

Després de quatre mesos d’aplicació de la Reforma Laboral per la qual vam anar a la Vaga General el 29 de setembre, l’atur en el mes d’octubre ha augmentat en 70 mil treballadors/es, el que suposa més de 4,5 milions reals de persones en l’atur. També ha augmentat el nombre de contractes temporals, just el contrari del previst pel govern. D’aquest drama social ningú es fa responsable.
Amb aquestes dades damunt de la taula, s’ha produït un canvi de govern en una clara estratègia mediàtica de maquillatge electoralista, per a seguir manipulant a tota la població i fer pedagogia política sobre els avantatges de totes les mesures antisocials engegades. Com si les persones treballadores, pensionistes, aturades, joves o immigrants fóssim idiotes i no comprenguéssim que el Pla d’Ajustament, la Reforma Laboral i de les Pensions només serveix per a seguir fent més rics als rics i que la crisi la paguem els de sempre.
Davant aquest panorama d’injustícia social, els anomenats “interlocutors socials o sindicats institucionals” accepten el joc de tornar a les taules de negociació, no recollint el clam contundent dels carrers del 29 de setembre, clam per continuar la lluita, convocar noves vagues generals… fins a aconseguir canviar la política econòmica i antisocial del govern.
Per la seva banda, aquests sindicats institucionals s’estan limitant a plantejar una sèrie d’actuacions descafeïnades, insuficients, tendents a la desmobilització i submissió de les classes més desfavorides i afectades per la crisi, com una recollida de signatures per a demanar el canvi de la reforma laboral, unes aturades simbòliques de 5 minuts en els centres de treball on els deixin les empreses fer-lo, concentracions de delegats o manifestacions per províncies en el mes de desembre.
Per a la CGT, les respostes sindicals i socials que aquest vergonyant panorama social i laboral es mereix, passen necessàriament per l’ocupació del carrer, la mobilització social, la convocatòria de vagues per empreses i sectors contra l’aplicació de la reforma laboral, la convocatòria d’una pròxima vaga general en l’estat espanyol i una vaga general europea.
Per a la CGT, la Vaga General del 29-S ha sigut el principi d’una lluita sindical i social continuada i no una rentada de cara davant els treballadors i les treballadores i les classes explotades.
Per això et convoquem a la concentració del dimarts 30 de novembre a les 18 h. a Via Laietana/Jaume I.
Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT
Tras la firma del acuerdo sobre jubilaciones parciales, esta mañana se ha llevado a cabo la firma del contrato del primer compañero que reunía los requisitos para jubilarse parcialmente.
Constatados los nuevos contratos, los encerrados hemos decidido finalizar el encierro.
Una batalla ganada.
Una guerra por combatir.
Como ya habíamos informado algo se empezaba a mover y ayer jueves día 25 de noviembre se firmó el acuerdo, que obliga a la dirección del Institut a volver a jubilar y a contratar un relevista.
Por la noche con menos presencia de la esperada se realizó el concierto de cantautores y hoy día 26 de noviembre los trabajadores de Parcs i Jardins hemos ido hasta la plaza Sant Jaume a recordarle al alcalde Hereu y a la presidenta del Institut Imma Mayoll que todavía nos quedan muchos temas por solucionar
El comitè d'empresa i la direcció de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona han arribat a un acord que permet reconduir l'espinós conflicte laboral que assotava l'ens. En una reunió celebrada ahir al matí, ambdues parts van pactar que es tornin a tramitar les jubilacions parcials amb contracte de relleu previstes en el conveni col·lectiu –que era la principal demanda que formulaven els sindicats–, però ajustant-les als últims canvis legislatius. Així, i segons l'acord, els 11 treballadors entre 60 i 65 anys que es podran beneficiar en primer terme de la mesura, reduiran la jornada laboral en un 75%. Per cobrir aquestes places, es contractaran un número igual de rellevistes, però a jornada completa.
Tant els responsables de l'àrea de Medi Ambient, de qui depèn l'Institut, com els representants dels treballadors van felicitar-se ahir per la solució adoptada, i no van voler furgar en les causes que han originat un enfrontament que ha trigat setmanes a reconduir-se. Per part del comitè, es va valorar especialment l'avanç que suposarà la contractació dels rellevistes per estabilitzar la plantilla de l'organisme.
Avui dimecres 24 de novembre , el Comitè d’Empresa s’ha concentrat a la plaça Sant Jaume, front l’Ajuntament, per tal de palesar el rebuig dels treballadors vers l’actitud per part de l’empresa de no respectar el conveni, impossibilitant la jubilació dels companys amb edat de jubilar-se i no contractant els rellevistes. La tanca perimetral del pessebre ha estat guarnida amb cartells que explicitaven : Un jubilat un contractat. No a la privatització. Per la ocupació
També hem marxat en florida i sorollosa manifestació fins la seu d’iniciativa ICV-EUiA, doncs son ells els responsables de la gestió de la nostra empresa, per tal d’exigir-li coherència amb el seu discurs i sobre tot el compliment del Conveni Col·lectiu.
Esta tercera semana del encierro-ocupación de la sede de la calle Tarragona, empezó el lunes con la actuación de la coral de jardineros/as en las oficinas de RRHH cantándole al director que se vaya (Medina vete ya…). El goteo de compañeros/as, vecinos de Sants…, pasándose por el encierro es constante con muchas muestras de solidaridad (alimentos, materiales, dinero…).
Ayer martes concretemos el concierto a realizar el jueves con el apoyo de un grupo de cantautores que se han ofrecido ha realizarlo.
El martes por la tarde y tras la nueva acción que se realizó el lunes en el mitin de ICV-EUA en el Centre Cívic del Parc donde un grupo de compañeros/as estuvieron presentes repartiendo el manifiesto y increpando en la salida del mismo a la presidenta del Institut Imma Mayol a grito de UN JUBILADO, UN CONTRATADO la dirección del Institut nos planteo por escrito una propuesta de acuerdo basada en el cumplimiento por parte de la dirección de lo establecido en el Convenio. Tras los asesoramientos oportunos, no nos podemos fiar ni un pelo de esta gente, el jueves nos veremos para ver si es posible que la jubilación y contratación de los compañeros/as sea una realidad
Novament, s’espera que la ciutadania legitimi, amb el seu vot, al poder polític que la oprimeix. Se’ns dirà, al conjunt de la població, que exercim la sobirania popular amb el nostre vot. Se’ns dirà que triem a qui, en el nostre nom, decidirà els destins de la nació.
Malgrat això, és una evidència que la sobirania popular està segrestada pel poder econòmic, que utilitza les forces de l’ordre i la llei per ofegar la societat solidària que volem. La classe política no mana, està al servei d’unes quantes persones que dominen i decideixen el destí de centenars de milions de persones. El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el club Bildeberg… són qui manen, i aquests no ens permeten triar-los.
Sabem que, amb el nostre vot, faran i desfaran durant quatre anys sense comptar amb nosaltres. Sabem que ni tan sols comptaran amb les seves pròpies promeses electorals. Sabem que amb el nostre vot participarem en la farsa i ens convertirem en els seus còmplices.
El constants casos de corrupció, que es multipliquen al territori , i que esquitxen contínuament als grans partits, son una mostra més de les conseqüències d’una democràcia de baixa intensitat més que qüestionable. El cas Palau, Gürtel, Ciutat Vella, Malaya, Santa Coloma o el finançament il·legal de partits, entre tants altres, demostren sobradament que el poder corromp i que aquesta gent només està interessada en la seva butxaca i, en cap cas, en la representació dels ciutadans i ciutadanes.
Per tot això:
És el moment de dir prou amb una de les poques coses que encara no ens han robat, que encara tenim al nostre abast. Davant les eleccions al Parlament de Catalunya practiquem l’abstenció activa.
L’abstenció activa el proper dia 28 de novembre no te res a veure amb les seves excuses de “desafecció política”. És l’actualització del cop de falç: una protesta pacífica, civilitzada i implacable. Sabem el que volem i ho volem ara!
Les nostres propostes:
Volem una societat on la participació sigui l’eix principal del desenvolupament social, basada en l’autogestió, el federalisme, la democràcia directa i el recolzament mutu.
Volem que les assemblees de treballadors i treballadores, de barris i ateneus siguin el llocs on puguem prendre els acords, entre totes i tots, sobre quin camí seguir.
Si ens exploten, que no sigui en el teu nom
Si ens oprimeixen, que no sigui en el teu nom
Si ens enganyen, que no sigui en teu nom
28-N: LA MILLOR ELECCIÓ? L’ABSTENCIÓ ACTIVA
ORGANITZA’T I PARTICIPA
SP Comitè Confederal CGT Catalunya
Aleix Cabrera
Es compleixen 10 dies del tancament de 15 treballadors de Parcs i Jardins a la seu situada al carrer de Tarragona i, de moment, s'hi quedaran. Protesten contra l'incompliment d'alguns punts del conveni per part de l'empresa.
Sobretot, volen que l’Ajuntament respecti les jubilacions parcials i la nova contractació de personal de relleu. Diuen que d’aquesta manera s’asseguren les places existents i s’evita la destrucció de llocs de feina. Els treballadors alerten també dels riscos que pot comportar la privatització i l’externalització de serveis, com ara una reducció salarial.
Personal de Parcs i Jardins, amics i familiars s’han concentrat, aquest matí, a les dependències de l’Institut de Parcs i Jardins, on mantenen la reivindicació, però amb un to festiu. S’hi ha servit un esmorzar a base de xocolata amb melindros, mentre tocaven en viu Doctor Fargo i Pablo Gil.
Més de 600 dones han mort en l’última dècada a les mans de les seves parelles o exparelles. Més de 600 homes s’han convertit en assassins, alguns es van suïcidar després de matar a la que durant un temps havia estat la seva dona, uns altres estan a la presó. Informes i estudis contrastats d’aquest any, xifren el nombre de dones assassinades en el període 2000-2009 en 629, amb una mitjana de 63 per any. Aquestes són les dades oficials de víctimes per violència de gènere en el nostre país, però a elles s’haurien d’afegir les dones assassinades per altres homes que no eren parelles o exparelles seves, però que podrien catalogar-se fàcilment com crims masclistes (agressors sexuals, pares, germans, chulos, etc). La xifra oficial en el que va d’any és de 57 dones assassinades.
Les mesures previstes en la Llei Integral contra la violència de gènere no semblen ser molt eficaces. En els Pressupostos d’aquest any es dediquen 5.566,05 milions d’euros per a seguretat ciutadana i lluita antiterrorista. Tal vegada, si s’augmentés el pressupost per a la lluita contra la violència masclista, s’obtindrien millors resultats i sobretot, si es dediquessin més diners a l’educació en igualtat i a l’educació sexual. No obstant això per a 2011, el pressupost per al Ministeri d’Igualtat era de 69 milions d’euros (un 1’02% del pressupostat per a seguretat), un 10% menys que l’any passat. El doble de la retallada mitja dels altres ministeris.
I parlem en passat perquè una vegada més es confirma el que totes veiem dia a dia: no hi ha voluntat política de lluitar contra la violència de gènere, i el regal del govern a les dones per a aquest 25 de Novembre és la desaparició del Ministeri d’Igualtat, que amb la nova remodelació governamental passa a ser una secretaria dintre del Ministeri d’Assumptes Socials. I totes sabem que, per desgràcia, en aquest món capitalista nostre si no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Al llarg de l’any ens han bombardejat durant tots els dies amb detencions i la lluita antiterrorista, aquí i a França. I què passa amb tots els programes que hi ha pendents d’executar per a lluitar contra la violència de gènere? En Educació, en Sanitat, en Justícia, en Intervenció Social… com no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Que bé els ha vingut la crisi! És l’excusa perfecta per a no haver de complir les seves lleis. I cada any que passa, menys reposició d’efectius en l’Administració Pública, més càrrega de treball per als i les treballadores que queden en els serveis i que no poden assumir, per més que ho intentin, tot el pendent per fer. Per no parlar de la desaparició de serveis públics tan importants com tot el sector educatiu social, des del qual es treballava en la integració de persones, sobretot menors, en risc d’exclusió social, serveis que són realitzats per empreses privades amb ànim de lucre i que la majoria sabem com funcionen…
Amb aquesta comparança i amb la teva ajuda exigirem que es tracti a la violència de gènere com un problema d’estat de primera magnitud. No podem permetre que any rere any, segueixin assassinant a dones davant la vista impune de tota la societat i amb la indiferència d’un estat que no s’aplica per a atallar aquesta sagnia que és un problema de totes i tots.
Des de CGT també volem fer una crida a tota la societat: tots i totes som responsables, al seguir perpetuant rols i comportaments patriarcals. Per això, el més important és la deconstrucció de tot l’après: en les nostres relacions, en l’educació que rebem i donem, en les nostres comunicacions….
Una societat que eduqui solidàriament, sense sexisme, sense violència, sense autoritat imposada, llibertària, ens ajudarà a construir una societat de persones lliures, iguals, respectuoses amb les diferències i crítiques amb el món, on no existeixi dominació ni competitivitat. Una societat que eduqui sense religió, separant-la de l’escola i deixant-la en l’àmbit privat. Una societat que no permeti que els seus mitjans de comunicació siguin agressius i perjudicials per a la imatge de les dones, considerant-les objectes d’adorn en els seus anuncis, emetent programes xarons i masclistes amb totes les forces.
I sobretot, sobretot, a la CGT volem una societat que no calli, que denunciï, que qüestioni i que participi en l’eradicació d’aquesta xacra social.
Dones i Homes de la CGT, Contra la violència masclista!
Acudiu i Participeu en les manifestacions i actes del 25 de novembre, dia contra la violència de gènere.
Secretaria de la Dona de la CGT
>>> Cartells i díptics en els diferents idiomes (castellà, català, gallec, euskera) a: www.cgt.org.es/spip.php?article1952
A la atenció de
Comitè d’Empresa
I.M. de Parcs i Jardins de BCN
Barcelona, a 18 de novembre de 2010.
Per la present, i com a Secció Sindical de la CGT, demanem al Comitè d’Empresa la convocatòria d’un Ple de Comitè d’Empresa demà 19 de novembre de 2010, per tractar els punts següents:
1.- Tancament:
- Continuïtat del tancament al carrer Tarragona.
- Propostes d’accions concretes.
- Calendari d’accions.
2.- Mesa de Negociació.
3.- Sanció Secretari del Comitè.
4.- Varis.
CONCERT DE PACO IBAÑEZ EL 26 DE NOVEMBRE DE 2010. BARCELONA TEATRE MUSICAL (BTM)
En el marc dels actes de commemoració del centenari de l’anarcosindicalisme, la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT organitza un concert del cantautor Paco Ibañez, que se celebrarà el pròxim 26 de novembre a les 22.00 hores, en el Barcelona Teatre Musical (antic Palau dels Esports).
L’assistència al concert és per rigorosa invitació, donat el caràcter gratuït del mateix, gràcies a la generositat del cantant.
Convidem als afiliats i afiliades de la Confederació General del Treball a compartir amb nosaltres un dia tan emotiu i especial.
Per a sol·licitar reserva de localitat, podeu contactar amb el vostre sindicat perquè ens sol·licitin formalment la relació d’invitacions o directament a la Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins al mail malesherbes.cgt@gmail.com
CGT Barcelona
Continua la tancada de treballadors de Parcs i Jardins a la seu de l'empresa municipal. Els empleats denuncien que s'ha paralitzat la política de jubilacions parcials, que els permetia retirar-se de forma progressiva als 60 anys. La direcció assegura que aquest canvi es deu a una modificació de la legislació vigent. El diàleg, de moment, està aturat.
Ja fa set dies que estan tancats a la seu de Parcs i Jardins. Però els ànims no defalleixen.
Per fer la protesta més portable, els treballadors es van rellevant. Avui en són 12. Aquí mengen i dormen. Tot, per pressionar l'empresa perquè reactivi les jubilacions de relleu, recollides al conveni col·lectiu de 2009.
Segons el comitè d'empresa, no hi ha hagut avenços en la negociació. Per això asseguren que, ara per ara, la vaga és indefinida.
Parcs i Jardins, però, ho veu molt diferent. Afirma que ja ha presentat una proposta per solucionar el conflicte que els sindicats no volen negociar.
Tot i que no hi ha gaires perspectives de canvi, l'empresa confia que la situació es pugui desencallar en la propera reunió de la comissió negociadora, convocada per la setmana vinent.
Informació en el programa Connexió Barcelona (a partir del minut 2'40)
Jueves 18 de noviembre de 2010
a las 17:30 horas
En las oficinas de la calle Tarragona, 173
Temas:
- continuidad encierro
- juicio sanción secretario de Comité
- concert de Paco Ibañez por el centenario de CNT
AHORA MÁS QUE NUNCA ES NECESARIA VUESTRA PRESENCIA