dilluns, 21 de gener del 2008

La desídia dels gestors de la jardineria i la mort lenta dels arbres



Per retallar la gespa dels espais on la segadora no arriba, l'acció de manteniment que malauradament en mols casos s'aplica és utilitzar l'esbrossadora que, amb el fil de nailon, fereix als arbres reiteradament. Això sí, la gespa és segada. No trobo un motiu tècnic que ho justifiqui.
Com tampoc trobo un motiu econòmic o de medis humans i materials que excusi aquest procediment. Els efectes son visibles, coneguts, previsibles. Documents i publicacions com: 'Plecs de prescripcions tècniques de manteniment ...' , 'Plans de manteniment dels municipis ...', NTJ (Normes Tècniques de Jardineria.) ho deixen ben clar:



Sense la gespa al voltant dels troncs, l'esbrossadora ja no és necessària ...., com tampoc ho ha estat mai el flagel del seu fil a l'escorça del coll de l'arrel dels arbres.
La supervivència de l'arbre està més garantida. El patrimoni, actual i futur, del nostre arbrat també.
Aplicar els procediments adequats és ser eficaç i és ser competent i és fàcil.
Cert és que, els gestors del manteniment i conservació dels nostres parcs i jardins, tenen aquets coneixements i no cal il·lustrar-los al respecte.
Però, també, és cert que la potestat de decidir és d'ells; doncs els jardiners i/o operaris fan allò que els caps els indiquen.
Els jardins i els parcs son el mirall dels serveis en jardineria que empreses, entitats i organismes gestionen i realitzen en els nostres municipis.
A les hores, quin és el motiu? Què justifica aquest procedir? Potser, veient la imatge hi trobeu una justificació millor.

Núria Pidelaserra
Enginyera Tècnica Agrícola

extret de Amics Abres http://amicsarbres.blogspot.com/