Les palmeres de Sicília es moren

Tornar a Palerm és sempre tornar una mica a la pròpia història passada. Amb el gòtic i els noms catalans, cognoms de Castella, amargs records de la Inquisició espanyola acabats de descobrir, palmeres portades de les Canàries... Les palmeres formen part de la línia de l'horitzó de l'illa des que hi van arribar els àrabs, i constitueixen, juntament amb les oliveres, els tarongerars i les zones desèrtiques, el resum del seu paisatge. Ningú s'imagina Sicília sense palmeres, però potser caldrà acostumar-s'hi, perquè un insecte les està matant. És un rosegador arribat des d'Egipte que, encara abans, va començar a emigrar des del sud de l'Índia.
Això va succeir fa 100 anys, de manera que ja fa un segle que es desplaça, fins a arribar ara a les riberes del Mediterrani. Aristòcrates i plebeus ploren a llàgrima viva per les avingudes que agonitzen i els jardins i els patis que canvien de perfil. A la solemne i aclaparadora plaça barroca d'Acireale ja han abatut les palmeres centenàries que embastaven el seu paisatge. Molts patis de Palerm semblen ara despullats. No és tan sols el paisatge més o menys estètic el que desapareix, sinó que se'n va en orris un paisatge secular que ha alimentat històries, llegendes, jocs infantils, poesies i amors fugaços. Potser un món. Fins al desembre passat ja havien estat abatudes 6.000 palmeres, en una carrera probablement perduda per impedir el contagi.

Llegir article