De la propaganda municipal a la realitat veïnal hi ha una diferència tant abismal que insulta qualsevol intel·ligència mitjanament observadora. Per a mostra, el líquid corrupte que inunda l'estanyol del parc central i el cartell publicitari que et ven un llac idíl·lic i una illa de recolliment. Si no ens hagués costat tants milions de €uros dels diners públics el edificar nous nínxols ecològics per a que els mosquits tinguin espai per criar, faria riure el seu nivell d'hipocresia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada