El 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal
Suprem que anul·la l’absolució de vuit de les encausades per l’acció
d’Aturem el Parlament i les condemna a tres anys de presó.
Recordem
que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el
Parlament de Catalunya, la Generalitat i Manos Limpias contra
l’absolució dictada per l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.
Ja no en tenim cap dubte: l’avarícia és la sang que corre per les
venes de la classe dirigent. El seu amor pels diners i el poder, l’únic
amor que són capaços de sentir, els marca a foc les seves vides. Són
mocosos malcriats i capritxosos que sempre ho han tingut tot. I si una
sentència de l’Audiència Nacional contradiu el que tenien planejat, el
Suprem s’encarregarà de corregir l’embolic. Res pot escapar als seus
totalitaris dictàmens democràtics. S’enrabien i bramen per un caramelet
més; compten amb la premsa, servil i fidel, i amb el poder judicial per a
què ho embolcalli en discursos tècnics.
L’acarnissament
mai ha sigut bon company de viatge, i quan s’exerceix des de les
oligarquies mandatàries, s’institucionalitza la malevolència, la
rancúnia i l’odi. La persecució d’unes persones per part de la Fiscalia,
el Parlament i la Generalitat, per a que paguin amb anys de presó haver
intentat impedir un paquet de retallades socials atroç i impune, i que
ho aconsegueixin i es congratulin, és un clar signe de putrefacció
política.
La
lapidació democràtica a la que ens aboquen neix de la seva arrogància i
el seu menyspreu, de la seva insignificança com a persones. La pudor de
la seva ideologia, la del “tot per la pasta”, és aberrant.
No creiem en les seves lleis, però veient
els seus tripijocs judicials, afirmem que ni tant sols ells hi creuen.
El seu sistema legal és una construcció elitista que funciona com un
fuet, sempre de dalt a baix.
Sort
que ens tenim les unes a les altres. Sort que sabem que això no serà
sempre així. Ja fa temps que ens agrupem, ens respectem i conspirem per a
què sigui la veritable voluntat popular -aquella que s’arromanga i
planta cara, aquella que aguanta cops i no retrocedeix- la que doni
sentit a aquesta vida. Continuem decidides a seguir les ensenyances
revolucionaries de qui ja ens va deixar, de qui es va jugar la vida per
la dignitat de totes les generacions.
Ens ho estan posant molt difícil, però ja
estem acostumades a les nostres vides d’incerteses i inestabilitats. La
permanent precarietat a la que ens condemnen ens fa ser àgils, ràpides i
audaces i cada cop més radicals.
Ens mirem per a què els nostres embats siguin precisos.
Ens cuidem per agermanar-nos.
Riem perquè qui no ha tingut res, res té a perdre.
El Cas Parlament serà recordat per la infranquejable companyonia generada.
El Cas Parlament serà recordat per la infàmia i el joc de mans de la política.
Ens dirigim a totes aquelles persones, assemblees,
col·lectius, organitzacions i marees que lluiten contra la màfia
política i els fonamentalistes neoliberals. Volem convidar-vos a una
manifestació unitària de repulsa contra aquesta sentència, però també
contra la política de la por i la repressió que desplega un sistema en
descomposició, que vol salvar els seus privilegis per sobre la dignitat
de la resta de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada