Israel continua la massacre contra la població de Gaza, ja de per si molt castigada per l’inhumà bloqueig imposat per el quartet (ONU, USA, Rússia, i UE). Centenars de morts i milers de ferits en una trampa sense sortida, ni aliments, ni medicaments, només bombes i tancs israelians.
L’excusa de la amenaça terrorista serveix al Estat ocupant, com a abans, com sempre, per continuar amb l’extermini de població palestina. Aquest és l’únic camí que coneix Israel per acabar amb la resistència que oposen els palestins als més de 60 anys d’ocupació.
Els organismes Internacionals mostren una vegada més la seva inoperància i falta d’implicació real amb aquest tema. Els EUA veten qualsevol resolució de la ONU, encara que només siguin per demanar la fi de les hostilitats, i els governs de la UE fan declaracions d’intencions sense prendre decisions valentes.
A casa nostra, el Tripartit signat acords de col·laboració amb Israel, impulsats des de les Conselleries de Innovació, Universitats i Empresa i de la de Vicepresidència, i l’Estat espanyol fa negoci amb la venta d’armes.
Des de la CGT de Catalunya exigim que s’aturin les operacions militars, que s’aixequi el bloqueig imposat a la població de Gaza i que es retiri l’exèrcit israelià dels territoris ocupats de Cisjordània. Es per tot això que cridem a l’afiliació de la CGT de Catalunya a que participi als actes de suport i solidaritat amb la causa palestina. En aquest sentit, la CGT de Catalunya s’ha adherit al manifest realitzat per la Comunitat Palestina a Catalunya (www.palestina.cat) i crida a participar a la manifestació a Barcelona el dissabte 10 de gener a les 17:00 hores (sortida de Plaça Universitat).
L’excusa de la amenaça terrorista serveix al Estat ocupant, com a abans, com sempre, per continuar amb l’extermini de població palestina. Aquest és l’únic camí que coneix Israel per acabar amb la resistència que oposen els palestins als més de 60 anys d’ocupació.
Els organismes Internacionals mostren una vegada més la seva inoperància i falta d’implicació real amb aquest tema. Els EUA veten qualsevol resolució de la ONU, encara que només siguin per demanar la fi de les hostilitats, i els governs de la UE fan declaracions d’intencions sense prendre decisions valentes.
A casa nostra, el Tripartit signat acords de col·laboració amb Israel, impulsats des de les Conselleries de Innovació, Universitats i Empresa i de la de Vicepresidència, i l’Estat espanyol fa negoci amb la venta d’armes.
Des de la CGT de Catalunya exigim que s’aturin les operacions militars, que s’aixequi el bloqueig imposat a la població de Gaza i que es retiri l’exèrcit israelià dels territoris ocupats de Cisjordània. Es per tot això que cridem a l’afiliació de la CGT de Catalunya a que participi als actes de suport i solidaritat amb la causa palestina. En aquest sentit, la CGT de Catalunya s’ha adherit al manifest realitzat per la Comunitat Palestina a Catalunya (www.palestina.cat) i crida a participar a la manifestació a Barcelona el dissabte 10 de gener a les 17:00 hores (sortida de Plaça Universitat).
Secretariat Permanent. Comitè Confederal. CGT de Catalunya.
Barcelona, 07 de gener de 2009.
4 comentaris:
L’aviació d’Hamas
Article de Rafael Cid
L’internacionalisme, l’antimilitarisme i el compromís amb la pau són valors perennes de l’anarquisme. I les excepcions hagudes al llarg de la seva història, cas disputa entre aliadòfils (Grave, Malato i Kropotkin) i pacifistes (Sebastián Faure, entre altres) durant la Primera Guerra Mundial no fan més que confirmar aquesta regla. D’ací la ineludible obligació ètica de pronunciar-se sense pal·liatius contra la invasió militar de Gaza i denunciar la barbàrie practicada per l’Estat d’Israel.
No obstant, aquesta postura podria interpretar-se com a partidista des de la sensibilitat dels que justifiquen les mesures de l’exèrcit jueu com un acte de legítima defensa. Segons aquesta percepció, les hostilitats van ser desencadenades pels islamistes palestins després de la ruptura unilateral de la treva. Però deixem enlaire si van ser els homes d’Hamas els que el 19 de desembre van començar l’agressió llançant coets Katyusha contra el territori veí, o si, com opinen altres observadors, el conflicte va esclatar provocat pel metrallament de quatre milicians per soldats israelians a primers del passat novembre. Aparquem també la controvèrsia sobre si el bloqueig imposat per Israel sobre la població de Gaza pretén la seva asfíxia econòmica i vital o, al contrari, és una acció preventiva per a acabar amb el contraban terrorista.
El que no ofereix cap dubte és que els bombardejos sobre una ciutat oberta com Gaza són actes de terrorisme d’Estat i que no hi ha possible rèplica per l’aviació del govern legal d’Hamas perquè tal no existeix. La prova és que les víctimes civils a Gaza es compten per centenars, que no s’han respectat ni escoles, ni hospitals, ni mesquites, i que els nombrosos nens morts per l’ofensiva bèl·lica d’Israel no poden considerar-se d’objectius militars. Llevat que es convingui en la necessitat d’aplicar un gran patiment als palestins perquè renunciïn a les seves pretensions polítiques.
Això és més o menys el que sostenen falcons i coloms a Israel. Ho insinuava tangencialment l’escriptor esquerrà Abraham B. Yehoshúa en una entrevista recent: “La gent parla de David i Goliat, però cal adonar-se que la capacitat de patiment dels palestins és molt major i això els fa més forts. Per això la nostra resposta ha de ser major (…) Una respostes moderada no els impressionaria”. I quasi el mateix proposava temps endarrere el dur Ariel Sharon: “Els palestins n’han de sofrir més fins que sàpiguen que no obtindran gens mitjançant el terrorisme ”. El sinó del patriotisme sembla xifrar-se en aparèixer com a terrorista quan la violència s’empra en la fase de projecte insurgent i en ostentar la legitimació de l’ús de la força en assolir el rang d’Estat sobirà. L’Estat d’Israel va nàixer alçat per un grup terrorista, l’Irgun; va assolir justa anomenada democràtica i ara recobra el carisma del fanatisme combatent per afirmar la seguretat a les seves fronteres. És un Estat pres de la lògica militar, la seva cadena de comandament, inclús quan l’objectiu és directament polític. La invasió de Gaza, amb el pretext de l’existència d’armes de destrucció massiva en poder d’Hamas, es va programar com a precampanya electoral cara a les eleccions del 10 de febrer en Tel Aviv. Un pla d’atac urgit pel suport tancat del president sortint dels Estats Units, George Bush, i la complicitat silent, de l’entrant Barack Obama.
“Socialitzar el patiment” era la denominació de l’estratègia adoptada per ETA per a forçar a l’Estat espanyol a la negociació.
La manifestación ha comenzado a las 17.00h en Plaça Universitat donde se han concentrado multitud de personas para dar apoyo al pueblo palestino en respuesta a los últimos ataques de Israel en la franja de Gaza. Lxs manifestantes han bajado por el carrer Pelai y cuando el bloque autónomo se disponía a seguir el recorrido los antidisturbios les han impedido el paso y han cargado contra las personas que alli se encontraban hiriendo a varios manifestantes. Finalmente han pasado y la manifestación ha continuado sin más incidentes.
Un gran número de palestinxs han estado presentes expresando su rabia contra el estado de Israel y el resto de estados que, como el español, están impasibles ante la masacre del pueblo palestino. Asimismo, se han gritado multitud de consignas como "contra Israel y el capital guerra social", "Palestina libertad", "boicot Israel".
La manifestación ha continuado hasta Plaça Sant Jaume donde se ha leido un manifiesto y se ha dado por concluida.
Col·lectiu Autònom de Contrainformació Apoptosis
La societat catalana surt al carrer per demanar la fi de la massacre a Gaza
Més de cent mil persones van sortir al carrer a Barcelona el dissabte 10 de gener per exigir la fi de la massacre contra el poble Palestí.
El centre de la ciutat de Barcelona es va omplir de gent que demanava la fi de les operacions militars a la franja de Gaza, el boicot a Israel i la suspensió del foment de les relacions comercials amb Israel. La manifestació va comptar amb una presència important de persones d’origen àrab, així com de gran part de la societat civil catalana. La CGT de Catalunya també va estar-hi representada, tant a nivell personal i anònim com col·lectiu.
La massiva assistència va fer que, mentre Lluís Llach llegia el manifest unitari (i l’actriu Rosa Maria Sardà un segon text que comptava amb el suport d’artistes), la rua encara estigués al carrer Pelai. A les fotografies fetes a la cantonada entre la Plaça Urquinaona i el carrer Fontanella es pot apreciar el volum d’assistents.
Les forces que composen el Tripartit català (PSC, ERC i ICV-EUiA), representades per les seves bases i alguns del seus dirigents van ser increpades per el seu cinisme i hipocresia, fomentant des del govern de la Generalitat relacions diplomàtiques i econòmiques amb Israel.
Des de la CGT de Catalunya seguirem donant suport a les mobilitzacions.
Per la fi de l’agressió militar d’Israel a Gaza!
Aturem la massacre del poble palestí!
Alto el foc, ajuda humanitària i fi del bloqueig, ja!
No a la passivitat de la comunitat internacional!
Contra la violència, per la pau justa a Palestina!
Per la fi de l’ocupació!
Solidaritat amb el poble palestí!
S.P. CGT Catalunya
La kipá judía oculta bajo la 'kufiya' palestina
ENRIC Hernàndez
Cada vez que Israel saca a pasear su mortífero arsenal militar, en Catalunya saltan como un resorte los contados, aunque hiperactivos, paladines de la causa sionista. Sionista, sí, porque esa intelectualidad multimedia justifica la masacre en Gaza con el pretexto del derecho de Israel a repeler los ataques de Hamás --condenables aunque lejos del ensañamiento del Tsahal--, pero bajo sus retorcidos alegatos late el sueño de una Palestina completamente sometida al poder hebreo. Alguna de estas voces, aspirante tardía a pupila de Bernard-Henri Lévy, no se priva siquiera de caricaturizar a la izquierda española como una prejuiciosa y bobalicona simpatizante incondicional de la causa palestina. Cuando no es solidaridad todo lo que reluce.
En efecto, la compasión por el más débil, el siempre maniqueo binomio David-Goliat, suele alinear a nuestra izquierda con el sufrido pueblo palestino. Mas son solo adhesiones de pancarta y manifestación de fin de semana, a lo sumo de declaración institucional, por lo general tan enérgica como estéril. Porque la realpolitik, esa que se practica pero no se pregona, conduce a la izquierda en el poder a ocultar la kipá judía bajo la mucho más progresista kufiya, el pañuelo palestino.
Ahí están, sin ir más lejos, los acuerdos de cooperación con Israel recientemente suscritos por Carod-Rovira en nombre de la Generalitat. O, lo que es más grave, la incesante venta de armas españolas al Ejército hebreo. Según los datos del propio Ministerio de Industria, en los últimos tres años España ha exportado material bélico a Israel por valor de 3,5 millones de euros. Y la última remesa, de hace apenas seis meses, contenía armas de cañón de hasta 20 milímetros de calibre, fusiles, pistolas, ametralladoras y equipos para la localización nocturna de objetivos. ¿Qué parte de este arsenal se estará empleando ahora mismo en la ocupación de Gaza, que ya se ha cobrado más de 800 vidas palestinas?
En línea con el Código de Conducta europeo, igualmente burlado por los Veintisiete, la ley española sobre el comercio exterior de material bélico, del 2007, prohíbe la venta de armas a un país "cuando existan indicios racionales" de que puedan emplearse en "acciones que perturben la paz, la estabilidad o la seguridad en un ámbito mundial o regional, puedan exacerbar tensiones o conflictos latentes, puedan ser utilizados de manera contraria al respeto debido y la dignidad inherente al ser humano, con fines de represión interna o en situaciones de violación de derechos humanos". No hay que ser jurista para constatar que Israel cumple casi todos estos supuestos.
Bien están la condena de Zapatero y el esfuerzo diplomático de Moratinos, pero serían más creíbles si los hechos acompañasen a las palabras. Simplemente, cúmplase la ley.
Publica un comentari a l'entrada