dilluns, 31 de gener de 2011

El pacte signat pel govern, la patronal i els sindicats institucionals suposa el saqueig del sistema públic de pensions

Per a la CGT, el gran pacte social entre el govern, la patronal i UGT-CCOO representa el SAQUEIG del sistema públic de pensions en benefici dels plans privats, tot això en un context d’augment de l’atur fins al 20,3% i l’espoli del patrimoni social de les caixes d’estalvi.

El gran pacte social signat entre el govern, la patronal i els sindicats CCOO i UGT, en relació a la reforma del sistema públic de pensions representa un ATRACAMENT directe a les butxaques de les i els treballadors i la població més precària, una retallada inasumible dels drets socials, la negació a la joventut a una pensió digna…

I això es produeix quan les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) reflecteixen un augment de l’atur fins al 20,3% amb una enorme taxa d’atur juvenil i quan estem assistint a l’atracament del patrimoni social que suposa la bancarització de les caixes d’estalvi. L’estat ens arrencarà 40.000 milions d’euros amb aquesta reforma de les pensions en els pròxims anys per a engrossir el negoci de la banca i els especuladors.

Les dades recollides en l’acord són molt clares :

* RETARDAR L’EDAT LEGAL DE JUBILACIÓ. S’allarga la vida laboral fins als 67 anys (abans 65 anys).

* ENDURIR L’ACCÉS A LA PENSIÓ MÀXIMA. Cal cotitzar 37 anys per a cobrar el 100% (abans 35 anys).

* Només es podran jubilar als 65 anys amb el 100% qui hagin cotitzat 38,5 anys (abans 35 anys).

* RETARDAR LA JUBILACIÓ ANTICIPADA. S’allarga l’edat de la jubilació anticipada voluntària fins als 63 anys (abans 61).

* RETALLAR LA RENDA MITJA DE LA PENSIÓ. S’augmenta de 15 a 25 anys (de forma progressiva) el període de còmput per al càlcul de la pensió.

* DRET A LA PENSIÓ. Finalment es manté que es necessiten un mínim de 15 anys cotitzats per a tenir dret al 50% de la pensió.

* ENDURIR LA JUBILACIÓ PARCIAL fins a gairebé impedir-la.

* UN ÈXIT. Computar un màxim de dos anys de cotitzacions per cura de fills/es i als becaris (amb una retroactivitat de quatre anys. Amb aquesta dada voldran vendre el pacte com una cosa positiva.

* ESPERANÇA DE VIDA. El sistema es revisarà cada cinc anys en funció de l’esperança de vida.

* INCENTIVAR EL TREBALL. Augmentaran els incentius per a seguir treballant i allargar la vida laboral.

COM CONCLUSIÓ:

1) Hi haurà milions de persones (joves, treballadors/es amb contractes temporals, empleades de la llar, immigrants, autònoms…) que no aconseguiran cotitzacions suficients per a tenir dret a una pensió.

2) Tota la població haurà de treballar més anys per a tenir la mateixa pensió. Treballarem dos anys més i cobrarem dos anys menys. Això significa que hi haurà menys llocs de treball per a la joventut. Cada any es jubilen una mitjana de 250.000 persones.

3) La mitjana prevista de reducció de les pensions serà superior al 25%.

4) Tota la reforma de les pensions només persegueix fomentar els plans de pensions privats ja que està fonamentada en un conjunt de mentides interessades que pretenen crear alarma social (la seguretat social és deficitària, ara es viu més anys, hi ha menys persones cotitzant, en pocs anys no es podran pagar les pensions, etc, etc.).

TOT ÉS UNA GRAN MENTIDA per a justificar aquest assalt a la butxaca dels i les treballadores que trenca amb el més mínim principi de la solidaritat, que acaba amb el dret a la pensió pública digna, que només es planteja reduir les despeses socials oblidant qualsevol mesura que serveixi per a incrementar els ingressos, que ha reduït les cotitzacions de les empreses a la seguretat social, en definitiva, una reforma per a desentendre’s del dret a una pensió pública digna, per a desentendre’s del futur de les i els treballadors, perquè cadascun es busqui la seva pròpia solució i es posi en mans de la banca per finançar un pla privat de jubilació.

Cal lluitar pel repartiment de la riquesa, la reducció de l’edat de jubilació als 60 anys per a poder treballar més persones, per la persecució del frau fiscal, l’augment d’impostos als rics, l’eliminació dels paradisos fiscals.

CGT ha estat de nou en el carrer manifestant-se en desenes de ciutats, convocant i donant suport les Vagues Generals a Galícia, Euskadi, Catalunya, provocant la mobilització social, trobant-se amb totes aquelles organitzacions sindicals i socials que aspiren a una societat que no estigui governada pels banquers, la patronal, els governs marionetes i el sindicalisme institucional.

La CGT seguirà lluitant fins a final, en l’horitzó d’una nova Vaga General, contra el Gran Pacte Social, per la defensa al dret a una pensió pública digna, la defensa dels drets laborals i socials de la classe treballadora i les classes populars.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT