Barcelona assaja nous arbres per fer front al canvi climàtic

L'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona s'està preparant per fer front al canvi climàtic, a l'augment de les temperatures i a l'agreujament de les sequeres i de les ventades que pronostiquen els científics. L'any 2000 es va començar un assaig amb nou noves espècies d'arbres per comprovar si s'adaptaven bé a les condicions de la ciutat i alhora eren capaces de resistir la pujada de les temperatures, els vents, que probablement bufaran més fort, i les sequeres, que seran més extremes i de més llarga durada.

Parcs i Jardins també preveu augmentar la varietat d'espècies d'arbres presents als carrers, incrementar la biodiversitat i equilibrar els percentatges d'exemplars plantats. Ja s'ha elaborat una llista de setze espècies més -tres de mida petita, nou d'alçada mitjana i quatre de port gran- amb què es faran noves plantacions de prova.

L'estudi, que va començar el 2000, va acabar l'any passat la seva segona fase i ara entrarà en la tercera. En aquesta es faran algunes rectificacions a la vista de com han anat fins ara les proves. Els jardiners que n'han fet el seguiment recomanen que es revisin les condicions de les plantacions del Pyrus calleriana, conegut com el perer de flor, i el Liriodendron tulipifera, o arbre de les tulipes, perquè no han donat els resultats esperats.

Els assajos fets fins ara fan recomanable no plantar en voreres de menys de tres metres d'amplada, ja que això encareix i dificulta les tasques de manteniment, i que aquests tres metres s'extrapolin també a la part aèria de l'arbre, per tal que en alçada tampoc hi hagi cap element distorsionador, com ara balconades.

Pel que fa al manteniment de les plantacions noves, s'aconsella que durant els tres primers anys es facin recs programats amb camió cisterna per assegurar un bon desenvolupament del sistema radicular i fer una poda anual de formació. Això assegura un creixement òptim de la capçada. S'ha de fer també un entrecavat trimestral de l'escocell per evitar l'excessiva compactació del terreny, assegurar l'aprofitament del rec i facilitar el desenvolupament del sistema radicular.

Fins al final de la segona fase de l'assaig s'havien plantat 536 arbres de nou espècies diferents. Entre els més exòtics destaquen els sis exemplars de Tabebuia heptaphylla, coneguts com lapatxo negre o tajy, a la Via Trajana i al carrer Conreria. Aquest és un arbre de fulla caduca de capçada gran i semiesfèrica. És natural de les zones tropicals i subtropicals de Sud-amèrica, on creix en boscos amb sòls humits i profunds i pot arribar fins als 40 metres d'alçada. Floreix a principis de la primavera, amb grans flors de color rosat.

Aposta per les aromes

Els setze exemplars de la Robinia pseudacacia que es van plantar de prova a la Via Trajana floreixen amb flors de color blanc i molt aromàtiques. Tenen una capçada arrodonida i compacta, i poden arribar fins als 15 metres d'altura i prop de 9 metres d'amplada.

Als carrers Caballero i Novell es van plantar 63 exemplars de Corylus colurna, conegut com avellaner turc. A la carretera de Collblanc, entre la Travessera de les Corts i la Torre Melina, i al carrer Pedrosa es van plantar 24 exemplars d'una varietat d'Acer i cinc més d'un altre tipus al carrer Lluc, i al carrer Selva s'hi van col·locar 25 exemplars de chitalpa. Es va apostar fort pel Ficus microcarpa, conegut com ficus de l'Índia o llorer d'Índies, del qual es van plantar 198 exemplars als carrers Carretes, Reina Amàlia, Torre Vella, Grases, Vallhonrat, Jaume Pinent i Claramunt.

Publicat en el diari AVUI