divendres, 30 de gener del 2009

La Inspección de Trabajo y los trabajadores

Recién comenzado el año 2009, ya no es posible dudar del alcance de la crisis que afecta al sistema capitalista mundial: diversos organismos internacionales, como el FMI o la OCDE, postergan hasta el año 2011 una hipotética recuperación y anuncian graves consecuencias en términos de despidos masivos y precariedad laboral1.

Informes fiables de prestigiosos think-tanks europeos, entre los que se encuentra Global Europe Anticipation Bulletin, señalan que la recesión podría prolongarse durante una década en algunos países y auguran un incremento de la inestabilidad política con riesgo de estallidos sociales2.

En nuestro país, la crisis económica ha tenido un profundo impacto sobre el sistema de relaciones laborales, desencadenando un proceso de destrucción de puestos de trabajo tan intenso como extenso, que el profesor BAYLOS GRAU, de forma muy expresiva, calificaba recientemente de "carnicería laboral"3.

En este contexto, resulta interesante reflexionar sucintamente sobre una de las instituciones más características y fundamentales de ese sistema golpeado por el tsunami económico: nos referimos a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, cuya razón de ser pasada, pero también presente, está ligada de manera indisoluble a la necesidad de protección de los trabajadores dependientes, verdadero origen y motivo de la denominada legislación social.

En efecto, el nacimiento y desarrollo del Derecho del Trabajo está ligado a la acción reivindicativa del movimiento obrero. El capitalismo trajo consigo la formación de la clase obrera, integrada por trabajadores asalariados que, privados de medios de producción propios, venden su fuerza de trabajo para subsistir. La expansión del proletariado durante la industrialización proporcionó a los trabajadores conciencia del antagonismo latente en la producción capitalista y de la necesidad de organizarse para defender sus intereses.

La movilización consiguiente contra el capitalismo, a través de organizaciones sindicales y políticas portadoras de un proyecto revolucionario se conoce, históricamente, como movimiento obrero y es determinante para el surgimiento del Derecho del Trabajo. La presión de las organizaciones obreras forzó la intervención legislativa del Estado, conquistando diversas reivindicaciones sociales que, en el devenir del tiempo, cristalizaron en un bloque normativo ciertamente complejo que se proyecta sobre todos los aspectos de las relaciones laborales: contrato de trabajo, seguridad y salud laboral, Seguridad Social…

Llegir article

Héctor Illueca Ballester Inspector de Trabajo y Seguridad Social

dijous, 29 de gener del 2009

Informació sobre el Conveni de l'Ajuntament

La darrera reunió de la Mesa General de negociació del conveni es va reunir el divendres 5 de desembre, amb l'anunci final de fer una nova reunió abans no acabés el mes de desembre, reunió en la qual l'Ajuntament havia de portar un primer document de treball sobre criteris d'elaboració de la Relació de Llocs de Treball i on es continuaria parlant de mecanismes de promoció econòmica sense
canviar de lloc de treball... temes interessants per molt que sigui clarament insatisfactori que un any després de la denúncia de l'anterior conveni estiguem encara en aquest punt d'indefinició en qüestions bàsiques.

No es va fer cap reunió més al desembre i encara ara no hi ha data per a la convocatòria de cap altra reunió de la Mesa General.


I l'acord amb els bombers ?

Aquest acord va ser cuinat “en la intimitat” a tres bandes: Ajuntament, UGT i CC.OO. i va ser portat a la Mesa Sectorial de bombers només per presentar-lo com un fet consumat. Posteriorment l'assemblea de bombers va decidir acceptar-lo (malgrat que no satisfeia les reivindicacions dels propis bombers) i es van desconvocar totes les mobilitzacions d'aquest col·lectiu: TOT UN ÈXIT DELS NEGOCIADORS DE L'AJUNTAMENT.


I què està passant ara ?

Doncs, sens dubte, continuen les reunions “en la intimitat” a tres bandes (Ajuntament-UGT-CC.OO.) al voltant, en primer lloc, de les reivindicacions de la Guàrdia Urbana, i a continuació de les condicions de la gran majoria de funcionaris i laborals afectats per aquest conveni.


Què pensem des de la CGT ?

Els delegats de la CGT no frisem per apropar-nos al caliu de la negociació als despatxos, volem transparència en la negociació i, de fet, el “mèrit” d'haver aconseguit que es deixi de parlar a les meses de negociació se'ns pot atribuir a nosaltres, per la difusió que estem fent de tot el que s'està discutint i per la nostra denúncia, primer de l'actitud dilatòria de l'Ajuntament i després de la seva estratègia de divisió de la plantilla en les seves reivindicacions, tot això amb la tolerància si no amb la complicitat dels sindicats majoritaris, incomodats per la nostra fidelitat a les principals reivindicacions “unitàries” (Clàusula de Revisió Salarial, Relació de Llocs de Treball i Jornada de 35 hores).
Pel que fa al sector bombers, considerem que l'acord imposat es queda lluny de la simple equiparació amb els bombers de la Generalitat i lamentem que no pocs d'aquests companys es quedin ara al marge de les reivindicacions generals, malgrat que també són les seves. La CGT no renuncia a la reivindicació de la plena equiparació als temps que recorda que els acords sectorials s'han de tancar després, i no abans, dels acords generals que afecten a la totalitat de la plantilla, els acords sectorials tenen sentit en la mesura que adapten, desenvolupen o (perquè no) milloren per a un sector determinat els acords generals.

Aquí s'ha acceptat que actuïn com a sostre i condicionament definitiu d'un acord general que ens temem que no només ignorarà totes les reivindicacions bàsiques, sinó que representarà una rendició sense condicions als plantejaments tecnòcrates i paternalistes de la Barcelona 2.0 (per als tecnòcrates el 2, per a la resta el 0).


Què hem de fer ara ?

Amb signatura de conveni o sense, nosaltres no tirarem la tovallola, i estem disposats a plantar cara en tot moment per tot allò que val la pena defensar:

Perquè no som les despulles de la “modennitás”, no a l'externalització, no a l'alienació ni a la precarització del treball dels funcionaris municipals.

Perquè treballar més hores no és treballar millor i perquè l'autèntica conciliació de la vida laboral i familiar no és una llista de permisos i excepcions per a treballadors i treballadores exposats a quedar amb la carrera professional congelada, jornada de 35 hores amb més flexibilitat.

Perquè conservar el poder adquisitiu davant de la inflació no ha de semblar un somni inabastable, clàusula de revisió salarial lligada a la mitjana de l'IPC a la província de Barcelona.

Perquè ja n'hi ha prou d'arbitrarietat en la definició dels llocs de treball, en la seva valoració, en els requeriments, sistemes i criteris de selecció, en la seva avaluació i definició d'objectius: Relació de Llocs de Treball justa i negociada, i cap concurs desert i prou d'abús del sistema de lliure designació (els llocs 26 també a concurs).

Si esteu d'acord amb nosaltres, féu alguna cosa més que assentir amb el cap: escriviu-nos a
l'adreça de correu ajuntamentbarcelona@cgtbarcelona.org i expresseu sense por la vostra disponibilitat per fer una primera assemblea que sigui l'inici d'una autèntica mobilització. Sense més excuses, demostrant que s'equivoquen els que creuen que som poc més que un ramat de dinosaures. Si cal us convocarem sectorialment en hores i llocs diferents per facilitar la participació.


EL CONVENI HA DE SER PER A TOTHOM !


HA DE SER EL NOSTRE CONVENI !


Secció Sindical CGT a l'Ajuntament de Barcelona

dimecres, 28 de gener del 2009

Comisión de Seguimiento

El 22 de enero se celebró reunión de esta Comisión para tratar temas pendientes desde hace mucho tiempo, pero finalmente sólo se puntualizó sobre nuevos temas a incluir en el orden del día por falta de tiempo. El mismo día se finiquitaba la negociación del Reglamento de funcionamiento de la bolsa y se retrasó hasta las 2:30 horas.

Los temas de la entrada del personal de la OPO 2008, el reglamento de la consecuente bolsa de trabajo y la oferta a los relevistas que pasan a fijos tomaron el protagonismo. Se introdujeron los siguientes temas: las primas en las cubas de riego, diferencia de caps de colla por diferencia de categoría a encargado, externalización de los servicios financieros del complemento para las clases pasivas, remodelaciones en el C.M.Canyelles, creación de brigadas de retén de fines de semana...

En veinte minutos no se pudo tratar apenas nada. Se introdujo un borrador de funcionamiento de los retenes de fin de semana. Este fin de semana pasado ya se ha puesto en práctica y ya han informado a los trabajadores/as que pagaran las horas trabajadas como horas extra en lugar de plus festivo. Se impone por parte de los responsables el incumplimiento del Convenio y el impedimento para descansar tras el fin de semana trabajado.


¡¡Páguese los pluses festivos y las horas extra trabajadas y proporcione descanso a unos trabajadores que ante la inclemencia del tiempo se han dejado la piel!!

dimarts, 27 de gener del 2009

Reclamación categoria superior (Piaggo)

El jueves día 22 de enero la dirección del Institut Municipal nos dijo que no pensaba pagar al resto de personal como oficial 1ª conductor por conducir la Piaggo.

Por ello; convocamos a tod@s los que conducen la Piaggo a que el jueves día 29 de enero a las 17'30 h. en la sede del Sindicato CGT Vía Laietana 18, 9 planta a que nos traigan las nóminas para poder presentar la denuncia el viernes (si no se pierde un mes, alrededor de 135€)


Hay que aportar las 12 últimas nóminas y firmar la reclamación.


Para contactar 93 2914782 o al email malesherbes.cgt@gmail.com

Nouvel dissenyarà nous jocs per a nens per al Parc del Poblenou


L'arquitecte Jean Nouvel, l'autor del Parc Central del Poblenou i també de la Torre Agbar, dissenyarà especialment per a aquest parc uns nous jocs infantils.

El parc es va inaugurar el 6 d'abril passat sense tobogans ni gronxadors i un col·lectiu de mares va denunciar aquesta mancança i va recollir signatures entre els usuaris i els veïns. Finalment, l'Ajuntament ha tramès la petició dels usuaris al prestigiós arquitecte, que ha accedit a dissenyar uns nous jocs específics per a aquest espai de lleure. Francesc Narváez, regidor del districte de Sant Martí, assegura que Nouvel ha acceptat de grat l'encàrrec. Però matisa que la instal·lació del nou mobiliari no serà imminent, "perquè no són mobles de catàleg i s'han de fer expressament". Confia que els nous jocs es puguin instal·lar l'estiu que ve.

Al parc, dividit per carrers en quatre espais diferents, hi ha taules de ping-pong i aranyes per escalar. I, a falta de tobogans, els nens més petits fan servir unes hamaques metàl·liques que fan pendent. El problema d'aquestes hamaques és que estan arran de terra en una zona poc drenada, on sempre hi ha bassals d'aigua.

A més de la falta de jocs infantils, la comissió de seguiment del parc, formada per les entitats veïnals de la zona, ha denunciat repetidament altres falles en el disseny, com ara el dèficit de cadires i que no hi hagi bancs; que la porta que dóna al carrer Pere IV sempre estigui tancada i interrompi el carril bici, i que no s'hagin previst zones d'esbarjo per a les persones discapacitades. Asseguren també que el manteniment del verd és irregular, però sobretot es queixen que mai s'hagi acabat el que es coneix com el Pou del Món, que hauria de connectar via internet la ciutat de Guayaquil amb Barcelona.

Per la seva banda, el regidor Narváez assegura que ja s'ha previst dues zones per les persones discapacitades; que s'instal·larà un motor per poder obrir la porta del carrer Pere IV i que el Pou del Món funcionarà al febrer.

Publicat en diari Avui

Tribunals de l’Oferta Pública d'Ocupació 2008 d'Auxiliar Administratiu i de Tècnics

Ahir dilluns dia 26 de gener es van reunir els Tribunals de l’Oferta Pública d'Ocupació 2008 d'Auxiliar Administratiu i de Tècnics (Economista i Arquitecte/a) i es van aprovar la PROPOSTA DE CONTRACTACIÓ dels seleccionats en la OPO 08.

A pesar de estar recollit en les bases que hi havien 20 dies naturals per a presentar els documents acreditatius dels requisits de participació i els originals per compulsa els mèrits aportats, la direcció de l’Institut i els Tribunals per interessos propis han retallat els terminis.

dilluns, 26 de gener del 2009

Comité d'Empresa del 20 de gener

Previo a iniciar la sesión del Comité, el presidente hace referencia al tema de la inoperatividad del mismo y se produce una intervención de los representantes de las diferentes secciones sindicales, los cuales hacen hincapié en procurar evitar las repeticiones, fijar tiempos para las intervenciones y establecer turnos de palabras cerrados. En todo ello hay consenso por parte de todas las secciones, proponiendo CGT que se haga el esfuerzo de realizar el tratamiento previo de los puntos del orden del día para agilizar la sesión.

UGT pide que la sección sindical que proponga temas los esclarezca suficientemente y los concrete más para favorecer la agilidad perdida en las reuniones del Comité.

Presidente y Secretario se comprometen a hacer llegar en con suficiente antelación el orden del día a las secciones y se pasa a la lectura del mismo, añadiéndosele una serie de puntos. Hecho esto, comienza la sesión.

CONTRATACIÓN se debate sobre la falta de información en materia de contratación, ya que la empresa incumple con su obligación informar trimestralmente de contratación al Comité. Se acuerda por unanimidad hacer denuncia a inspección de trabajo, quedando CGT encargada en redactar el cuerpo de la denuncia.

También se debate sobre la contratación sin OPO y los contratos con cláusulas adicionales y se acuerda denunciar ambos temas a magistratura.

Otro tema tratado es el de la OPO 2008, y la oferta que está haciendo la empresa a aquellas personas que, habiendo obtenido plaza, están contratadas en calidad de relevistas, de terminar con el contrato de relevo antes de tomar posesión de la plaza. También se hace constar la intención de la empresa de que no entren todos los ganadores y ganadoras de plaza de golpe. CGT propone en que no sólo nos tenemos que quedar en hacer las denuncias pertinentes ante los abusos de la empresa, si no desarrollar acciones sindicales de presión contundentes y con salida mediática para presionar al Ayuntamiento.

En referencia a exigir que se cubran ya las 90 plazas se establece consenso entre todas las partes, habiendo discrepancia en referencia al tema de la acción sindical (qué y cuándo): CCOO en alarde de prudencia propone esperar a asegurarnos que no entran los 90, CGT plantea acciones ya para la próxima semana y una asamblea para la primera semana de febrero, y UGT se saca de la manga una tercera propuesta que implica una acción la próxima semana cuyo resultado condicione la celebración de una asamblea ¿?. Después de una ardua ronda de intervenciones y recesos, un puente conciliador tendido por CGT que propone la votación por separado de cada una de las acciones que propone y algunos momentos de tensión y malentendidos, se procede a la votación: el resultado fue de 8 votos para la propuesta de CCOO, 3 votos para cada una de las propuestas de la CGT y 6 votos para la propuesta de UGT. Por tanto, la resolución fue movilizarse después de habernos asegurado que no se cubren las 90 plazas de vez.

Otro tema tratado en este punto es el reglamento de la bolsa de trabajo: en su intervención, CCOO deja claro que por ellos ya firmarían, perfilados unos detallitos, el reglamento. Hacen referencia a un anexo que deberá incorporar el mencionado documento (anexo que aún no teníamos) en el cual se refleje cómo queda el listado de la bolsa al aplicar el reglamento. Reseña también que se exija la firma del acta de la aprobación del reglamento y constitución de la bolsa en el mismo día.

CGT alerta de que existen dos cuestiones importantes que no están reflejadas en el reglamento, pero que deberían al menos estar en el acta de aprobación del mismo: la creación de un listado de la bolsa permanentemente actualizado y de libre consulta para los interesados. Se propone a la empresa que para no caer en vulneración de la ley de Protección de Datos se de un código identificativo a cada uno de los integrantes de la bolsa. La otra cuestión obviada es que los casos de excepcionalidad no generen saltos en el orden de las contrataciones a través de bolsa

UGT emplaza a tratar el tema en la comisión de seguimiento pues no ha tenido tiempo de analizar y debatir el documento en cuestión. Exige que para firmar el acuerdo deben de proporcionarnos todas las actas firmadas. Propone dar un voto de confianza a la comisión permanente y a la de contratación.

CGT ratifica el voto de confianza en los compañeros responsabilizados de estar en la Comisión y como conclusión se establece el acuerdo del Comité sobre el texto previo y establece la reunión de la comisión pertinente para el jueves 22 a las 8 de la mañana para acabar de pulirlo.

Controversia de la actuación de los observadores en el tribunal de peones acerca de la valoración de méritos de personas con contrato de chofer que desarrollan trabajos de jardinería: CGT propon que el Comité tome una resolución por escrito en contra del posicionamiento del tribunal en contra de no puntuar a los chóferes que realizan funciones o tareas de jardinería.

Entre la gran cantidad de despropósitos que se llegan a manifestar, egos heridos y balones fuera del área se dilucida que, a propuesta de UGT y ratificado por CGT se establezca una resolución que prevenga en un futuro que ningún miembro del Comité actúe de forma unilateral en representación del mismo, y que ésto sea motivo de cese.

Por fin, y tras algunos despropósitos con doce votos a favor y una abstención se aprobó la siguiente resolución: " El Comité de Empresa sé manifiesta en contra de la decisión adoptada por el Tribunal de la OPO 2008 de peones de jardinería de no valorar como méritos; el tiempo trabajado en Parc i Jardins de aquellos chóferes que realizan tareas y funciones de jardinería"

Por último, tras acabar el punto de contratación, que fue denso, se trata el cambio de delegados/a de prevención: el cese de Natalia Alberca como delegada de prevención y el nombramiento de Nuria Porta en su lugar (unanimidad menos la abstención de USOC).

También se acuerda por unanimidad el tratamiento del caso de Joaquín Ferry por la comisión de Seguimiento.

Se finaliza la sesión con el acuerdo de fijar en breve una nueva plenaria para seguir con los temas pendientes.

diumenge, 25 de gener del 2009

Lectura: “Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700″


Aquest llibre presenta un manuscrit conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona titulat “Cultura de jardins per governar perfectament las flors, arbres y plantas per la constel·lació de Barcelona”.

Es tracta d’un manuscrit anònim de 1703 que conté un manual de jardineria pràctica aplicada a la ciutat de Barcelona. Però el llibre va més enllà i realitza un retrat socio-cultural de la ciutat de Barcelona.

Així, al primer treball, “Una ciutat de jardins” l’autor (Albert García Espuche) intenta esbrinar qui és l’autor del manuscrit tot analitzant les referències bibliogràfiques que inclou el text. Amb això comença a comparar els títols citats amb els llibres de les principals biblioteques barcelonines de l’època… i certament es una sorpresa trobar el gran nombre de llibres que tenia Barcelona.

Dins d’aquest estudi també hi trobem una breu anàlisi sobre l’origen dels llibres existents a Barcelona, amb la sorpresa per part meva de trobar més de seixanta poblacions europees d’origen: Venècia (221 obres diferents, Barcelona (194), Madrid (118), Lyon (99), Saragossa (64), Roma (62), València (61) i París (59) per citar-ne únicament les més representades. Sembla ben evident que Barcelona estava molt ben connectada amb la producció de llibres fetes a tot Europa.

Tot això encara és més important en considerar aquesta referència sobre el preu dels llibres:

S’ha de dir que disposar d’una bona biblioteca notable no era gens barat. L’any 1718, el nombre Miquel Calderó i Vidal va vendre la seva, formada per mil dos-cents vuitanta-quatre llibres de full, cent seixanta-nou de quart i trenta-cinc d’octau al noble i doctor en drets Gregori Matas, pel preu de 1.387 lliures. Hem de saber que el preu mitjà d’una casa a Barcelona, el 1716, era de 790 lliures. Un cost tan alt per aplegar llibres fa que les biblioteques grans i mitjanes en aquest text resultin ben significatives del nivell cultural de les elits barcelonines.

Un altre aspecte que sorprèn és la gran quantitat d’horts i jardins dins del recinte emmurallat de Barcelona. Si al llibre “La ciutat captiva” es presenta una Barcelona ofegada dins de les muralles, la ciutat d’abans de la Guerra de Successió era una ciutat amb notables espais lliures i molts espais destinats no ja al cultiu per alimentar-se, sinó al simple plaer de tenir un lloc d’esbarjo.

Per això tampoc sorprèn trobar-se amb una relació de productes que es venen a l’adrogueria amb una varietat senzillament impressionant i que deixa les nostres tendes actuals com ben pobres.

El segon treball inclòs al llibre, “Cultura de Jardins. Les anotacions d’un jardiner” estudia el manual des del punt de vista de la jardineria. D’entrada també ens sorprèn la gran quantitat d’espècies vegetals cultivades a Barcelona (i estem parlant únicament de les ornamentals), el que fa que els nostres parcs i jardins actuals tornin a ser espais ben pobres. Les tècniques explicades al manual són les d’una persona amb força experiència i amb molta capacitat per a fer tota mena de provatures.

Dins de “Les plantes ornamentals i la botànica” es fa un repàs de la història de l’estudi botànic a Catalunya per part de la nissaga dels Salvador, plenament connectada amb les elits científiques europees de l’època.

Ens trobem, per tant, amb el retrat d’una societat plenament europea: la Barcelona d’abans de la Guerra de Successió, amb un elevat nivell cultural i econòmic de les classes benestants i un marc urbanístic amb una notable profusió d’espais verds. El treball de Garcia Espuche també inclou un detallat anàlisi dels diversos espais verds, molts dels quals tenien un nom propi ben coneguts per tots els ciutadans i que conferien personalitat pròpia i caràcter a cada sector de la ciutat.

De la contraportada

Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700, aborda un tema quasi bé desconegut, el de la importància quantitativa i qualitativa dels jardins barcelonins del segle XVII i l’inici del XVIII. Relaciona aquesta rellevància amb la jardineria i la botànica del període, a través de l’anàlisi d’un manuscrit inèdit de 1703, i de l’estudi de les relacions entre dit text i el memorable treball dels botànics Salvador.

Títol: “Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700
Autors: Albert García Espuche, Montse Rivero Matas, Josep M. Montserrat Martí i Neus Ibáñez Cortina
229 pàgines
Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona
Col·lecció “La ciutat del Born. Barcelona 1700”, 1a edició, juny 2008
ISBN 978-84-97500-100-1

· Article de Xavier Caballé publicat a Diari d'un llibre vell

dissabte, 24 de gener del 2009

Reunió dels Tribunals de l'OPO 2008

El pròxim dilluns dia 26 de gener en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins es reuneixen els diferents Tribunals de l’Oferta Pública 2008 (Auxiliar Administratiu i Tècnics) per aprovar la proposta de contractació

divendres, 23 de gener del 2009

Comisión de Contratación (se acordó la Bolsa de Trabajo)

El jueves día 22 de enero de 2009 se volvió a reunir la Comisión de Contratación, y se acordó el Reglamento de la Bolsa de Trabajo de Peones.
Como ya habíamos
comentado; restaban pendientes dos temas muy importantes, el primero crucial para evitar los saltos indiscriminados del orden de la bolsa y el segundo el que garantizaba un seguimiento del estado de la bolsa por parte de los afectados.
Sobre el primero se acordó que la no aceptación de un contrato con horario diferente al establecido con carácter general en el Convenio Colectivo no contara como renuncia ni pasara el turno.
Sobre el segundo se estableció que mensualmente y durante la vigencia de la bolsa se publicaría un listado actualizado de la misma donde se podría visualizar de manera clara la posición en que se encuentra.
A partir del día siguiente a la firma la bolsa y el reglamento entran en vigor.
Posteriormente y ya fuera del ámbito de la Comisión de Contratación se nos informó que van a plantear a los/as compañeros/as que tienen contrato de relevo y ganado la plaza fija que firmen un acuerdo de “condición suspensiva de la entrada en vigor del contracto de trabajo indefinido” (vaya que continúen con el contrato de relevista)
Otra vez más dándonos muestras de una falta de planificación coherente y de una política laboral cicatera y retrograda, intenta perjudicar a los trabajadores recortando puestos de trabajo que tendrían que ocupar el personal que han quedado en la bolsa de trabajo y creando en las personas afectadas una indefensión (al no haber podido consultar lo que les plantean firmar) y una presión innecesaria.
Desde CGT hacemos un llamamiento a todos los trabajadores/as con contrato de relevo y que han ganado la plaza fija a que no acepten esta indigna trampa de la dirección del Institut que pretende ahorrarse dinero para poder, así luego, emplearlo a su voluntad a costa del pan de muchas familias.


Salud a tod@s




Un any en 46 segons

dijous, 22 de gener del 2009

Suspès de nou el judici contra la vídua de de Paco Jurado

El judici que s'havia de celebrar ahir 21 de gener per la demanda presentada per la direcció de Parcs i Jardins contra l'increment de prestacions a la vídua del treballador Francisco Jurado, ha estat suspès de nou per el jutjat de lo Social nº17 perquè no s'ha rebut l'Acta d'Infracció refeta que va reclamar el INSS, atès que l'Acta d'Infracció anterior va ser anul·lada pel Departament de Treball per una incorrecta tipificació.

La Secció Sindical de CGT de Parcs i Jardins denuncia aquest nou retard en la actuació d'Inspecció de Treball, que junt el error comès per una incorrecta tipificació (en l'Acta d'Infracció), l'any que va trigar en resoldre la denuncia presentada per la mort d'un treballador de Parcs i Jardins, i a l'actuació lamentable de la direcció de l'Institut Municipal presidit per la regidora de IC-ElsVerds Imma Mayoll, que en comptes de posar les mesures necessàries per que no es torni a incomplir la llei de prevenció de riscos amb la dramàtica conseqüència de la mort d'un treballador, dedica més recursos a contractar al gabinet jurídic més car de Barcelona per denunciar en els Jutjat de lo Social a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, a la Tresoreria General de la Seguretat Social i a la vídua del treballador Francisco Jurado, mort en accident de treball, a qual cosa no fa més que perllongar el sofriment de la seva vídua i de la seva família

15a Caravana Catalana d’ajut humanitari per al Poble Sahrauí

La Secció Sindical de CGT de Parcs i Jardins col•labora amb la 15a Caravana Catalana d’ajut humanitari per al Poble Sahrauí recollim Gel/Sabó/Xampú entre els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins fins al 16 de març

Els punts de recollida i de contacte són:

- Local Secció Sindical de CGT Centre de Manteniment de Canyelles de 8 a 14 hores.

- Local del Sindicat Vía Laietana, nº 18, 9ª planta de Barcelona, dijous de 5 a 8 hores

Telèfons de Contacte: 93 3103362, 650-30.98.32, 630-44.02.20
Email malesherbes.cgt@gmail.com



CGT davant les previsions econòmiques del govern espanyol i de la Unió Europea


El Govern, a través del seu Ministre d’Economia, Pedro Solbes, ha presentat les dades descarnades sobre les seves previsions en l’evolució de la crisi i les seves conseqüències durant l’any 2009:

* Arribarem als 4 milions de desocupats l’any 2009. Aquesta dada que suposa acostar-se al 18 % de la població activa, porta aparellada una realitat molt més dramàtica de precarietat i ocupació temporal que pot fer retrocedir àdhuc més els drets dels treballadors i treballadores.

* El dèficit públic arribarà a l’entorn del 6%. Encara que hem d’alegrar-nos que el govern decideixi incrementar la inversió, aquesta dada no diu res per si sola, si el que es pretén és finançar als entramats financers responsables de la crisi o construir infraestructures allunyades de les veritables necessitats de la població.

* El decreixement de l’economia serà del -1,6% del PIB. És normal que una economia purament especulativa (quiosquets financers, totxo, turisme, treball precaritzat…) decreixi. El gran problema és el greu empobriment de la immensa majoria social per a seguir mantenint els privilegis de la minoria político-financera-empresarial.

* La Comissió Europea a través del comissari d’Economia, Joaquín Almunia, ha deixat curtes les previsions del Govern. D’acord amb les dades de Brussel·les, l’economia espanyola retrocedirà un 2% el 2009, enfront de la contracció del 1,6% anunciada pel govern. El descens de l’activitat econòmica provocarà a més que la taxa d’atur augmenti al 16,1% de la població activa aquest any i rondarà el 19% el 2010, les xifres més altes de tota la Unió Europea i gairebé el doble que la mitjana comunitària. El dèficit públic arribarà al 6,2% del PIB el 2009. En definitiva el mateix panorama però amb majors xifres i major injustícia social.

* Aquestes polítiques econòmiques no són inofensives. No podem quedar-nos impassibles davant les xifres del govern. Es tracta de la descripció quantificada i freda de com en els pròxims mesos s’estendran i consolidaran situacions negatives que ja estan presents en el moment actual. Mentre les constructores i les financeres obtindran diners públics per a seguir actuant, creixerà l’atur, la temporalitat, l’abaratiment de l’acomiadament, la precarització, la pobresa, l’individualisme, el racisme i la repressió. Tot justificat per una crisi de caràcter global.

* No hem de callar. La CGT, vol denunciar la falsedat absoluta d’una casta privilegiada que intenta aferrar-se a les mateixes fórmules que ja han demostrat el seu fracàs. No es tracta de seguir liberalitzant i privatitzant. Ja hem vist que el mercat capitalista no és la solució. Es tracta de modificar els plantejaments. S’ha d’invertir en valor humà. En una economia al servei de la majoria de la societat, contemplant les seves necessitats bàsiques i el desenvolupament d’una producció sostenible que no segueixi incrementant els nivells de pobresa, crueltat i indefensió.

*Sabem el que volem. Els treballadors i treballadores no volem almoines, ni estar a l’atur, ni ser objecte de polítiques socials improvisades, conjunturals, de draps calents que progressivament estan desmantellant el sistema social de drets laborals, socials, sindicals, de serveis públics…

* Per tot això, des de CGT exigim que se’ns retorni el que dia a dia se’ns roba i es lliura a la banca, multinacionals i empresariat. Volem els nostres diners per a reflotar les empreses i autogestionar-les amb criteris socials i col·lectivistes enfront dels criteris capitalistes, volem que els serveis socials i serveis públics segueixin sent públics, gratuïts i de qualitat, volem un model social basat en la justícia social i exigim el repartiment del treball per a treballar tots, així com poder compatibilitzar la nostra vida familiar, personal i laboral. Lluitem per a ser persones i no només objectes d’usar i llençar al servei del mercat de treball.

* Des de CGT, estem ja treballant i fem una crida oberta perquè en els pròxims mesos, els treballadors i treballadores de les empreses en crisis, els milions de desocupats, exclosos, marginats, donem una resposta de mobilització social conjunta, que ens permeti anar asseient les bases d’un nou món en el qual tots i totes tinguem cabuda. Treballadors i treballadores, actius, precaris o desempleats, d’aquí o de fora, tots i totes, braç a braç, pel repartiment del treball i de la riquesa, defensem els nostres interessos contra la crisi del capital.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

dimecres, 21 de gener del 2009

Dejadez limitada


El calendario de obras se ha visto empujado por el dinero del plan de inversiones locales (plan Zapatero) que destinará 5 millones de euros a la rehabilitación del parque. En concreto se invertirán 3,6 millones en la reforma general del parque y la mejora de las singulares torres que se encuentran en el perímetro de la zona verde. También se prevén 1,4 millones de euros para adecuar la zona del lago, que se ha degradado mucho por la falta de agua y se ha llenado de escombros.

La futura rehabilitación integral supondrá, además de las mejoras en el arbolado, la renovación de mobiliario y de los sistemas de riego que hasta ahora se utilizan. Se pretende optimizar la red y la extensión, así como la potenciación de la red de depósitos y de la red de recogida de residuos vegetales. Otro de los objetivos es el de mejorar la conexión con el barrio de Sants y la conexión con la trama urbana del entorno.

Por lo pronto, este espacio recuperado en los inicios de la democracia continúa desangelado y el deterioro ha hecho mella en él. El gran estanque por el que antaño paseaban las pequeñas embarcaciones de recreo está vacío a causa de las restricciones que se imponen a las fuentes, por lo que la sensación de abandono que tiene el visitante es aún mayor.

El parque de la Espanya Industrial fue inaugurado en 1985 y formó parte de la transformación de antiguos recintos fabriles en grandes zonas verdes, un proceso similar sufrió el jardín de la Pegaso, que se abrió al público un año más tarde. El Ayuntamiento había adquirido los terrenos de la antigua fábrica textil, conocida popularmente como Vapor Vell en plena transición, siendo alcalde el recién desaparecido Socias Humbert. El proyecto del parque se encargó al arquitecto Luis Peña Ganchegui, que había dado clases en la ETSS de Arquitectura de Barcelona y, entre otras obras, había proyectado en 1976 la plaza del Tenis en San Sebastián, donde está el Peine del Viento de Eduardo Chillida. El nuevo parque, que tanto contrastaba con la vecina plaza dura de los PaïsosCatalans, mereció elogios por su diseño y fue galardonado por la Universidad de Harvard.

El parque aprovechó pocas instalaciones anteriores, entre ellas la Casa del Mig, convertida en centro cultural y sede de una escuela. Un elemento de referencia fue la escultura del dragón que se encuentra en uno de los accesos, al lado de la estación de Sants. Se trata de una obra de hierro de Andrés Nagel, que también necesita una rehabilitación urgente.

En 1991, el parque creció con la construcción de un polideportivo cubierto. El uso de esta instalación, con horarios hasta la medianoche, condicionó el del parque, que a diferencias de otros grandes jardines, había de permanecer abierto muchas horas. El uso nocturno trajo sensación de inseguridad (en ocasiones justificada) más deterioro del normal y, en consecuencia, quejas vecinales, que aún se dan hoy. Una de estas quejas es la insuficiencia del alumbrado, reconocida por la concejal responsable de Parcs i Jardins, Imma Mayol, que ha anunciado el proyecto de ampliar y mejorar el alumbrado.

El Plan de Actuación del Distrito para el 2008-2011 recoge como prioridad la obra de mejora del espacio ajardinado. Estos trabajos se complementarán con la cobertura de las vías y la recuperación del denominado triángulo de Sants que está comprendido por el paseo de Sant Antoni, la carretera de Sants y el propio jardín.

Publicat en la Vanguardia el 19/01/2009

dimarts, 20 de gener del 2009

Concentració i cassolada a Barcelona el 20 de gener en solidaritat amb el poble palestí


Continuem demanant la retirada de les tropes israelianes, la fi del bloqueig a Gaza, i que els governs occidentals trenquin relacions amb l’Estat d’Israel fins que no respectin els drets del poble palestí. Seguim mobilitzant-nos. Gaza encara pateix la destrucció. Solidaritat amb el poble palestí!

Pròximes mobilitzacions:

Dimarts, 20 de gener: dia de presa de possessió d’Obama

18h: Entrega de carta a Obama, en ocasió de la seva presa de possessió del càrrec de President d’EUA, per demanar que no continuï amb la política bèl·lica de Bush. Consolat d’EUA, Passeig Reina Elisenda 23, 08034 Barcelona (FFCC Reina Elisenda)

* Que Obama deixi d’armar i finançar Israel

Dimarts, 20 de gener: 20h: Plaça S. Jaume, Barcelona Concentració i cassolada en solidaritat amb el poble palestí

* Que la Generalitat i el govern espanyol trenquin tot tipus de relació amb l’Estat d’Israel

Web de la Comunitat Palestina a Catalunya.

CARTELL

Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez


El pasado 7 de mayo de 2008, el fotógrafo y periodista Gervasio Sánchez subió a recoger uno de tantos premios, el Ortega y Gasset que otorga el diario El País, ante la asistencia de un concurrido público, entre ellos estaban también la vicepresidenta del gobierno, el presidente del Senado, varios ministros, Esperanza Aguirre y el alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, además de todos los demás medios de prensa.

Pues bien, parece ser que no debió ser del gusto de tan ilustre público el discurso de Gervasio Sánchez, cuando éste subió a recoger el premio, condenando dicho discurso al ostracismo y olvido de toda la prensa.

Cuando lo leáis, entenderéis el porqué no han querido darle publicidad

Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.

….
Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar.

No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto Vidas Minadas al que pertenece la fotografía premiada tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.

Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofía Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.

Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.

Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película “Cuentos de la luna pálida” de Kenji Mizoguchi.

Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.
Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luís Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.

Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.

Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos.

Pero como Martín Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.

Muchas gracias.

dilluns, 19 de gener del 2009

SEGURIDAD y SALUD

El pasado miércoles dia 14 nos reunimos los delegados y delegada de prevención (más Nuri delegada de CGT), para retomar temas y ponernos al día después de las vacaciones. Haciendo balance llegamos a la conclusión de que de un tiempo a esta parte se viene dando un "silencio administrativo" por parte de la empresa, pues no habíamos recibido contestación o comunicación alguna desde la presentación del encargo que el Institut ha hecho al Institut Municipal de Persones amb Discapacitad para estudiar y realizar un proyecto de adaptación del puesto de trabajo y la inserción en el mismo de las personas discapacitadas que trabajan en Parcs.

Uno de los acontecimientos que más nos sorprendió es el conocimiento extraoficial de la renuncia de la directora de RRLL Cèlia Piqué y, por ende, de la presidenta del CSSL. Digo extraoficial porque a día de la reunión (y que yo sepa, a día de hoy) no se ha recibido ningún comunicado formal por parte de la empresa. Así pues, nuestra primera tarea del año ha sido solicitar la composición del CSSL, los cometidos de cada cual, y solicitar una convocatoria del mismo cuanto antes (proponiendo nosotros el lunes 26 de enero a las 8,45),

EL COMPROMÍS DANONE

Sembrant vida o recol·lectant euros?

La transnacional Danone ha iniciat a Espanya una presumida maniobra de màrqueting denominada “Junts Sembrem Vida” (JSV), que pretén reduir la solidaritat al simple fet de comprar iogurts. Per cada producte Danone que s' aconseguisca vendre en les pròximes setmanes, la multinacional francesa regalarà una llavor per a diversos projectes de Creu Roja a Àfrica. Abans es feia la digestió amb Actimel. Ara, al mateix preu, s'aconsegueix canviar el món, o almenys, així s'anuncia en la web de la campanya, en lletres grans i entre signes d'exclamació.

No obstant això, la crisi alimentària que pretén combatre JSV, no naix d'una falta de producció d'aliments, sinó entre altres motius del gran poder corporatiu, que en el món de l'alimentació controla totes les etapes productives i que a poc a poc va eliminant als menuts competidors. I ací tenim a Danone, la primera indústria lletera intensiva del planeta, la segona mundial d'aigües embotellades i la segona en “nutrició infantil”, entre altres “lideratges”, com el de destruir la ramaderia camperola del món, asfixiant econòmicament als menuts productors.

Danone, una multinacional amb vendes per 14.000 milions d'euros anuals, aportarà 550.000 euros en tres anys a JSV, o siga, 183.000 a l'any, el que representa un 0,0013% de les seues vendes. En el món de la cooperació al desenvolupament, un projecte de 183.000 euros és un projecte diminut, que en aquest cas ha estat engrandit a través d'una campanya publicitària que amb tota seguretat resultarà molt més cara que la seua aportació a JSV, ja que només en 2006, Danone va gastar 1000 milions d'euros en publicitat en tot el món, 80 d'ells a Espanya. Hi ha altra forma de valorar l'esforç econòmic que suposa para Danone aquest projecte solidari. Ens hem pres la molèstia de fer uns quants càlculs a partir dels 3 cèntims aproximats que guanya per cada iogurt, etc. Saben vostès quant tarda Danone a obtenir els diners necessaris per a finançar els 183.000 euros?... Doncs requerirà vendre 6 milions d'unitats, el que assolirà en les pròximes 14 hores!! Vist des d'altra perspectiva, Danone rendibilitzarà la inversió humanitària si incrementa les seues vendes un 0,6% en els tres mesos de durada de la seua campanya. I segur que ho farà en molt més, a pesar de la crisi per la qual passen les famílies espanyoles. En Nadal ho vam donar tot.

Danone opera en els països empobrits, on com sabem és fonamental donar suport als menuts agricultors. No obstant això els seus negocis s'orienten a comprar la llet necessària per als seus productes a les grans granges de societats i magnats. La millor manera d'acabar amb l'agricultura i ramaderia familiar, com es ve fent a Espanya.

Llegir article

diumenge, 18 de gener del 2009

Catalunya nº 104 gener 2009


Grècia, bressol de la demo(A)cràcia

Aquí teniu el núm. 104 - gener 2009 del Catalunya · revista de la CGT

Llegir el Catalunya

Les palmeres de Sicília es moren

Tornar a Palerm és sempre tornar una mica a la pròpia història passada. Amb el gòtic i els noms catalans, cognoms de Castella, amargs records de la Inquisició espanyola acabats de descobrir, palmeres portades de les Canàries... Les palmeres formen part de la línia de l'horitzó de l'illa des que hi van arribar els àrabs, i constitueixen, juntament amb les oliveres, els tarongerars i les zones desèrtiques, el resum del seu paisatge. Ningú s'imagina Sicília sense palmeres, però potser caldrà acostumar-s'hi, perquè un insecte les està matant. És un rosegador arribat des d'Egipte que, encara abans, va començar a emigrar des del sud de l'Índia.
Això va succeir fa 100 anys, de manera que ja fa un segle que es desplaça, fins a arribar ara a les riberes del Mediterrani. Aristòcrates i plebeus ploren a llàgrima viva per les avingudes que agonitzen i els jardins i els patis que canvien de perfil. A la solemne i aclaparadora plaça barroca d'Acireale ja han abatut les palmeres centenàries que embastaven el seu paisatge. Molts patis de Palerm semblen ara despullats. No és tan sols el paisatge més o menys estètic el que desapareix, sinó que se'n va en orris un paisatge secular que ha alimentat històries, llegendes, jocs infantils, poesies i amors fugaços. Potser un món. Fins al desembre passat ja havien estat abatudes 6.000 palmeres, en una carrera probablement perduda per impedir el contagi.

Llegir article

dissabte, 17 de gener del 2009

Arrenquem tots els arbres sense miraments!

Al costat de casa hi ha un parc que recordo de tota la vida, es petitó, però fins ara gaudia d’uns arbres que feien una ombra fresqueta. Ahir i avui vaig veure horroritzat como una excavadora trinxava els arbres i els arrencava com ja havien fet amb tots els de la Rambla.
A algú se li va acudir la idea de reformar uns pocs metres de vorera que hi ha al costat del parc, i es veu que els arbres, com tots els demés feien nosa. Quan acabin les obres i arribi l’hivern, imagino que plantaran aquests ridículs arbres que han plantat al llarg de tota la Rambla i que, de ben segur, trigaran molts anys a facilitar una ombra de la que ja gaudíem.
Desgraciadament, aquest fet no es produeix només a Ripollet, darrerament hem assistit a molts pobles i ciutats on s’han arrancat els arbres sense cap mirament. Recordo les baralles a Cerdanyola, a Madrid o amb les precioses alzines del parc del Tibidabo.
Que els passa avui a la gent, que els passa als polítics i als tècnics que planifiquen les diferents obres i arranjaments? Allò de respectar els arbres que han trigat tants i tants anys en fer-se ferms i ombrívols, ja ha passat a la història. Recordi quan al col·legi hem conscienciaven del respecte que havíem de tenir pels arbres que omplien els carrers de la Vila. Recordo un temps en que quan es feia una obra, els arbres s’embolicaven amb plàstics i cartrons per protegir-los i així evitar malmetre’ls.
Avui les coses han canviat. Ja no cal preservar res, tot fa nosa i s’ha d’anar depressa per que el temps costa diners. Ara els arbres es poden arrencar sense miraments al fer qualsevol obra i, després, plantar-ne uns de nous amb l’esperança que, quan siguem vells, tornin a fer-nos ombra.
Potser hauriem de plantejar-nos aquests fets i recuperar el respecte per allò que ens envolta: els nostres parcs, els nostres jardins, els arbres i el mobiliari. I potser els primers que haurien de plantejar-s’ho son els que planifiquen les reformes per donar-nos exemple. Jo, per la meva part, ho tinc molt clar!

Jordi Canals
· Article publicat a 'Poètica Binària 2.0' el 25.09.2008