Més crítiques al parc Central del Poblenou un any després d'inaugurar-lo

El parc Central del Poblenou continua sent polèmic un any després de la seva inauguració. Precisament, amb motiu del primer aniversari de la inauguració del parc Central del Poblenou, dissenyat per l'estudi d'arquitectura de Jean Nouvel a Barcelona, les associacions de veïns de Bac de Roda, del Poblenou i el Grup Civit han expressat les seves queixes sobre el parc, entre les quals destaquen la falta d'una zona de jocs infantils, o una àrea per a persones discapacitades. A més, també protesten pel tancament del Pou del Món, i recorden que el manteniment del parc és extremadament car per les peculiaritats que presenta.

La comissió de seguiment del parc Central, que aplega les citades associacions reclama, en un comunicat fet públic ahir, la creació d'una zona de jocs a dins del parc, iniciativa per la qual un grup de mares de la zona ha iniciat una recollida de signatures. Així mateix es demana una altra àrea destinada a exercicis per a la gent gran i per a persones amb discapacitats. A més, els veïns recorden que, un any després d'haver-ho acordat, tampoc no s'ha entregat als veïns del Grup Civit un espai per guardar les pertinences de la festa major.

Aquestes i altres mancances demostren, segons els veïns, que cal reflexionar sobre les funcions del parc. En aquest sentit també lamenten que el fet que tots els canvis que es vulguin introduir hagin de tenir el vistiplau de l'arquitecte Jean Nouvel provoca el que qualifiquen de «crosta econòmica i, sens dubte, d'agilitat».

La comissió reclama així mateix que «per respecte al patrimoni del barri, s'iniciï com més aviat millor, la rehabilitació de l'interior del parc, d'Oliva Artés» i que, per tal de no desfigurar definitivament la traça del carrer històric de Pere IV, demanen que s'obri cada dia la porta del parc que tanca aquest carrer amb Bac de Roda, que, segons diuen, no s'ha obert des del dia de la inauguració.

A més, també volen un calendari de dates senyalades per l'obertura de l'enllumenat especial del parc i que es reobri el Pou del Món. Respecte a aquest punt, recorden que aquest projecte «no té cap sentit, ni pot ser funcional, si no es fa seguint els criteris originaris d'aquesta iniciativa veïnal». Les entitats del barri van signar un manifest en què es reclamava que es replantegés el Pou, segons els criteris inicials, i en el ple del Districte de Sant Martí del 4 de juny passat també es va votar a favor d'aquesta reconsideració: «A hores d'ara, estem esperant encara passes concretes en aquesta direcció i que s'obrin canals de participació», es remarca en el comunicat.

Per altra banda, els veïns asseguren que han denunciat a la síndica de greuges de la ciutat, Pilar Malla, les mancances detectades en l'accessibilitat de les persones amb cadires de rodes.

Finalment, els veïns recullen les queixes efectuades recentment per la secció sindical de parcs i jardins de la CGT, les quals asseguren que el parc no respon als criteris tècnics més bàsics en jardineria i sostenibilitat ambiental. «La necessitat de poda constant i de cura per obligar la massa vegetal a adequar-se a les formes arquitectòniques projectades per Jean Nouvel converteix aquest parc en extremadament car», es llegeix en el manifest. Segons els veïns, d'aquí a un any, quan el parc passi a dependre de Parcs i Jardins de l'Ajuntament, aquest «podria no estar a l'alçada de les circumstàncies», conclouen

Publicat en el Punt

El Parc Central o el encorsetamiento de lo vivo

Aquí teniu l'Informe que hem realitzat sobre la jardineria del Parc Central de Poble Nou i que presentarem el pròxim dia 19 de febrer de 17'30 a 20'30 hores en la Xerrada-Debat sobre el Parc Central de Poble Nou que organitzem

Parc Central de Poble Nou. Un Parc per al ciutadà?

A la xerrada-debat assistiran com ponents Josep Mª Montaner Catedràtic de Composició d'Arquitectura de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i Joan Mª Soler, Associació de Veïns i Veïnes de Poble Nou i es farà a la seu de CGT Via Laietana 18, 9 planta.

Més informació Parc Central de Poblenou

Power_point del Parc Central de Poble Nou

Power point Parc Central del Poblenou

Aquí pots veure el Power_point del Parc Central que van realitzar per la xerrada del dia 19 de febrer

Manteniment del verd en el Parc Central

La secció sindical de Parcs i Jardins de la CGT ha elaborat un interessant informe sobre l’estructura vegetal d’aquest Parc. Segons aquest estudi, Jean Nouvell, en funció de l’escenografia que vol crear en el Parc obliga a les plantes i als arbres a un creixement totalment artificiós molt lluny de les regles, tècniques i metodologies acceptades per la jardineria.

Estructures metàl•liques que obliguen a un creixement molt forçat, plantes trepadores que escanyen als arbres, densitat d’arbórea i d’estructures sense l’espai vital pel seu correcte desenvolupament, tria d’especies no adequades, etc.Les conseqüència són que “el enmarañamiento de especies, la obligatoriedad de podas continuas y la contención del vigor natural de las plantas, el uso de especies sensibles con necesidades hídricas altas etc, crean un caldo de cultivo para enfermedades y plagas con la consabida necesidad de realizar tratamientos fitosanitarios”. Actualment ja es poden observar fongs, insectes i algun que altre arbre mort.

De tot es pot desprendre de que estem davant d’un Parc molt poc sostenible, seent un “triste reflejo de un sistema caduco de antropocentrismo”. Requereix d’un manteniment contínuo molt difícil d’assumir, amb una poda continuada que a voltes necessita de plataformes elevadores. Ens preguntem si d’aquí uns mesos quan el manteniment del parc passi a dependre de l’Ajuntament, aquest estarà a l’alçada de les circumstàncies.

Aquest treball va ser presentat el passat dia 19, en un acte sobre el Parc en el que hi van participar en Josep Maria Muntaner, Catedràtic d’Arquitectura i Joan Maria Soler membre de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

Article publicat en la web de l’Associació de veïns i veïnes de Poble Nou

Parc Central de Poble Nou

El nou parc Central del Poblenou desencisa els veïns del barri, que diuen que s'ha fet pensant en els nous hotels

" El «parc del Mur de Berlín», el «parc dels formatgets» o «Guantánamo». Aquests són els malnoms que els veïns del parc Central, situat a l'avinguda Diagonal, entre els carrers Bac de Roda i Marroc, han donat a la nova zona verda que s'ha construït al Poblenou. El parc, que, segons ha avançat el regidor de districte, Francesc Narváez, es podria inaugurar el mes de març vinent, té una extensió de 55.600 metres quadrats i incorpora l'antiga fàbrica Oliva Artés, que es rehabilita com a equipament. La nova àrea enjardinada s'ha construït en una sola fase, que ha durat uns divuit mesos, però ara s'hi fa una segona fase d'uns dos anys més que s'anomena «de formació i manteniment», a causa de la complexitat i la varietat dels elements ornamentals que el componen.

Llegir article

Un dels majors despropòsits de Barcelona es el Parc Central del Poblenou, de Nouvel, aixó diu el doctor arquitecte i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Maria Montaner en un article en el diari el Pais

1 any de la inauguració del Parc del Centre del Poblenou

La Comissió de Seguiment del Parc Central ha fet públic aquest comunicat:

Amb motiu del proper 1er aniversari de la inauguració el dia 6 d’abril de 2008, del polèmic parc del Centre del Poblenou, dissenyat per l’estudi d’arquitectura de Jean Nouvell en Barcelona, volem expressar el següent:

• La iniciativa d’un grup de mares de recollir signatures perquè s’adeqüi un espai dins el Parc per a jocs infantils, dona per reflexionar sobre concepció d’aquest nou parc i la seva funcionalitat. Volem saber quan tindrem aquest espai infantil així, com una altra àrea prevista destinada a exercicis per la gent gran i persones amb discapacitats. Al cap d’un any, tampoc s’ha cedit el magatzem que reclamen els veïns del “Grup Civit”de vivendes per guardar-hi les pertinences de Festa Major.

• Lamentem la crossa, a voltes econòmica i sens dubte d’agilitat, que ve donada pel fet que tots els canvis a introduir en el parc tinguin que passar per l’aprovació del dissenyador Jean Nouvell.

• Reclamem que, per respecte al Patrimoni Històric del barri, s’inicií quan abans millor, la rehabilitació de les naus industrials ubicades en l’interior del parc, d’Oliva Artés. Així mateix, per tal de no desfigurar definitivament la traça del carrer històric de Pere IV per l’interior del Parc, demanem que s’obri cada dia la porta del parc que tanca aquest carrer amb Bac de Roda. Aquesta és una de les portes principals del Parc i des de la seva inauguració no s’ha obert mai. A mes queda segat el carril bici que va per l’interior del parc tot acabant bruscament en aquesta porta.

• Demanem que s’estableixi un calendari de dates senyalades per l’obertura de l’enllumenat especial del Parc.

• El Pou del Món resta tancat des de poc després de la seva inauguració donant raó als veïns quan deien que no té cap sentit, ni pot ser funcional, si no es fa seguint els criteris originaris d’aquesta iniciativa veïnal. Les entitats del barri van signar un manifest en el que es reclamava que es replantegés el Pou, segons els criteris inicials, i el Ple del Districte de Sant Martí del 4 de juny passat, també va votar a favor d’aquesta reconsideració. A hores d’ara, estem esperant encara passes concretes en aquesta direcció i que s’obrin canals de participació. Cal estudiar, també l’accessibilitat respecte a les persones amb cadires de rodes. El tema està a mans de la Sindica de Greuges de la ciutat, Pilar Malla.

• Que, segons han denunciat la secció sindical de Parcs i Jardins de la CGT, aquest Parc no respon als criteris tècnics més bàsics en jardinaria i sosteniblitat ambiental. La necessitat de poda constant i de cura per obligar a la massa vegetal a adequar-se a les formes arquitectòniques projectades per Jean Nouvell converteix aquest parc en ser extremandament car de mantenir. Estem molt preocupats perquè d’aqui un any, quan el manteniment del Parc passi a dependre de Parcs i Jardins de l’Ajuntament. aquest no estigui a l’alçada de les circunstàncies.

Comissió de Seguiment del Parc Central (Agrupació CER Bac de Roda, C.P. Grup Civit, Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou)

L’Ajuntament nega la paraula a la Comissió de Seguiment del Parc Central

Conscient que la Comissió feia una valoració crítica del procés de gestació del Parc Central l’Ajuntament no va acceptar que cap representant seu parlés en l’acte inaugural. Aquesta comissió, formada pels blocs d’habitatges colindants al Parc (el grup Civit i el CER Bac de Roda) i les dues associacions de veïns de la zona, va ser creada quan es va anunciar que es faria aquest parc i va ser avalada pel propi l’Ajuntament per canalitzar la participació del veïnat.
Però el diumenge, malgrat la petició de la Comissió va ser el mateix Ajuntament qui va decidir quin veí havia de parlar i què no havia de dir. No sabem si aquesta actitud obeeix a un menyspreu que per l’Ajuntament deuen merèixer aquestes entitats o per la por de sentir-se qüestionat públicament. En tot cas, és un fet molt greu i mostra una nul·la elegància democràtica. Llegir més...

Crònica inauguració Parc Central

(Parc Central) Els professionals critiquen la barreja d'espècies i l'atapeïment vegetal

Jean Nouvel, experiment fallit al Parc del Poblenou

Jean Nouvel, l'arquitecte de la torre Agbar, es va estrenar com jardiner amb el Parc Central del Poblenou i ara, quan encara no fa un any i mig que es va inaugurar, ja s'estan complint els pitjors auguris que van fer els jardiners professionals. Aquí es fa realitat aquella dita que adverteix que els experiments és millor fer-los a casa i amb gasosa.

Treballadors i càrrecs directius de Parcs i Jardins coincideixen a assenyalar que és un "parc impossible" per culpa del seu disseny. El gestor de l'espai és encara Bagursa, una empresa municipal dependent de l'àrea d'urbanisme, que és la que va plantar el parc i durant dos anys en farà el seguiment.

"És un parc amb molts xops, que és un arbre de ribera, i en canvi no hi ha aigua ni fonts per beure. Alguns arbres ja s'han mort o estan malalts. S'han plantat massa junts i hi ha una barreja caòtica d'espècies arbustives. L'atapeïment fa que s'hagi convertit un viver de malalties i plagues. És un parc sense sentit comú". Aquestes són algunes de les conclusions d'un informe elaborat per un grup de jardiners de Parcs i Jardins. Alts càrrecs de l'Institut, que prefereixen mantenir-se en l'anonimat, afirmen que és molt costós, en diners i recursos, fer-ne el manteniment. Posen com a exemple les feines que s'han de fer amb plataformes elevadores per poder arribar a les jardineres situades en alçada i als túnels vegetals elevats.

Els professionals critiquen el fet que sigui un espai tancat amb un mobiliari urbà que no convidi a quedar-s'hi. Diuen que la vegetació està "crispada" i no aconsegueix tapar el metall, que és el veritable protagonista del parc.

Fer la poda i l'ordenació del que ha de ser el túnel vegetal del carrer Espronceda, un dels carrers amb trànsit que travessen el parc, asseguren que és una "feina de xinos" perquè és una barreja sense estructura de cinc espècies vegetals trepadores que ja s'estan ofegant entre elles. Denuncien que s'intenti domar els arbres "sota tortura i contra natura", per tal que adoptin formes arquitectòniques. Al peu de molts arbres s'han plantat bignònies perquè Nouvel pretenia que s'entortolliguessin pels troncs tot i que els tècnics ja van advertir que algunes "mai podrien enfilar-se".

La combinació d'arbre amb planta enfiladissa es repeteix per tot l'espai. Al peu de til·lers i pebrers bords s'han plantat lligabosc, que els jardiners saben que es una associació "fatal", perquè el lligabosc és molt invasiu i acabarà estrangulant els arbres.

Podes radicals

Un dels elements més criticats pels professionals són les buguenvíl·lies que s'han plantat al peu de tots els murs que encerclen l'espai. És un arbust que brota molt i té unes espines potents i potencialment perilloses i això obliga a fer una poda i una contenció constants. A més, aquest arbust és el niu perfecte per acumular brutícia. Opinen que hi ha massa espècies d'arbres de creixement ràpid com el pebrer bord i la tipuana. I com que s'han plantat massa junts, aviat serà imprescindible fer podes radicals que els professionals qualifiquen de "repressió salvatge".

L'empresa municipal d'obres Bagursa argumenta que totes les espècies plantades són mediterrànies i que la proximitat dels arbres entre si es per crear "un sostre verd". Pel que fa a les plagues, afirma que només s'estan fent tractaments preventius.

Maria Favà, publicat en el diari Avui (11 de març)

Xerrada- Debat Parc Central de Poble Nou

El pròxim dia 19 de febrer de 17'30 a 20'30 hores realitzen una Xerrada-Debat sobre si el Parc Central de Poble Nou, es: Un Parc per al ciutadà?

A la xerrada-debat assistiran com ponents Josep Mª Montaner Catedràtic de Composició d'Arquitectura de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i Joan Mª Soler, Associació de Veïns i Veïnes de Poble Nou i es farà a la seu de CGT Via Laietana 18, 9 planta.

Més informació Parc Central de Poblenou

Cartell en PDF

Defectes irresolubles al Parc Central abans d'inaugurar-se

Ombra de gratacel, espai públic trossejat, bancs individuals, mur de ciment i vegetació de difícil manteniment. D'entrada, aquests són els cinc irresolubles defectes que ja se li veuen al Parc Central que Jean Nouvel ultima al Poblenou, fins i tot abans d'inaugurar-se en una data encara desconeguda malgrat haver-se anunciat per a la Mercè de l'any passat.

Mentre els obrers de FCC encara treballen, el mur de ciment que envolta un parc trossejat en quatre parts i per dos carrers ja s'intueix que difícilment podrà ser dissimulat completament per una vegetació que s'anuncia frondosa però que es preveu de difícil i costós manteniment. Impossible d'evitar és també la gran ombra que l'hotel de Diagonal-Pere IV dissenyat per Dominique Perrault i també a punt d'inaugurar-se projecta de bon matí sobre gran part de la superfície del Parc Central.

Potser l'única cosa que tindria solució és la incomprensible instal·lació a la zona verda de cadires metàl·liques individuals i en alguns casos fins i tot d'esquena una a l'altra. Per què el disseny modern aposta per l'individualisme dels seients individuals i està renyit amb els tradicionals bancs de fusta o de ferro forjat, els que permeten asseure's en parella, en grup o en família i fer petar la xerrada, abraçar-se o fins i tot dormir?

Extret de carrer.cat

El disseny i les persones: el Parc Central del Poblenou

Un dels luxes de viure en una ciutat tan gran com Barcelona és tenir un parc al barri. I al Poblenou en tenim un acabat d'estrenar i maquíssim, just davant de casa.

El Parc Central del Poblenou és un parc de 5,5 hectàrees, dissenyat per l'arquitecte francès Jean Nouvel. Està dividit en 3 zones i és preciós per passejar-hi, amb gespa i una plaça maquíssima per anar-hi amb els nens quan fa bon temps. A més, hi ha unes taules de ping-pong que sempre estan plenes de gent, i unes pistes de bàsquet on a vegades hi ha gent jugant.

No obstant, és una pena que tenint un parc tan gran moltes mares i pares acabem caminant més per anar a altres places com la del davant de l'ambulatori de Lope de Vega. Per què? Doncs perquè en 5,5 hectàrees de terreny, i en una ciutat amb un temps envejable, no hi ha cap tobogan, ni gronxador, ni balancí, ni tren o casa de fusta, ni animalet amb molles. Res. Les zones infantils es limiten a uns ferros i cordes per escalar, i un arener amb poca sorra. I pensem que en un parc tan gran ja hi podria haver una zona infantil almenas tan bona com en qualsevol altre lloc del barri. Deu ser que haches parc no està pensat per jugar? Costaria tant afegir uns gronxadors com Déu mana?

Entre unes quantes mares hem decidit recollir firmes per demanar que s'hi posin jocs per a la canalla, us hi podeu afegir a l'adreça web de més avall.

A vegades el disseny sembla que estigui renyit amb el dia a dia i amb el sentit pràctic de les coses. Ens preguntem si Jean Nouvel i els seus col·laboradors solen anar amb els seus fills o néts al parc.

http://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=1926
Emilia Gómez i Sonia Marmol

Parc Central del Poblenou

Las críticas vecinales y la protesta de empleados de Parcs i Jardins deslucen el estreno del Parc Central del Poblenou

Las críticas de varias asociaciones de vecinos del distrito barcelonés de Sant Martí de los últimos días y la protesta que ha convocado el comité de empresa del Institut Municipal de Parcs i Jardins deslucirán mañana la inauguración del Parc Central de Poblenou, que llega con un año de retraso a la fecha que se anunció inicialmente.

En un comunicado, el comité de empresa de Parcs i Jardins convocó una manifestación ya que, aseguraron, la empresa está en un "proceso de privatización", algo que "se ve reflejado en el incremento de contratación de empresas privadas" para hacer unas tareas que, a su juicio, podría prestar directamente este instituto municipal. Por ello, convocaron para mañana una concentración coincidiendo con la inauguración del parque, que harán el autor del proyecto, el arquitecto francés Jean Nouvel, y el alcalde, el socialista Jordi Hereu.

Llegir article

Olvido de la cultura del espacio público

Barcelona se había convertido en los años ochenta y principios de los noventa en modelo por su cultura del diseño del espacio público. Hoy dicha cultura se está perdiendo y, si se ha desarrollado, ha sido trasladándose a la escala del de la región metropolitana y de los parques territoriales, donde a partir de los años noventa se han realizado intervenciones memorables. Queda ya poco de la capacidad de proyectar espacio público en Barcelona capital. Obras como la plaza de Lesseps o como el Parc Central del Poblenou son una muestra del estancamiento y de la pérdida de una manera de saber hacer.

La cultura del espacio público urbano se recuperó a principios de los años ochenta, con la política municipal democrática, que entendió que lo más urgente y reclamado por los movimientos sociales urbanos eran los espacios públicos, y con las obras de autores que, como Enric Miralles y Carme Pinós, no aprendieron a proyectar el espacio público en la Escuela de Arquitectura de Barcelona, sino en Italia y con los arquitectos del Team X, especialmente en los cursos del ILAUD (The Internacional Laboratory of Architecture and Urban Design) de Urbino y Siena, dirigido por Giancarlo de Carlo.

En una siguiente etapa las obras pasaron a ser realizadas por una prometedora generación de arquitectas y paisajistas, como Bet Figueras (Jardín Botánico y las tres manzanas en la Vila Olímpica), Beth Galí (Fossar de la Pedrera), Imma Jansana (parques en el Baix Llobregat), Teresa Galí-Izard (paisajista colaboradora de estudios de arquitectura) y Carme Fiol y Andreu Arriola (Parc Central de Nou Barris). Pero esta nueva tradición, protagonizada por arquitectas catalanas, le ha sabido a poco al poder local.

A este olvido ha contribuido la incapacidad de hacer autocrítica que caracteriza al urbanismo de esta ciudad; de no aprender de la experiencia de lo que se ha hecho, intentando repensar el sistema de parques que se ha ido realizando; procurando mejorar pavimentos, mobiliario y vegetación; teniendo en consideración los usos del espacio por parte de todas y todos, y para todas las edades, y empezando a corregir defectos: ínfimos espacios destinados a juegos infantiles; total escasez de bancos, para las personas que cuidan a los niños, para reunirse o para descansar; falta de baños públicos, etcétera. Esta evolución frustrada ha comportado que dicha cultura no haya llegado a madurar y se haya diluido.

En los últimos años, los encargos representativos se han adjudicado a grandes despachos, como el de Jean Nouvel, y a viejas glorias, como Albert Viaplana. El Parc Central del Poblenou es un compendio de errores que sigue chupando presupuesto público y del que queda pendiente reclamar responsabilidades: ¿quién o quiénes eligieron el proyecto de Nouvel, autorizaron esta obra y aprobaron unos presupuestos desorbitados? Nouvel no sólo despreció totalmente que fuera un parque seguro, satisfactorio y relacionado con el entorno, sino que olvidó que tuviera suficientes juegos para niños y ahora se ha tenido que programar que este fracasado "parque de autor" sea remodelado por el mismo autor, para que sirva para algo más que para ser fotografiado.

Y las intervenciones de Albert Viaplana en las plazas de Lesseps y Europa, ésta en L'Hospitalet del Llobregat, ponen en evidencia el recurso a unos repertorios estancados. La remodelación de la plaza de Lesseps ha sido el resultado de un laborioso proceso de participación, que definió las diversas áreas, replanteó flujos y elaboró secciones. Pero por exceso de confianza se dejó que el arquitecto, que se cree artista y no un técnico al servicio de la sociedad, pudiera colocar lo que quisiera. Vigas, palios y voladizos gigantes quedan como reliquias de un siglo pasado en el que cierta arquitectura se creyó arte, cayendo en el ridículo de simplificar su complejidad y negar su necesidad de adaptarse al contexto y al entorno social. Lo que se esparce sobre la plaza son restos de otra época, es el canto del cisne de una manera impositiva y arbitraria de diseñar parques artificiales, que va a dominar durante un tiempo sobre una plaza que debería haber sido totalmente para el barrio y no una pretendida obra de artista. Por eso la cuestión no es la del "estilo de diseñador", que argumentaba Oriol Bohigas en estas mismas páginas, sino algo más profundo: se trata de la revisión de los sistemas para realizar el proyecto urbano contemporáneo, que se han de basar más en la sociedad, en el conocimiento y en saber aprender de la experiencia que en las pretendidas habilidades del autor individual. Y por ello en esta ciudad, que había conseguido crear una propia cultura del espacio público, al no saber apreciarla, valorarla y revisarla, en unos pocos años se ha estancado y se ha diluido.

Josep Maria Montaner es arquitecto y catedrático de la ETSAB-UPC

Publicat en el País el 7 de febrer 2009

BARCELONA. UNA RUTA BIÒFILA DENUNCIA LES ACTUACIONS DE LES INSTITUCIONS SOBRE ELS ESPAIS VERDS DE LA CIUTAT.

La biòfilia és el nostre sentit de connexió amb la naturalesa i amb altres formes de vida de caràcter innat i producte evolutiu de la selecció na­turai que actua en espècies intel-ligents, la supervivència de les quals depèn de la connexió estreta amb l'ambient i d'apreciació a la pràctica de les plantes i dels animals. El contrari és necrofilia. Aixi és com comenta la publicació editada per la secció sindical de la CGT a Parcs i Jardins amb motiu de la Ruta Biofila a través dels parcs de Barcelona que organitzen juntament amb el Col.lectiu Agudells-Ecologistes en Acciò Catalunya. Tot i que la ruta es fa amb el pretext de "descobrir l'entranyable relació entre les barcelonines i la natura que les envolta" -motius aparentment biòfils-, la ruta fa parada a cinc parcs i jardins de Barcelona caracteritzats, precisament, per l'actuació necròfila que l'Ajuntament de Barcelona o altres institucions han fet sobre ells al llarg de la història. És a dir, parcs que han estat tancats i parcialmentcom és el cas dels Jar­dins Costa i Llobera del Parc de Montjuìc, dissenyats enmig d'una gran operació urbanistica. També es pot destacar el cas del Parc del Centre del Poblenou, fet "per ser vist des dels hotels"; o dels parcs que s'han vist deteriorats per l'abandonament de la institució, com els Jardins del Laberint d'Horta. Tanmateix, aquestes actuacions necròfiles s'han vist contrarestades per moviments veìnals i ecologistes que, tossuts, s'hi han alçat en con­tra. La plataforma SOS Laberint, a Horta; les mobilitzacions contra el 22@ al Poblenou, o els projectes de Can Masdeu i Can Soler, a Collserola, són algunes de les resistències que han trobat "els voltors especuladors" que, segons els grups naturalistes, "sobrevolen la ciutat de Barcelona".

La polftica 'necròfila' del consistori ha fet que es tanquessin i es privatitzessin parcialment diversos parcs, com els Jardins Costa i Lloera

Cinc anys tancats per culpa de l'Hotel Miramar

Els Jardins Costa i Llobera són uns dels jardins més prestigiosos del món en el seu sector, segons el New York Times. Jardì de cactàcies situat a Montjuiic, des de 1970 va ser victima de la construcció d'un tùnel, fet per allunyar el trànsit d'un hotel de luxe i de la pràctica del tir al colomi. El tir al colomì, que es practicava des del Castell al cim de la muntanya, provocava autèntiques pluges de plom, que, un cop tocaven terra, mataven les plantes. Abolida aquesta pràctica el 1996 gràcies a la lluita del Col-ectiu Agudells i les jardineres de la CGT, els jardins van haver de fer front a l'arribada d'un hotel de luxe a uns jardins situats a tocar, els de Miramar. L'Ajuntament, inversor de la construcció de l'hotel en un 10%, va tenir la pensada de construir un tùnel per allunyar el trànsit rodat de l'hotel. La pensada va costar 6,9 milions d'euros i va suposar el desviament d'aquìfers i l'assecament dels aiguaneixos del Poble-sec, que van provocar el tren-cament d'una canonada interior a causa dels lliscaments de terrenys. Les conseqùències: una reforma que havia de durar un any i havia de costar 2,5 milions d'euros ha esdevingut una obra que ha tingut el parc tancat durant prop de cinc anys i que ha costat 4 milions d'eu­ros. Mentrestant, l'hotel s'ha quedat part dels jardins Costa i Llobera i s'ha situat privilegiadament davant els Jardins Miramar, que serveixen de parc privat durant recepcions i banquets.

Un parc contra-natura per ser vist des dels hotels

EL Parc Central del Poblenou és, segons una de les jardineres que hi treballa, Natàlia, "un parc fet contranatura". Dissenyat al mateix temps que el projecte urbanistic 22@ i com a enclavament clau de l'obertura de la Diagonal fins al Besós, Jean Nouvelle no va tenir en compte les necessitats dels éssers vius. El parc està basat en un somni del famós arquitecte , també autor de la Torre Agbar. Per exemple, la pluja (un dels elements del somni) està representada per tot d'arbres plantats sense respectar el marc de plantació (separació necessaria entre arbre i arbre perquè puguin créixer adequadament), cosa que està fent que molts arbres s'estiguin morint. Segons Natàlia, "s'ha fet una mala selecció d'espècies, que ha propiciat la proliferació de plagues i no s'han tingut en compte criteris de seguretat", ja que "les branques d'alguns arbres pengen fins a terra i dificulten el trànsit a peu". De fet, és un parc dissenyat per ser vist des de dalt i, com diuen algunes veìnes, "per ser vist des dels hotels". Cal destacar l'elevat cost de la cons­trucció del parc (44 milions d'eu­ros) o el fet que cada cadira valgui 6.000 euros. Un exemple del sense sentit que suposa aquest parc és el Pou del Món, una zona del parc on un carni descendent fet en forma d'espirai condueix a una petita construcció amb una tapa. A dins, hi ha una pantalla on s'hi hauria de veure Guayaquil (ciutat de l'Equador) a través d'una carn. l’arqui­tecte no va tenir en compte que, a Guayaquil, és de nit quan aqui és de dia i que, quan alla és de dia, aqui, el parc és taneat

Parc pùblic deteriorai a 2,17 euros l'entrada

Els jardins del Laberint d'Horta són els jardins històrics més antics de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona va adquirir-ne la propietat l'any 1967 a canvi de la com-mutació d'uns terrenys a l'avinguda de Pedralbes amb la f amflia Desvalls. Després de 40 anys de propietat municipal, diverses enti-tats ciutadanes denuncien el deteriorament i l'abandonament al qual estan sotmesos els jardins, el fet que s'hagi de pagar entrada des de l'any 1994 (excepte els dimecres i els diumenges) per gaudir d'un espai pùblic i que, una de les zones, el Jardi Eclèctic, romangui tancada al pùblic. Un dels edificis que pateix més l'abandonament és el palau, on les balustrades, els esgrafiats i els merlets es desdibuixen, s'esfondren les teulades i els pisos s'omplen de runes. El palau compta amb detalls neogòtics, barrocs i motius neoàrabs, fet que fa que les entitats el qualifiquin “d’inigualable" o "magnìfic". La deixadesa municipal no arriba, però, al Jardì Eclèctic, que conti­nua tancat tot i que, al seu interior, hi trobem dos grans arbres catalogats d'interès local, un til-ler i un cedre. Per exigir la restauració del palau i reclamar l'obertura del Jardì Eclèctic el Col-lectiu Agudells i altres enti­tats com associacions vemals, assemblees de joves, centres socials i sindicats van redactar el manifest SOS Laberint d'Horta


Escrit per en Manu Simarro i publicat a la DIRECTA el 20 abril 2011

La deterioració del Parc Central del Poblenou

La AAVV de Can Ricart ens ha fet arribar tot un seguit de imatges fotogràfiques realitzades aquesta setmana on ens mostren la deterioració del Parc Central del Poblenou: els quadres elèctrics encara estan oberts, la mortaldat arbòria és escandalosa, la buidor humana en el Parc és sepulcral....

Els parterres inundats i el llac sec!.

Soques desarrelades.

S'han passat dues setmanes arrencant els "tocons" dels arbres morts i encara els hi queden un bon grapat. Començarà l'any sense que acabin la replantació. La mortaldat arbòria es pot qualificar d'escabetxina general.

Desolació humana farcint el parc.

Un dia qualsevol als vols de migdia, no si veu ni un ànima ciutadana gaudir d'un equipament de vint-i-molts milions d'Euros. El cementiri del barri està més animat que aquesta zona verda sepulcral.

Quadres elèctrics oberts a finals de Desembre!

Si recordeu, ja ho denunciàvem al Setembre i encara resta igual. Les portes que no tenen la sort de tenir-hi una branqueta en el forat del candau, s'obren i tanquen segons bufi el vent. Si el parc estigués més concorregut, el perill d'electrocució d'un nen seria una realitat ja fa dies.

Parc del Centre del Poble Nou no futurista no innovadora

Durante estos dias se está ejecutando la tala indiscriminada de todos los Salix babylonica del Parc del Centre del Poble Nou.

Son alrededor de 300 ejemplares, que ya en su plantación, 2008, una buena parte de ellos presentaban un aspecto poco saludable, de haber recibido podas salvajes.

De los continuos degoteos de informaciones y noticias, desde su inaguración, hace  7 años, en los cuales tanto vecin@s como trabajador@s, como cualquier usuari@ que se ha acercado a dicho lugar a intentar mantener y disfrutar de sus posibles cualidades que tendria que ofrecer un espacio tan amplio y donde convergen distintas arterias urbanas barcelonesas, han escrito y denunciado diferentes problemáticas que el parque a causa de su distribución paisajística, o su arquitectura, como su objetivo final a conseguir, dejan mucho que desear a la ciudadania de barcelona.

Repasando el informe “el Parc Central o el encorsetamiento de lo vivo”, que un@s jardiner@s de Parcs i Jardins hicieran público en el 2009, un año despues de su inaguración. Ya hace incapié de las deficiencias que ofrece y ofrecerá el mismo y lo difícil de su mantenimiento por esa distribución abusiva, masificada y antinatural de las especies vegetales, marca varios aspectos negativos y como iran evolucionando y trascurrido el tiempo  no se ha equivocado.

En referencia a los Salix babylonica (sauce llorón) remarca dicho informe, el mal estado que presentaban de origen y el terreno adverso en el cual se han asignado para su plantación, que indudablemente al paso de 7 años han ido deteriorandose más, creando un decorado dantesco ante la muestra de ejemplares totalmente muertos o parcialmente secos y con claros síntomas de enfermedades que no se han ido tratando.

Al acercarte al parque por la Diagonal ya sea de mar a montaña, como de montaña a mar, visualizas el parque partido, por una calle transitada, donde estan bien delimitados los dos espacios por un perímetros exterior a forma de muro verde de Bougainvillea sp. con unos ventanales con cristales donde se han tenido que enganchar unos vinilos en forma de pájaros ya que los pájaros de verdad se estampaban cada vez que intentaban pasar por ellos. Por encima de dicho muro se ven las copas de las especies arboreas que masificadas comparten el lugar y por encima en dos de los cuatro espacios delimitados predominan las figuras metálicas, inmnesamente altas llamativas en formas y colores, que algunas de ellas tendrian que estar cubiertas por especies vegetales trepadoras y a dia de hoy no existen. Todo esto te da una información suficiente de lo que te encotraras una vez dentro; la importancia obsesiva que se le da al mobiliario artificial, metálico y frio, pisotenado e intentando manipular cualquier muestra de vida ya sea en la tortura e inducción de las plantas, como la incomodidad que genera el mobiliario urbano allí empleado.

Bajo unos maceteros  metálicos, verticales y altísimos en los cuales hay plantados unos Agabe sp. y al lado de un mastil enorme luminoso se esta llevando a cabo la matanza de los Salix babylonica, que es triste decirlo, ya estaban sentenciados cuando se plantaron, con el agravante de que una parte de ellos ya se tuvieron que reponer.

Déjame terminar con el párrafo que acaba el informe, antes mencionado, porque todavia es vigente:

¿Donde encontramos criterios de sostenibilidad, de salud ambiental? ¿Donde la optimización de los recursos? En un principio de siglo XXI en el que cada vez más voces en todo el mundo claman por modelos más coherentes y cercanos a lo humano y al respeto del medio natural, hallamos en el Parc Central del Poble Nou un claro ejemplo de una cosntelación ideológica a desterrar, del “todo vale” que nos ha llevado al colapso económico y medioambiental, del modelo cuya caída, gigante con pies de barro, estamos viviendo y sufriendo los pueblos llanos de todo el mundo.