CGT davant les previsions econòmiques del govern espanyol i de la Unió Europea

El Govern, a través del seu Ministre d’Economia, Pedro Solbes, ha presentat les dades descarnades sobre les seves previsions en l’evolució de la crisi i les seves conseqüències durant l’any 2009:

* Arribarem als 4 milions de desocupats l’any 2009. Aquesta dada que suposa acostar-se al 18 % de la població activa, porta aparellada una realitat molt més dramàtica de precarietat i ocupació temporal que pot fer retrocedir àdhuc més els drets dels treballadors i treballadores.

* El dèficit públic arribarà a l’entorn del 6%. Encara que hem d’alegrar-nos que el govern decideixi incrementar la inversió, aquesta dada no diu res per si sola, si el que es pretén és finançar als entramats financers responsables de la crisi o construir infraestructures allunyades de les veritables necessitats de la població.

* El decreixement de l’economia serà del -1,6% del PIB. És normal que una economia purament especulativa (quiosquets financers, totxo, turisme, treball precaritzat…) decreixi. El gran problema és el greu empobriment de la immensa majoria social per a seguir mantenint els privilegis de la minoria político-financera-empresarial.

* La Comissió Europea a través del comissari d’Economia, Joaquín Almunia, ha deixat curtes les previsions del Govern. D’acord amb les dades de Brussel·les, l’economia espanyola retrocedirà un 2% el 2009, enfront de la contracció del 1,6% anunciada pel govern. El descens de l’activitat econòmica provocarà a més que la taxa d’atur augmenti al 16,1% de la població activa aquest any i rondarà el 19% el 2010, les xifres més altes de tota la Unió Europea i gairebé el doble que la mitjana comunitària. El dèficit públic arribarà al 6,2% del PIB el 2009. En definitiva el mateix panorama però amb majors xifres i major injustícia social.

* Aquestes polítiques econòmiques no són inofensives. No podem quedar-nos impassibles davant les xifres del govern. Es tracta de la descripció quantificada i freda de com en els pròxims mesos s’estendran i consolidaran situacions negatives que ja estan presents en el moment actual. Mentre les constructores i les financeres obtindran diners públics per a seguir actuant, creixerà l’atur, la temporalitat, l’abaratiment de l’acomiadament, la precarització, la pobresa, l’individualisme, el racisme i la repressió. Tot justificat per una crisi de caràcter global.

* No hem de callar. La CGT, vol denunciar la falsedat absoluta d’una casta privilegiada que intenta aferrar-se a les mateixes fórmules que ja han demostrat el seu fracàs. No es tracta de seguir liberalitzant i privatitzant. Ja hem vist que el mercat capitalista no és la solució. Es tracta de modificar els plantejaments. S’ha d’invertir en valor humà. En una economia al servei de la majoria de la societat, contemplant les seves necessitats bàsiques i el desenvolupament d’una producció sostenible que no segueixi incrementant els nivells de pobresa, crueltat i indefensió.

*Sabem el que volem. Els treballadors i treballadores no volem almoines, ni estar a l’atur, ni ser objecte de polítiques socials improvisades, conjunturals, de draps calents que progressivament estan desmantellant el sistema social de drets laborals, socials, sindicals, de serveis públics…

* Per tot això, des de CGT exigim que se’ns retorni el que dia a dia se’ns roba i es lliura a la banca, multinacionals i empresariat. Volem els nostres diners per a reflotar les empreses i autogestionar-les amb criteris socials i col·lectivistes enfront dels criteris capitalistes, volem que els serveis socials i serveis públics segueixin sent públics, gratuïts i de qualitat, volem un model social basat en la justícia social i exigim el repartiment del treball per a treballar tots, així com poder compatibilitzar la nostra vida familiar, personal i laboral. Lluitem per a ser persones i no només objectes d’usar i llençar al servei del mercat de treball.

* Des de CGT, estem ja treballant i fem una crida oberta perquè en els pròxims mesos, els treballadors i treballadores de les empreses en crisis, els milions de desocupats, exclosos, marginats, donem una resposta de mobilització social conjunta, que ens permeti anar asseient les bases d’un nou món en el qual tots i totes tinguem cabuda. Treballadors i treballadores, actius, precaris o desempleats, d’aquí o de fora, tots i totes, braç a braç, pel repartiment del treball i de la riquesa, defensem els nostres interessos contra la crisi del capital.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT