Starbucks és un dels principals proveïdors i torradores de cafè del món, disposant de més de 13.000 establiments a 35 països. Malgrat la seva imatge de marca compromesa amb el comerç just i la preservació del medi ambient, la cadena de cafeteries dificulta les llibertats sindicals a les seves botigues i abusa dels productors de cafè.
En l’Estat espanyol hi ha uns 43 d’ells. Amb aquesta Campanya es vol donar a conèixer la cara menys amable d’aquesta cadena de cafeteries, ja que darrera existeixen uns interessos econòmics que humilien tant les persones que produeixen el cafè com les que treballen als seus establiments. La situació dels treballadors "no es diferencia de la d’altres franquícies per l’estil: temporalitat, una indefensió laboral enorme i moltes dificultats per sindicalizar-se".
En el laboral, aquesta cadena s’està donant a conèixer per una política repressiva al terreny de les llibertats sindicals. Des de 2004, membres del sindicat IWW (Industrial Workers of the World - Treballadors Industrials del Món) estan realitzant campanyes per defensar els drets dels/as treballadors/as. Les seves reivindicacions són bàsiques: demanen salari digne, horaris estables i assegurança mèdica. La resposta de Starbucks ha estat la intimidació per impedir que aquests s’afiliïn a IWW, arribant a l’extrem d’acomiadar diversos companys. Després d’haver arribat a un acord sobre al•legacions laborals en contra seva, Starbucks Coffee CO. torna a ser objecte d’una queixa davant de la Junta Nacional de Relacions de Treball (NLRB) per l’acomiadament de Daniel Gross i Joe Agins, activistes del Sindicat de Treballadors de Starbucks (SWU, part d’IWW). El 12 de juny de 2007, en la Junta Laboral de Manhattan, s’obre un altre procés contra Starbucks per incompliments de drets laborals a quatre cafeteries, que afecta a més de deu companys i companyes.
Starbucks i les protestes pel cafè etíop: Durant anys, Starbucks ha ofert els cafès Sidamo, Yirgacheffe i Harar, els millors cafès etíops i dels ingressos dels quals els camperols amb prou feines obtenen una quantitat minúscula. Per pal•liar-lo, el Govern d’Etiòpia va llançar un projecte amb què aconseguir la propietat legal de les denominacions de qualitat, la qual cosa podria suposar una millora per als agricultors. Però Starbucks va elevar una protesta perquè la sol•licitud del país africà no fos acceptada per l’oficina de patents dels Estats Units. Després de mesos de protestes, Starbucks i el Govern etíop arribaven a un principi d’acord. Algunes Organitzacions No Governamentals (ONGs) s’han felicitat. D’altres assenyalen que Starbucks només ha reconegut "que el cafè etíop és cafè etíop", però continua instrumentalitzant el comerç just com a màrqueting per rentar la seva imatge.
En l’Estat espanyol hi ha uns 43 d’ells. Amb aquesta Campanya es vol donar a conèixer la cara menys amable d’aquesta cadena de cafeteries, ja que darrera existeixen uns interessos econòmics que humilien tant les persones que produeixen el cafè com les que treballen als seus establiments. La situació dels treballadors "no es diferencia de la d’altres franquícies per l’estil: temporalitat, una indefensió laboral enorme i moltes dificultats per sindicalizar-se".
En el laboral, aquesta cadena s’està donant a conèixer per una política repressiva al terreny de les llibertats sindicals. Des de 2004, membres del sindicat IWW (Industrial Workers of the World - Treballadors Industrials del Món) estan realitzant campanyes per defensar els drets dels/as treballadors/as. Les seves reivindicacions són bàsiques: demanen salari digne, horaris estables i assegurança mèdica. La resposta de Starbucks ha estat la intimidació per impedir que aquests s’afiliïn a IWW, arribant a l’extrem d’acomiadar diversos companys. Després d’haver arribat a un acord sobre al•legacions laborals en contra seva, Starbucks Coffee CO. torna a ser objecte d’una queixa davant de la Junta Nacional de Relacions de Treball (NLRB) per l’acomiadament de Daniel Gross i Joe Agins, activistes del Sindicat de Treballadors de Starbucks (SWU, part d’IWW). El 12 de juny de 2007, en la Junta Laboral de Manhattan, s’obre un altre procés contra Starbucks per incompliments de drets laborals a quatre cafeteries, que afecta a més de deu companys i companyes.
Starbucks i les protestes pel cafè etíop: Durant anys, Starbucks ha ofert els cafès Sidamo, Yirgacheffe i Harar, els millors cafès etíops i dels ingressos dels quals els camperols amb prou feines obtenen una quantitat minúscula. Per pal•liar-lo, el Govern d’Etiòpia va llançar un projecte amb què aconseguir la propietat legal de les denominacions de qualitat, la qual cosa podria suposar una millora per als agricultors. Però Starbucks va elevar una protesta perquè la sol•licitud del país africà no fos acceptada per l’oficina de patents dels Estats Units. Després de mesos de protestes, Starbucks i el Govern etíop arribaven a un principi d’acord. Algunes Organitzacions No Governamentals (ONGs) s’han felicitat. D’altres assenyalen que Starbucks només ha reconegut "que el cafè etíop és cafè etíop", però continua instrumentalitzant el comerç just com a màrqueting per rentar la seva imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada