CGT davant la Presidència Espanyola de la U.€.

Un semestre europeu per a l’engegada del Tractat de Lisboa i acabar d’ofegar en la crisi als treballadors”. El govern de Zapatero ha entrat en el semestre de la Presidència de la Unió Europea com un elefant en una terrisseria.

En primer lloc, amenaça amb sancions als estats que no compleixin amb els comptes del Pacte d’Estabilitat, és a dir, reduir el dèficit al 3% i el deute públic al 60%.

En segon lloc, es reuneix en els inicis de la seva presidència, amb els màxims exponents de l’empresariat europeu (ERT), un club de selectes empreses transnacionals, per a veure com s’aplica l’estratègia 2020 de la Competitivitat i com potenciar el model desarrollista que segueix plantejant el capitalisme “europeu”.

Com veiem, les prioritats de la UE, la seva Comissió, el seu Consell, la Presidència espanyola en aquest semestre, pretenen avançar en el mateix model productiu consumista que ens ha conduït a la crisi sistèmica que patim els treballadors i treballadores, evitant iniciar o possibilitar el més mínim gir que engegui un nou model econòmic, social i productiu, que garanteixi una vida digna per als 500 milions de persones que habitem aquesta denominada “Unió Europea”.

La UE aborda les seves polítiques de creixement, en un context social, laboral i mediambiental:

on més de 80 milions de persones són pobres, és a dir que el 17% de la població de la UE viu sense recursos bàsics, inclosos 19 milions de nens;

la seva població parada arriba al 10%, tenint l’estat espanyol el rècord amb 4,2 milions de persones i en augment;

les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no només no s’han reduït segons l’acordat a Kyoto, sinó que han augmentat, generant una política suïcida contra el planeta;

les llibertats són restringides en la mateixa mesura que augmenten les polítiques de control per a assegurar el seu model capitalista;

en el terreny laboral, el Tribunal Europeu de Justícia (TJCE) ha limitat seriosament el dret de vaga, condicionant-lo a la competitivitat;

el dúmping social s’ha constituït en el model social-laboral en els desplaçaments dels treballadors en el mercat interior;

l’aplicació i entrada en vigor de la Directiva de Serveis (Bolkestein) amenaça seriosament l’educació superior, la sanitat i serveis essencials com l’aigua, etc.

L’estratègia 2020, fent desaparèixer la retòrica de la “sostenibilitat”, mostra les misèries d’un sistema i uns polítics que han lliurat al “mercat lliure”, la defensa del bé públic i l’interès general. El principi rector de la política és el mercat i totes les mesures que són capaces de plantejar-nos són d’explotació salvatge: les relacions econòmiques de lliure competència i lliure circulació dels diners, les relacions comercials de protecció de les multinacionals en els seus intercanvis desiguals i injusts amb la resta del món, l’aposta decidida per la “financiarització” de l’economia.

Els polítics de la UE, els financers, banquers, gestors, transnacionals, especuladors… són els responsables d’aquesta impunitat, responsables de l’enfortiment del model productiu desarrollista, responsables del malestar social, de la descohesió i desigualtat social sense precedents, de les amenaces serioses que pateix la continuïtat de vida del planeta.

CGT segueix instant a les persones treballadores, desocupades, precaritzades, als joves, als immigrants, a estudiants, a la societat civil organitzada i marginada, a oposar-se a aquestes polítiques i a expressar, cridar i exigir en el carrer, amb mobilitzacions i lluites, que el model de producció i distribució de béns i serveis, anomenat capitalisme, ha de ser substituït per altre model, on valors com el repartiment i drets socials per a tots i totes, siguin el motor del desenvolupament.

Una altra Europa és possible, igual que un altre món, a condició que els milions de persones perjudicades (la majoria social) lluitem per això.

Ni un pas enrere cap a la Vaga General.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT