divendres, 26 de febrer del 2016
dijous, 25 de febrer del 2016
La CGT de Catalunya davant els atacs al dret de vaga
El conjunt de la CGT de Catalunya no podem quedar impassibles davant
els greus atacs al dret de vaga, la criminalització de les plantilles i
les mentides que s’estan produint arran dels conflictes laborals al
Metro i Bus de Barcelona.
No entrarem a valorar la gestió d’aquests conflictes duta a terme per
l’Ajuntament de Barcelona, doncs els comitès de vaga de Metro i del Bus
ja ho han fet reiteradament, així com les nostres seccions sindicals.
Ara bé, si que volem remarcar que el conjunt de la CGT considerem
inacceptable les actituds que deslegitimin, ataquin el dret de vaga o
l’intentin minimitzar per a convertir la força de les plantilles en
irrellevant. L’argumentari que estan fent servir els responsables del
govern municipal de Barcelona és més aviat propi de la ideologia de la
patronal: Negar la capacitat negociadora de la vaga, criminalitzar la
plantilla per a enfrontar-la amb altres treballadors, pressionar amb
cartes per a que no es faci vaga o reclamar un increment de serveis
mínims (pactats anteriorment) per a minimitzar la seva força.
Finalment la pressió municipal ha assolit el seu objectiu i la vaga
de dimecres tindrà un 15% més de serveis mínims, que suposen un 65% del
servei normal en hora punta i un 45% la resta del dia..
Aquests greus atacs tenen un agreujant: en produir-se des d’opcions
polítiques amb certa influència dins de la classe treballadora, els seus
missatges antisindicals no són tan fàcilment percebuts com una amenaça i
contribueixen de forma més eficient a estendre els dogmes de les
classes dominants. Especialment els que fan referència al fet mateix del
conflicte i la necessitat dels i les treballadores per a actuar amb
força per a assolir els seus justos objectius.
Aquest sorprenent viratge ha rearmat la patronal per aprofitar el
moment i apuntar més alt. Ahir Foment del Treball ja demanava una llei
de vaga que introdueixi més motius per a il·legalitzar vagues i en
minimitzi encara més la seva força.
Davant tot això, volem fer saber:
Barcelona, 24 de febrer de 2016
Secretariat Permanent del Comitè Confederal la CGT de Catalunya
divendres, 19 de febrer del 2016
L’AJUNTAMENT INCOMPLEIX ELS SEUS COMPROMISOS ENVERS EL MANTENIMENT DE LES ZONES VERDES DE LA CIUTAT
Posicionament del comitè d’empresa de Parcs i
Jardins i totes les seccions sindicals que el componen: CCOO, CGT, UGT i
l’USOC, davant els incompliments dels compromisos adquirits per l’equip de
govern municipal de Barcelona en Comú envers el manteniment dels espais verds
de la ciutat.
Vuit mesos després de la presa de possessió,
els responsables de l’actual equip de govern no han pres cap mesura per aturar
la disminució de plantilla, al contrari, continuen amortitzant llocs de treball
i externalitzant serveis. La conseqüència és l’estat de deterior en el que es
troben les zones verdes de Barcelona.
dimecres, 17 de febrer del 2016
GLIFOSATO
EL
GLIFOSATO Y LOS SINVERGÜENZAS
El pasado jueves
11 de febrero pudimos ver como Daniel Agrás decía en el telenotícias de BTV VESPRE que la mejor manera y la más ecológica de quitar las malas hierbas es
de forma manual, también dijo que en Parcs i Jardins falta mano de obra. Lo
dijo bien, de manera sencilla pero bien. Eso sí con un pié de pantalla que
decía: “Daniel Agrás Comité de Empresa de CCOO de Parcs i Jardins”.
Posteriormente nos
enteramos que BTV se había puesto en contacto con el Comité de empresa, a
través del presidente Pepe Ruiz. Pepe en lugar de llamar a Fani Portolés que es
la Coordinadora
de las Delegadas de Prevención y que ha sido la persona clave en el tema y
asistido a innumerables reuniones durante más de tres años que viene durando la
lucha contra Monsanto y su herbicida a base de glifosato, llama a su amiguete
de sindicato Daniel Agrás que no ha asistido a ninguna reunión excepto a una
rueda de prensa anterior.
La sección
sindical de la CGT
y el Colectivo Males Herbes hemos sido los convocantes desde hace años de las
movilizaciones en Barcelona contra la multinacional Monsanto y hemos promovido en
el ajuntament de Barcelona, junto con otros colectivos, la prohibición de estos
productos nocivos para la salud de las personas.
Diez días antes
del telenoticias de BTV hubo una reunión entre la Dirección de Parques y
los diferentes colectivos que reivindicaban la eliminación del Glifosato y el
resto de herbicidas de las calles de Barcelona (ASIA de Ecologistas en acción,
Som lo que sembrem y Malesherbes), para tratar el cómo se iba a llevar a cabo
el proceso de abandono de herbicidas, pero Daniel Agrás no estuvo allí, ni
ningún otro miembro del Comité, y no porque no estuvieran invitados, de hecho
hay diferentes personas del Comité de empresa que están en el grupo de wasap de
los colectivos anti glifosato, pero estos no estuvieron en esa reunión. De
hecho no han estado en ninguna otra reunión en la que se trabajara la moción que
se presentó al Ajuntament de Barcelona para la supresión de los herbicidas
químicos.
Cuando este grupo
de colectivos teniamos preparada la propuesta de moción, Males herbes se la
expuso al Comité, y este dijo que era demasiado ambiciosa y que se podrían suprimir
6 de los 7 puntos que se exigían. Esto dejaría a los trabajadores, que habían
estado expuestos al herbicida de manera continua, sin los estudios clínicos que
podrían valorar los efectos del glifosato en sus organismos, prescindiendo también
de que el ayuntamiento iniciara campañas de concienciación, obviando que se
intentara influenciar a otros ayuntamientos del Área Metropolitana, u otros
puntos del documento igualmente importantes. Ellos no apoyaron el documento
completo, como tampoco lo hizo la
FAVB, porque querían introducir la excepcionalidad del uso del
herbicida en diferentes casos.
El Comité de
Empresa no estuvo en ninguna de las reuniones de trabajo, la FAVB tampoco estuvo en
ninguna.
El 5 de mayo del
año pasado el Colectivo Ronda y la sección sindical de la CGT promovieron una rueda de
prensa a la que finalmente se decidió involucrar al resto del Comité. Y lo que
pasó fue sorprendente. CCOO por iniciativa propia y con el apoyo de UGT, cambiaron
el lugar y la fecha de la rueda de prensa. Finalmente se quedó fuera del acto el
Colectivo Ronda (promotor de la iniciativa). La maniobra fue de una
manipulación de lo ajeno tal que nos quedamos de pasta de boniato, pero no
reaccionamos por no romper una línea de lucha que había costado mucho trabajo
previo.
El oportunismo de
estos personajes es vergonzoso, y vergüenza da pertenecer a un Comité que no
entiende de respeto a nadie. Un Comité dominado por CCOO que acapara la Presidencia y la Secretaría ante la
ausencia de iniciativas de los otros sindicatos que componen el comité, que
acatan incondicionalmente los planteamientos de CCOO. Planteamientos muy conservadores
y faltos de espíritu de lucha, que han ido minando las propuestas de asambleas,
concentraciones, huelgas o manifestaciones que la sección sindical de la CGT ha ido haciendo.
Para la CGT este pequeño éxito contra
Monsanto y su herbicida estrella es sólo un motivo más para seguir luchando con
fuerzas renovadas por los derechos de las trabajadoras, por el ecologismo
urbano, por una sociedad más justa y un sistema de gestión de la administración
pública más transparente, más cercano y que permita la participación de
trabajadoras y vecinas en su gestión ordinaria.
dimecres, 3 de febrer del 2016
He ido al cine
MACBETH es una
película británica estrenada en 2015. Dirigida por Justin Kurzel y
con guión de Jacob Koff y Todd Louiso, basado en la obra original
de William Shakespeare.
Aunque se trate de
una película lenta y espesa, ¿a quién no le gusta salir del cine
con ganas de comentar sus emociones, de reflexionar sobre lo visto y
sentido, y sacar conclusiones de un gran clásico que no pasa nunca
de moda ni deja de ser actual?
Esto es lo que me
hace disfrutar de una historia, que me dé vueltas en la cabeza y que
me haga encontrar similitudes con mi día a día. Puede parecer
imposible que la historia de un rey escocés del siglo XI, sus
guerras y su destino me hagan hecho pensar en mi situación laboral y
en la de muchos compañeros, me consta, en Parcs i Jardins.
La historia trata de
Macbeth, guerrero fiel a su primo rey de Escocia, que vuelve a casa
con ansias de reconocimiento y ambición social. Su rey es bien
considerado por todos, incluso por él, pero aún así desea para sí
mismo ese cargo. Animado por su esposa, Macbeth asesina al rey y
llega a ocupar la corona. Pero empieza el drama de la persona que de
manera poco honesta llega a donde llega y que reconoce sus métodos
indignos.
Sus compañeros
fieles se convierten a sus ojos en enemigos y posibles rivales, los
remordimientos por los métodos usados no le dejan vivir tranquilo, y
la locura se va instalando en su mente. Con el hábito bien aprendido
se deshace de quien no le interesa tener cerca y se crea una corte de
gente acobardada y temerosa que no respeta a su rey, que sólo
obedece las órdenes.
Todo se ha
convertido en un caos en su cabeza. Remordimientos,inseguridad,
desconfianza.
El final lo dejo
para vuestra curiosidad.
Realmente trata de
una de las miserias humanas más detestables y que nunca deja de ser
actualidad, LA AMBICIÓN. Por eso los clásicos son clásicos, porque
nunca pasan de moda.
Si nos paramos a
pensar sobre esta historia y la extrapolamos a Parcs i Jardins,
¿quién no pensará en algún superior que ha conocido en algún
momento de su vida laboral? ¿Quién no habrá reconocido la
ambición, los métodos oscuros, el abuso del poder obtenido de
manera vil e ilícita?
Ojalá nadie
levantara la mano.
Diagonal, 7905
dimecres, 27 de gener del 2016
EL COBRAMENT DE L'1%? LES PRESSES SÓN MALES CONSELLERES
Ja fa uns dos anys des que CCOO ens va explicar a tots plegats que
«havia guanyat l'1%» i des de llavors ens va voler fer creure repetidament que el seu
cobrament el teníem a tocar.
El
cas és que no ha estat fins ara que
el procés judicial ha arribat a la seva finalització definitiva
i per fi ha quedat clar que aquells increments de les masses salarials d'un 1%
al 2007 i un altre 1% al 2008 han de donar lloc a increments salarials
consolidats per a tota la plantilla municipal.
El que la sentència no fixa, perquè no li correspon, és com s'han d'aplicar aquests increments de les
masses salarials. Es fixa una bossa de diners (1% de la massa
salarial del 2006+1,01% de la massa salarial del 2007), que ja no està en
discussió, i s'emplaça als sindicats a negociar l'aplicació d'aquests diners a
les taules salarials del 2007 i 2008 de manera que generin un increment
consolidat, els efectes del qual ens han d'arribar a dia d'avui.
En contra de l'entesa que tenia amb els altres sindicats que érem partidaris de no
presentar cap proposta mentre l'Ajuntament no assumeixi totes les seves
obligacions amb totes les conseqüències, CCOO
ja va manifestar l'any passat que proposava un increment proporcional de tots
els conceptes salarials. Sense matisos. Ara sembla que CCOO manté aquesta proposta
com si fos la única opció i empeny a l'Ajuntament a aplicar-la sense cap
negociació amb el conjunt de la representació dels treballadors i treballadores
municipals.
Ens
preguntem: És just i
desitjable que tota la plantilla, des dels operaris fins als directors de
servei, tinguin el mateix increment
del 2% de tots els seus conceptes salarials? Des de la CGT considerem que no.
La proposta de la CGT és que el total dels diners que
s'han de repartir (que ja és una quantitat fixa) s'han de repartir en proporció només al sou base
(estaríem parlant aproximadament d'un increment equivalent al 5,5% del sou base) per tal que sigui més lineal i ho notin més les persones
que ocupen els llocs més propers a la base de totes les categories.
També proposem que aquest increment es concreti i consolidi en un nou
complement que se abonaria anualment en una paga única al mes de setembre de cada any.
Podrem presentar i defensar aquesta proposta o
CCOO té massa pressa per culminar la seva penosa gestió de la reivindicació de l'1%?
CCOO té massa pressa per culminar la seva penosa gestió de la reivindicació de l'1%?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




