La T-10, l’abonament que representa el 70% dels títols de transport venuts, puja un euro, un 12% davant d’un IPC previst del 3,4%, i el preu de la T-50/30 puja un 10%, mentre que les rebaixes de preu arriben només a les tarifes socials o als títols menys venuts, com la T-mes o la T-trimestre. L’encariment de la T-10 des del 2002 ja supera el 15% i, en lloc de millores en el servei, ja es va anunciar la disminució de les freqüències a totes les línies i la paralització de part de la construcció de la Línia 9.
Aquest increment de tarifes i de retallades als serveis ve a sumar-se als anuncis de les pujades als preus d’altres serveis bàsics (aigua, llum, possible repagament sanitari...) i a la situació general de pèrdua de poder adquisitiu, endeutament o atur en què es troba bona part de la població. Això revela, a més, un engany, ja que el Conseller de Territori i Sostenibilitat va dir que la T-10 no arribaria als 9 €. Una insensibilitat social que de ben segur acabarà tenint conseqüències.
L’argument de la Generalitat que el viatger assumeixi un percentatge superior del cost del bitllet (del 42,2% al 47,1%) sembla voler oblidar que l’usuari ja està sufragant el cost amb els seus impostos, i que el transport públic, com correspon a la seva categoria de pilar de l’Estat del benestar, hauria de rebre més finançament públic per fer-lo més assequible a les persones amb menys ingressos, ja sigui amb partides pressupostàries superiors o obtenint més ingressos a partir del transport privat.
Ben al contrari: l’anunci es fa en paral·lel al de les noves tarifes i condicions a les autopistes, cosa que posa de relleu el tracte de favor cap als usuaris d’un transport més car i contaminant respecte als usuaris del transport públic.
La incorporació dels descomptes per als vehicles amb alta ocupació o ecològics es fa a la vegada que s'anuncia la bonificació als que més utilitzen les autopistes, i els increments de tarifes als peatges són menors que els del transport públic: un 5,4% als vehicles lleugers respecte al 7,8% de mitjana als títols de transport públic.
Però, a banda d’afavorir els usuaris freqüents de les autopistes -un concepte ben discutible quan la Generalitat manifesta prioritzar el transport públic- la consideració de la recurrència en l’ús d’aquesta infraestructura, i per tant amb dret a rebaixa de tarifes (16 vegades al mes), no és ni de lluny el mateix barem amb el qual es considera un usuari freqüent del metro (més de 50 viatges al mes). Per acabar d’arrodonir-ho, al primer se’l bonifica amb descomptes del 30%, al segon amb descomptes menors al 2% en títols ja de per si molt cars.
En aquestes circumstàncies, la disminució dels preus de les tarifes socials queda diluït: la baixada del 12% en el preu de la T-jove o l’ampliació de la T-12 fins als 16 anys són mesures positives, però que es manifesten del tot insuficients davant dels increments de la resta de tarifes, per no citar el descompte del 50% pels aturats... sempre que superin, això sí, els 50 viatges al mes (descomptes en la T-trimestre).
Davant d’aquesta situació, la FAVB continua apostant pel transport públic, un transport sostenible i al servei de tothom, font d’equitat social i un dels serveis públics més importants a la nostra ciutat, i es manifesta totalment en contra d’aquesta pujada abusiva de tarifes, més encara en el context de crisi actual.
Barcelona, 20 de desembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada