Als pares i mares, a la comunitat
Ens adrecem a vostè/s per fer-li/fer-los saber els motius principals que com a sindicat ens fan rebutjar la llei d’educació que el parlament de Catalunya prepara, i que defineix quin tipus d’escoles tindrem al nostre país d’ara en endavant. Esperem el teu recolzament en la lluita contra aquest projecte de llei que condemna d’ara i per sempre l’escola pública.
El projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC) suposa la privatització dels serveis educatius, aposta clarament per l’escola privada concertada i relega a l’escola pública a una mera funció subsidiària de caràcter assistencial: a l’augment de les aportacions econòmiques a les escoles concertades es sumarà un finançament extra (que no rebrà la pública) si voluntàriament accepten fer-se càrrec de nens amb dificultats. Aquesta «voluntarietat» junt al control sobre la matriculació que exerciran els propietaris de les escoles privades, augmentarà la segregació escolar en funció de l’extracció social de l’alumnat. En definitiva: Pagar amb diners de tothom l’escola d’uns pocs… una idea d’esquerres?
El projecte de LEC trasllada el model de gestió de l’escola concerta a la pública, marginant els elements amb els quals es van democratitzar els centres públics, com ara els de participació de professorat (claustres) o de pares i alumnes a través d’AMPAs i Conselles Escolars, prou malmesos ja.
El projecte de LEC pren l’escola concertada com a referent del sistema educatiu i trasllada el seu model de gestió d’empresa privada a l’escola pública: jerarquitza tota la capacitat de decisió en la figura de la direcció de centre. Condiciona els recursos dels centres als resultats, provocant la competència per l’alumnat entre centres públics, i accentuant –en conseqüència- la diferència de qualitat entre centres, que depèn en part dels recursos amb els que compta per realitzar una bona tasca educativa. Afavoreix encara més, doncs, l’existència de centres públics de primera, de segona i centres-guetos.
El projecte de LEC obre la possibilitat que centres de primària i instituts públics passin a ser gestionats pels ajuntaments de cada municipi. Podem estar d’acord en la necessitat de més implicació dels municipis, però el cas de la municipalització de les escoles de 0 a 3 anys ens ensenya com funcionen alguns ajuntaments: proliferació de la gestió indirecta –criticada pel Síndic de Greuges- en la qual es manté el rètol de Llar d’infants municipals quan realment són gestionades per una empresa privada (això ha passat amb més d’un 25% de les llars d’infants municipals). Aquest privatització precartitza les condicions laborals dels treballadors i redueix enormement la qualitat del servei que presten ja que l’objectiu primer és fer negoci, no educar.
El projecte de LEC parla en cap moment de rebaixar el nombre de nens per classe o d’un compromís d’augmentar el finançament públic de l’escola pública, mesures que si garantirien una millora qualitativa del sistema. Tampoc d’afavorir la gratuïtat total i real del dret a l’educació: ni una paraula d’augmentar les dotacions als centres per no haver de cobrar material ni de la gratuïtat dels llibres de text.
El Projecte de LEC agreujarà la delicada situació que avui ja viu l’escola pública:
• Assumim més del 85% dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
• Alguns grups comencen el curs amb 28 i 30 nens (quan haurien de tenir 25, i aquest número ja és excessiu si tenim alumnes amb dificultats a la mateixa classe).
• Tenim centres-gueto, que l’administració permet sense donar ni solucions ni recursos per afrontar la situació. La desastrosa i asocial planificació urbanística ha donat com a fruit l’aparició de ciutats-guetos, fet que ha afavorit que en molts centres públics la realitat sigui pràcticament inassumible.
• Ens deixen sense recursos molts projectes d’innovació educativa engegats a molts centres amb il·lusió i esforç de tothom.
Cal millorar la qualitat del nostre sistema educatiu. Aconseguir-ho, com demostren els sistemes educatius capdavanters al món, no passa per una gestió empresarial dels centres públics, ni per la municipalització i el perill de privatització que això suposa, ni per afavorir el finançament públic de les escoles concertades (convertint en un gran negoci un dret reconegut de tot ciutadà).
• Volem una escola pública de qualitat, amb un finançament com la mitjana de la resta de països europeus, proper al 6% del PIB i no del 2’4 % (català) actual, que comporti una atenció més individualitzada dels infants, permeti millorar-ne els aprenentatges i garanteixi la gratuïtat real de l’ensenyament públic (material, llibres, colònies…).
• Volem una escola encara més transparent i engrescadora, volem aprofundir els instruments de democratització i participació de professorat, mares, pares i alumnes en un procés educatiu dels centres, entès com un treball en equip, perquè aquest és el missatge que cal transmetre als nostres infants.
• Volem una escola integradora (a diferència dels centres concertats que majoritàriament rebutgen l’alumnat amb més dificultats), sense caure en el parany que una major competitivitat entre centres i entre els nostres fills i filles ens portarà a una millor educació.
• Volem que pugin els nivells educatius, però per fer-ho cal un compromís de l’administració amb l’educació pública, amb l’escola de tothom.
Per tot això demanem que el Govern de la Generalitat retiri el projecte de Llei d’Educació de Catalunya i promogui un debat entre tots els sectors de l’ensenyament públic sobre les necessitats que tenim avui a Catalunya per millorar l’escola pública de les nostres filles i fills. Cridem a totes les mares i els pares, associacions, partits polítics, sindicats i AMPAS a rebutjar aquest projecte de llei i a donar suport a les mobilitzacions en defensa d’una educació pública de qualitat.
Octubre, 2008
Federació Ensenyament CGT Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada