L’any 2004 unes entitats del barri del Poblenou vam lliurar a l’Ajuntament el projecte dels Pous del Món per tal que l’incorporés al nou Parc Central. Aquest projecte consistia en la construcció simbòlica d’un pou que fos tan i tan profund que travessés tota la Terra fins a sortir en un altre indret on hi hauria l’altra boca del Pou. D’aquesta manera, no caldria donar la volta al Món en la recerca de la trobada, la gent miraria directament a l’interior del Pou i podria parlar i veure altres persones que des de l’altre costat farien el mateix. Seria la manera més curta per acostar-nos a una altra gent, a una altra cultura. Amb aquest projecte en el parc hi hauria un punt de trobada “profund”, de contacte humà, de sorpresa.
Això és possible perquè el pou amagaria en el seu interior una pantalla i una webcam connectada a Internet que permetria la comunicació interactiva. Per altra banda, la forma de pou fa possible, gràcies a la foscor que hi ha en el seu interior, veure les imatges d’una pantalla a plena llum del dia.
Estem realment davant d’un fet innovador, perquè la comunicació a través de la xarxa, que fins ara s’ha reclòs als ordinadors personals dins les cases, és possible traslladar-la a un espai públic on lliurement la gent pugui parlar, saludar-se, cantar, riure o donar, si s’escau, mostres de solidaritat, sense prémer cap botó.
L’atracció de mirar a l’interior dels pous és un acte reflex innat en tots nosaltres, però en aquest pou tan especial, només passar-hi pel costat hi quedarem atrapats per les ones sonores provinents del seu interior, per exemple la d’uns nens jugant o d’algú que tot fent l’eco crida: “Hi ha algú en aquesta banda de la Terra?!” El Pou donarà vida al parc i, més enllà de la tafaneria que desperti quan s’inauguri, farà que els usuaris de la nova zona verda se sentin veïns i veïnes d’un altre punt del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada