divendres, 14 de gener de 2011

"Ja n’hi ha prou", periòdic informatiu i de denúncia de l’atac a les pensions que suposen les mesures que vol aprovar el govern espanyol




>>> Periòdic "Ja n’hi ha prou". sobre la retallada de les pensions i el que s’hi amaga darrere, 8 pàgines en format periòdic de distribució gratuïta, és un molt bon material de campanya, un bon treball d’informació i denúncia per a ser repartit i llegit.

Les pensions, amenaçades pel govern

Després de la reforma laboral, ara volen passar les tisores per les pensions i amenacen amb una privatització de la sanitat.

Els bancs i els seus fons privats de pensions, principals beneficiaris del clima d’incertesa.

El Govern espanyol ha previst per al proper 28 de gener aprovar una retallada en l’edat de jubilació i situar-la als 67 anys. Mig any després de la vaga general, i un cop aprovada la reforma laboral, l’objectiu del govern és retallar les pensions.

Mentre això passa, cada vegada se sent més el discurs de pluja fina sobre un “inevitable” pagament dels serveis sanitaris per part dels malalts. L’actual Govern espanyol, tal com abans feren alguns països com ara Xile durant l’època de Pinochet, ha esdevingut un aplicat alumne de les directrius neoliberals.

- Editorial

Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el Govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derogar la Reforma laboral o els Plans d’ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i les privatitzacions d’aeroports).

La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació, ens intenten convèncer del fet que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat.

Però darrere d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar el sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (bancs, caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, capacitat que cada vegada és major.

I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i àvies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat?

Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.

L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de gener i davant aquest nou atac creiem que són la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.

Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.

ATUREM LA RETALLADA DE LES PENSIONS

Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!

>>> 40.000 exemplars de distribució gratuïta que podeu trobar en locals de CGT i dels moviments socials.

- Qui hi ha al darrera d’aquesta publicació?

Des de ja fa molts mesos, un seguit de col·lectius i organitzacions socials hem iniciat dinàmiques de treball de denúncia i autoorganització davant la crisi. Denunciem no només que la crisi l’estem pagant els treballadors i treballadores mentre que els qui l’han provocada són qui amb més lleugeresa se n’estan sortint, sinó també que aquestes crisis són inherents al sistema capitalista, i que aprofitant l’actual crisi s’està intentant imposar les polítiques neoliberals i antisocials que el capitalisme fa temps que somia.

A banda d’això, també treballem per l’autoorganització dels treballadors i treballadores, conscients que les conquestes socials no han vingut mai atorgades per poders polítics aliens sinó arrancades a l’estat per la força de les organitzacions obreres. Per això hem impulsat un seguit de mobilitzacions i d’espais de participació on poder proposar les accions per intentar subvertir la dinàmica derrotista a què ens volen sotmetre les forces del capitalisme.

És en aquesta doble línia que ens hem coordinat per protestar contra la retallada de les pensions i per dir que ja n’hi ha prou de retrocedir i que ara és l’hora de plantar cara i fer un cop de força per aturar l’onada antisocial que ens cau al damunt.

Som plataformes i col·lectius d’arreu del territori. L’Assemblea de Barcelona i la Plataforma pels Drets Socials de València. La Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona i la Plataforma de Lluita contra les Retallades d’Alacant. Les Coordinadores Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la Plana i del Camp de Tarragona. Col·lectius de Lleida i Mallorca. Assemblees comarcals pels drets socials de l’Anoia, del Garraf, del Penedès i del Maresme. Els moviments populars de Sabadell i Terrassa, l’Assemblea de Barri de Sants. I desenes de col·lectius que arreu s’estan sumant dia a dia a participar en les mobilitzacions d’aquest gener i a repartir els 40.000 exemplars d’aquesta publicació.

I la publicació que teniu a les mans l’hem elaborat els equips de redacció de tres publicacions vinculades als moviments populars: el Catalunya/Papers -portaveu de la Confederació General del Treball de Catalunya i les Illes Balears-, L’Accent -periòdic quinzenal de l’esquerra independentista- i el setmanari La Directa -publicació dels moviments socials-.

Articles que inclou:

- Comença la batalla per les pensions

- L’atac a la jubilació, una retallada més de la Seguretat Social

- Economistes de prestigi despullen la reforma de les pensions

- Les pensions a l’Estat espanyol no són gens generoses

- Reformes laborals: 30 anys de retallades de drets

- Els drets i les millores no cauen del cel

- Quan de pagar dues vegades li’n diuen copagament

- Les polítiques i mesures antisocials colpeixen les classes populars

- Llistat de mobilitzacions

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quan en els últims anys la burgesia carregava contra els que treballen en el sector privat, els del sector públic en comptes d’aprofitar la seva situació favorable –per exemple, el fet que són fixos i que controlen sectors claus de la producció o l’organització de que fan gala les seves centrals sindicals– es van ocupar solament dels seus interessos. Estaven acostumats a guanyar coses sense lluitar, degut al fet que formen part de la base electoral del PASOK. Els seus sindicalistes han format una espècie de casta que es preocupa principalment pels seus interessos i la seva reproducció. Ara que els dirigents d’aquest partit comencen a treure’ls els seus drets s’han mostrat incapaços de sortir al carrer i esperen amb resignació el seu torn. De un articulo leido en la web de la cgt. Saludos.