Ara que el capitalisme ha entrat en una profunda crisi, augmenta l'explotació, precarietat i atacs als drets de la classe treballadora en un intent de fer-nos pagar les seves conseqüències. Si sempre ens hem dut la pitjor part com venim denunciant, aquesta vegada no serà diferent!
La situació d'atur creixent ha començat per certs sectors, però es fa extensiu cada vegada més al conjunt de la societat. Les dones partíem d'una situació de major vulnerabilitat que òbviament s'agreujarà doblement. L'atur a més d'agreujar la situació econòmica de la dona treballadora i el seu entorn familiar i social, la relega en exclusivitat a les tasques domèstiques com fa segles.
Patim una gran precarietat laboral, al costat de la divisió sexual del treball, més visibles encara en sectors amb poca mobilitat com el servei domèstic (regulat per un obsolet RD de 1985 mancat dels mínims drets, sense dret a cap prestació per atur), neteges, telemàrqueting , teletreball, hostaleria, serveis, etc., sectors amb un alt percentatge de contractacions temporals i amb un altíssim índex de contractació a temps parcial. En definitiva treballs mal remunerats i amb poca cobertura social.
Durant aquests anys de suposada “bonança econòmica” les dones hem vingut denunciant la nostra alta precarietat, denunciant que el sistema, les institucions, l'estat i el mercat, no tenen com a objectiu les necessitats de les persones. El seu únic objectiu ha estat el màxim benefici per als interessos capitalistes, l'enriquiment dels governs, el desmantellament dels serveis públics, la flexibilitat laboral, el control de les fronteres, el menyspreu pel medi ambient, i un llarg etc. Les nostres moltes precarietats han estat disfressades de xifres, d'estadístiques, suposadament salvades per un feminisme institucional a força de lleis (d'igualtat, de dependència, de violència domèstica…) però les dones, nosaltres, dones joves, menys joves, dones soles o acompanyades, amb filles o sense filles, migrants, autòctones, amb diferents identitats, hem vingut sofrint la violència del sistema. Violència també que ens ve dels sectors més reaccionaris i podrits recolzats per l'Església amb la seva campanya integrista contra l'avortament i la llibertat sexual; violència que ve dels mitjans de comunicació i els seus ideals absurds de bellesa…
Mentrestant, els nostres governs formant part activa del discurs i participant activament de la seva lògica, venent-nos una suposada conciliació de la vida laboral i familiar, això sí, dintre del paradigma de la flexibilització i competitivitat, sense qüestionar les condicions del mercat laboral. La conciliació de la vida laboral i familiar que ens venien per a nosaltres era mentida, ja que continuem sent les dones les quals realitzem els treballs necessaris per al manteniment de la vida, és a dir, les tasques quotidianes de cures que no són remunerades, sinó que ens vénen imposades com a resultat de l'assignació de rols en la societat. Aquest treball invisible i gratuït representa el 80% del total del treball no remunerat i els dos terços de tot el treball que es realitza en la societat. En definitiva actuant com un matalàs del sistema econòmic.
No podem permetre reculades en la conquesta dels nostres drets, com a dones, com a classe obrera, com a persones que pretenem, que volem i hem lluitat per una transformació social on el sosteniment de la vida sigui el centre. Enfront de la violència estructural del patriarcat i a les seves injustícies, s'imposa la lògica de la lluita, de les rebel·lies i del suport mutu.
Ara el capitalisme ens mostra el seu veritable cara.... Si nosaltres volem viure, cal acabar amb el capitalisme!
Els mecanismes del capitalisme també inclouen les guerres, i entre elles tenim una tan pròxima com la destrucció i massacre contra
Dona, descobreix-te, organitza't i lluita!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada