Si vius o treballes a Barcelona i t’importen els drets dels
treballadors i treballadores no és difícil que t’hagis fixat en la
plantilla de Parcs i Jardins de la ciutat. Sempre mobilitzats pel verd
urbà, sempre presents en les lluites dels diferents col·lectius. Un
exemple per la resta de la classe obrera.
La manca absoluta d’Oferta Pública d’Ocupació (OPO) des de l’any 2008
i amb insuficients OPO’s en el passat ha fet impossible encarar les
feines que té encomanades aquest Institut Municipal i ha provocat la
inevitable mobilització de la plantilla. Els treballadors i
treballadores de Parcs i Jardins tenen organització pròpia, conscient i
necessària.
Quina solució van dur a terme els diferents governs municipals a
aquesta problemàtica? L’externalització dels serveis propis en benefici
de les empreses privades del sector. Cap novetat en el front
privatitzador, ja sigui amb PSC i ICV-EUiA o amb CiU. El mateix
problema, la mateixa resposta.
En aquest moment en que la Llei de Pressupostos General de l’Estat
(LPGE) restringeix la contractació pública de l’Institut Municipal de
Parcs i Jardins, la seva plantilla es troba molt envellida, amb més del
60% dels treballadors i treballadores per sobre dels 50 anys, amb un
gran número de persones amb restriccions laborals per motius de salut i
amb una ràtio de 0’93 treballadores per hectàrea, quan el propi conveni
col·lectiu en marca 1’2.
És una realitat que la zona verda del nostre municipi ha estat
creixent constantment des dels anys 90, i que aquest increment de zona
verda hauria de representar un augment dels recursos. No obstant, la
manca de personal ha incrementat el nivell de privatització i no ha
beneficiat la qualitat del servei. Tot al contrari, els estudis que han
dut a terme diferents municipis en crisi pressupostària (no seria el cas
de Barcelona) indiquen com a solució als seus problemes econòmics la
remunicipalització dels serveis.
La LPGE, malgrat les restriccions en la contractació, obre les portes
a que les administracions, fent una consideració de les necessitats
essencials que tenen, puguin contractar personal propi per dotar les
seves plantilles de treballadors i treballadores per oferir als veïns i
veïnes uns serveis municipals que assegurin que les seves necessitats
estiguin cobertes.
Com que no existeix una definició legal de servei essencial, resta en
mans de cada administració la determinació de quins serveis prestats
són essencials. En aquest sentit, convé aclarir que servei essencial no
és sinònim de servei obligatori. Aquests últims són els recollits en
l’article 26 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i en
tant que obligatoris podrien considerar-se essencials, però no són els
únics. De fet, es podria considerar que servei essencial és tot aquell
servei absolutament necessari pel benestar dels veïns i veïnes i que
permet assegurar el funcionament regular de la pròpia entitat local.
En aquest sentit, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de
Barcelona ha de ser considerat un servei essencial per la seva pròpia
naturalesa i per les feines que li té encomanades l’Ajuntament, entre
elles la recollida, el tractament i l’aprofitament dels residus vegetals
de la ciutat, el tractament d’aigües freàtiques per reg, el control de
la qualitat de l’aigua de reg a tota la ciutat i el control dels consums
o la cura del patrimoni verd de la ciutat
És temps de primavera. Fem florir la municipalització dels serveis
essencials de la nostra ciutat. Els veïns i veïnes i la plantilla de
Parcs i Jardins s’ho mereixen.
Maria José Lecha és regidora de l'Ajuntament de Barcelona per la CUP Capgirem Barcelona
Publicat a El Diari del Treball
Publicat a El Diari del Treball
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada