'Arboricidis' municipals a Barcelona

Està prevista la tala dels bonics lledoners de la plaça de Joaquim Folguera de Barcelona, el gener del 2009, per ampliar la línia 9 del metro. No qüestionem l'obra pública, però sí que el traçat no s'hi adapti per respectar els arbres o, almenys, deixar terra suficient per replantar alguna cosa, després de dos anys d'obres. Com a Lesseps, ens fa por que el projecte no deixi terra per a cap arbre. Cada vegada més substitueixen les petites frondositats per més ciment sense ombra. A la Diagonal, el projecte de fer passar un tramvia innecessari i arriscat va justificar la tala de tots els plàtans i palmeres dels parterres centrals. El parc de la Ciutadella també s'enfronta a la seva destrucció a causa de la construcció d'un gran aparcament per als parlamentaris (¿no haurien d'utilitzar transport públic?). Aquest pobre parc, el més gran de Barcelona, té un historial de degradació i destrucció i segons sembla els arbres no estan ni tan sols inventariats. A diferència d'altres ciutats, Parcs i Jardins de Barcelona es dedica a talar i trasplantar (amb un 75% de fracàs en el trasplantament). Per estalviar diners, en lloc de podar els plàtans com convé, fan podes radicals cada dos anys, que exposen els arbres a infeccions, un pretext per després talar-los. ¿És que no hi ha una sola institució que intenti protegir els espais verds en època de sequera i canvi climàtic?

Isabel Núñez. Barcelona, publicat en el Periódico de Catalunya