Aquí fa pudor de xoriço…
Qui té por que s’estiri la manta? Nosaltres, la gent corrent amb la vida fotuda?
Arribar a fi de mes és cada cop més difícil, mentre fa una pudor de xoriço que empesta, i els de Dalt parlen molt però no pensen fer res, diuen que “no són tots iguals”, però en realitat tots formen part de fraccions del mateix Partit, el Partit dels xoriços. Ens han xoriçat amb la Crisi i no s’ha canviat res. Ens han xoriçat la Ciutat venent-la al millor postor i omplint-se les butxaques, mentre nosaltres paguem els plats trencats – i salvem els Bancs que tornen així a xoriçar-nos. Ens han xoriçat la Paraula perquè resulta que no se’ns deixa decidir res més enllà d’una participació raquítica i d’un vot aclamatori. I a sobre hem de sentir que estiraran la manta que tenen sota els seus peus!
Des de Santa Coloma fins a Cadis, des del Palau a la Gene, des d’El País fins a Antena 3, la mateixa manta de mentides. La mateixa manta de fum que delata que se’ls està cremant la barbacoa.
Sembla que l’ordre és que el lladre-de-coll-blanc, de més de 20 Milions d’ Euros, el Sr. Millet, molt ben relacionat, continuï gaudint de les seves mansions, cotxes, i passeigs per la platja… I ja veurem quant triguen a sortir en Prenafeta i l’Alavedra… I mentrestant se suposa que nosaltres, treballadors de tots els colors, la gent corrent de la vida fotuda, hem de tornar a la fila i passar-nos el dissabte a la tarda mirant la TV.
Ja n’hi ha prou de fer-li el joc a aquesta gran Família de xoriços.
Aquest dissabte apaguem la tele i sortim al carrer.
Porta la cassola, la cullera, la pancarta i la mala llet !!!
aquest dissabte 21 de novembre a les 18h a la Plaça Sant Jaume!
1 comentari:
El 21 de novembre, concentració contra la corrupció i la impunitat.
De fa unes setmanes i mesos, l’explicació detallada del funcionament de diverses trames de corrupció omple els diaris, ràdios, webs i televisors. Coneixem els noms i els sobrenoms dels protagonistes, en veiem les cares, aplaudim la rapidesa d’un jutge o desaprovem la inoperància d’un altre i fem cara de no entendre res quan ens parlen de quantitats de diners tan grans que no ens caben al cap, acostumats com estem a comptar bitllets de cinquanta euros com a màxim. Els noms que hi associem, gràcies al departament creatiu de cada una de les policies corresponents, esdevenen interruptor per a les rialles col•lectives quan, en complicitat amb altres, afirmem que “ja els està bé”, “xoriços!”. I entre una cosa i l’altra deixem alguns interrogants a l’aire que jo em faig i que no acaben de trobar una resposta lògica i mesurada. Tinc clar, això sí, que jo no crec en la corrupció tal com l’han explicada.
La CGT considera que en aquest sistema de partits en què la manca de finançament transparent i sobretot igualitari se supleix amb les comissions, els regals, els ingressos a fundacions i el tan ben anomenat tres per cent (tot i que Maragall, com en moltes altres coses, es va quedar molt curt).
La CGT no creiem en l’opacitat dels comptes bancaris d’alguns “paradisos fiscals” que si existeixen no és per deixar-hi els diners resultants del nostre pesat treball sinó, precisament, per amagar-hi el producte dels robatoris dels grans lladres, sempre amb corbata i respectabilitat, és clar.
La CGT rebutja la preponderància total del món econòmic damunt del polític representatiu. Qui mana és l’economia i dins de l’economia en els darrers anys l’economia especulativa financera. Per tant, els polítics fan allò que els consells d’administració de les empreses decideixen i aquests tenen un únic objectiu: lucrar-se fins a l’extenuació peti qui peti, està demostrat que el sistema capitalista es pervers i dona peu a la corrupció.
La CGT se oposa en deixar en mans de professionals de la política les coses que ens afecten com a individus i com a col•lectivitat. I que a més quan et representin i vagin contra tu, no els puguis fer fora fins passats quatre anys.
La CGT no creiem en la mala voluntat de les persones, ni en “la voluntat de ferro dels patriotes”. Si els deixes gestionar fundacions sense cap mena de control sobre els diners que toquen, s’envescaran. Som escèptics en que el sistema “la lluita contra la corrupció”, ni en les solemnes declaracions institucionals, ni els periodistes que s’escandalitzen, ni els rics que diuen “així no”.
La CGT creiem en les persones, no en la riquesa ni en les “grans persones”. Perquè si cada “gran llengua” té darrere una història d’extermini i de genocidi, cada “gran persona” (utilitzada l’expressió com a sinònim de ric o rica) el que té darrere són milers d’altres persones explotades o directament espoliades. Ho diu la saviesa popular i té raó: “ningú s’ha fet ric treballant”.
La CGT tractem de construir una societat autogestionària, transparent i participativa, de baix cap a dalt, on la participació dels ciutadans sigui real i no un aparador on els responsables de càrrecs polítics col•loquin persones que no els faran redir comptes. Ara no és moment de lamentacions davant d’una situació que tots sospitàvem i que es reflecteix d’una magnitud immensa, és moment de mobilitzar-nos exigint honradesa i participació en la presa d’acords i decisions.
LA CGT FA UNA CRIDA A TOTA LA CIUTADANIA A MOBILITZAR-SE I PARTICIPAR EN LA CONCENTRACIÓ DEL DISSABTE 21 A LA PLAÇA DE SANT JAUME (BARCELONA) A LES 18 HORES.
Publica un comentari a l'entrada