels treballadors no pressiona a l’Ajuntament i a la resta de negociadors per obtenir un conveni que no sigui un insult a la nostra paciència.

AJUNTAMENT ESCOLTA:

VOLEM PARLAR I NEGOCIAR DE:

- Una Relació de Llocs de Treball coherent i nítida

sense arbitrarietats!

no obsoleta!

que a igual treball o funció correspongui igual salari

que contempli una veritable promoció i formació

- De llocs estructurals i de feines temporals

sobre què no es pot externalitzar

sobre els salaris precaris dels externalitzats

de les bosses de treball i la Oferta Pública d’Ocupació

de la reposició dels llocs de treball quan hi ha jubilacions

- De la pèrdua de poder adquisitiu i de com el recuperem

- De la implantació de les 35 hores i millores en la jornada laboral

Tots aquests punts són els que ens preocupen al conjunt de treballadors, no només a la meitat de la plantilla.

Juny 2008

Secció Sindical de la CGT

de l’Ajuntament de Barcelona

Més informació Conveni de l'Ajuntament

diumenge, 15 de juny del 2008

Fàbrica ocupada d’Argentina. 6 anys de control obrer


Zanon – FASINPAT

Chiquito Reyes, treballador de Fasinpat, fàbrica argentina ocupada pels treballadors que funciona des de fa sis anys sota gestió obrera, ha viatjat a Europa en representació dels seus companys per donar a conèixer aquesta experiència. Una plataforma de solidaritat formada per organitzacions sindicals i polítiques organitza aquestes setmanes una sèrie de xerrades-debat a diverses ciutats l’Estat. A més de l’explicació en primera persona, Reyes presentarà el documental “Corazón de Fàbrica” i el llibre-mural ceràmic amb poemes de Juan Gelman.

Cerámica Zanon és una fàbrica de rajoles ceràmiques situada a la província de Neuquén, a la Patagonia argentina, que des de l’any 2002 està gestionada amb èxit pels treballadors. L’empresa va ser fundada al 1980 amb el suport de la dictadura militar i des de la seva creació i al finalitzar el règim militar, el propietari de l’empresa, Luis Zanon, va rebre subsidis milionaris i exempcions d’impostos.

Malgrat que l’any 2000, Luis Zanon va ser catalogat per la revista Fortune com un dels cent empresaris que més guanys obtenia a Argentina, va presentar un pla de crisi. L’1 d’octubre de 2001, va anunciar que deixava de pagar els sous, va acomiadar a 380 treballadors i va intentar treure les màquines de les naus. Finalment l’empresari va tancar. Aleshores els treballadors van decidir ocupar la fàbrica i posar-la en producció sense patrons. El 2 de març de 2002 Zanon va passar a ser una empresa controlada pels obrers i es varen organitzar per que la producció sortís endavant. Des d’un principi van tenir el suport dels treballadors de Neuquén i de la comunitat Mapuche que els va oferir les seves canteres d’argila per a la producció.

Des de que els treballadors són els encarregats de gestionar la fàbrica, s’han creat 220 llocs de feina i avui en dia 470 famílies viuen directament de Zanon. A més, mensualment donen mil metres quadrats de ceràmica a les famílies que no tenen recursos i realitzen diverses tasques per a la comunitat. Els treballadors s’han hagut d’enfrontar no només a la necessitat de treure endavant la producció sinó a les constants amenaces de desallotjament, pressions judicials, falta de resposta política i a elevades i injustificades factures de llum i gas.

El 2005, després de quatre anys de lluita, els treballadors van aconseguir el reconeixement a la gestió obrera amb la Cooperativa de Treballadors Fasinpat (fàbrica sense patrons). Però els obrers sempre han reclamat que Zanon es converteixi en empresa pública. Es per aquesta raó que després de superar molts entrebancs legals els treballadors estan exigint al govern nacional la Llei d’Expropiació sota control obrer. L’expropiació, té el suport de 90 mil signatures i suposaria la creació de més de llocs de treball i la possibilitat de realitzar més tasques i activitats per a la comunitat.

La gira de xerrades (del 9 de juny al 2 de juliol) passarà per les següents ciutats: Vilanova, Girona, Terrassa, Barcelona, Madrid, Gijón, Sevilla, Saragossa, Pamplona i Berlín.

dissabte, 14 de juny del 2008

3ª i 4ª Prova Peons OPO 2008


El divendres dia 20 de juny a partir de les 9 hores en el Castell de Montjuïc, explanada davant del pont del fossar es realitzaran les proves de català i practica de la OPO 2008

Més informació

divendres, 13 de juny del 2008

NO ALS TRANSVASAMENTS


CONFÈRENCIA-DEBAT

"INVIAVILITAT DELS TRANSVASAMENTS"

Ponents:

Manuel Tomàs de la plataforma defensa de l’Ebre

José Luís Martínez de Ecologistas en Acción de Zaragoza

ELS NEGOCIS AMB L’AIGUA

Ponent:

Sindicat de Químiques de Barcelona

Es realitzarà el proper dijous 19 de juny a les 18:30 a la sala d’actes de la Federació Local de Barcelona. Via Laietana núm. 18 9ª planta

Baixa cartell en PDF

dijous, 12 de juny del 2008

La taxa interanual del IPC del mes de maig, la més alta en 13 anys

Segons les dades fetes públiques avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) l’índex de preus de consum (IPC) va experimentar un augment de set dècimes al mes de maig respecte a l'abril i la taxa interanual va repuntar quatre dècimes, fins al 4,6%,. La inflació a Catalunya també va pujar un 0,7% al maig i la taxa internanual queda en el 4,5%.

Aquesta taxa del 4,6% és la més alta que es registra des del juliol del 1995, quan va ser del 4,7%, i suposa tornar a les pujades després de la disminució de l'abril, mes en què l'IPC va caure tres dècimes, fins al 4,2%, després d'haver encadenat set augments consecutius.

Però en canvi, segons els càlculs basats en productes que són de consum habitual i en la majoria de casos bàsics i indispensables (pa, llet, electricitat, combustible...) i descartant la majoria dels quals actualment s'usen per al càlcul oficial, entre ells per exemple, el preu de les flors ,operacions de cirurgia estètica o joies, que entenem no suposen una despesa ni quotidià ni necessari:

L'IPC real alternatiu interanual es va situar al maig en el 8.76%


Producte de major augment interanual: Llet , 25.2%

Producte de major augment en aquest mes de Maig: Pasta Alimentosa, + 4.8% pel que fa a Abril

Les dades dels productes estan extrets de l'Institut Nacional d'Estadística, i per al càlcul de l'índex general s'han usat les mateixes ponderacions, de forma proporcional, que utilitza el citat institut

dimecres, 11 de juny del 2008

La UE acorda ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals

Els ministres de Treball de la Unió Europea han aprovat per majoria qualificada després d'una marató negociadora de més de 12 hores ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals actuals a 65, sempre que hi hagi un acord entre el treballador i l'empresari.

Els ministres de Treball han aprovat per majoria qualificada la reforma de la directiva de temps de treball –que encara ha de rebre l'aprovació del Parlament Europeu– amb l'abstenció de diversos països, entre els quals l'Estat espanyol, que considera la normativa "un retrocés en els drets socials", segons la secretària general de Treball, Maravillas Rojo.

Llegir article

La major reculada social en dècades dels drets dels treballadors s'aprova sense cap vot en contra

dimarts, 10 de juny del 2008

Afectats per la Política laboral de l'Ajuntament de Barcelona


PRESENTACIÓ: Davant les múltiples situacions de discriminació laboral que es pateixen a l'Ajuntament de Barcelona s'està promovent la creació d'una associació d'afectats per la política laboral de l'Ajuntament. Qui tingui interès en contactar amb nosaltres pot fer-ho a través del correu-e associaciodelsafectats@gmail.com simplement donant un nom o alies i un correu de contacte. Anireu rebent informació. També podeu exposar lliurement en aquest bloc els casos que conegueu.


SI VOLEU PUBLICAR ELS VOSTRES TEXTOS DE MANERA CONFIDENCIAL FEU-NOS ARRIBAR UN CORREU ELECTRÒNIC AMB EL SEU CONTINGUT I ELS PODREM PUBLICAR DIRECTAMENT AL BLOC.

Bloc afectats


dilluns, 9 de juny del 2008

Full de CGT Ajuntament

CGT informa 4/6/08
Un cop més l'Ajuntament ho ha tornat a fer: convoquen concursos i els declaren deserts.
Con a mostra un botón:
· 2 Concursos de Recepcionista de Centre de Serveis Socials i 2 Concursos de Informador-Tramitador perquè cap candidat ha assolit la puntuació mínima requerida
· 3 llocs de treball de lliure designació, un de Cap de Projecte d’ e-Administració, un de Lletrat, i un de Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Es dóna el cas que, un cop valorades les candidatures, s’ha arribat al acord de declarar-les desertes.
Això vol dir que cap company dels que es va presentar donava el perfil desitjat?
Davant d’aquestes situacions repetitives, que són un insult per a tots i totes els treballadors i treballadores de l’Ajuntament i per a tots i totes els ciutadans i ciutadanes que reclamen una administració democràtica i eficaç.
La Secció Sindical CGT de l’Ajuntament de Barcelona EXIGEIX que els llocs declarats deserts siguin coberts amb OFERTA PÚBLICA D’OCUPACIÓ, i lluitarem per
· LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS
· UNA OFERTA PUBLICA D’OCUPACIÓ, com mecanisme d’accés a la funció pública
· LA RECUPERACIÓ DE TOTS ELS LLOCS DE TREBALLS
· NO A LES EXTERNALITZACIONS que privatitzen la funció pública
Hem decidit fer el seguiment d'un lloc de treball durant tot el seu trist recorregut fins que aconsegueix ser atorgat. Així TOTS coneixerem quin és el seu Final. Hem agafat com exemple el del darrer Lloc de Treball que ha estat declarat desert:
L’Ajuntament convoca el concurs de Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals, un lloc de treball de gran responsabilitat tal i com acredita el nivell (26) i el plus (705,53€ ), i el Tribunal del concurs composat per l’Ajuntament i un Sindicat declaren desert el lloc, perquè diuen que cap dels candidats assoleix el nivell. Déu de ser que no “progressen adequadament” .
Suposem que es veritat. Com tothom sap, el Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals ha de ser una personal imparcial, objectiva que vetlli per la Salut Laboral dels seus companys, i que si cal s’enfronti a l’Ajuntament per demanar més recursos, més rapidesa en les seves execucions... .
El que és democràtic, públic, social, i de Dret, és que aquest lloc de treball sigui cobert a traves d’una OFERTA PÚBLICA D’OCUPACIÓ.
Es farà una veritable oferta pública d’ocupació? O vindrà alguna persona “coneguda” des de l’exterior?
Tranquils!!! perquè ja sabem que el lloc de treball no quedarà cobert mitjançant el “dit de Déu” (aquell que mai s’equivoca), sinó que es farà com Déu mana, és a dir, sense Oferta Pública d’Ocupació.
De moment, l’Ajuntament ha mogut fitxa i ha obert fins el dia 12 de juny un procediment de selecció per lliure designació amb interinatge administratiu, amb un sou brut: 3457,45€ mensuals (x15 pagues).
Ara s’obren algunes incògnites:
Veurem si el nou Cap del Servei de Prevenció de Riscos és un "Currito" o és un “Conegut”?
Veurem si el Sindicat que li “toca” estar en el Tribunal de la selecció del lloc de treball, exerceix les funcions que li han estat encomanades pels treballadors, i no com a representant de l’empresa.
En poc temps ho sabrem.
Continuarà....

dijous, 5 de juny del 2008

La UE, per a què?, per a qui?


Des del seu origen, la Unió Europea és un projecte econòmic que ha buscat un mercat europeu unificat i la projecció de les seves multinacionals i capitals cap a l’exterior. Ara el seu desafiament és convertir-se en una superpotència mundial.

El Tractat de Lisboa, que substitueïx a la difunta Constitució Europea, serveix a aquesta finalitat, ja que:

Blinda una UE neoliberal. El creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE (art. 3 i protocol nº6). La Unió treballarà per a eliminar els “obstacles” al lliure comerç mundial (art. 10 A i 188 B), garanteix la lliure circulació de capitals (art 56 i 57-3), i aposta per la liberalització i interconnexió del mercat energètic (art 1176A).

A més, la nova estratègia de la Unió (Europa Global: competint en el món) persegueix “mantenir la seva competitivitat en el mercat mundial intensificant els seus esforços per a crear oportunitats per a les seves empreses en tercers països. Per a construir empreses fortes, la UE també haurà de crear un entorn més favorable a les empreses dintre de les seves pròpies fronteres”.

Amb la Carta de Drets Fonamentals es retallen els drets ambientals i socials (com el del treball, salut o habitatge digne). També s’obre la porta al desmantellament dels serveis públics deixant-los subjectes a les normes de la competència (art. 86 i 87).

És clarament antidemocràtic: Els països més rics (Alemanya, França, Regne Unit) tindran més pes. S’aprofundeix la UE a diverses “velocitats”, on els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. S’augmenten els àmbits en els quals les decisions es prendran en la UE i no a nivell estatal. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, mentre que el Parlament segueix complint un paper subaltern. El Banc Central Europeu no té cap control democràtic.

Augmenta el poder militar de la Unió per a protegir l’euro: S’augmenten les despeses militars (art 27-3). També es potencien els euroexèrcits i la pertinença a l’OTAN (art 27-7). A més es donen suport els “atacs preventius” (doctrina Solana, art. 28).

Aquest Tractat està en la línia del procés de construcció de la UE, el que genera una dinàmica en la qual:

La UE destrueïx l’entorn, ja que la la seva construcció implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i consum, que són connectats a través de les grans infraestructures de transport i de connexió energètica. Això implica milers de km2 d’asfalt i formigó; l’increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera (que produeïxen el canvi climàtic); o la segmentació del territori, el que amenaça encara més la biodiversitat. A més, la UE és la segona emissora de gasos d’efecte hivernacle del planeta en termes absoluts (el 24%) i per cápita.

La UE augmenta les desigualtats, ja que el control de la inflació i el dèficit són objectius de la UE, però no així eliminar l’atur i la precarietat. La Unió no recull el dret a una renda bàsica universal o el de poder viure en un habitatge digne. A més a les persones immigrants no se’ls reconeix drets tan bàsics com el lloc de residència o el vot.

Això queda reflectit en xifres, ja que en el si de la UE més d’un terç de la població activa està en situació precària: 19 milions de desocupats, 21 milions de contractes precaris, 33 milions a temps parcial i un nombre creixent d’assalariats sense papers (immigrants i nadius). A més, la diferència salarial de les dones respecte als homes és del 28%, i la UE deporta o rebutja a 500.000 persones cada any.

La UE retalla les llibertats, ja que a Brussel·les hi ha 15.000 lobbistes que es dediquen a pressionar perquè les legislacions que emanin de la Unió serveixin als interessos dels gran capital. A més la participació popular està limitada per a permetre que les decisions es prenguin de forma més àgil. Finalment, amb al coartada del terrorisme, la UE i els seus estats membres estan retallant les llibertats de la població.

La UE té un caràcter creixentment militarista a l’aparèixer tropes de la Unió en diferents llocs del planeta (Líban, Kosova, Haití, Sudan, Bòsnia…), s’està creant un sistema de posicionament via satèl·lit en tot el globus que tindrà aplicació militar (el Galileu), els euroexèrcits cada vegada estan més dotats i tenen major capacitat d’intervenció exterior, i s’ha aprovat la “Doctrina Solana”, per la qual la Unió pot intervenir militarment en qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos

Confederació General del Treball (CGT)

Baladre, coordinadora estatal de lluites contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social

Ecologistes en Acció