Puntualitzacions a l’article
“La superfície de Barcelona destinada a parcs urbans està estancada des del
2010”
l'Organització Mundial de la Salut aconsella un mínim de 10
metres quadrats de verd públic per persona. Els 12.373.266 de metres quadrats actuals
de superfície verda de Barcelona, tenint en compte que segons les últimes dades
oficials teníem una població a 1 de gener del 2013 de 1.611.822 persones, això ve
a representar 7’68 metres quadres per habitant, bastant per sota del que aconsella
l’OMS
Per donar una bona qualitat de manteniment del verd públic
el Conveni Col·lectiu de Parcs i Jardins, aprovat per l'Ajuntament de Barcelona
estipula la necessitat de personal en base a la ràtio de 1’2 persones per
hectàrea. Si tenim en compte que a 31 de desembre del 2014, segons dades del Consell
d’Administració de Parcs i Jardins, hi ha 928 treballadors, això representa que
el número de treballadors per mantenir
el verd públic de la ciutat és de 0’75 persones per hectàrea molt per sota de la
ràtio establerta per mantenir de forma idònia el verd públic.
CARLA MERCADER. 23.03.2015
L'espai
destinat a parcs urbans pràcticament no ha crescut en els darrers cinc anys en
relació amb el tamany total de Barcelona, a l'espera de grans projectes com el
de Glòries o el de les Portes de Collserola, que va quedar aturat el 2012. Les
darreres dades municipals sobre la superfície verda de la ciutat mostren que
l’any passat era de 12.373.266 metres quadrats i representava un 12,1% de
l’extensió de la capital catalana, una proporció igual que a la del 2013 i
gairebé la mateixa que la del 2010 (11,79%). El 2014 el 12% de la superfície de
la ciutat era de parcs urbans A més, quatre districtes estan per sota de la
mitjana de Barcelona en tant per cent d’espai verd: Sants-Montjuïc, Les Corts,
Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample. Aquest últim és el que surt pitjor parat, amb
un 6% –Sarrià-Sant Gervasi té un 5%, però és el que disposa de més parc
forestal, mentre que el dissenyat per Ildefons Cerdà no en té–.
"Caldria doblar el nombre d’interiors d'illa
recuperats al districte i naturalitzar els ter-rats", afirma Sergi López,
president de l'Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. Des de
l'Ajuntament assenyalen que des de l’inici de la recuperació d’interiors d’illa
el 1987, el districte n'ha guanyat 48, que sumen una superfície de "prop
de 100.000 metres quadrats", i que es treballa perquè "els ciutadans
disposin d'una zona verda a menys de 200 metres de casa". La FAVB denuncia
que el verd no es cuida de la mateixa manera a tots els barris de Barcelona. Aquest
mandat s'ha ampliat el de Clotilde Cerdà i s'ha recuperat el d'Anaïs Napoleón
–s’inaugurarà el 28 de març– i en un futur serà el torn dels de Borrell, 305;
Còrsega, 195-197; el Palau Macaya, els Jardins d'Emma i els cinemes Niza i
Urgell.
Esther Argelic, vocal de Medi Ambient de la Federació
d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), considera que la ciutat té
"porc verd" i es queixa que "no està igual de cuidat a tots els
barris". Des d'Ecologistes en Acció, d'altra banda, descriuen els parcs
com "bolets rodejats de trànsit" amb una "qualitat de l'aire poc
saludable" i reclamen "eixos de mobilitat sostenible".
Verd "de
poca qualitat"
Carlos Bernal, de la CGT de Parcs i Jardins, afirma
que "la jardineria no té prou qualitat" per falta de personal i
perquè es contracten empreses externes que en alguns casos "treballen en
precari". Enumera desenes d’exemples per mostrar-ho, entre d'altres, el
fet que "hi ha zones verdes per on no es passa amb la freqüència que
caldria" o que "es poden arbustos just abans que floreixin".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada