Els moviments feministes sostenim en aquest país un esforç des de fa
dècades perquè es reconegui la igualtat de drets entre les dones i els
homes, protegida en la Constitució Espanyola de 1978, (article 14) o la
Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.
A pesar d’aquest esforç –que continua l’emprès per les nostres àvies,
mares, amigues – perquè no se’ns consideri un subproducte humà de
segona amb funcions merament reproductives i de cures, a dia d’avui se
segueixen vulnerant els nostres drets com ciutadanes, treballadores i
persones.
Les
dones cobren menys que els homes en el món empresarial. La bretxa
salarial és major si es mesura per rendiment (41,3%) que per guany mig
per hora (19,3%). La
taxa d’atur femenina és major a la masculina i en aquests temps de
crisis no deixa d’augmentar en major percentatge, a pesar que la taxa de
dones que finalitzen estudis superiors a l’Estat espanyol és major que
la dels homes. Tampoc
es reflecteixen les proporcions de dones i homes en la població
espanyola, amb la seva representació en els alts càrrecs d’empreses,
públiques o privades, de manera que els llocs de major responsabilitat i
remuneració els segueixen ocupant predominantment els homes.
Per altra banda, els canvis legislatius en matèria de taxes
judicials, retallades en les prestacions de la Llei de Dependència,
polítiques d’inclusió social, etc…, tot això no fa més que exacerbar les
desigualtats socials, que en el cas de les dones se sumen al factor de
discriminació per raó de sexe.
D’aquesta forma, trobem que, en lloc de caminar cap a una societat
alliberadora que respecti a les persones sense cap discriminació i que
com a mínim acati les normes a les quals suposadament se sotmet, estem
avançant cap a una fosca realitat sotmetidora, esclavitzadora i
fortament discriminatòria que imposa el seu patriarcat capitalista més
salvatge.
Tal vegada és hora que les dones comencem a treballar cap a una nova
cultura feminista, donant un pas més cap a la unió d’objectius de lluita
per a aconseguir combatre el patriarcat no solament amb paraules sinó
amb accions que consolidin un moviment solidari entre dones.
Per a això tenim un concepte: LA SORORITAT, eina que té una forta
dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani, i que
ens serveix per a construir aliances existencials i polítiques.
L’aliança de les dones en el compromís és tan important com la lluita
contra altres fenòmens de l’opressió com el patriarcat. Se centra a
crear espais que les dones puguin desplegar noves possibilitats de vida,
per a contribuir amb accions específiques a l’eliminació social de
totes les formes d’opressió i en el suport mutu per a assolir el poder
genèric de totes i l’empoderament vital de cada dona. És una experiència
de les dones que condueix a la recerca de relacions positives per a
lluitar juntes.
Enfront d’això, les dones de la CGT, mirem cap a davant, amb el front
ben alt i ens unim per a defensar els nostres drets, empoderar-nos i
sororitzar-nos. Volem que el món on ens ha tocat viure, ens inclogui des
d’un llenguatge no sexista, ens reconegui, sigui respectuós, solidari,
alliberador i no ens retalli gens més. Al revés, nosaltres ens unim per a
sostenir-nos, animar-nos, capacitar-nos i seguir lluitant pels nostres
drets i els de qualsevol persona discriminada. Com dèiem fa temps, la
revolució serà feminista o no serà.
LLIBERTAT, IGUALTAT I SORORITAT!
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
2 comentaris:
- Democracia real ja ! Una altra assamblea !
Que no me quedaba claro que significa una palabra y he buscado en
Internet:
La sororitat és un terme que prové del llatí soror, sororis. En francès sororité, en l'italià sororità, en anglès sisterhood... una paraula defensada per Marcela Lagarde per reclamar una aliança feminista entre les dones per canviar la vida i el món en un sentit just i llibertari.
Publica un comentari a l'entrada