dilluns, 16 d’abril de 2012

Com entendre el Deute en 15 minuts

Un material del Grup de treball de l’auditoria del deute del 15M Barcelona

Introducció

Estem en crisi i, com si d’una tautologia es tractés, no existeix altre discurs per a sortir d’ella que el de retallar i continuar retallant els pressupostos de l’Estat que estan dirigits a fins socials. El motiu de tal austeritat, segons apunta el discurs dominant, és l’alt nivell d’endeutament de l’Estat espanyol a causa d’un malversament llibertí dels serveis socials. Frases de l’estil: hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, hem malbaratat molt, hem gastat més del que teníem, etc…, sintonitzen amb l’interès polític, però, són certes totes aquestes afirmacions?

Hem vist, durant aquests anys de crisis, com les agendes dels nostres polítics estaven repletes de reunions i més reunions; com els dirigents europeus declaraven la urgència de crear mesures d’estabilitat de l’euro; com es cridava a l’ordre a certs països i com la pressió político-mediàtica legitimava continus gestos antidemocràtics (imposició de governs, reformes constitucionals sense referèndums…). Però de tots aquests gestos, un ha estat clau per a entendre el perquè de totes aquestes retallades socials: la reforma exprés de la Constitució (sense referèndum) aprovada en 30 d’agost del 2011. Aquesta reforma exposa en el seu article 135.3: “Els crèdits per a satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta”.

Així doncs, els diners dels nostres impostos no aniran destinats prioritàriament als nostres serveis socials si no al pagament del deute públic espanyol. Un deute del qual mai vam ser conscients ni del qual vam poder opinar ni participar. Un deute que, com veurem, és fonamentalment de bancs privats. Un deute que, ara, ens apunten com el major dels problemes i del qual ens fan responsables directes per l’obligació constitucional a saldar-la. Un deute que obliga a retallar la inversió en els nostres serveis socials i que ens condemnarà al més gran dels desemparaments socials. Un deute del qual encara no s’ha fet cap auditoria per a determinar la legitimitat amb la població. Un deute que ha establert una nova política de govern i un nou ordre de prioritats pressupostàries.

Enfront de tot això, hem de preguntar-nos, Quin és la veritat que amaga el deute? Per a desxifrar-la, fem un repàs a la història del deute i vegem com es va acabar imposant un règim econòmic estatal basat en el deute. A aquest ens referim amb el nom de Deutocràcia.

>>> Podeu accedir al document complet a http://www.auditoria15m.org/index.php/ca/entenent-el-deute?showall=1