divendres, 7 de febrer del 2014

Davant el refús del Govern de revisar l'augment del preu del transport públic


N’hi havia que pensaven que teníem un problema amb l’Ajuntament de Barcelona. D’altres, CONFAVC, FAVB i PTP, cercant un interlocutor adient per parlar de l’última pujada de tarifes i de l’enorme rebuig social que ha suscitat, ens reuníem el passat dimecres, 29 de gener, amb l’Autoritat del Transport Metropolità. Potser tots plegats anàvem errats. Si fem cas de les declaracions de Francesc Homs, cal concloure que ens hem d’adreçar directament a la Generalitat. Manifestament, les consignes d’intransigència davant les demandes ciutadanes vénen d’allà: els arguments que brandeix el Govern es corresponen, mot per mot, amb el discurs que varem sentir a la seu de l’ATM. La transmissió orgànica funciona millor que els trens de rodalies.
Vet aquí que, des de l’administració, ens donen una lliçó de responsabilitat. Si mai el Govern accedís a revisar aquesta pujada, diuen, “es comprometria el futur de les següents generacions”. Ja ens ho deien a l’ATM: està en qüestió la fallida del sistema de transport metropolità i fins i tot els precaris equilibris de l’estat del benestar. Ni més ni menys! En realitat, segons les estimacions d’aquest organisme, l’últim increment de preus hauria de suposar uns ingressos addicionals de 25 milions d’euros. (Unes estimacions força discutibles, basades en el supòsit que l’encariment del transport públic no alteraran el nombre de viatgers... Però que, si es veiessin més o menys confirmades, significarien que s’està abusant com a “mercat captiu” d’una població cada cop més castigada i sense alternativa de mobilitat).
Tanmateix, l’argument és una fal·làcia. Enguany, el pressupost del transport metropolità depassa els 1.200 milions d’euros. La pujada – i el refús de retirar-la – responen a una filosofia de gestió neoliberal i a la por d’obrir un autèntic debat sobre el transport metropolità com a servei públic, amb totes les seves implicacions pel que fa a justícia social, cohesió territorial, sostenibilitat mediambiental i salut pública. És cert que l’Estat espanyol ha reduït la seva aportació. Tot i això, l’enfocament de la Generalitat és tan neoliberal com el de Madrid. Dimecres passat, mentre la gent protestava a les estacions de metro seguint la crida de la plataforma “Stop pujades”, el conseller Santi Vila explicava a TV3 que els usuaris havien de finançar el 50% del manteniment del transport públic. De pujada en pujada, ja gairebé hi som. Però, aquest dogma, a més d’injust, constitueix una aberració. És injust perquè repercuteix sobre unes classes populars aclaparades per una multitud d’increments en els serveis bàsics dèficits i deutes financers dels quals no són responsables. I és aberrant perquè, amb aquest model, el transport públic mai podrà desenvolupar-se, ni guanyar la batalla al vehicle privat. Sobretot quan, malgrat tenir una àrea metropolitana amb els índex de contaminació disparats i una de les majors densitats de cotxes/Km2 del món, se’n segueix incentivant l’ús a còpia de reduccions de peatges i zones verdes... per no parlar dels “peatges a l’ombra” que sufraguem amb els nostres impostos. Finalment, no és de rebut que una formació política que va votar una reforma constitucional prioritzant el servei dels interessos financers per damunt de qualsevol despesa social pretengui ara sermonejar la ciutadania, ni presentar-se com a víctima d’una fatalitat.
És urgent establir un sistema de finançament basat en aportacions pressupostàries suficients, una gestió rigorosa i transparent i polítiques decidides de promoció del transport públic. Cal establir una tarifació social, simplificar títols i zones, oferir abonaments que guanyin usuaris i els fidelitzin. I, per fer-ho, cal trencar amb la lògica mercantil amb què raonen el Govern i l’ATM. Per això seguirem donant suport a les protestes que insisteixen a demanar la congelació de les tarifes del 2013 com a gest de bona disposició que faci creïble i operativa una taula social on moviments veïnals, sindicals i ciutadans puguin debatre de debò els problemes del transport públic.



Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)



Barcelona, 6 de febrer de 2014