Avui, com ahir, encara que amb motius lleugerament diferents i sempre amb
el mateix objectiu "el repartiment de la riquesa lluitant per revolució
social". Avui a diferència de la marxa del 2014, que representava
l'escenificació en marxa a Madrid, com el final del camí, suposant la
culminació de successives petites protestes, repartides pel país. La convocatòria,
i per tant, totes les seves sensacions despertades a la marxa del dissabte
21-M, en canvi, significa el principi d'una travessia tenint la seva culminació
en una vaga general el proper 22 d'octubre. I seguirem, tornarem al 2016 amb
totes les ganes i motivades, sempre vigilants davant les agressions constants
que suportem. Veient i analitzant un any després de la marxa del 22-M, la
situació no ha canviat, acreixent els perversos efectes de les polítiques
d'austeritat imposades des de la troika.
Oposant-nos a reformes laborals, retallades de llibertats i agressions a
una llibertat bàsica com la d'expressió. Afectades per mesures cada vegada més
restrictives, vam trencar la mordassa venint des de innombrables racons de la
Península Ibèrica i illes. Érem parades, preferentistes, sindicalistes,
desnonades, malaltes d'hepatitis C, tancades i resistents als hospitals,
treballadores públiques, en gran perill d'extinció, com un ampli ventall de
representants de col·lectius. Omplim els carrers centrals de la ciutat de Madrid,
12000 segons delegació de govern, centenars de milers segons altres fonts.
Total les descamisades ens vam haver arremangar i posar-nos en marxa per
deixar palès que no ens enganyen i amb il·lusió, divertides i creatives
alliberem les nostres boques, de la seva mordassa, cridant i desgallitan-nos
amb frases estil "al parlament no està la solució, la solució és la
revolució "," no permetrem ni un desnonament més "," pa,
treball, sostre i dignitat ", etc. Demostrant una altra vegada una gran
enteresa, tot i la pluja vam entrar dignes i orgulloses a la capital del regne,
repartides en nou columnes, des de totes les comunitats autònomes, confluint en
plaça Colon. En un escenari instal·lat, dos dels promotors de la marxa van
llegir un manifest per exigir "una vida digna" defensant "un
programa de mínims" com a pas previ a una vaga general laboral, de consum
i social pel 22 d'octubre.
Cridem, estripades pel dolor, que pateixen les persones preses i agredides
per aquest sistema en els seus centres d'extermini i internament, tota la
solidaritat activa a col·lectius que últimament estan en plena lluita les
treballadores acampades, com el nostre suport mutu i sincera menció a les
represaliades del parlament català que sent absoltes per l'Audiència Nacional i
incomprensiblement condemnades a tres anys de presó pel Tribunal Suprem, en un
acte d'agressió a totes nosaltres.
JO TAMBÉ estava AL PARLAMENT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada