Onze de Setembre de 2012: Sortim al carrer contra l'espoli social

Sense haver expressat ni un sol mot de disculpa; sense reconèixer que la crisi és del seu model de producció i reproducció (tant se val si l’anomenem neoliberal, capitalista o capitalista d’estat) i tot carregant la culpa a les classes mitjanes i baixes per -diuen- "tenir la butxaca foradada" i "ser ambicioses", els parlaments europeus, espanyol i català imposen al poble retallades tant de salaris com de drets socials i laborals.

Són els poders polítics, al servei dels qui controlen les riqueses, els culpables de la crisi que ofega les persones amb baix i mitjà nivell adquisitiu. Mentre, els posseïdors dels diners i dels mecanismes de gestió financera s’enriqueixen encara més i ens fan pagar els seus beneficis a la majoria social que viu dia a dia retallades en les seves prestacions socials i pèrdua de poder adquisitiu. Els governs, estatal o autonòmics, via decrets, aproven la pujada de l’IVA, les retallades de drets i prestacions, les reformes a la baixa de les condicions salarials i laborals, les restriccions a l’accés a la sanitat i als medicaments, l’empitjorament de la qualitat de l’ensenyament públic, ...

Ja fa temps que sindicats alternatius i de base i també moviments socials i polítics anticapitalistes i col·lectius transformadors de la realitat social, amb la CGT inclosa entre ells, compartim aquest diagnòstic amb la clara voluntat de fer front a totes les polítiques regressives que destrueixen els nostres drets, les nostres vides i el medi ambient.

Som nosaltres, treballadores i treballadors qui patim les retallades: les que cuidem de la llar sense salari, les que vivim d’un salari cada cop més minso, les persones desnonades que no podem pagar les condicions hipotecàries imposades pels bancs, les que treballem als serveis públics cada cop més retallats, els i les estudiants que patim la pujada de taxes, els treballadors públics que veiem en perill la paga extra de nadal, els treballadors del sector ferroviari en risc de privatització, les treballadores d’ensenyament amb retallades de professorat i augment de ràtio d’alumnes ...

Però també és el territori cada cop més destrossat per l’economia de casino, o les dones en general que veuen en perill el dret a decidir envers el seu cos, o les persones immigrants usades com mà d’obra barata i en risc de perdre el dret a l’assistència sanitària. És també la privatització de l’estalvi popular amb la bancarització i posterior venda de les caixes d’estalvi, catalanes o no, i el subsegüent desmantellament de l’obra social al territori. Tot això és l’Eurozona que ens imposa condicions de "reformes estructurals" que, diuen, porten cap a la solució i que des del seu inici només fan que augmentar la taxa d’atur, precaritzar les condicions laborals, reduir els drets socials i aprofundir l’esquerda que separa rics i pobres.

I això que serveix per a gairebé tot Europa, serveix indubtablement, malauradament i lògicament, també per a Catalunya i per al poble català. I no importa la llengua que parlis, ni si tens Estat propi o no, ni si ets ciutadà d’una república o d’una monarquia. Importa a quina banda del poder polític i econòmic estàs. És per això que reconeixem l’inalienable dret dels pobles a decidir les seves fronteres, els seus pactes polítics i les seves normes d’estructuració social, al mateix temps que ens pronunciem per un Onze de Setembre reivindicatiu front a l’especulació financera, immobiliària i ecològica, i en defensa de la nostra llengua i cultura que són atacades des d’un govern centralista i dominant que ens vol uniformitzats sota l’escut imperial de la "una, grande y libre". Un Onze de Setembre que cerqui la unitat en la lluita dels qui pateixen els efectes de les reformes contra els qui les dicten.

Aquest Onze de Setembre, com cada dia de cada any, ha de ser jornada per dir no a l’opressió, l’explotació, la discriminació, l’abús de poder, les desigualtats socials, racials, econòmiques i/o de gènere, l’exhauriment dels recursos naturals, ... un dia, com tots els altres per dir NO i per afirmar que com més retrocedim més ens matxaquen i, per tant, ens hem de tornar a posar dempeus i deixar d’acceptar el seu fals recital de “mals menors”, “reformes doloroses però necessàries”, etc, sempre aplicades només sobre els febles.

Contra l’espoliació econòmica i social del poble català, ens sobren els motius per convocar la Vaga General.

Perquè aquest no és el nostre sistema i perquè volem tenir el dret a decidir com a conjunt de persones el sistema econòmic i social que volem, sense submissió a les polítiques d’institucions com l’FMI, el BCE o el BM que treballen per perpetuar el sistema oligàrquic, ni de partits que accepten o cedeixen als seus desitjos.

Ens cal construir un model social que defensi:

 Serveis públics gestionats per donar servei a l’usuari.

 Organització descentralitzada de la producció i redistribució equitativa de la riquesa. Sobren lladres, no falten diners.

 Entitats financeres al servei de les necessitats del poble i no dels seus accionistes i propietaris.

 Decreixement del consum de combustibles fòssils. Energies netes per mantenir la natura i l’ecosistema.

 Reconeixement social de tot el treball de cura necessari per la reproducció de la vida.

O sigui economia ecològica, en règim de cooperatives o col·lectivitats tant de producció com de consum, banca ètica, entitats de suport mutu, ...

Per aquests i molts d’altres motius, cal mobilitzar-se i sortir al carrer per cridar prou espoli social i defensar la nostra dignitat com a societat. Aquest Onze de Setembre cal manifestar-se tot reivindicant anhels d’autogestió, d’autodeterminació i justícia social, en una crida que ens meni cap a la Vaga General com a jornada destacada dins d’un procés permanent de treball i protesta per a un canvi de model vers una societat lliure i llibertària.

Barcelona, el 8 de setembre de 2012.