Les galetes haitianes: argila, oli i sal

Aquests són els condiments que porten les galetes Haitianes. Un lot de tres galetes costa en el mercat uns 10 centaus d’euro. Cal menjar-les a trossos petits i mastegar a poc a poc. Així s’aconsegueix sadollar la fam a canvi, això si, de dolor intestinal, desnutrició i paràsits.

En principi, el descrit anteriorment no sembla tenir relació amb el terratrèmol, però potser si que serveixi per a visualitzar la tremenda situació de precarietat extrema generalitzada en la qual es troba la població. Potser per aquest motiu els i les haitianes no estiguin en condicions d’organitzar-se per a les labors de rescat i es trobin a la mercè de la solidaritat internacional per a pal·liar la seva lamentable situació.

Ha de ser bastant estrany que la teva vida depengui d’aquesta solidaritat internacional, que en la seva majoria està patrocinada i dirigida per les mateixes entitats i persones que elaboren i engeguen una sèrie de polítiques, les conseqüències de les quals duen a tot un poble a la vora de l’aniquilació. És com si la teva vida depengués de la persona que porta anys perseguint-te per a llevar-te-la.

L’esperança de vida a Haití és de 52 anys i la mortalitat infantil és d’un 77 per mil, una de les més altes del món. Els principals promotors de la solidaritat internacional porten anys esquilmant a Haití en tots els sentits, fent possible que sigui el país més pobre d’Amèrica ocupant el lloc 155 d’entre 177 en el llistat de l’índex de Desenvolupament Humà de l’ONU. El 75% de la població viu amb menys de 2 dòlars i més del 50% amb menys de 1 dòlar al dia.

Resulta inconcebible que els responsables de l’Estat Haitià subvencionin l’arròs nord-americà. Com és possible que EEUU exporti a Haití 250.000 tones d’arròs tenint en compte que la seva població és majoritàriament agrícola i el salari mínim interprofessionals és dels més baixos del món?.

Doncs si, així és. Haití produïa el 90% dels productes alimentaris que consumia i ara importa ja el 55% dels mateixos.

Aquestes polítiques i els encarregats de les mateixes no són responsables del terratrèmol, però si que les conseqüències del mateix arribin a xifres indignes. Són responsables que les seves infraestructures siguin mínimes, són responsables que moltes de les seves construccions i cases siguin del mateix material que les galetes, són responsables que els seus plans de detecció de catàstrofes i dispositius de protecció civil siguin inexistents. En definitiva són responsables de totes les vides que s’haguessin pogut salvar i que l’avarícia d’estats, multinacionals i en definitiva del sistema capitalista ha impossibilitat que el poble haitià es desenvolupi i pugui crear, entre altres coses, els seus mecanismes de protecció i defensa davant aquest tipus de catàstrofes. En Haití hi ha dos tipus de víctimes, a unes les ha matat el terratrèmol i a unes altres el sistema capitalista.

A això hem d’afegir el lamentable espectacle de descoordinació internacional a l’hora de fer efectiva l’ajuda, producte principalment d’egos i ànsies de protagonismes. El sistema treu profit de tot i pel que sembla les catàstrofes humanes brinden una bona oportunitat de rentat d’imatge i per a això res com fotografiar-se amb posat solidari al costat de la desgràcia, que dit sigui de passada serveix també com anunci publicitari gratuït de les multinacionals a l’hora de la reconstrucció. Després de la imatge de Maria Teresa Fernández de la Vega lliurant medicines i aliments es troba la de Florentino Pérez reconstruint infraestructures.

És tremendament lamentable que hagi hagut d’ocórrer un terratrèmol d’aquestes característiques perquè s’enviï menjar i la població d’Haití pugui, això si, per un període de temps, abandonar les galetes de fang.

Des de la Confederació General del Treball volem fer una crida a la dignitat i a la humilitat, exigim dels governs i de les multinacionals la fi de l’atracament i l’expoli als pobles. Exigim que retornin a les i els haitians la seva dignitat i paguin tota el deute que tenen amb ells i elles.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT