dissabte, 24 d’abril del 2010

Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona


La manifestació convocada pels sindicats de Barcelona de la CGT és a les 11.30 h. del matí, amb concentració a les 11.00 hores en els locals de Via Laietana i amb el mateix recorregut de l’any passat (Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambles, Passeig Colom) per a acabar davant de la seu de Correos a la Plaça Antoni López. Una vegada finalitzades les intervencions previstes, s’ha organitzat com acte final un pica-pica en la seu del sindicat.

MANIFEST DEL SECRETARIAT PERMANENT DE LA FEDERACIÓ LOCAL DE SINDICATS DE LA CGT DE BARCELONA PER AL 1r DE MAIG DE 2010

Al carrer que ja és hora

Amb aquest lema la CGT convoca als seus afiliat/des i als treballadors/es de la nostra ciutat el pròxim 1r de maig.

Ja és hora de donar una contundent resposta als excessos de la patronal i dels nostres governs, ja siguin aquests de dreta o esquerra, si és que realment algú és capaç de diferenciar-los. És hora també de dir-los als seus còmplices, els sindicats majoritaris, que s’abstinguin de negociar més reformes laborals. Hem perdut el compte de quantes hem sofert i els problemes de la classe obrera segueixen sent els mateixos i encara més greus si cap.

La CGT surt al carrer aquest 1r de maig amb la voluntat de seguir plantejant a la societat una alternativa al sistema capitalista i al consumisme compulsiu. Una alternativa que passa pel canvi social, per una orientació decidida de les nostres vides cap a l’autogestió, no només en l’empresa i el treball, sinó també en altres àmbits. Un canvi cap a unes relacions solidàries entre les persones, denunciant sense desmai les injustícies que aquest sistema aboca sobre els més febles.

La CGT proposem prendre en les nostres mans el timó de la societat i no confiar-lo als polítics que no han tingut cap escrúpol a injectar diners als bancs i a socialitzar les pèrdues empresarials mentre continuen privatitzant els beneficis que obté el capital.

Al carrer, perquè la lluita serà llarga i no podem permetre que l’espai ciutadà sigui exclusiu dels opulents i distingits burgesos barcelonins, o dels afamats esportistes triomfants. Perquè ja estem farts de la criminalització als sindicats alternatius, als estudiants, als moviments socials, a totes les persones que volen alçar la seva veu contra aquest règim d’explotació política i econòmica.

Volem construir un món nou, perquè les lluites d’antany no han de ser debades; i perquè les lluites d’avui necessiten de tota la nostra obstinació i suport.

Secretariat Permanent de la FL de Sindicats de Barcelona de la CGT.

MANIFESTACIÓ DE LA CGT A BARCELONA 1 DE MAIG A LES 11.30 HORES VIA LAIETANA/PLAÇA DELS ÀNGELS

divendres, 23 d’abril del 2010

La reforma laboral proposada per Zapatero resumida

El Govern no només ha admès que és necessària una reforma laboral, sinó que s’han de "eliminar els costos d’entrada i de sortida per a crear ocupació", segons va afirmar el director general del Diàleg social, Alfonso Morón, ahir després de la reunió celebrada amb els agents socials, en la qual, amb l’absència del ministre de Treball, el Govern els va fer lliurament de l’esborrany de la reforma laboral. Consulti aquí el document amb la proposta de reforma laboral

En altres paraules, és necessari abaratir l’acomiadament. Per a això, ha inclòs dues mesures estel·lars per a reduir la rescissions de contracte. Segons va afegir Morón, això "evitarà la incertesa". El que significa que el Govern admet que un alt cost de l’acomiadament no fomenta la creació d’ocupació.

Contracte de 33 dies i causalitat de l’acomiadament

Un dels eixos de la reforma laboral per a fomentar l’ocupació amb caràcter indefinit és l’ampliació del contracte de foment a la contractació indefinida, que té un cost d’acomiadament de 33 dies per any treballat.

Al 1997 es va aprovar aquest contracte per als treballadors menors de 30 anys i majors de 45 i ara l’Executiu ho habilitarà per a totes les edats. No obstant això, aquest contracte mai ha tingut bona acollida entre els empresaris perquè el cost de l’acomiadament en cas que aquest sigui ordinari també s’eleva fins als 45 dies. Segons enuncia l’esborrany, es modificarà està dislèxia tècnica perquè quan l’empresa realitzi un acomiadament disciplinari també costi 33 dies per any. A més l’Executiu fomentarà aquest tipus de contracte amb bonificacions, recuperant les ajudes a la conversió de contractes temporals en indefinits de 33 dies amb bonificacions de quotes a la Seguretat Social.

El document també inclou la possibilitat de "objectivar amb major claredat les causes objectives de contractes". Actualment a un empresari li resulta gairebé impossible acomiadar de forma ordinària per a evitar-se denúncies i salaris de tramitació que a la llarga encareixen l’acomiadament. Per això, el Govern definirà més exactament les causes per a acollir-se a aquests acomiadaments.

Un model austríac amb un fons comú

Per a reduir el cost de les indemnitzacions bé es podria realitzar un nou contracte, però això posaria en peus de guerra als sindicats.Factor pel qual la nova via d’escapament que ha ideat l’Executiu és a cop de talonari.

El Govern implantarà el model austríac d’indemnitzacions, que consisteix que l’empresa ingressa mensualment al treballador en un compte individualitzat la indemnització que li correspon pel seu contracte i que capitalitza quan és acomiadat o l’hi manté a altra empresa si canvia d’ocupació.

D’una forma una mica diferent, el Govern traslladarà el concepte a Espanya. Perquè la indemnització no suposi un sobrecost puntual, l’Executiu es farà càrrec del 40% del cost de les indemnitzacions de totes les empreses que realitzin un cessament d’un contracte de foment a la contractació indefinida -33 dies d’acomiadament- per causes objectives -econòmiques, d’organització o de producció- o un Expedient de Regulació d’Ocupació a través del Fons de Garantia Salarial (Fogasa).

Fins a ara, segons el Govern, el Fogasa assumia el 40% del cost dels acomiadaments realitzats per les empreses amb menys de 25 treballadors, ara assumirà el de totes les empreses. Encara falta saber si el Govern incrementarà les cotitzacions del Fogasa. Però al contrari que a Àustria aquest fons serà comú i no individual, i contributiu i no de capitalització.

Temps parcial

L’esborrany de la reforma detalla una mica més la proposició de l’Executiu de crear un nou contracte de temps parcial per a dotar més flexibilitat del mercat laboral. Segons l’esborrany, es crearà un nou contracte en el qual l’empresari podrà modificar l’horari de treball amb un preavís mínim a determinar.

A més l’empresari i el treballador podran acordar la realització d’hores extraordinàries, que era la gran trava d’aquest tipus de contracte. Això sí, aquests contractes no estaran bonificats tan sols ho estarà el de conciliació familiar, segons ho denomina el Govern, que manté un horari fix de treball sense possibilitat de ser alterat.

El model alemany

Després de diversos mesos venent que el model alemany de reducció de jornada salvarà milers de treballs a Espanya, el Govern inclou en aquesta reforma, com ja es preveia, la modificació dels ERO de caràcter temporal a la reducció de jornada. Per a això, s’ha de realitzar un canvi legislatiu i així l’empresa podrà reduir les hores treballades i per tant el salari, que serà compensat amb la prestació per atur. A més, el Govern compensarà la part de cotitzacions que corresponguin a la reducció de jornada. La disminució d’hores es podrà computar de forma diària, mensual o anual.

També l’Executiu aprofita per a reformar l’atur parcial perquè el consum de prestació sigui equivalent al percentatge de jornada i no a un dia sencer, tal com actualment es compatibilitza. En aquest apartat de la reforma, es fa una referència a la reforma de la Negociació Col·lectiva.

ETT i els Serveis Públics d’Ocupació

El Govern també ha inclòs la reforma de les Empreses de Treball Temporal (ETT) en la qual s’aixeca el veto a les empreses de treball temporal perquè puguin treballar amb l’Administració Pública i els sectors de risc com construcció i sanitat, on fins a ara ho tenien prohibit.

També podran ocupar-se de la formació del treballador i no només del seu recol·locació. Per altra banda, es realitzaran actuacions de reforç dels Serveis Públics d’Ocupació.

Joves i bonificació

La reforma contemplarà un programa específic per a l’ocupació dels joves d’entre 21 i 24 anys sense cap tipus de formació. Així mateix, també inclou un contracte amb cotitzacions per atur per als becaris de postgrau.

Quant a les bonificacions a la contractació, només es realitzaran per a contractes indefinits que es realitzin a joves de 16 a 30 anys, a aturats de llarga durada majors de 45 anys. A més s’aplicarà un increment de l’ajuda si la contractada és una mujerer. No obstant això, el document esmenta que aquestes bonificacions s’oferiran només per a determinats sectors clau per al futur model productiu i per a les petites empreses.

>>> Article extret de Kaosenlared. Font: El economista

Proposta de diàleg social

dijous, 22 d’abril del 2010

CONFLICTO SOBRE FRAUDE A LA SEGURIDAD SOCIAL EN LO REFERENTE A LA COTIZACIÓN DE HORAS EXTRAORDINARIAS

ANTECEDENTES


En julio del año 1998 tenemos indicios evidentes de que la Dirección del Instituto Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona estaba haciendo un uso abusivo y fraudulento del artículo 25 del Convenio Colectivo (actual 31) que dice lo siguiente:

Article 31. Jornada.

La jornada laboral es fixa en 35 h. setmanals, com a prestació bàsica, segons sigui l’adscripció del personal al seu grup corresponent.

En el supòsit que per raó de la naturalesa de l’Institut o de l’especial qualificació de les persones, haguessin d’ampliar l’esmentada jornada amb caràcter voluntari, aquesta ampliació meritarà un plus per major dedicación horària per cada hora que excedeixi de les establertes, en cap cas el conjunt del personal afectat per aquesta mesura, podrà superar el 5% del total de la plantilla. L’esmentada ampliació no tindrà la consideració d’hores extraordinàries.

La dirección del Institut estaba camuflando la realización de forma abusiva de horas extras. Al darse una ocultación de la información relativa a horas extras y prolongaciones de jornada se presenta denuncia en Inspección de Trabajo por falta de información (no se nos informaba de las horas de prolongación realizadas) y por posibles irregularidades en las cotizaciones a la Seguridad Social de las horas de prolongación.

Inspección de Trabajo en sucesivas resoluciones tras investigar la denuncia presentada requiere a la empresa a pagar a la Seguridad Social la diferencia entre lo que había cotizado por las horas de prolongación y lo que realmente tiene que cotizar al considerar estas horas como horas extraordinarias”.

El 27 de noviembre de 2001 el Juzgado de lo Social 25 sentencia a favor del conflicto colectivo presentado por CGT y declara: “el derecho de los trabajadores de la plantilla a que se consideren las horas prestadas en prolongación de jornada durante el ejercicio 1999, a efectos retributivos, la cualificación de horas extraordinarias”.

El 10 de enero del 2003 el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya desestima el recurso presentado por el Institut Municipal de Parcs i Jardins y el 17 de febrero del 2004 el Tribunal Supremo rechaza el Recurso de Casación por el Institut reafirmando así el fallo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.


NUEVO INCUMPLIMIENTO


En enero del 2009 tras múltiples quejas sobre la falta de información sobre las horas extraordinarias y las horas de prolongación se presenta una nueva denuncia en Inspección de Trabajo que levanta la correspondiente acta de infracción y sanciona con 6.250,00€ al Institut por no informar a la representación sindical desde el año 2007 de las horas extraordinarias realizadas.

Posteriormente y tras estudiar y analizar la documentación recibida sobre prolongaciones de jornada de los años 2008 y 2009 constatamos que se han realizado 16.768 y 22.649,5 horas respectivamente, en cumplimiento del artículo 31 del Convenio Colectivo tal y como ha sido interpretado por Inspección de Trabajo y por el Tribunal Superior de Catalunya el número total de horas de ampliación de jornada que permite el artículo 31 del Convenio Colectivo serían:

Para el año 2008 la plantilla de Parcs i Jardins esta integrada por una media de 1.020 trabajadores/as aproximadamente comporta, en base a lo establecido en el artículo 31 del Text Refós de Conveni Col.lectiu, que tan sólo 51 trabajadores pueden ampliar su jornada (1020 trabajadores x 5% = 51 trabajadores x 80 horas extraordinarias año) lo que determina como máximo la realización de 4.080 horas en concepto de mayor dedicación horaria, sin que éstas tengan la consideración de horas extraordinarias, por lo tanto la empresa ha cotizado de forma inadecuada a la Seguridad Social 12.688 horas, que correspondían cotizarse como horas extras

Para el año 2009 la plantilla de Parcs i Jardins esta integrada por una media de 1.050 trabajadores/as aproximadamente, comporta en base a lo establecido en el artículo 31 del Text Refós de Conveni Col.lectiu, que tan sólo 52 trabajadores pueden ampliar su jornada (1050 trabajadores x 5%) lo que determina como máximo la realización de 4.160 horas en concepto de mayor dedicación horaria ( 52 trabajadores x 80 horas extraordinarias año), sin que éstas tengan la consideración de horas extraordinarias, por lo tanto la empresa ha cotizado de forma inadecuada a la Seguridad Social 18.489’5 horas, que correspondían cotizarse como horas extras.

Inspección de Trabajo en las actuaciones iniciales que está realizado ha requerido para que de forma voluntaria Parcs i Jardins realice la liquidación complementaria de los años 2008 y 2009 y abone las diferencias de cotización a la Seguridad Social.

El proceso jurídico que se inicia ahora y que puede durar unos cuantos años puede representar a las arcas públicas más de 600.000,00€ entre el abono de cotizaciones a la Seguridad Social y el pago de la diferencia económica entre lo abonado a los trabajadores como horas de prolongación y lo que se debería de haber abonado como horas extraordinarias, más las posibles sanciones de Inspección de Trabajo y los gastos jurídicos que el proceso puede representar para Parcs i Jardins.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Guia sobre les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATMPSS)


Editada per la Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya

Us facilitem en documents adjunts els materials preparats per la Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya per a la Conferència de delegats i delegades de CGT Catalunya sobre salut laboral i negociació col·lectiva, una conferència centrada en l’actual marc jurídic de les Mútues Patronals que va tenir lloc el 15 d’abril de 2010 a Barcelona.
Aquests materials són la guia "Les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATMPSS). PREGUNTES I RESPOSTES" i el power point sobre el marc legal de les MATEPSS preparat per a la conferència, uns materials que (…)

Llegir la resta de l´article

dilluns, 19 d’abril del 2010

BUTLLETÍ INFORMATIU LA REFORMA DEL MERCAT LABORAL I LES PENSIONS

Introducció:

La reordenació de les relacions laborals que s’han vingut introduint des de fa ja gairebé trenta anys, vénen sent justificades -en gran mesura-, per les crisis successives dels anys 80 i 90. Aquestes crisis, qüestionen la societat de la plena ocupació, de l’estabilitat política, de la regulació estatal de l’economia (estat interventor), de les polítiques socials que corregirien en alguna mesura les desigualtats socials i assistim a un nou ordre social on el mercat, recolzat en fonaments ideològics denominats neoliberalisme, dóna vida a aquest ordre.

Ara, en una crisi sense precedents (financera, ecològica, social i econòmica) la lògica de les reformes estructurals: mercat de treball i sistema de pensions, que es pretenen implantar (amb consens si pot ser i potser sense ell) a partir d’aquests paràmetres, subordina els salaris a les condicions que possibilitin el creixement econòmic i la inversió segura del capital.

Així, la nova configuració del mercat de treball, projecta un horitzó on la homogenització de les condicions de treball, compleixen amb la condició del creixement sostenible en el temps (Llei d’Economia Sostenible).

La flexibilitat laboral ha suposat la ruptura de les relacions estables entre el treballador i el seu lloc de treball (la seva ocupació), i ha instaurat un règim de segmentació, fragmentació i aconseguint, tant increments de la productivitat com contenció salarial.

La inseguretat, la precarització del treball, s’instal·len com un tret permanent, creant-se d’aquesta manera la condició per al creixement econòmic: s’ha arribat a l’homogeneïtzació a la baixa de les condicions de treball, entorn del criteri de flexibilitat.

En els diferents períodes en els quals s’han aplicat reformes en els mercats de treball (de l’ocupació, per a ser més exactes), les posicions de poder -on compta la voluntat i l’interès de cada part-, se circumscriuen a la voluntat de les gerències empresarials.

L’interès d’empresa -revestit de retòrica salvadora, bé de l’economia nacional, bé de la nostra posició competitiva en el mercat mundial-, és l’única raó i, a més “inevitable”, de la reordenació de les reformes i de les polítiques orientades en funció del capital.

Els canvis legislatius, les reformes Laborals, representen la legalitat aplicada amb mà de ferro sobre les classes assalariades i la flexibilitat ha inspirat –amb diversos matisos-, tota la legislació laboral des de fa gairebé trenta anys fins a ara.

>>> Per accedir al butlletí en pdf aneu a:

www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/Boletin-Reforma-Laboral-y-Pensiones.pdf

diumenge, 18 d’abril del 2010

Proposta de nova reforma laboral: el món al revés


“Reforma Laboral per a temps dramàtics: La classe treballadora torna a pagar els “comptes” dels empresaris”.

En el nou document lliurat en la taula del diàleg social sobre “Actuacions en el mercat de treball”, el Govern torna a formular una sèrie d’aberracions laborals que només contemplen el benefici de les empreses i la retallada de drets dels treballadors i treballadores. Mesures com, per exemple:

* Transformar els contractes temporals en nous contractes de foment de la contractació indefinida que només tenen una indemnització per acomiadament de 33 dies enfront dels 45 actuals.

* Assumir a càrrec dels diners públics del Fons de Garantia Salarial el 40% de les indemnitzacions per acomiadaments col·lectius i individuals, és a dir, 8 dies dels 20 que corresponen .

* Possibilitat d’aplicar el model austríac: les empreses constitueïxen un fons per a cada treballador, en els quals ingressen el 1,5% del sou i que abonen en cas d’acomiadament.

* Afavorir la intermediació de les agències privades de col·locació

* Subvencionar la contractació dels col·lectius més precaris i desqualificats.

* Reduir la jornada de treball (model alemany del contracte parcial)

* Pla per a lluitar contra l’atur juvenil que frega el 50%.

De totes les mesures, la més desenvolupada és la pagar el 40% dels acomiadaments amb diners públics, o sigui, pagar per destruir ocupació, donar suport a l’empresariat perquè acomiadi.

No cap major atropellament, major estafa i cinisme, major concessió als dictàmens de la patronal per a poder seguir acomiadant i seguir destruint ocupació de qualitat per ocupació precària.

En aquesta proposta del govern, no hi ha una sola mesura que pensi en els drets dels treballadors, com repartir el treball reduint la jornada laboral, reduir l’edat de jubilació per a crear noves ocupacions, no autoritzar cap ERO més en empreses amb beneficis…

Aquesta nova proposta posa de manifest, el que és una gran evidència social i política, des del sorgiment de la crisi en el 2008: les polítiques d’intervenció en l’ocupació, la contractació i els drets laborals en el mercat de treball, són un autèntic atemptat contra els drets laborals i socials des de fa ja més de 30 anys.

No es poden presentar les causes que han originat el drama social actual ( 20% d’atur 88% de tots els contractes realitzats cada mes són temporals, 11 milions d’assalariats són mileuristes, des del 2008 més de 2 milions de treballadors han estat acomiadats “lliurement” per la impunitat empresarial consentida i sancionada legalment), com les solucions per a una ocupació estable i la garantia dels drets dels treballadors i treballadores.

La paradoxa plantejada, reduir els costos en l’extinció dels contractes per a donar suport l’ocupació estable, no deixaria de sonar a “conya” si no fora perquè s’ha convertit en la pràctica política de menyspreu, burla i menyscapte dels drets laborals, des de la primera reforma laboral el 1984 i les següents, la del 95, la del 97, la del 2001 i la del 2006.

I aquest drama social-laboral es pretén ancorar-lo a l’estructura del mercat de treball i de les relacions laborals i, a més, pagat amb els diners públics. Són les mateixes polítiques que s’apliquen amb el capital financer: el de tots (erari públic) per a sanejar el seu sistema financer, els quals han col·locat a la humanitat i al planeta, més prop del suïcidi que de qualsevol model de vida suportable.

Aquestes polítiques socials-laborals només resolen una cosa, la taxa de guany del capital, de l’empresariat, dels polítics i dels banquers.

Si les persones treballadores, al costat de les organitzacions sindicals i moviments socials, no compareixem en el carrer, a milers, a milions i interrompem les seves lògiques irracionals, inhumanes, injustes i desiguals en els centres de producció i de serveis, en els barris, en el camp… serà més difícil deixar de ser ignorats, enganyats, menyspreats, robats, i haurem perdut l’esperança de construir un nou model productiu, social, laboral, un nou model de vida que garanteixi la llibertat i la justícia social.

Des de CGT insistim, AL CARRER…QUE JA ÉS HORA, ens va en això la vida i un model social digne per a tots i totes.

SP Comitè Confederal CGT

15 d’abril de 2010

divendres, 16 d’abril del 2010

El parque de las Aigües

Renovarse o morir. El parque de las Aigües, uno de los populares pulmones del distrito de Horta-Guinardó, está a punto de pasar por el quirófano. Se someterá a una operación de cirugía fina para embellecer su figura y disimular las patas de gallo con las que irremediablemente se ceba el paso del tiempo. El objetivo es recuperar todo el esplendor de este espacio verde y permitir que se luzca antes los ojos de los transeúntes. La operación tendrá una pequeña penitencia: nueve meses de cierre para que las obras se ejecuten con la mayor seguridad y celeridad posibles.
Tras más de 30 años al servicio de los ciudadanos, el impacto de la actividad humana y las lluvias han erosionado visiblemente este emblemático pulmón verde de 1,95 hectáreas. Por ello, vecinos y consistorio coinciden en diagnosticar que urge una rehabilitación integral del parque. «No se trata de un gran proyecto de diseño, si no de recuperar la imagen histórica del jardín y restituir la dignidad de un espacio popular», asegura Gabino Carballo, técnico paisajístico del área de Medi Ambient del Ayuntamiento de Barcelona.

LAS INTERVENCIONES / Este proceso de recuperación en el que se invertirán 1,6 millones de euros se iniciará el 15 de junio y se centrará en aumentar y restituir las zonas ajardinadas, restaurar los elementos arquitectónicos, renovar las infraestructuras de servicios, el mobiliario y las áreas de juegos y mejorar la accesibilidad. También se estabilizarán los suelos y se redibujará el trazado del parque redefiniendo los usos de las distintas zonas.
Para incrementar el patrimonio vegetal, se plantarán 4.174 arbustos adicionales, 3.000 metros cuadrados de tapizado verde y 67 árboles nuevos. Esta intervención permitirá, en palabras de la concejala del distrito, Elsa Blasco, recuperar «el aspecto laberíntico» del jardín romántico y la frondosidad de la singular zona de árboles frutales. El parque cuenta con naranjos, higueras, cipreses, yucas y uno de los ejemplares de ombú más grandes de Barcelona.

UNA VALLA EN LUGAR DEL MURO / La belleza hay que lucirla, por ello una de las intervenciones más destacadas será el derribo del 70% del muro de la calle de Abd El-Kader, que será substituido por una valla que hará más transparente el parque y lo integrará en el contexto urbano. También se ensanchará el portal de acceso por esta calle y se creará una nueva entrada por Camèlies, que pasará justo por encima de la nueva casita de jardinería que se construirá.
La operación de cirugía tendrá en cuenta a todos los públicos. Las áreas de juego infantil pasarán a ser cuatro en lugar de tres, se renovará la zona de picnic y los bancos y se mejorará la pista de frontón y el estanque. Además el parque contará con un nuevo quiosco-bar con lavabos de acceso público. Más allá de los elementos más visibles, se instalará un sistema de riego automático y se mejorará la recogida de aguas pluviales.

REIVINDICACIÓN VECINAL / El parque presentará su nueva imagen en marzo del 2011. «Para los vecinos será muy importante, porque es un espacio vital del barrio», afirma María Rodríguez, la presidenta de la asociación de vecinos del Baix Guinardó. De hecho, el parque de las Aigües es una de las grandes conquistas vecinales. Hasta 1978 era una finca propiedad de Aigües de Barcelona cuyos jardines servían de espacio de ocio para los directivos de la empresa.
Esta gran parcela alberga la Casa de las Altures, que entonces era la residencia del presidente de la empresa, un singular edificio de estilo árabe del siglo XIX que hoy alberga la sede del Distrito. «En los años 70 se luchaba más. No había ni un solo espacio verde en el barrio y nos enfrascamos en intensas reivindicaciones. Yo misma, embarazada, participé en las sentadas a la entrada del parque para reclamar que fuera público», explica Rodríguez. Ahora el recinto permanecerá cerrado el mismo tiempo que dura una gestación. Los vecinos, comprensivos por la clausura, lo recibirán, como hace tres décadas, con los brazos abiertos.

Publicat per Sara González en el diari El Periódico