Nunca traces tu frontera, ni cuides de tu perfil; eso es cosa de fuera
El viernes día 25 de febrero en las diferentes Asambleas Generales de Trabajadores/as que se realizaron se aprobaron por unanimidad el calendario de movilizaciones por el Comité de Empresa presentado:
Resolución de l'Assemblea General de Treballadors/es
Acción el domingo día 27 en el Parc de les Aigües del Guinardó
Asamblea de Relevistas y personal de la bolsa (abierta a la participación del conjunto de la plantilla) martes día 1 de marzo a las 17 horas en el Centro de Mantenimiento de Canyelles (avisar a los conocidos)
10 de Marzo: 3 horas de Asamblea y 3 horas de HUELGA
Al concluir la Asamblea del turno de la mañana los trabajadores/as nos hemos manifestado hasta la plaza Sant Jaume para hacer entrega de la resolución aprobada, encontrándonos que estaba copada por los antidisturbios de la guardia urbana. Durante el trayecto de la manifestación un grupo de compañeros/as se acerco a la sede de IC donde se gritaron consignas contra Imma Mayol y dicho partido
De la farsa…
L’acord que els sindicats majoritaris i el Govern acaben d’aconseguir en forma de retallada de les pensions i pacte social estava cantat. Només els més cecs, o els més il·lusos, conservaven l’esperança que aquests sindicats, amb la seva trista trajectòria de decennis, mantinguessin encesa la flama de la independència i de la contestació. Almenys les coses queden clares, molt clares, pel que fa al paper que juguen CCOO i UGT.
Els acords ultimats responen puntosament als interessos i a les pràctiques empresarials que ens han conduït a un escenari de crisi sistèmica. I pel que fa als sindicats majoritaris, queda clar de nou que estan més interessats a mantindre sanejats els seus comptes que a preservar una credibilitat que està sota mínims des de fa molt. No cal anar molt lluny per a explicar per què les cúpules dirigents de CCOO i UGT han acatat allò que sempre han dit que rebutjarien. Si, d’una banda, aquests sindicats són pilars fonamentals del sistema realment existent, per l’altre, la seva dependència financera respecte a les arques públiques ha cancel·lat qualsevol horitzó de contestació i combat.
Hi ha qui se sentirà temptat d’afegir, amb encomiable ingenuïtat, que els sindicats han assumit, a pesar de tot, un exercici de responsabilitat, en acabar per acatar el que no els agradava per a evitar mals majors com els que es derivarien d’un rescat exterior de l’economia espanyola. Sobre això cal dir que el Govern espanyol és responsable d’una tolerància sense límits respecte a interessos privats que tenen en aquestes hores una clara plasmació: un formidable retrocés de la despesa social orientat a fer front a les seqüeles d’una especulació desbocada durant anys. Per altra banda, el rescat de l’economia espanyola no és de cap manera descartable. Quants diners rebran sota taula CCOO i UGT pels serveis prestats?
… a la coherència
Davant l’actuació dels sindicats del poder, dels sindicats venuts al sistema, la CGT ha actuat amb dignitat i ètica, defensant els interessos i els drets de la classe treballadora, de la ciutadania en general, apostant per la lluita i la mobilització al carrer, tant a Catalunya com a les Illes Balears, i en el cas de Catalunya, apostant a més per una convocatòria de vaga general i jornada de lluita el 27 de gener.
Aquesta aposta arriscada, tot i el seu baix seguiment, suposava la culminació d’una setmana d’accions, concentracions i manifestacions a diverses ciutats contra la retallada de les pensions i la reforma laboral, i, a més de suposar un nou pas endavant en la col·laboració i treball en comú entre la CGT i els moviments socials anticapitalistes, significa un pas important que ja calia donar: trencar amb la dependència respecte a les actuacions i estratègies del sindicalisme institucional de CCOO-UGT.
A l’hora de convocar mobilitzacions no podem estar més a expenses del que facin aquests sindicats-gestoria, no pot ser que molta gent ens posi a tots els sindicats al mateix sac, hem de marcar clarament les diferències entre ells i nosaltres, havíem de decidir-nos d’una vegada a caminar sols, independents, sense por, amb criteri propi, encara que, d’entrada siguem pocs. És la única forma de construir definitivament un espai propi, més diferenciat encara del que ho estava. És la única garantia de futur si no volem acabar engolits per la dinàmica del pacte social, del reformisme, de la resignació i del conformisme.
Com a referent sindical i social llibertari, anarcosindicalista, combatiu, alternatiu, la CGT hem de seguir sumant voluntats, realitats, propostes, tenint en compte però que el sistema, els grups de poder polític i econòmic, en les seves diferents versions, ens posaran pals a les rodes, fomentaran la repressió i la criminalització, intentaran desestabilitzar-nos internament amb infiltracions de determinats individus o grups dins el sindicat, per tal de fomentar la divisió interna i entorpir el nostre creixement i consolidació. Ës el que comporta mantenir postures coherents de lluita per la transformació social. I com sempre ha fet aquesta organització al llarg de la seva història, hem de tenir els nostres mecanismes de defensa i seguir construint l’organització.
* Editorial Catalunya-Papers 125
Comunicat davant la Convenció Programàtica Municipal d'ICV-EUiA-EPM
Demà dissabte dia 26 de febrer es reuneix la Convenció Programàtica Municipal ICV-EUiA-EPM en la seva proposta de programa marc recullen tot un seguit de propostes que ells mateixos defineixen com d'esquerres de debò.
La veritat és que si no coneguéssim les seves actuacions podrien fins i tot il·lusionar-nos, però com ja portem des de l'any 2000 sota el mandat de grup ICV-EUiA que gestiona la Presidència del Institut Municipal de Parcs i Jardins a través d'Imma Mayol no podem creure les seves paraules.
En aquests últims 11 anys la gestió duta a terme en Parcs i Jardins ha estat a les antípodes de les declaracions realitzades aquests dies per Ricard Gomà, de fer que els ajuntaments és converteixin "en la gran trinxera de defensa de l'Estat del Benestar", en l'actual "context de predomini de les polítiques neoliberals"
I encara que estaríem d'acord amb les seves paraules la realitat en Parcs i Jardins, és que l’Institut que han gestionat en aquests anys ha realitzat una política social i laboral neoliberal.
Durant aquests anys de mandat d'ICV-EUiA s'ha produït un aprofundiment en la privatització de l’Institut transformant-lo d'Organisme Autònom a Entitat Pública Empresarial, així mateix ha permès infinitat de contractes irregulars (per a tècnics i càrrecs, sense passar oferta pública), mentre que nega l'accés a treballadors de jardineria i adjudicant el servei públic a contractes privats d'ineficàcia demostrada.
Entre la infinitat de fets que són el reflex d'una opció política que no difereix en gens de la que pogués executar qualsevol polític de dretes i ultraliberal, podem destacar l'acomiadament de quatre treballadors amb categoria de directius a l'octubre de 2001, aplicant motius objectius, emparant-se en una reforma laboral imposada pel govern Aznar, la querella criminal presentada contra els delegats del Comitè d'empresa, les innombrables condemnes per vulneració del dret de vaga, per contractes de frau de llei, per incompliment de la Llei de Prevenció de riscos Laborals... són nomes un petit exemple de la seva gestió
Avui de nou tornen, a utilitzar mesures neoliberals al no contractar com a interins als treballadors i treballadores que finalitzen el seu contracte de rellevistes, la qual cosa suposa l'acomiadament d'11 persones que finalitzen aquest contracte al llarg del present any (i 85 fins al 2014), escudant-se en una suposada aplicació de la taxa de reposició del 10% que recull la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per a major escarn de tota la plantilla de Parcs i Jardins, la Sra. Mayol pretén camuflar els acomiadaments adjudicant-los, en funció de les jubilacions parcials que es vagin donant al llarg de l'any, un nou contracte de relleu, la qual cosa no només no soluciona els acomiadaments, sinó que a més rebenta els acords i deixa sense expectatives a els que pertanyen a la borsa de treball de l'Institut, derivada de l'última oferta pública, que estaven propers a signar contractes de treball com rellevistes. Aquesta mesura suposa un greu incompliment del Conveni Col·lectiu vigent i un canvi de criteri malintencionat respecte a la política seguida el passat any. Amb la mateixa taxa de reposició de la Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat es van signar 22 contractes d'interinitat, sense problemes i suposa una contradicció enorme amb la política d'ocupació recollida en la seva proposta de programa marc per a les eleccions municipals del 2011
Una política de Esquerra de Debò a Parcs i Jardins és complir amb el conveni i realitzar els contractes d’interinatge estipulats, és contractar al personal necessari (1’2 persones per hectàrea) per realitzar el manteniment adequat a les zones verdes de la ciutat i contractar el personal eventual necessari per cobrir els períodes vacacionals de la plantilla
Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins
Con la presencia de los sres. Medina, Salvat, Marina y Ballestero en representación de la dirección del Institut el miércoles 23 de febrero se reunió la Comisión de Seguimiento
A pesar de que estaba como punto 1º del orden del día los contratos de interinaje se dejo el tema para el final de la reunión
2.- Información sobre los planes de empleo
Nos informaron que desde finales de diciembre hay 65 personas de los plans d’ocupació trabajando bajo la estructura de Parcs i Jardins (se cambian en nuestros centros de trabajo, llevan la ropa de Parcs i Jardins, utilizan la herramientas…) en diferentes zonas (Laberinto, Oreneta, Montjuic, Parc Güell…)
3.- Situación de los incrementos salariales 2011
Se nos dice que este año nos congelaran el salario. La CGT dice que conste en acta que tal y como establecía el RDL 8/2010 las entidades publicas empresariales EPE "no le serían aplicado los recortes salariales salvo que por negociación colectiva las partes acuerden su aplicación, por lo tanto el recorte salarial del año 2010 es ilegal"
4.- Calendario Laboral
Se nos informa que las fechas de los turnos de vacaciones son los siguientes:
1º turno del 27 de junio al 22 de julio
2º turno del 25 de julio al 19 de agosto
3º turno del 22 de agosto al 16 de septiembre
5.- Reunificación de casetas
Se nos informa de la propuesta presentada de unificación de brigadas y casetas, con el objetivo de pasar de 74 brigadas a 55, pendiente todavía de fecha de ejecución.
Unificación de brigadas y casetas:
Mossèn Cinto/ Joan Brossa
Diagonal 3 /Creu de Pedralbes
Joaquim Ruyra/ Barcadi/ Infantes
Tamarita /Can n’Altamira / Font de Racó
Ventura Rodriguez /Túnel de la Rovira
Turo Parc /Jardins Moragas
Doctor Trueta / Parc Central de Poble Nou
Sud Oest Besòs / Parcs Auditoris
Castell assumeix la brigada de fito
Roserar assumeix la brigada de fito
Creueta del Coll /Alsina
Pla de Fornell assumeix brigada de fito
Bon Pastor /Can Fabra
Prosperitat Verdum /Ciutat Meridiana
Espanya Industrial / Can Mantega
6.- Flexibilidad horaria y casos de reunificación familiar
La dirección dice que desconoce el caso del compañero del Laberinto que por problemas de conciliación familiar ha solicitado una flexibilidad de horario y que volverán a mirar el caso concreto
7.- Información Externalizaciones
Nos comunican que Azahar a renunciado al contrato de Poda vial que tenía y que sus distritos lo haremos Parcs i Jardins y que los nuestros los asumirá Acciona en los distritos que compartimos. Como Comité se les exigió el informe correspondiente de la comisión de control de calidad.
Sobre el Exp. 11/074 del Mantenimiento de la Rda. Del Mig la dirección nos dice que debido al Convenio se ven obligados a externalizar el servicio, dado que no tenemos obligación de trabajar por la noche.. La representación de los trabajadores llama a la dirección al orden y les decimos que no busquen falsas excusas, que seguro que hay trabajadores/as que voluntariamente realizarían esa faena con las condiciones que establece el convenio y que probablemente la cuantía económica estaría por debajo de lo establecido en la licitación.
8.- Recorte a la formación 2011
La dirección dice que no tienen noticia y que de momento será la misma que en el 2010. Sobre la formación interna se les expresa la queja por la falta de calidad de la misma más pendiente de que se firmen las hojas de haberla realizado que de la calidad de la misma
9.- Varios
Se plantea el caso de una compañera que no se le reconoce el permiso por citación de la policía para una investigación y se le ha descontado el día. La dirección dice que sólo reconoce el permiso si le cita el juzgado (art. 34 punto 3. d. del Convenio), se les comenta que el mismo articulo 34 punto 1.4 da permiso para el cumplimiento de cualquier deber publico y por lo tanto entendemos que estan incumpliendo el Convenio
1.- Contratos de Interinaje
La dirección nos hace llegar un escrito donde nos dicen que acordemos la modificación del reglamento de la bolsa. El Comité le contesta que se opone a la intención manifestada por la presidenta de l’Institut, Sra. Imma Mayol, y expuesta en el escrito entregado de no realizar contratos de interinaje y exige el cumplimiento de los acuerdos firmados.
El sistema de Pensions Públic no és un joc la suma del qual és zero. És a dir, si l’objectiu de la reforma és estalviar, el seu resultat és que algunes persones hi perdran. El propi Secretari General de CCOO, fa ben poc va xifrar la proposta del Govern com una retallada del 25% de la Pensió.
Són càlculs que ja han ofert els catedràtics Díaz-Giménez i Díaz-Saavedra. L’ampliació a 25 anys per al càlcul de la Base Reguladora representarà a l’entrada en vigor de la Llei una reducció en la Pensió d’un 16%. Els dos anys de retard en l’edat legal de jubilació representen una altra reducció del 10%.
El paper dels “agents socials” ha estat minorar l’impacte de la Reforma. Per a molts tertulians, el paper dels Sindicats “responsables” era aquest. No obstant això, reformes menys agressives sobre els drets dels ciutadans no han comptat en cap cas amb la complicitat dels seus Sindicats Institucionals en cap altre país de la UE. No només a Grècia, Irlanda o Portugal, sinó a Gran Bretanya o França és de públic coneixement les campanyes socials de mobilització. I algú dirà però, que no han aconseguit res! D’entrada per a comparar-nos amb el país veí, la seva pròpia Reforma és molt menys lesiva. Per a arribar al 100% de la Pensió, a França faran falta 5 anys menys de cotització i, a més, podran jubilar-se 5 anys abans que a Espanya. No cal dir a més que la Pensió espanyola és un 20% inferior a la mitjana de les existents en la UE-15.
A la CGT som de l’opinió que la posició “entreguista” del Sindicalisme institucional espanyol no només no aporta res a l’Acord en si, sinó que afebleix el conjunt de les Negociacions tant Sectorials, com empresa a empresa, com a forma de redistribució de la riquesa generada. És més, recuperada en el seu moment la “bonança”, la que es produeixi a Espanya vindrà marcada (com ho va ser en el seu moment ) per una major precarietat, temporalitat i costos salarials baixos, que es propugnaran en nom d’una “productivitat” que pel que sembla només han d’aportar els llocs baixos i no els directius i alts estaments.
Però analitzem una mica l’Acord concret subscrit perquè ni en la seva lletra, ni en el seu objectiu se sosté:
* El Director General de l’INSS va publicar un informe al juliol de 2010 per a una agència governamental en el qual va oferir les següents dades per a analitzar l’estat de la Jubilació a Espanya: el 2005, la mitjana d’anys cotitzats en les Jubilacions concedides era de 34,7 anys i el 2006 va ser de 34,4 anys. En el conjunt de Jubilacions vigents en la Seguretat Social espanyola el 2006, la mitjana d’anys de cotització era de 35,7 anys.
* L’Acord subscrit suposa, entre altres coses, que caldrà cotitzar dos anys més a la Seguretat Social per a arribar al 100% de la Pensió corresponent i tot el món cobrarà dos anys menys com pensionista. Resulta curiós que ens vulguin “vendre” com concessió necessitar “només” 38,5 anys de cotització per a jubilar-se als 65 d’edat (el Govern parlava de 41 anys), quan la majoria dels ciutadans no arriba ni de lluny a aquesta xifra (35,7 anys de mitjana).
* El mateix informe de l’INSS indica: avui dia, cada any, es produeixen de mitjana 250.000 noves jubilacions amb una pensió mitja de 17.000 euros. L’edat mitja real d’aquestes és de 63 anys i 10 mesos. Això vol dir que per avançament de la jubilació, a l’estat li està suposant un major cost d’una mica més de 4.000 MM euros/any, sense comptar les cotitzacions que no ingressa per tals jubilacions anticipades. Una mica més del 30% de les persones que es jubilen cada any accedeixen a la pensió des d’una situació d’atur i d’entre aquestes, un 10% directament des del subsidi de majors de 52 anys. És irrefutable, que totes aquestes persones tindran un minvament directe molt alt en el nou càlcul de la seva pensió.
* La Confederació Europea de Sindicats (CES) a la qual pertanyen encara CCOO i UGT, deia fa bé poc: “voler retardar l’edat de jubilació en el context actual és equivalent a ajornar el problema sense resoldre’l, és a dir, transferir-lo del problema del finançament de les pensions al de l’atur”.
A qui afecta menys aquesta reforma?:
Per descomptat a tots els salaris per sobre dels 38.800 euros que són el topall de cotització actual. Tant menys com més alt sigui el seu salari. Ni la prolongació dels anys per al càlcul, ni el nombre d’anys cotitzats els representarà cap disminució, ja que superen el topall de Pensió Màxima a percebre i podran a més continuar accedint abans dels 67 d’edat encara que els penalitzin amb un percentatge de pensió inferior al seu 100% perquè arribaran a la Pensió Màxima igualment.
Què aporta l’Acord?
Bàsicament assentar l’ordre “ institucional” i, per a simplificar, recordar qui està dalt i qui a baix,. El mateix que aquests Sindicats criticaven del Sr. Zapatero quan tornava del “G-20” o “Davos”., amb el discurs completament canviat, el mateix cal dir ara d’ells… que quan han tornat de la “Moncloa” surten dient i, el que és pitjor, fent, precisament el contrari que deien quan van entrar.
I algú dirà que el Govern hagués fet el mateix o encara pitjor…. i pot ser que així fora, però preguntem-nos llavors per a què serveix tenir com “majoritaris” aquest tipus de Sindicats, si no és per a avalar les polítiques que els imposen. La no signatura per la seva banda, tindria immediatament una cascada de conseqüències, o almenys hagués de tenir, en totes i cadascuna de les Negociacions Col·lectives i, més encara, en els acostumats Pactes Socials que han vingut subscrivint sobre la “moderació salarial i/o productivitat”.
Un exemple: Per quin ningú recorda que de l’inicial Pacte de Toledo només s’han complert íntegrament les mesures de reducció de la despesa i ni una (almenys completament) de les que representaven increment de la recaptació? Va dir el Pacte de Toledo, signat per unanimitat, que les cotitzacions s’havien d’acostar al Salari Real. En aquesta línia, en alguns anys, els Topalls màxims de Cotització de cada Grup es van igualar al major, fins a tenir avui tots els Grups de Cotització el mateix topall màxim (38.800 euros) Què passa amb totes aquelles persones assalariades que cobren per sobre d’aquesta xifra? Senzillament que no cotitzen el seu 6,4% sobre la resta i la seva empresa no ho fa en el seu 24,9% de quota patronal.
Davant la hipotètica situació de dèficit en la Seguretat Social, no hagués estat l’apropiat reclamar el compliment del signat en el Pacte de Toledo i eliminar els topalls de cotització, perquè cada ciutadà i empresari cotitzem pel que realment guanyem?
Els Sindicats signants podran reclamar de l’estat el superàvit de les nostres cotitzacions que anualment s’embutxaquen? El 2008, primer any de la crisi, la Seguretat Social va tenir un SUPERÀVIT de 14.000 MM d’euros. El 2009, de 8.500 MM i el 2010 de 2.700 MM.
El Fons de Garantia de les Pensions (creat per a recollir els estalvis per superàvit de la Seguretat Social), va trigar gairebé 8 anys en crear-se després de ser acordat pel Pacte de Toledo. Des de llavors, en cap exercici (falta per veure el de 2010) s’ha ingressat íntegre el Superàvit hagut. Per exemple, en 2009 només es van ingressar 2.000 MM. d’euros, i els restants 6.500 MM van passar a enjugar el dèficit de l’Estat.
És a dir, mentre que en la UE el cotitzat va a cobrir íntegrament les prestacions, a Espanya encara avui i a pesar del Pacte de Toledo i el Fons de Garantia, continuem finançant a l’Estat perquè aquest no “pugi” impostos.
Si els “agents socials” són incapaços de fer valer ni tan sols el signat per unanimitat en el Pacte de Toledo i la seva gran aportació és negociar fins a on entra “l’estocada” de torn, no fan, fem, altra cosa que evidenciar i assumir una profunda debilitat social. L’alternativa no és altra que canviar l’actitud dels “agents socials” o canviar de representació.
Però, indubtablement, el que està en joc és un model de societat: Si els ciutadans ens conformem amb ser representats i dedicar improperis o lloances amb grans dosis de resignació, o, per contra, considerem la nostra responsabilitat exercir de protagonistes de les nostres pròpies condicions i no acceptem que els qui “ens representen” apareguin com els nostres salvadors amb un canvi radical de la seva pròpia posició (una cosa per a la qual no han estat mandatats.
A la CGT tenim molt clar el model de representació i és contrari a la substitució. Expliquem l’acordat i buscarem el menor impacte de les seves conseqüències. Amb aquest Acord Social només sobre els nostres minorats drets, aprofundim en el camí de la debilitat davant totes i cadascuna de les Negociacions que ens esperen. Recuperar la força pels nostres drets resultarà primordial en els Acords Col·lectius sectorials i/o d’empresa.
No sembla que els Sindicats institucionals vagin a fer altra cosa que justificar la seva posició al costat del poder. Correspondrà a la coherència de les persones aglutinar majors cotes de força davant el devessall liberal que se’ns ve damunt. Tots els nostres drets són “cost” i tots els seus beneficis són “riquesa”. Treballar és “d’agrair” i contents hem d’estar si no ens “substitueixen”. La seva voracitat no té límit i només els hi podem posar nosaltres.
Secció Sindical Estatal de la CGT al BBVA
Después de casi cuatro meses sin reunirse el Comité de Empresa ayer día 21 de febrero se volvió a reunir
El primer tema tratado fue a petición de CGT que propuso variar el horario de la Asamblea del día 25 a primera hora de la mañana para así buscar la mayor participación de la plantilla, dado que es viernes y probablemente se habrá cobrado, la mayoría del Comité no lo ve conveniente.
NEGOCIACIÓN COLECTIVA
CGT propone dado los nuevos incumplimientos de Convenio (contratos de interinaje) no volverse a reunir en la Comisión de clasificación profesional y nuevo sistema salarial hasta que se hayan solventado los incumplimientos del actual Convenio, la mayoría del Comité CCOO, UGT y USOC no están de acuerdo.
Sobre el nuevo sistema retributivo la CGT plantea que estamos en contra de la desaparición de la categoría de conducción que representa la desregulación de la conducción (se tendrá el carnet a disposición de la empresa) y la desaparición del plus de “penosidad, peligrosidad y toxicidad” dado que ello esta en contra de lo acordado en la Plataforma del Convenio.
La mayoría del Comité acuerda seguir trabajando las propuestas planteadas por la empresa
INTERINAJE
Se acuerda oponerse a la intención manifestada por la presidenta de l’Institut, Sra. Imma Mayol, en la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona de no realizar contratos de interinaje y exigir el cumplimiento de los acuerdos firmados.
También se acordó reunirse la Comisión de Conflictos para elaborar un calendario de movilizaciones
CARGOS DE REPRESENTATIVIDAD EN EL COMITÉ DE EMPRESA
La CGT presenta su renuncia a la Secretaria del Comité y hace entrega de una resolución de la Sección Sindical donde explica los motivos de la decisión. Con la abstención de CGT la mayoría del Comité elige a Saturnino Muñoz de UGT como nuevo Secretario
