dijous, 28 de febrer del 2008

Manifestació pel dret a l’habitatge el proper 1 de març. Crida a col•lectius i associacions a sumar-s’hi


El proper 1 de març hi haurà un cop més una manifestació per a reclamar que es faci efectiu el dret a l’habitatge. Aquest dret segueix estant greument vulnerat perquè per la majoria de la població l’accés o bé és impossible o bé implica dedicar-li una part abusiva del sou.

Arrel de les mobilitzacions per a reclamar el dret a l’habitatge, fa mesos que els partits polítics, les administracions públiques i els mitjans de comunicació repeteixen gairebé a diari que ara sí, s’han posat a buscar solucions.

Tot i això moltes persones no veiem clar que les mesures contribueixin a fer efectiu aquest dret bàsic. Bona part d’elles està dirigida a fomentar la construcció d’habitatge de protecció. Però, cal construir més quan hi ha a Catalunya 300.000 pisos buits més totes les promocions que no s’estan venent? A qui beneficia seguir construint realment? A més, el preu de l’habitatge de compra s’ha estancat, però per molta gent aquest fet no suposa una millora, perquè les hipoteques pugen. Els lloguers estan augmentant desorbitadament. En els últims mesos molts altres productes bàsics s’han encarit.

El dia 1 de març sortirem al carrer per a reclamar que guanyi qui guanyi les eleccions no la població que veu com dia a dia s’encareix el cost de la vida, es nega a que governi per a bancs (que segueixen tenint beneficis del 30% anual) i constructors com fins ara.

En campanya electoral els anuncis dels polítics no deixen escoltar la veu de la gent, però aquest cop ens sentiran!

VdeVivienda, i nombroses nombroses assemblees locals pel dret a l’habitatge convoquen el proper 1 de març i demanem l’adhesió i el suport d’entitats i col•lectius. Si el teu col•lectiu dóna suport a la manifestació, si us plau envieu un email dient-ho a l’adreça: v@vdevivienda.net

Hi ha material de convocatòria a la Torna (c/Sant Pere Martir a Gràcia), l’Espai Obert (c/ Violant d’Hongria a Sants) i a la PHRP de Magdalenes (c/Magdalenes 13-15 al centre).

dimecres, 27 de febrer del 2008

Collserola en perill imminent.


En les darrers setmanes estem assistint, pel que fa a Collserola, a l’encobriment en primer terme d’un sucós proper festí. També a compte de tots. Fruit d’una premeditada confusió.

Donat el perllongat seguiment i la memòria viscuda que ens aporta tantes lluites, reunions, marxes etc., esforços plegats que han anat ordint una trama del tot entranyable vers Collserola. Constatat el total abandó als interessos especulatius per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona. Pel be comú, ens veiem en la necessitat de ser escoltats.

Collserola, al contrari del què se’ns pretén vendre, es troba en un moment crític. En un impas crucial de la seva existència, i de retruc, de la existència comuna. Doncs, per posar només un exemple, la conservació de Collserola és del tot lligada a la salut publica de la població, tant física com mental.

Del diàleg que mantinguem amb ella, com a col·lectivitat, depèn el futur de la nostra ciutat. I aquest l’hem de fer entre totes. Aquest any 2008 és el de la Celebració Internacional de la Terra. Ens brinda l’ocasió de fer les nostres aportacions conservant i fent conservar el magnífic llegat que representa Collserola per a les futures generacions .Tal responsabilitat de cap manera pot restar en mans només dels polítics. La societat civil, com mai, també a de dir la seva. També hem de dir la nostra.

Els temes mediambientals, com cap altres, constitueixen un exemple clar de la necessària participació de totes i cada una de les persones que componen tota col·lectivitat. Són un exemple clar de la necessària implicació, de la tan imprescindible com desitjada corresponsabilitat ciutadana.

El consum responsable del territori, de la Serra de Collserola, ens porta a la constatació de la manera ,del tot irresponsable, que actua el nostre Ajuntament. Per altre banda, donant com a Cap i Casal de Catalunya, un exemple gens desitjable del tipus de consum que fa de la natura del tot inacceptable. Valgui d’exemple l’ imminent e impopular tala del venerable alzinar centenari del cim de Collserola. Tot per tal d’instal·lar una macro muntanya russa, temple colossal contra natura. Erigit al consum desenfrenat per aquells que s’han begut l’enteniment.

Aquest és el model que pretenen imposar a Collserola, aquells que no cerquen més que el propi interès. L’econòmic.

Els vells projectes del “desarrollismo porciolista”, aquella despòtica manera de fer ciutat tant devastadora per Collserola (més sofisticada si voleu) però, continua vigent a la Casa Gran, segueixen en peus.

Totes les alertes doncs, són poques.

Davant la desprotecció d’àmplies zones, del que tots de fa ja molts anys coneixem com a Parc de Collserola i la desinformació, que ens pretenguin vendre i que venguin a la ciutadania que, a més, són protectors d’allò que tant ens estimem, i pel que tants anys venim lluitant i vetllant i que avui perilla, és un acte de hipocresia que supera el políticament acceptable.

Tot plegat ens porta a la necessitat de seguir ordint tot tipus d’ aportació i esforços entorn la defensa activa de Collserola. A demanar un esperançat esforç per part de tothom. Cal fer córrer tant l’alerta com les devastadores pretensions dels “ nostres polítics”.

Si Barcelona va créixer al crit unànime de “ Abajo las murallas” al segle XXI, segle de la lluita global contra el canvi climàtic, ara s’imposen, davant les motoserres, les excavadores, els túnels, les carreteres, el ciment i els “equipaments”, proclamar un rotund, no passaran!.

Encoratgem a tota la ciutadania (més de mitja Catalunya envolta la serra), a prendre partit actiu, abandonant tota passada delegació i unir tots els esforços personals en futures accions. A escampar l’alerta i convidar i fer possible la mobilització massiva a la Marxa, i en Defensa de Collserola tota. Una data important és la del proper 13 d’abril. Mentrestant cal seguir organitzant la resistència activa i difondre les innobles intencions d’aquells que ens governen. No estem soles. La societat científica està amb nosaltres, el sentit comú ens assisteix. Les esperances, en un més respectuós diàleg entre la ciutat i Collserola, que faci perpetuable, la vida comuna és un llegat que, a pesar dels nostres polítics, estem obligats a defensar i garantir.

No passaran !!!. Correu la veu. Ens hi va molt.


Juli Fontoba i Sogas

Portaveu del Col·lectiu Agudells Ecologistes en Acció –Catalunya. Membre del Consell Consultiu del Parc de Collserola i Vice-president de SOS Tibidabo.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Defectes irresolubles al Parc Central abans d'inaugurar-se


Ombra de gratacel, espai públic trossejat, bancs individuals, mur de ciment i vegetació de difícil manteniment. D'entrada, aquests són els cinc irresolubles defectes que ja se li veuen al Parc Central que Jean Nouvel ultima al Poblenou, fins i tot abans d'inaugurar-se en una data encara desconeguda malgrat haver-se anunciat per a la Mercè de l'any passat.

Mentre els obrers de FCC encara treballen, el mur de ciment que envolta un parc trossejat en quatre parts i per dos carrers ja s'intueix que difícilment podrà ser dissimulat completament per una vegetació que s'anuncia frondosa però que es preveu de difícil i costós manteniment. Impossible d'evitar és també la gran ombra que l'hotel de Diagonal-Pere IV dissenyat per Dominique Perrault i també a punt d'inaugurar-se projecta de bon matí sobre gran part de la superfície del Parc Central.

Potser l'única cosa que tindria solució és la incomprensible instal·lació a la zona verda de cadires metàl·liques individuals i en alguns casos fins i tot d'esquena una a l'altra. Per què el disseny modern aposta per l'individualisme dels seients individuals i està renyit amb els tradicionals bancs de fusta o de ferro forjat, els que permeten asseure's en parella, en grup o en família i fer petar la xerrada, abraçar-se o fins i tot dormir?

Extret de carrer.cat

diumenge, 24 de febrer del 2008

Cartell de la Vaga del 3 al 7 de Març: 2 Dies Ja! Alcalde Culpable de deixar sense Bus Barcelona!

Jardins francesos


La cèlebre frase del poeta barroc Pedro Soto de Rojas "paradís tancat per a molts, jardins oberts per a pocs" no es compleix a França, on més aviat es podria afirmar tot el contrari. Gràcies a la labor del Comité des Parcs et Jardins de France, que presideix amb gran dedicació Didier Wirth, s'ha donat un gran impuls a la conservació i difusió d'aquest patrimoni.

Llegir article

divendres, 22 de febrer del 2008

Comissió d'Interpretació del Conveni

Desprès de la suspensió de la reunió del passat dia 4 de febrer de la Comissió d'Interpretació del Conveni, la Inspectora de Treball Lourdes Barbal, com Presidenta de la esmentada Comissió nos va tornar a convocar per al dimecres 20 de febrer


La reunió va ser per tractar dels increments salarials per aquest any i va acabar sense acord

dijous, 21 de febrer del 2008

Publicat l'OPO 2008 en el DOGC


Avui dijous dia 21 de febrer han estat publicat el anunci de l'Oferta Pública d’Ocupació OPO 2008 en el DOGC, i a partir de demà hi ha un termini de vint dies naturals per a presentar l’instància

dimecres, 20 de febrer del 2008

El Departament de Medi Ambient renuncia a una protecció real del parc de Collserola


Atenent a l'acord entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que han formalitzat recentment, queda clar que el govern renuncia a garantir la preservació de Collserola com a espai natural atès no hi ha voluntat de desclassificar infrastructures i vials i si n'hi ha de promoure més equipaments dins del parc.

A la roda de premsa del passat dia 30 de gener de 2008, el DMAH i l’Ajuntament de Barcelona afirmaven que el futur Parc Natural de Collserola guanya 51 Ha. amb l’acord a què han arribat, i que això no implica que desapareguin els vials programats al Pla general metropolità (PGM, del 1976).

La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola vol posar de manifest que en aquesta definició de límits, s’han esborrat els espais protegits de l’actual Parc: els del Pla especial de protecció i ordenació del Parc de Collserola (PEPCo), més ampli que els de Xarxa Natura 2000 i els del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) (límits sobre els que han treballat amb aquest acord).

Encara menys s’ha assolit la proposta inicial del DMAH, Estudi de mesures addicionals de protecció de Collserola de 2005, en què proposava l’ampliació de l’esmentat PEPC o protegint encara més els espais de transició amb les zones urbanitzades. Per tant, el Parc no guanya 51 Ha., sinó que en perden moltes més que encara no podem quantificar per la raó de què no s’ha informat a aquesta Plataforma sobre aquest pacte.

No es desprogramen ni els sòls urbanitzables ni les infrastructures pendents (el vial de Cornisa, el túnel d'Horta, el túnel Central), sobre els quals l'esmentat Estudi de mesures addicionals també en recomanava la no execució.

Pel que fa a la nova figura dels Espais periurbans de regulació especial (EPRE), considerem que s’adjudiquen als ajuntaments determinats espais fins ara protegits com a PEIN, amb l’enganyosa afirmació de què son espais urbans guanyats per al Parc, quan en realitat ja hi eren dins. Aquest acord pot suposar un perillós precedent que permeti la resta d'ajuntaments demanar el mateix tracte de favor que ha rebut l'ajuntament de Barcelona per part de la DMAH.

La realitat és que es reserven zones dins del futur Parc Natural per construir equipaments públics o privats, que segur necessitaran vials d’accés que malmetran encara més aquest valuós espai natural.

Per totes aquestes raons rebutgem l’acord presentat el 30 gener de 2008 entre l’Ajuntament de Barcelona i el DMAH i exigim es declari Collserola com a Parc Natural per llei i amb la protecció real i necessària que precisa un espai tant valuós i paradoxalment tant amenaçat com aquest.

Vista la renúncia definitiva del govern a garantir una protecció real de l'espai natural que queda de Collserola, la PCDC ha engegat una campanya en defensa de la serra que s'inicia aquest mes de febrer amb una recollida de firmes, i que culminarà l'abril amb tot un seguit d'actes públics.

Collserola, 13 de febrer de 2008

dilluns, 18 de febrer del 2008

Ajudem a salvar el fals pebrer


El pebrer bord
de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona


Al Passatge Méndez Vigo numero 5 de Barcelona, al davant mateix de l'Institut Italià de Cultura, hi ha un fals pebrer o pebrer bord (Schinus molle) esplèndid, gran i bell, el qual ha fet companyia durant molts d’any a la gent de totes les edats que han sovintejat aquest indret, i que ha estat i és encara un referent important, l'edat d’aquest arbre emblemàtic podria rondar els 70 anys. El juny de l’any passat aquest arbre va sofrir l’amputació d'una arrel i des de llavors va començar a caure i amenaça a malmetre el terra i la paret que l’envolten. El Director de l'Institut ha decidit tirar pel dret i volen abatre l'arbre el dimarts que ve dia 19 de febrer. Per la tala del fals pebrer tenen un pressupost de 1.400 Euros. Però hi ha alternatives que permetrien salvar l’arbre i que podrien costar menys de la meitat de diners que no pas tallar-lo. L’estat de l’arbre fa que calgui actuar ràpidament, potser caldria fer una reestructuració de la capçada eliminant el brancatge més pesant i posant-hi algun tipus de sustentació. D’aquesta manera segurament que podríem gaudir d’aquest arbre una bona colla d’anys més. No obstant això la direcció de l'Institut ha decidit tirar endavant amb la seva decisió d’eliminar l’arbre, al·legant que ja té el permís de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest indret ja hem dit que hi ha l'Institut Italià de Cultura, almenys des de l'any 1950, i davant d'ell hi ha el Liceu Italià, lloc on centenars de nois cada any s’han educat i han crescut sota l'ombra d'aquest pebrer bord. A l'Institut de Cultura aprenen italià centenars d'estudiants cada any, s'hi dóna també classe de gastronomia italiana i nombroses altres activitats, com conferències i pel·lícules. Al final del franquisme es feia cua sota el pebrer per veure pel·lícules que el franquisme havia prohibit. Per a molta gent aquest arbre és un arbre de la llibertat on s’han aixoplugat durant molts anys unes activitats que en aquest país no es podien fer. Els arbres són moltes coses i aquest arbre és i ha estat un referent important per a molta gent. Seria molt lamentable que la intenció d’abatre aquest arbre es portés a la practica, i per això demanem, ja que es possible fer-ho, que es faci tot el que calgui per a salvar-lo.


Ajudem a salvar el fals pebrer
‘Amics arbres · Arbres amics’ ja ha demanat a la direcció de l'Institut Italià de Cultura i a l’Ajuntament de Barcelona que facin tot el que sigui possible per salvar el fals pebrer. A tots vosaltres, amics i amigues que ens llegiu, us demanem que us afegiu a la nostra petició. Aquí sota us posem un possible redactat de petició i les adreces electròniques on s’haurien d’enviar amb la màxima urgència. Cal fer tot el que sigui possible per tal de salvar el fals pebrer de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona. Salveu el fals pebrer de l'Institut Italià de Cultura
Senyor Director de l'Institut Italià de Cultura, Hem sabut que voleu fer tallar el pebrer bord que hi ha al jardí del Passatge Méndez Vigo 5. Donat que és un arbre bell i antic, emblemàtic, molt característic i que dóna personalitat al passatge, us demano que trobi una alternativa viable a la mort de l'arbre, de forma que no s’associí la cultura italiana amb la manca de cura dels arbres. Ben cordialment. Salveu el fals pebrer de l'Institut Italià de Cultura
Ajuntament de Barcelona, Hem sabut que heu donat permís per tallar el pebrer bord del Passatge Méndez Vigo número 5, a l'Institut Italià de Cultura. És un arbre sobre el qual caldria actuar d’alguna manera per tal que no malmeti el terra i la paret que l’envolten. Però creiem que cal fer tot el que es pugui per tal de no talar-lo. És un arbre antic, emblemàtic, molt característic i que dóna personalitat al passatge, per això us prego que feu tot el que sigui possible per tal de trobar una solució perquè l'arbre pugui continuar vivint. Ben cordialment.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Catalunya nº 94 febrer 2008


Ja ha sortir el nº 94 de febrer de 2008 del Catalunya, òrgan d’expressió del sindicat CGT de Catalunya.



Descarregar el CATALUNYA

dijous, 14 de febrer del 2008

Comunicat situació vaga de fam Seat


El 13 de febrer, s'ha realitzat una roda de premsa en la seu del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), per a informar sobre l'estat de salut dels tres treballadors acomiadats de SEAT, que estan en vaga de fam des del dilluns 4 de febrer, així com sobre la situació del conflicte. Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau i representant dels moviments socials ha expressat la solidaritat amb els acomiadats de SEAT, especialment amb els tres treballadors en vaga de fam. Després de denunciar l'actitud de l'empresa SEAT, ha posat de manifest la necessitat de donar una resposta col·lectiva a les polítiques de les multinacionals, que, en el seu afany d'obtenir més beneficis a qualsevol preu, vulneren els drets més elementals de la classe treballadora. El doctor Josep Mª Sans, membre de l'equip mèdic que atén als vaguistes de fam, ha informat sobre la deterioració que, en la salut dels tres companys, està provocant la vaga de fam que mantenen des de fa ja 10 dies, i sobre els riscos que comporta el perllongament d'aquesta situació. S'adjunta el comunicat mèdic que recull més detalladament la situació dels tres afectats.
Diosdado Toledano, un dels tres treballadors en vaga de fam, ha explicat àmpliament la situació actual del conflicte i ha denunciat a l'empresa SEAT i al Departament de Treball, per la seva falta de voluntat per a afrontar i resoldre el problema. Aiximateix, ha criticat als responsables de CC.OO. i UGT de SEAT, que, en lloc de donar suport als acomiadats, estan oposant-se i boicotejant qualsevol manifestació de suport de la plantilla als afectats. Ha recordat que, dels treballadors que van fer l'opció per a reingresar, queden 66 als quals l'empresa els ha notificat que no pensa readmetre'ls, a més dels treballadors que van guanyar per sentència del TSJC la nul·litat del seu acomiadament i que estan pendents de sentència del Suprem. Finalment, ha manifestat la seva voluntat i la dels seus dos companys, de mantenir la vaga de fam, fins que l'empresa es comprometi a readmetre a tots els treballadors afectats per l'Expedient de Regulació d'Ocupació que desitgin reingresar. Des del Comitè de Solidaritat reclamem a CC.OO. i UGT que canviïn d'actitud i donin suport i convoquin mobilitzacions exigint el reingrés de tots els acomiadats que en el seu moment van decidir aquesta opció, tal com ells mateixos es van comprometre públicament en el moment de signar l'ERO. Denunciem a l'empresa SEAT per la seva falta d'humanitat i responsabilitat, ja que mentre es nega a complir els seus compromisos, readmetent als acomiadats, continuan realitzant noves contractacions, 30 aquesta mateixa setmana i altres 40 pròximament. Denunciem, també, al Departament de Treball i al Govern de la Generalitat per la seva negativa a intervenir i buscar una solució al conflicte. Novament, demostren la seva complicitat amb els actes irreponsables i il·legals de les empreses multinacionals. Des de la nostra preocupació per la salut dels nostres tres companys en vaga de fam, el dimecres, a les 18,30 hores, es va celebrar en els locals de CGT, Via Laietana 18 9ª planta, una reunió del Comitè de Solidaritat per a decidir les accions de suport a realitzar en els pròxims dies, de les quals informarem oportunament.


Comitè de Solidaritat amb els acomiadats/des de SEAT

-------------------------------

COMUNICAT MÈDIC

Els Srs. José Mª Requena, Wenceslao Calero, i Diosdado Toledano, en situació de abstinència alimentaria de forma voluntària des del dilluns 4 de Febrer presenten símptomes d'astènia, debilitat muscular, hipotensió arterial, amb una pèrdua de pes de uns 8 o 10 Kg, signes d?estrès digestiu i afectació metabòlica derivada del dejú perllongat. El equip mèdic encarregat de l?assistència, assumint la responsabilitat d'informar, controlar i tractar els afectats, seguint els principis ètics i jurídics vigents i des de la imparcialitat, neutralitat i independència manifesta que la situació de restricció nutricional està repercutint en el seu estat de salut de una forma significativa i previsible pels dies transcorreguts. Posem en coneixement general que s'han activat els dispositius a nivell hospitalari per que puguin rebre la atenció pertinent en cas de que es presenti un agreujament del seu estat que suposi un risc de lesions orgàniques amb potencials seqüeles o presentar signes que impliquin una amenaça vital per a qualsevol dels participants.
Barcelona, 13 de Febrer de 2008
Dra. Isabel Moga
Dr. Robert Casamayor
Dr. Josep M Sans

FALTA D’INFORMACIÓ.

Avisos de poda

Jordi Joan Argemí
Barcelona

El 25 de gener, presumptament al matí, els avisos que indicaven la poda d’arbres els dies 26 i 28 del citat mes –segons constava el 24 a la nit– al carrer de Llull, entre Àvila i Badajoz, a Barcelona, van ser modificats per les dates del 25 i 27 de gener, impossibilitant d’aquesta manera el dret a la informació. El resultat va ser la retirada de diversos vehicles per la grua municipal, amb l’evident perjudici dels afectats, que tenien els cotxes correctament estacionats segons els avisos de poda originals. Sembla que aquesta és una pràctica habitual de l’ajuntament, de manera que els ciutadans ens hauríem de queixar.

El Periódico

10-02-08

dimarts, 12 de febrer del 2008

Camions cisterna per a regar Montjuïc

" Hay otros efectos en Barcelona de las medidas de ahorro decretadas por la Generalitat. Parcs i Jardins no sólo ha reducido el riego, sino que ha suspendido las tareas que serían normales en esta época del año de plantación y reposición de arboles, arbustos y flores. Así, se han paralizado los encargos a los viveros de unos 500 árboles que se habrían plantado en las próximas semanas. Algo parecido ocurre con las flores. A primeros de marzo había que reponer en diferentes parques y parterres de la ciudad grupos de ciclamen, crisantemos, violetas, caléndulas y prímulas. Tampoco se procederá a plantar, como sería lo normal en esta época, grupos de claveles de la India, geranios, petunias, cinias ni cóleos.

Llegir article

Processionària i fauna auxiliar


M'agradaria facilitar-vos una recopilació d'uns apunts que tinc sobre la Processionària i la fauna auxiliar capaç de controlar-ne les poblacions. L'ideal i entretingut seria poguer observar la fauna auxiliar en zones on no hi ha problemes de processionària. Tanmateix, és possible que les forests i els ecosistemes amb molta presència de processionària continguin molta menys fauna auxiliar capaç de regular poblacions d'aquest insecte i per tant, posin en risc les pinedes.

Llegir article

dilluns, 11 de febrer del 2008

OCTAVO DÍA DE HUELGA DE HAMBRE


¡por el reingreso de todos los despedidos/as!

¡¡¡ S O L I D A R I D A D !!!

La huelga de hambre ha entrado en su octavo día. A pesar de una fatiga creciente nuestra determinación se fortalece. La solidaridad que hemos recibido es el mejor estimulante.

Estamos mentalizados para una huelga de hambre indefinida y nos hemos preparado para ello. Un equipo sanitario compuesto por varios médicos y enfermeras nos examina diariamente, han abierto un historial clínico para cada uno de nosotros donde anotan todos los parámetros, reducción del peso, tensión, control de la orina, etc. Al principio nuestra salud estaba bien, sin embargo en los últimos días ya se han producido alteraciones de nuestro metabolismo que han necesitado la intervención médica.

Desde el primer día de huelga hemos recibido mensajes de solidaridad de numerosas organizaciones sociales, sindicales y políticas de Catalunya y del conjunto del estado español. Nos han visitado representantes del Congreso de Diputados, del Senado y de organizaciones políticas para expresarnos su apoyo. Las muestras de afecto y los compromisos de solidaridad se multiplican cada día que nuestra huelga se mantiene.

Pero el gesto más bello y gratificante ha sido el paro de una gran parte de la plantilla en respuesta a la convocatoria de CGT por el reingreso de todos los despedidos/as sin exclusión. Ha sido la victoria de la solidaridad y la humanidad contra el miedo, la confusión y el chantaje. Los numerosos afiliados/as de UGT y CCOO que participaron activamente en el paro han dado una lección de solidaridad y humanidad a sus dirigentes y delegados que se emplearon a fondo para hacer fracasar el paro sin conseguirlo. Ha sido también una demostración de cómo se construye la unidad por la base.

El pasado sábado fuimos a la Puerta de la Generalitat donde entregamos una Carta al Molt Honorable President Josep Montilla donde le pedimos que intervenga urgentemente para hacer respetar los derechos de los trabajadores y obligar a la empresa Seat a reingresar a todos los despedidos. Por la tarde hemos participado en la manifestación en apoyo de la lucha de los trabajadores de TMB. En el mitin final en una Plaza de Sant Jaume llena a rebosar, además de saludar su lucha, hemos podido dirigirnos a los presentes para denunciar la actitud antisocial de SEAT y solicitar la solidaridad con la lucha por el reingreso de todos los despedidos.

En esta semana tenemos previsto, si nuestras fuerzas menguantes nos lo permiten, emprender nuevas iniciativas para difundir los objetivos de la huelga y recabar más solidaridad.

Una vez más la Dirección de SEAT ha dejado en ridículo a los dirigentes de UGT y CCOO. El “acuerdo verbal” anunciado por ellos en el último pleno del Comité Empresa ha sido otra tomadura de pelo. Ningún despedido ha sido llamado para reingresar durante la semana pasada, mientras que SEAT sigue realizando nuevas contrataciones. Es hora de rectificar. ¡Hay que seguir el ejemplo de los afiliados/as y luchar junto a CGT para que la Empresa SEAT reincorpore inmediatamente a todos los despedidos/as!

Por nuestra parte seguiremos en huelga de hambre hasta que reingresen todos nuestros compañeros/as. De manera previsora, estamos coordinando junto con las organizaciones de la solidaridad una campaña internacional de Boicot activo a los productos de VW y SEAT para el caso que un suceso grave o irremediable afectase a cualquiera de nosotros en el transcurso de la huelga de hambre.

Finalmente, llamamos a celebrar el ingreso en SEAT el próximo jueves 14 de febrero de los compañeros/as que han obtenido la confirmación de su sentencia de Nulidad en el Tribunal Supremo.

Martorell, 11 de Febrero de 2008

Huelguistas de hambre de SEAT

Asamblea de despedidos/as de SEAT

més info vaga de fam

Parc Central de Poble Nou


El nou parc Central del Poblenou desencisa els veïns del barri, que diuen que s'ha fet pensant en els nous hotels


" El «parc del Mur de Berlín», el «parc dels formatgets» o «Guantánamo». Aquests són els malnoms que els veïns del parc Central, situat a l'avinguda Diagonal, entre els carrers Bac de Roda i Marroc, han donat a la nova zona verda que s'ha construït al Poblenou. El parc, que, segons ha avançat el regidor de districte, Francesc Narváez, es podria inaugurar el mes de març vinent, té una extensió de 55.600 metres quadrats i incorpora l'antiga fàbrica Oliva Artés, que es rehabilita com a equipament. La nova àrea enjardinada s'ha construït en una sola fase, que ha durat uns divuit mesos, però ara s'hi fa una segona fase d'uns dos anys més que s'anomena «de formació i manteniment», a causa de la complexitat i la varietat dels elements ornamentals que el componen.
Un dels majors despropòsits de Barcelona es el Parc Central del Poblenou, de Nouvel, aixó diu el doctor arquitecte i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Maria Montaner en un article en el diari el Pais

diumenge, 10 de febrer del 2008

Haver si entre tots i totes podem fer que un obrer sigui català de l'any (passa'l)


CAL DONAR-LOS UN ESGLAI AL CAPITAL I ACONSEGUIR QUE EL COMPANY MERCADER, UN OBRER, QUEDI FINALISTA ENTRE ELS 10 CATALANS DE L'ANY

MERCADER CATALÀ DE L'ANY!!!!

vota, vota i vota fins al dia 14 de febrer i passa la proposta als teus contactes de correu, de sms,... cal aconseguir-lo, que s'espanti l'ajuntament i el capital

Saturnino Mercader, president del Comitè d'Empresa de TMB i membre del Comitè de Descansos, va entrar ahir a formar part de la llista dels nominats a català de l'any. Entre els nominats hi apareixen, a proposta del públic, les personalitats que més han destacat l'any 2007.

Saturnino Mercader ha destacat per la seva lluita com a treballador de TMB, reclamant els dos dies de descans, o donant suport al CSA Can Vies de Sants. De fet, és una de les persones que va solidaritzar-se amb el centre social durant el judici. Mercader va ser expedientat per TMB arran de la vaga d'autobusos, acusant-lo de punxar les rodes d'un vehicle el dia 23 de gener a la sortida de les cotxeres de la Zona Franca.

"El Català de l'Any" és un concurs que organitzen conjuntament TV3 i El Periodico, i té diverses fases. En la primera fase, l'actual, es fan les nominacions. Qualsevol persona pot ser nominada via SMS, trucada telefònica, o mitjançant la pàgina web del concurs. Aquesta fase acaba el 14 de febrer.

La segona fase, del 14 de febrer al 26 de març, servirà per deixar només tres finalistes, i finalment els 27 i 28 de març es decidirà el guanyador.

Podeu votar per Saturnino Mercader fent clic aquí.

http://www.cataladelany.cat/index.php

divendres, 8 de febrer del 2008

Bibliografia suggerida OPO 08 Peons

Metodologia de treball per a la implantació i manteniment de gespa

Metodologia de treball per a la implantació i manteniment de grups de flor

Metodologia de treball per a la poda d'arbustos i el retall de vorades

Metodologia de treball per a preparació del sòls

Metodologia de treball per al manteniemt d'instalacions de reg

Manual de Prevenció de riscos laborals en jardineria

Manual de treball als talussos

Publicat en el BOP Bases OPO 2008



Avui divendres 8 de febrer han estat publicades les bases de l'Oferta Pública d’Ocupació OPO 2008 en el Butlletí Oficial de la Província BOP, ara s'ha d'esperar la seva publicació en el DOGC i llavors a comptar des de l’endemà de la publicació durant el termini de vint dies naturals presentar el model d’instància
Web de I.M. de Parcs i Jardins per consultes OPO 2008

Pluses Poda i Fito


Bases OPO 2008

Com ja us van explicar, el passat dia 18 de gener es va fer una reunió per a tractar de les bases de l’OPO 2008, el dia 21 de gener el Comitè va presentar un escrit amb les propostes alternatives a l'esborrany de bases presentades.














A la fi del mes de gener hem rebut un escrit de Director de RRHH responent a les propostes plantejades

Barcelona riega calles con agua potable pese a la situación de emergencia

Amb aquest títol, avui, han publicat en el diari el Pais un article de F. Balsells sobre la sequera

Hacer frente a la sequía, pero sin prisa. Barcelona empleó ayer agua potable para regar y baldear pese a que el pasado lunes se decretó el estado de excepcionalidad 2, que limita el uso del agua de boca al abastecimiento doméstico.

El Ayuntamiento prefirió empezar el decreto por el tejado. El pasado martes, comunicó en una nota de prensa que había "activado las medidas de ahorro previstas". No se actuó con la misma presteza para avisar a los brazos que manejan el agua. Los trabajadores del Instituto Municipal de Parques y Jardines, que dirige Imma Mayol (ICV), seguían ayer sin recibir la circular con las indicaciones. "Sólo sabemos lo que hemos visto en los medios. Nadie nos ha dicho nada", comentó un trabajador al tiempo que irrigaba conectado al agua potable.

Un portavoz del Ayuntamiento admitió que algunas zonas seguían regándose con agua de boca, dada "la dificultad de avisar a todos sobre la nueva situación". Fuentes sindicales afirmaron que habría bastado enviar una circular para notificarlo a las 73 brigadas de jardinería municipal.

"No es lógico tan poco esfuerzo para informar a los jardineros", apuntó otro sindicalista. El Ayuntamiento arguyó que las medidas se adoptaron el martes por la noche, "pero el decreto es tan inédito que no podía esperarse una reacción ordenada". El consistorio no había previsto, por tanto, ningún plan de actuación en caso de que la sequía persistiera. Once meses, el periodo que los embalses acumulan con niveles críticos, no dan para tanto.

dijous, 7 de febrer del 2008

COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Aquí teniu un resum de la reunió del Comitè de Seguretat i Salut celebrat el passat dia 24 de gener

1.- Accidente de la grúa del camión 55: en la investigación del fabricante se dice que el trabajador no decía la verdad sobre lo sucedido y que fue un fallo del gruista.

2.- Adaptación de puestos de trabajo: se nos comunica que de los 6 trabajadores pendientes de adaptación no se ha arreglado ninguno, es más a uno de ellos lo han enviado a casa hasta que le encuentren un lugar de trabajo apropiado.

3.- Compra de taquillas: Las taquillas previstas de comprar para el año 2007 no se compraron, vulnerando lo acordado, pero este año se han comprado 93 y el resto nos dicen que se compraran este año.

4.- Obra de un restaurante en el Parc de Joan Brossa: ponen en duda que se de concurrencia de empresas en este parque aunque la obra se esté haciendo en el interior del parque y los camiones de materiales entran por el parque por un acceso público y todo su entorno es parte del parque y allí actúan los jardineros.

5.- Podathor: La empresa nos vuelve a comunicar que han paralizado las Podathor y que volverán a trabajar. Se han pedido las bajas de los vehículos. Se piden explicaciones de porqué habiéndose revisado las máquinas por Umesa se ha vuelto a romper un eje. Se piden responsabilidades. Asimismo se vuelven a pedir las evaluaciones de las brigadas de poda con 4 personas.

6.- Protocolo de Trepa: se nos entrega un borrador de protocolo muy extenso para que sea revisado por los delegados de prevención. Comentamos que los delegados no han sido convocados a las reuniones de la comisión que lleva el tema y ellos silvan.

7.- Comisiones del acuerdo de convenio:

Planificación del año 2008: se ha terminado el plan y está firmado.

Protocolo en caso de Acoso: está listo un borrador, pronto estará acabado.

Adaptación de lugares de trabajo: esta comisión no se ha reunido más que una vez y no realizó ningún trabajo (ver punto 2).

Protocolo sobre dependencias: la empresa cambia a los que formaban esta comisión y se dice que retomarán el trabajo realizado en el 2006.

Mejoras en el vestuario: no se pone mucho por parte de la empresa para avanzar en este terreno y la ropa probada y aparentemente de forma muy satisfactoria no podrá ser incorporada antes del verano del 2009, en caso de que la empresa acepte los resultados del trabajo de esta comisión.

8.- Centros de trabajo:

Gel: se acuerda colocar dosificadores de gel en las duchas.

Can Mestres: Se ha terminado la obra de la entrada del recinto como dijo el Inspector de Trabajo, separando la entrada de personas y de vehículos, esta última metida hacia dentro para facilitar la entrada y salida de vehículos en condiciones de seguridad.

Parc de l'Escorxador: se colocarán módulos las próximas semanas para evitar las condiciones del centro antiguo.

Sagrada Familia: se informa de la inminente colocación de módulos para suplir la falta de condiciones del centro viejo.

Viviendas Congreso: se informa de las malas condiciones de este centro, la empresa aparentemente sorprendida dice que ya dirán algo.

Laberinto: Se informa de la inauguración del módulo destinado a las mujeres de ese centro. (dos días después nos enteramos de que lo retiran por insalubre).

9.- Plan de adecuación de centros de trabajo: se informa de que se entrega toda la documentación sobre centros de trabajo a una ingeniería para que esta prepare un estudio de necesidades para adaptar los centros a lo regulado por ley y un plan de prioridades y de actuaciones.

10.- Adaptación de centros de trabajo y vestuarios al Plan de Igualdad: se solicita que se tenga en cuenta a la hora de realizar el plan del punto 9 sobre centros de trabajo para así adelantarnos y no hacer obras que posteriormente tuvieran que rehacerse.

11.- Muelles de descarga: se comunica que estos no se adaptan a los nuevos vehículos Trade y que se han de revisar. No se puede hacer la descarga en condiciones.

12.- Accidentalidad 2007: se nos entrega una hoja con dos gráficas demasiado simples sobre ésta para hacer valoraciones realistas. Parece que los sucesos atendidos en mutua son ligeramente inferiores a los años anteriores.

Com no podar un arbre

dimarts, 5 de febrer del 2008

Assemblea de Treballadors/es




Avui 5 de febrer s'ha celebrat l'Assemblea de Treballadors/es per a decidir davant els constants incompliments del conveni per part del Institut quines mesures de pressió adoptàvem.

Davant les dues propostes presentades:

Proposta CGT

Accions en els actes del Ajuntament

Dia 29 de febrer 2 hores d'assemblea i 3 hores de vaga

Dia 5 de març assemblea valoració negociació i ratificació vaga dia 7 de març

Dia 7 de març vaga de jornada completa (7 hores) i manifestació fins a la plaça Sant Jaume

Proposta CCOO-USOC que va ser la majoritària en el Comitè d'Empresa

Accions en els actes del Ajuntament

Dia 29 de febrer Assemblea i concentració en la Plaza Sant Jaume

L'Assemblea ha decidit majoritàriament (65% dels presents) donar suport la proposta de CCOO-USOC, mentre que la proposta presentada per CGT va rebre el 30% de suport dels/es presents en l'Assemblea.

La Secció Sindical de CGT valora de forma molt positiva l'alt percentatge de treballadors/es que han expressat la seva voluntat de lluitar contra les mesures antiobreres de la direcció del Institut.

PD.: Volem que quedi constància de la nostra queixa formal pels impediments que han posat els serveis de seguretat del local de CCOO que han expulsat a un company d'autobusos de Barcelona que estava repartint un full informatiu sobre el conflicte que tenen i sobre la manifestació que van a realitzar el dissabte dia 9 de febrer.

Comisió d'Interpretació del Conveni

Amb la sorpresa d’haver rebut en les nostres cases un escrit del Gerent de Parcs i Jardins sr. Jordi Campillo on ens exposen que estan disposat a negociar, només per ells, una sèrie de reivindicacions sobre compactacions (Pràctic 2ª a Pràctic 1ª, Cap de Colla a Encarregat i Complement de Lloc de Treball Conservador) i sobre diferents plusos (Poda vial i Fito), deixant fora de la negociació la resta de pluses (vigilància, camió benzina...) i compactacions d'altres categories (oficial 2º maquinistes a oficial 1ª conductor...)
El dilluns passat dia 4 de febrer ens trobem que la reunió que estava convocada de la Comissió d'Interpretació del Conveni, la responsable del qual és la Inspectora de Treball Lourdes Barbal, havia estat suspesa unilateralment per la direcció de l’Institut. La inspectora de Treball Lourdes Barbal, a pesar que ella no havia desconvocat la reunió no va aparèixer pel carrer Tarragona que era on s’havia de realitzar, no va exercir la seva responsabilitat com Presidenta de la Comissió, per això el Comitè va registrar un escrit de queixa a la Presidenta de la Comissió i cap a el director de RRHH

Salvem la Iniciativa Legislativa Popular sobre la Fibromialgia i el Síndrome de Fatiga Crònica

Més de 130.000 catalans han signat la ILP perquè les persones amb fibromialgia o en Síndrome de la Fatiga Crònica tinguin el mateix accés a serveis sanitaris que altres malalts, perquè ara tenen llistes d'espera de 2 anys. L'únic accés que tenen aquests 200.000 catalan@s és en Atenció Primària on no els poden atendre ni fer les analítiques rellevants ja que aquestes malalties són multisistémicas i altament complexes i invalidants. Aquests malalts en llistes d'espera per als pocs especialistes que hi ha ara, empitjoren i molts se suïciden de desesperació de no tenir diagnòstic ni tractament. Per això aquesta ILP demana suficients unitats especialitzades per a atendre sense haver d'esperar dos anys.

El qual gent malalta hagin recollit 140.000 signatures és històric ja que només es necessitaven 50.000. Encara així, el Parlament, amb els seus temors que el poble exerceixi els seus drets democràtics, estan intentant evitar l'ocupar-se d'aquesta ILP (que ja ha entrat en el Parlament), sobretot no volen que es parli d'això durant la present campanya electoral. I després de les eleccions volen presentar una esmena a la totalitat i així anul•lar aquesta la ILP i, en realitat, anul•lar de facto la Llei de ILPs. Per què no vol aquest govern donar serveis sanitaris a aquests malalts? Seran els costos d'atendre a aquestes noves malalties? Seran els costos de les pensions? (El SFC és 80% invalidant i la FM és 20% invalidant). O serà que la majoria de les persones malaltes són dones?

Què penses tu? Comparteix la teva opinió amb els quals decideixen:

- Consellera de Salut, Marina Geli, consellera.salut@gencat.net

- Presidenta Comissió Salut, carme.figueras@parlamen.cat, (PSC-CPC)

- Vicepresident Comissió Salut, Sr Lluís Postigo, lluis.postigo@parlament.cat

- Secretari Comissió Salut, Xavier Crespo, xavier.crespo@parlament.cat

- Antoni Comín (Grup PSC-CPC), antoni.comin@parlament.cat

- Uriel Bertrán (Grup ERC), uriel.bertran@parlament.cat

- Mercè Civit (EuiA), merce.civit@parlament.cat

- Caterina Mieras (PSC), caterina.mieras@parlament.cat

- Nuria Segú (PSC), nuria.segu@parlament.cat

- Francesc Sancho (Grup CiU), francesc.sancho@parlament.cat

- Belén Pajares (Grup PP), belen.pajares@parlament.cat

- Jordi Miralles (EUiA), jordi.miralles@parlament.cat

UNA ESMENA A LA TOTALITAT DE LA ILP ÉS ANUL•LAR LA LLEI DE ILPs!

Col.letiu Jartas

colectivo.jartas@yahoo.es

diumenge, 3 de febrer del 2008

En suport a les reivindicacions dels conductors d’autobusos de TMB


El pròxim dia 9 de febrer els company/es del Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona han convocat una manifestació en la ciutat de Barcelona a les 18 hores en suport a les reivindicacions dels conductors d’autobusos de TMB i en protesta per la repressió generalitzada dels Mossos d’Esquadra respecte als company/es que es van mobilitzar el mes passat durant els set dies de vaga que van portar endavant, vaga convocada pels sindicats Actub i CGT; i molt especialment la brutal pallissa al nostre company Teodoro després de ser detingut mentres vetlava pel compliment estricte dels serveis mínims durant els dies d’aturada.

Aquesta convocatòria se suma a la convocatòria realitzada pel Comitè de descansos de TMB, del que forman part important els companys de la secció sindical de CGT, i que ha tingut el suport de múltiples entitats, sindicats, associacions i col·lectius, tant del seu sector com d’altres.

Des del Sindicat de Transports i des de la Federació Local de Barcelona de la CGT fem una crida a tots els companys dels sindicats de Barcelona i de les comarques mes properes , així com al conjunt de l’afiliació a Catalunya perquè la CGT estigui ben present en la manifestació i concretar amb la nostra assistència el suport a la justa lluita dels conductors de bus de TMB

DOS DIES !!!

LA LLUITA DELS CONDUCTORS/ES D’AUTOBUSOS

CartellEl Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona vol fer arribar a tots els treballadors la informació necessària per a entendre i defendre amb els millors arguments la lluita dels conductors d’Autobusos. Per a això reproduïm la informació que ens transmet la Secció sindical de la CGT en Autobusos.

Cal dir, que el problema dels descansos dins del col·lectiu de conductors i conductores és un conflicte antic el qual ja va portar fa alguns anys a altres mobilitzacions. Els conductors /es de TMB, treballem 1690 h. més 83 hores de temps de presències mínimes i 80 hores extres.

En la passada negociació del conveni (2005-08) que actualment tenim, tots els sindicats en les seves diferents plataformes de conveni especificaven aconseguir els dos dies de descansos setmanals com un dels punts prioritaris dins de la dita negociació.

Després d’un any simulant negociar, el dia 28 de desembre del 2005 els sindicats UGT, CCOO i SIT firmen el conveni 2005-08, a esquena dels conductors/es (afirmem a esquenes, ja que es va celebrar un referèndum, en el qual la majoria dels conductors/es van votar NO al conveni) i clar està, sense aconseguir els dos dies de descans setmanal.

Transcorre un any des de la firma, i els conductors/es segueixen queixant-se a tots els delegats sindicals per la falta de descansos, així que des de CGT, coincidint amb la publicació d’un nou Reial Decret 902/2007 (aplicant aquest als nostres temps de treball, ens ofereix la possibilitat d’aconseguir més dies de descans), es decideix emprendre una campanya destinada a donar a conèixer la nostra situació i a forçar una negociació que semblava oblidada pels altres representants.

La campanya es compon de moltes accions entre elles: s’envien cartes a la direcció de TMB, a tots els partits polítics, a la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), i també es fan diverses enganxades per Barcelona amb distints cartells, adhesius, xapes, etc… Tot amb la intenció de forçar reunions amb uns (direcció, partits polítics) i donar a conèixer la situació a altres (ciutadans i usuaris). La direcció i els partits polítics ens responen amb el silenci durant mesos, la FAVB ens mostra el seu suport i comprensió en la nostra reivindicació. El 21 de novembre davant de l’immobilisme per part de la direcció de TMB, ens veiem en l’obligació de convocar una aturada de 5 hores per a convocar tots els companys/es i celebrar una assemblea perquè siguin ells qui decideixin com hem de seguir avant. L’assistència en Plaça Universitat va ser del tot massiva, prop de 1800 companys/es se van reunir i es va decidir: Que si en el terme d’un mes l’empresa o l’Ajuntament de Barcelona no mostra cap proposta ferma que acabe amb la falta de descansos, convocaríem vaga per Nadal.

Passen els dies i les úniques propostes per part de la direcció, són efímeres i del tot faltes de contingut, volent-nos fer retrocedir en les nostres condicions laborables.

Una vegada convocada la vaga, l’empresa no escatima en recursos de qualsevol tipus, no per a negociar, sinó per a infondre por entre la plantilla, desacreditar als sindicats convocants (CGT i ACTUB) públicament, gastant diners de tots els ciutadans/es en anuncis en la premsa, afirmant amb rotunditat que els dos dies de descans setmanal ja els gaudim i que el que busquem és una pujada de salari encoberta. La Direcció trenca les negociacions, i ens veiem abocats a una vaga de 7 dies en unes dates molt assenyalades.

El primer dia de vaga, a la direcció de TMB li sorgeix un problema amb el qual no comptava, i és que el 85% de la plantilla secunda l’aturada i està decidida a lluitar.

La seva prepotència i la dels seus sindicats, junt amb la desídia els gasten una mala passada.

L’Assemblea celebrada en les cotxeres de Sants, demostra per segona vegada que els conductors/es, si lluitarem pels dos dies. Van passar els primers quatre dies de vaga, i uns companys van decidir iniciar una vaga de fam en la Plça. Sant Jaume, per a mostrar als ciutadans de Barcelona, la intenció per part dels treballadors de buscar solucions al conflicte. Segons el vicepresident de TMB, Didac Pestanya aquesta iniciativa va ser qualificada com: “acción del s. XIX y una prueba de que no querían negociar sino una revolución.”

Comencem l’any nou amb la vaga de tres dies, però l’empresa en aquesta ocasió si estava preparada per a afrontar l’aturada; no amb diàleg i la negociació sinó amb la brutalitat policial. Les portes de les cotxeres es converteixen en autèntics assentaments militars, la qual cosa provoca que l’ambient es calfi, fins que arriba la vesprada del dia 3 de gener, i en les portes de Zona Franca, per orde dels responsables del centre, els Mossos d’Esquadra ens retiren per la força de l’interior de la cotxera. Teodoro C. C, afiliat de la CGT, rep per part dels Mossos d’Esquadra una brutal pallissa, mentres intentava controlar els serveis mínims i oferir les últimes informacions als companys i companyes que havien de realitzar els serveis mínims. Després de la pallissa, una vegada emmanillat, Teo va ser conduït a la comissària de Les Corts on va passar la nit i l’endemà va ser conduït fins al jutge. Teo està pendent d’un judici on li demanen presó.

Com podeu llegir la situació en TMB, lluny de trobar alguna via que posi fi al conflicte, s’està enquistant cada dia més. Els altres sindicats que formen part de l’empresa (UGT, CCOO i SIT) segueixen en la seva postura de no recolzar els treballadors i amb el seu discurs empresarial cap a la plantilla. Continuen assistint a les reunions amb l’empresa sense aportar solucions, callant i utilitzant les seves tàctiques rèptils per a dividir als conductors/es, però l’ànim entre la plantilla no decreix i estem decidits a seguir en la nostra lluita.

Des de la Secció Sindical d’Autobusos de la CGT, volem demanar a tots i totes les afiliades de la CGT que ens ajudin en tot el que puguen. Aquesta és una lluita per aconseguir unes millores laborals, però que ens pot servir a tots/es per a enfortir un sindicalisme alternatiu, on siguim els treballadors/es de qualsevol empresa els que decidim sobre el nostre futur i no des de les executives dels sindicats patronals. Però també dir-vos que si perdem aquesta lluita, pot desembocar en la destrucció de la CGT en la nostra empresa. La direcció de TMB ha obert 25 expedients molt greus a treballadors, molts d’ells de la CGT; clarament està intentat acabar amb el sindicalisme combatiu.

Per tot això, el Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona, demanem a tots els afiliats i treballadors que aquesta lluita la feu vostra
MANIFESTACIÓ EN SOLIDARITAT AMB ELS CONDUCTORS/ES D’AUTOBUSOS DISSABTE, DIA 9 DE FEBRER, A LES 18 HORES PLÇA. UNIVERSITAT –BARCELONA-

Gràcies a tots/es pel vostre suport i solidaritat.

Salut