La sempre ajornada reforma del Palau del Marquès d'Alfarràs, descartada pel bipartit de Jordi Hereu, torna a estar sobre la taula del govern municipal, que preveu abordar la remodelació aquest mandat. El projecte és un dels que l'executiu de Xavier Trias vol incloure en el pla d'actuació municipal (PAM), i permetria satisfer una vella demanda veïnal i dignificar definitivament un edifici que fa de frontispici del Laberint d'Horta, un dels parcs amb més personalitat de Barcelona, i el més antic, també.
L'ala esquerra i la nau central de l'edifici neoàrab fa anys que estan apuntalades i en estat ruïnós, com a conseqüència de dècades de deixadesa. El parc és propietat de l'Ajuntament des del 1967, i quan el va obrir al públic, quatre anys després, la remodelació del palau ja havia quedat fora dels treballs de condicionament previs a l'obertura.
Quasi mig segle després, la rehabilitació de l'edifici continua al calaix de tasques pendents, a excepció de l'ala dreta, que l'any 1994 es va recuperar en el marc d'una reforma del parc finançada amb diners de la Unió Europea. La part recuperada l'ocupen des de llavors l'escola de jardineria, la biblioteca i el departament de documentació de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. El 1999 l'Ajuntament es va plantejar instal·lar al palau la seu de l'institut, però el trasllat es va descartar per la impossibilitat de fer front al cost de la reforma.
El penós estat de l'immoble, que necessita intervencions estructurals, i la seva condició d'edifici protegit, que impedeix fer canvis en la distribució, van resultar obstacles insalvables per als governs de Joan Clos i Jordi Hereu, que van intentar finançar la reforma amb la participació de privats a canvi de cedir-los la gestió de com a mínim una part de l'edifici. No se'n van sortir. Fa tres anys una quinzena d'entitats van demanar en un manifest conjunt la recuperació del palau, de cara al quarantè aniversari de l'obertura del parc, que es commemorava l'any passat. Va ser inútil. La crisi era la peça que faltava per acabar d'embolicar la troca.
Ara la rehabilitació del palau és un dels projectes que, si passa el filtre que suposa el procés participatiu i, sobretot, la negociació política per tirar endavant el PAM, formarà part del full de ruta del govern de Trias. En els documents de treball als quals ha tingut accés aquest diari es fa constar que les tasques comportaran enderrocar les parts en perill; refer forjats; fer cobertes noves; restaurar la façana; condicionar fusteria, paviments, sostres, claraboies, escales, baranes i banys,
i fer les instal·lacions de ventilació, climatització, fontaneria, comunicacions, electricitat, sanejament i pluvials. La previsió és redactar el projecte al llarg del 2012, posar-lo a licitació al llarg de la primera meitat del 2013 i començar les obres, que es perllongarien fins a finals del 2015, el segon semestre de l'any vinent.
i fer les instal·lacions de ventilació, climatització, fontaneria, comunicacions, electricitat, sanejament i pluvials. La previsió és redactar el projecte al llarg del 2012, posar-lo a licitació al llarg de la primera meitat del 2013 i començar les obres, que es perllongarien fins a finals del 2015, el segon semestre de l'any vinent.
La fitxa del projecte inclou una previsió de costos de 9,3 milions d'euros, que fonts municipals matisen que no és més que la xi-
fra en què el govern de Joan Clos va pressupostar l'avantprojecte de la reforma que finalment no es va tirar endavant l'any 1999, i no té cap més valor que el merament indicatiu –de fet, els últims càlculs del govern d'Hereu eren que la reforma costaria de quinze a vint milions d'euros–. Les mateixes fonts hi afegeixen que el govern “estudia diverses opcions” per rehabilitar el palau, que no es precisen, ni tampoc si es buscaria, com volia el bipartit d'Hereu, la participació de privats. Tot està supeditat, insisteixen, a la tramitació del PAM.
fra en què el govern de Joan Clos va pressupostar l'avantprojecte de la reforma que finalment no es va tirar endavant l'any 1999, i no té cap més valor que el merament indicatiu –de fet, els últims càlculs del govern d'Hereu eren que la reforma costaria de quinze a vint milions d'euros–. Les mateixes fonts hi afegeixen que el govern “estudia diverses opcions” per rehabilitar el palau, que no es precisen, ni tampoc si es buscaria, com volia el bipartit d'Hereu, la participació de privats. Tot està supeditat, insisteixen, a la tramitació del PAM.
En qualsevol cas, la intervenció a l'edifici no és l'única que preveu el consistori. Hi ha dues fitxes més referents a actuacions que el consistori vol desenvolupar al Laberint d'Horta. La més important, una reforma del parc amb una previsió inicial de costos de 3,26 milions d'euros que es gastarien en una “rehabilitació general de la zona forestal”, modernitzar el sistema de reg, renovar la senyalització i el mobiliari urbà, canviar fonts, millorar els lavabos i condicionar diversos elements arquitectònics de l'entrada, el jardí romàntic i el domèstic –el d'accés restringit–, les glorietes o el laberint. Els treballs es desenvoluparien entre el darrer quadrimestre de l'any vinent i el primer del 2015.
La tercera pota, menor, dels plans de l'Ajuntament per al laberint és una rehabilitació parcial de la xarxa hidràulica del parc que afectaria 28 fonts i el canal romàntic, xifrada inicialment en 976.000 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada