dimecres, 14 de juliol de 2010

Un exemple de l’explotació laboral dels més febles


Us envio aquest d'article on explico la meva experiència treballant com docent de cursos de jardineria, per a una empresa anomenada sifu

Dins d’aquest saqueig econòmic ( mal anomenat crisi), els menys forts s'emporten sempre la pitjor part. Enfrontats davant el “salvi’s qui pugui”, els sectors populars menys afavorits durant els llunyans bons temps, resten ara ofegats sota el menys teniment del desemparo.
Si en general, les classes treballadores cada cop ho tenen més difícil, aquelles persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals o trastorns mentals, estan en circumstàncies pitjor que precàries. En els temps que corren, son les víctimes perfectes de l’explotació laboral neoliberalitzada, que ens rosega com corcó els drets adquirits durant segles de lluita obrera.
Empresaris sense cap principi que no sigui la cobdícia, s’enriqueixen miserablement a costa de trepitjar els drets laborals dels més febles. Hipòcritament disfressats darrera d’alguna fundació de pa sucat amb oli, negocis com els desenvolupats pel “Grupo Sifu” repugnen a qualsevol persona mínimament sensible. Darrera de sous d’almoina per jornades laborals maratonianes, s’amaguen els vehicles d’últim model com ara el Jaguar que condueix el “senyor” director gerent d'una de les empreses del grup Jesús Pardo.
Individus com en Fèlix Millet tenien la dignitat de robar majoritàriament als rics o a les institucions. Aquests que, dins de la legalitat, “estafen” discapacitats són lo més pervers i maquiavèl·lic que coneixem fins ara del erm de la post bombolla immobiliària. Amb promeses de contractes laborals que no es materialitzen mai, fan treballar gratuïtament als alumnes en pràctiques, durant mesos.
Han arribat a minimitzar tant les despeses, com per a fer treballar amb les mans als presumptes futurs jardiners i així s'estalvien part del pressupost per eines. Encara s'estalvien més no proporcionant cap caseta per canviar-se i porder-se aixoplugar quan plovia. La salut mental de les persones amb risc d'exclusió social que s'apuntaren al curs de jardineria no era gaire prioritària. La principal preocupació era augmentar el marge de benefici, quasi a qualsevol preu.
Però aquests directius -devoradors no acostumen a treballar en solitari. Igual que les piranyes i les barracudes, conten sempre amb el suport del banc per atacar les seves víctimes. En el cas del Grupo Sifu conta amb el patrocini i/o suport de:
-La Caixa -Caixa Tarragona ( tu ajudes) -Criteria ( Caixa corp) -Barclays -Cahipsa ( seguros e inversiones ) -Condis -El periodico -Mc donals -Coca cola -Ono -Etc,etc, etc.
Convindria plantejar-se fins a quin punt som còmplices d’aquests abusos al comprar i/o utilitzar els bens i serveis d’aquestes empreses, sense exigir un mínim d’ètica en els seus tripijocs. Encara que la majoria de les empreses mencionades siguin refractàries a les sensibilitats socials, hi ha un cas que encara s'hi pot fer alguna cosa: el Triodos Banc. Aquesta entitat financera que presumeix d'ètica entre els seus clients, presta diners al Grupo SIFU. A més, encara és hora que normalitzi lingüísticament el seu lloc web per a "Cataluña y Baleares", donant un altre mostra del que entenen per ètica bancària, indiferent davant la nostra realitat nacional diferenciada.

Posa el teu granet de sorra en l'engranatge d'hipocresia publicitària explicant


Jardiner explotat