La nostra ciutat es mereix una jardineria de qualitat

Benvolgut Alcalde de Barcelona,

El meu ofici és jardiner, vaig estudiar a l’escola Rubió i Tudurí i fa deu anys que treballo per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, ningú em va regalar el meu lloc de treball ni em va endollar a dit, vaig fer unes oposicions i em guanyo el meu sou dia a dia amb esforç i constància, com la gran majoria dels meus companys i companyes, que a demés i gràcies a la nostra professionalitat tenim una motivació extra, oferir a la ciutat una jardineria de qualitat.

Com sap, fa anys que l’Ajuntament ha reorganitzat la gestió dels serveis municipals i ha englobat Parcs i Jardins dins de Medi Ambient,  alhora que s’han anat privatitzant parcialment feines com la poda d’arbrat viari i els jocs infantils que ara fan empreses privades subcontractades, suposadament per temes logístics i econòmics, assumint així, com s’ha pogut comprovar, menys qualitat en el servei i menys drets laborals i salarials pels treballadors de les empreses subcontractades.

Precisament fins ara semblava que l’empresa pública havia de servir de model per les privades i no viceversa, al menys pel que fa prevenció de riscos laborals, formació continuada, plans d’igualtat, ajuts socials o les jornades de 7 hores per afavorir la conciliació de la vida laboral amb la personal i familiar i així de retruc enriquir la vida cultural i social dels ciutadans i per tant afavorir una societat més saludable on es treballi menys per viure més i no només es visqui per treballar...

Però el que s’ha fet és anar privatitzant el manteniment de molts parcs de Barcelona, que ara porten empreses privades per a la integració laboral i social de persones amb discapacitats, objectiu molt lloable però difícil, crec jo, quan es fa en brigades on tots menys el monitor són discapacitats...mentre que a Parcs i Jardins ja se’ls integra de manera natural a les colles, amb gairebé un 10% de la plantilla amb alguna discapacitat, percentatge que es podria doblar o triplicar per reforçar les nostres colles, que falta ens fa si volem seguir oferint un bon nivell de qualitat.

Però el reforç que rebem, si en rebem, són persones sense els mínims coneixements de jardineria que venen a pagar una multa per falta de solvència o a complir una pena substitutòria per un delicte... així, lamentablement, no només estan rebaixant la dignitat de la nostre feina a la d’un simple càstig que pot fer qualssevol, sinó que a demés ofenen a molts ciutadans i ciutadanes amb estudis de jardineria que estant esperant a la borsa de treball la seva oportunitat per poder treballar.

En resum, estic enfadat i alhora preocupat perquè després de molts anys d’esforços per part de Parcs i Jardins per ensenyar, per professionalitzar i posar en valor la jardineria i el seu paper fonamental en la societat moderna, al costat de l’arquitectura, el paisatgisme i fins i tot l’art... ara sembla que es vulgui regalar la nostre feina, amb tot el respecte, a gent amb discapacitats, que segur que cobren menys, i a empreses més barates, que segur que exploten els seus treballadors, generant així un problema d’intrusisme laboral i sobretot posant en perill la qualitat de la jardineria de la nostra ciutat.

Vostè sap que per damunt de la mala imatge que tenen els polítics i funcionaris en general, molts cops de forma estereotipada i injusta, hi ha persones amb vocació de servei que creuen en el seu ofici, en l’empresa pública i en una societat més humanitzada i menys explotada, i és per això que li demano que es repensi la privatització de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins perquè pugui seguir sent una empresa pública emblemàtica de Barcelona, amb una llarga història al darrera, amb un bon nom i un bon prestigi com a referent en jardineria a tot arreu, i sobretot perquè la nostra ciutat es mereix una jardineria de qualitat.

Sincerament,

Marc Oller