dijous, 25 de febrer del 2016

La CGT de Catalunya davant els atacs al dret de vaga

El conjunt de la CGT de Catalunya no podem quedar impassibles davant els greus atacs al dret de vaga, la criminalització de les plantilles i les mentides que s’estan produint arran dels conflictes laborals al Metro i Bus de Barcelona.
No entrarem a valorar la gestió d’aquests conflictes duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona, doncs els comitès de vaga de Metro i del Bus ja ho han fet reiteradament, així com les nostres seccions sindicals.
Ara bé, si que volem remarcar que el conjunt de la CGT considerem inacceptable les actituds que deslegitimin, ataquin el dret de vaga o l’intentin minimitzar per a convertir la força de les plantilles en irrellevant. L’argumentari que estan fent servir els responsables del govern municipal de Barcelona és més aviat propi de la ideologia de la patronal: Negar la capacitat negociadora de la vaga, criminalitzar la plantilla per a enfrontar-la amb altres treballadors, pressionar amb cartes per a que no es faci vaga o reclamar un increment de serveis mínims (pactats anteriorment) per a minimitzar la seva força.
Finalment la pressió municipal ha assolit el seu objectiu i la vaga de dimecres tindrà un 15% més de serveis mínims, que suposen un 65% del servei normal en hora punta i un 45% la resta del dia..
Aquests greus atacs tenen un agreujant: en produir-se des d’opcions polítiques amb certa influència dins de la classe treballadora, els seus missatges antisindicals no són tan fàcilment percebuts com una amenaça i contribueixen de forma més eficient a estendre els dogmes de les classes dominants. Especialment els que fan referència al fet mateix del conflicte i la necessitat dels i les treballadores per a actuar amb força per a assolir els seus justos objectius.
Aquest sorprenent viratge ha rearmat la patronal per aprofitar el moment i apuntar més alt. Ahir Foment del Treball ja demanava una llei de vaga que introdueixi més motius per a il·legalitzar vagues i en minimitzi encara més la seva força.
Davant tot això, volem fer saber:
- El dret de vaga és un dret essencial de la classe treballadora arrencat a la burgesia amb una història de morts, empresonats i torturats. I el defensarem com i on calgui i per la via dels fets.
- Tothom que ataqui aquest dret, sigui de forma directa o amb el silenci còmplice davant les agressions, ens tindrà al davant per a denunciar-ho i impedir els seus objectius.
- La CGT de Catalunya considera que l’assemblea de treballadores i la mobilització són les eines més eficients per a impedir les injustícies que el Poder, el d’abans i el d’ara, exerceix sobre tots nosaltres.
Barcelona, 24 de febrer de 2016

Secretariat Permanent del Comitè Confederal la CGT de Catalunya

divendres, 19 de febrer del 2016

26 de Febrer, ASSEMBLEA GENERAL


L’AJUNTAMENT INCOMPLEIX ELS SEUS COMPROMISOS ENVERS EL MANTENIMENT DE LES ZONES VERDES DE LA CIUTAT


Posicionament del comitè d’empresa de Parcs i Jardins i totes les seccions sindicals que el componen: CCOO, CGT, UGT i l’USOC, davant els incompliments dels compromisos adquirits per l’equip de govern municipal de Barcelona en Comú envers el manteniment dels espais verds de la ciutat.

Vuit mesos després de la presa de possessió, els responsables de l’actual equip de govern no han pres cap mesura per aturar la disminució de plantilla, al contrari, continuen amortitzant llocs de treball i externalitzant serveis. La conseqüència és l’estat de deterior en el que es troben les zones verdes de Barcelona. 


dimecres, 17 de febrer del 2016

GLIFOSATO



EL GLIFOSATO Y LOS SINVERGÜENZAS

El pasado jueves 11 de febrero pudimos ver como Daniel Agrás decía en el telenotícias de BTV VESPRE que la mejor manera y la más ecológica de quitar las malas hierbas es de forma manual, también dijo que en Parcs i Jardins falta mano de obra. Lo dijo bien, de manera sencilla pero bien. Eso sí con un pié de pantalla que decía: “Daniel Agrás Comité de Empresa de CCOO de Parcs i Jardins”.



Posteriormente nos enteramos que BTV se había puesto en contacto con el Comité de empresa, a través del presidente Pepe Ruiz. Pepe en lugar de llamar a Fani Portolés que es la Coordinadora de las Delegadas de Prevención y que ha sido la persona clave en el tema y asistido a innumerables reuniones durante más de tres años que viene durando la lucha contra Monsanto y su herbicida a base de glifosato, llama a su amiguete de sindicato Daniel Agrás que no ha asistido a ninguna reunión excepto a una rueda de prensa anterior.

La sección sindical de la CGT y el Colectivo Males Herbes hemos sido los convocantes desde hace años de las movilizaciones en Barcelona contra la multinacional Monsanto y hemos promovido en el ajuntament de Barcelona, junto con otros colectivos, la prohibición de estos productos nocivos para la salud de las personas.

Diez días antes del telenoticias de BTV hubo una reunión entre la Dirección de Parques y los diferentes colectivos que reivindicaban la eliminación del Glifosato y el resto de herbicidas de las calles de Barcelona (ASIA de Ecologistas en acción, Som lo que sembrem y Malesherbes), para tratar el cómo se iba a llevar a cabo el proceso de abandono de herbicidas, pero Daniel Agrás no estuvo allí, ni ningún otro miembro del Comité, y no porque no estuvieran invitados, de hecho hay diferentes personas del Comité de empresa que están en el grupo de wasap de los colectivos anti glifosato, pero estos no estuvieron en esa reunión. De hecho no han estado en ninguna otra reunión en la que se trabajara la moción que se presentó al Ajuntament de Barcelona para la supresión de los herbicidas químicos.

Cuando este grupo de colectivos teniamos preparada la propuesta de moción, Males herbes se la expuso al Comité, y este dijo que era demasiado ambiciosa y que se podrían suprimir 6 de los 7 puntos que se exigían. Esto dejaría a los trabajadores, que habían estado expuestos al herbicida de manera continua, sin los estudios clínicos que podrían valorar los efectos del glifosato en sus organismos, prescindiendo también de que el ayuntamiento iniciara campañas de concienciación, obviando que se intentara influenciar a otros ayuntamientos del Área Metropolitana, u otros puntos del documento igualmente importantes. Ellos no apoyaron el documento completo, como tampoco lo hizo la FAVB, porque querían introducir la excepcionalidad del uso del herbicida en diferentes casos.

El Comité de Empresa no estuvo en ninguna de las reuniones de trabajo, la FAVB tampoco estuvo en ninguna. 

El 5 de mayo del año pasado el Colectivo Ronda y la sección sindical de la CGT promovieron una rueda de prensa a la que finalmente se decidió involucrar al resto del Comité. Y lo que pasó fue sorprendente. CCOO por iniciativa propia y con el apoyo de UGT, cambiaron el lugar y la fecha de la rueda de prensa. Finalmente se quedó fuera del acto el Colectivo Ronda (promotor de la iniciativa). La maniobra fue de una manipulación de lo ajeno tal que nos quedamos de pasta de boniato, pero no reaccionamos por no romper una línea de lucha que había costado mucho trabajo previo.

El oportunismo de estos personajes es vergonzoso, y vergüenza da pertenecer a un Comité que no entiende de respeto a nadie. Un Comité dominado por CCOO que acapara la Presidencia y la Secretaría ante la ausencia de iniciativas de los otros sindicatos que componen el comité, que acatan incondicionalmente los planteamientos de CCOO. Planteamientos muy conservadores y faltos de espíritu de lucha, que han ido minando las propuestas de asambleas, concentraciones, huelgas o manifestaciones que la sección sindical de la CGT ha ido haciendo. 

Para la CGT este pequeño éxito contra Monsanto y su herbicida estrella es sólo un motivo más para seguir luchando con fuerzas renovadas por los derechos de las trabajadoras, por el ecologismo urbano, por una sociedad más justa y un sistema de gestión de la administración pública más transparente, más cercano y que permita la participación de trabajadoras y vecinas en su gestión ordinaria.

dimecres, 3 de febrer del 2016

He ido al cine

MACBETH es una película británica estrenada en 2015. Dirigida por Justin Kurzel y con guión de Jacob Koff y Todd Louiso, basado en la obra original de William Shakespeare.
Aunque se trate de una película lenta y espesa, ¿a quién no le gusta salir del cine con ganas de comentar sus emociones, de reflexionar sobre lo visto y sentido, y sacar conclusiones de un gran clásico que no pasa nunca de moda ni deja de ser actual?
Esto es lo que me hace disfrutar de una historia, que me dé vueltas en la cabeza y que me haga encontrar similitudes con mi día a día. Puede parecer imposible que la historia de un rey escocés del siglo XI, sus guerras y su destino me hagan hecho pensar en mi situación laboral y en la de muchos compañeros, me consta, en Parcs i Jardins.
La historia trata de Macbeth, guerrero fiel a su primo rey de Escocia, que vuelve a casa con ansias de reconocimiento y ambición social. Su rey es bien considerado por todos, incluso por él, pero aún así desea para sí mismo ese cargo. Animado por su esposa, Macbeth asesina al rey y llega a ocupar la corona. Pero empieza el drama de la persona que de manera poco honesta llega a donde llega y que reconoce sus métodos indignos.
Sus compañeros fieles se convierten a sus ojos en enemigos y posibles rivales, los remordimientos por los métodos usados no le dejan vivir tranquilo, y la locura se va instalando en su mente. Con el hábito bien aprendido se deshace de quien no le interesa tener cerca y se crea una corte de gente acobardada y temerosa que no respeta a su rey, que sólo obedece las órdenes.
Todo se ha convertido en un caos en su cabeza. Remordimientos,inseguridad, desconfianza.
El final lo dejo para vuestra curiosidad.
Realmente trata de una de las miserias humanas más detestables y que nunca deja de ser actualidad, LA AMBICIÓN. Por eso los clásicos son clásicos, porque nunca pasan de moda.
Si nos paramos a pensar sobre esta historia y la extrapolamos a Parcs i Jardins, ¿quién no pensará en algún superior que ha conocido en algún momento de su vida laboral? ¿Quién no habrá reconocido la ambición, los métodos oscuros, el abuso del poder obtenido de manera vil e ilícita?
Ojalá nadie levantara la mano.

Diagonal, 7905

dimecres, 27 de gener del 2016

EL COBRAMENT DE L'1%? LES PRESSES SÓN MALES CONSELLERES



Ja fa uns dos anys des que CCOO ens va explicar a tots plegats que «havia guanyat l'1%» i des de llavors ens va voler fer creure repetidament que el seu cobrament el teníem a tocar.

El cas és que no ha estat fins ara que el procés judicial ha arribat a la seva finalització definitiva i per fi ha quedat clar que aquells increments de les masses salarials d'un 1% al 2007 i un altre 1% al 2008 han de donar lloc a increments salarials consolidats per a tota la plantilla municipal.

El que la sentència no fixa, perquè no li correspon, és com s'han d'aplicar aquests increments de les masses salarials. Es fixa una bossa de diners (1% de la massa salarial del 2006+1,01% de la massa salarial del 2007), que ja no està en discussió, i s'emplaça als sindicats a negociar l'aplicació d'aquests diners a les taules salarials del 2007 i 2008 de manera que generin un increment consolidat, els efectes del qual ens han d'arribar a dia d'avui.

En contra de l'entesa que tenia amb els altres sindicats que érem partidaris de no presentar cap proposta mentre l'Ajuntament no assumeixi totes les seves obligacions amb totes les conseqüències, CCOO ja va manifestar l'any passat que proposava un increment proporcional de tots els conceptes salarials. Sense matisos. Ara sembla que CCOO manté aquesta proposta com si fos la única opció i empeny a l'Ajuntament a aplicar-la sense cap negociació amb el conjunt de la representació dels treballadors i treballadores municipals.
Ens preguntem: És just i desitjable que tota la plantilla, des dels operaris fins als directors de servei, tinguin el mateix increment del 2% de tots els seus conceptes salarials? Des de la CGT considerem que no.

La proposta de la CGT és que el total dels diners que s'han de repartir (que ja és una quantitat fixa) s'han de repartir en proporció només al sou base (estaríem parlant aproximadament d'un increment equivalent al 5,5% del sou base) per tal que sigui més lineal i ho notin més les persones que ocupen els llocs més propers a la base de totes les categories. També proposem que aquest increment es concreti i consolidi en un nou complement que se abonaria anualment en una paga única al mes de setembre de cada any.

Podrem presentar i defensar aquesta proposta o
CCOO té massa pressa per culminar la seva penosa gestió de la reivindicació de l'1%?