Escrit del Colectivo Malatextos a propòsit del accident d’un avió de la companyia Spanair a l’aeroport de Madrid el 20 d’agost en el que han mort més de 150 persones
Accident: casualitat, eventualitat; succés eventual o acció que involuntàriament resulta dany. Si la casualitat és el que se surt de les estadístiques, vivim en una societat capaç de tornar-la a tancar en elles, en la previsió. Per cada milió de desplaçaments correspon un nombre fix de morts sobre el qual anar treballant: en el tràfic vial aquest nombre depèn de l’estat de les carreteres i del parc automobilístic, la regulació del tràfic, etc.
La casualitat només influeix, i també relativament, en el repartiment. Passa una cosa similar en els accidents aeris?
Les d’aviació estan tan sotmeses a la dinàmica feroç de la competitivitat com qualsevol altra empresa. En funció del benefici es mengen entre elles, desapareixent unes i apareixent altres. És un procés en el qual s’aconsegueix l’increment reiterat del benefici a costa de externalitzacions i de la degradació reiterada de les condicions de treball.
Es degrada, també en aquest procés, la seguretat dels vols?
Previsiblement. Més, quan el manteniment dels aparells s’encarrega a tercers, que, al seu torn, poden encarregar-la a uns segons tercers.
Encara que es pretengués, que no és segur que s’intenti quan els diners estan pel mig, en el món de la pressa i de la mobilitat, el control no pot arribar al que la nostra voracitat demanda. No hi ha temps que perdre, encara que la pressa obri la porta a la casualitat, encara que la faci previsible.
El temps que era or, avui és diners. Així, Barajas mal barrejades com la de Madrid, incrementen les possibilitats de rebre la pitjor mà.
En vol charter o en pastera, amb adhesió fervorosa o violentament empesos, aquesta voràgine a la qual ens dirigeixen és a la que ens sumim. Naturalment no és el mateix, és radicalment distint i àdhuc l’oposat, encara que de vegades els resultats els equiparin.
També el tractament mediàtic és distint: aquests altres despareixen ràpidament dels mitjans sense que escoltem els seus testimoniatges ni saber del dolor dels seus entorns familiars. Dels primers ens donen informació fins a la sacietat, apel·lant als elements més sensibles de manera que causin commoció fins a Pequín o a la Zarzuela. Commoció falsa, que res qüestiona. Falsa informació per més que reiterativa, que ens oculta les causes, les responsabilitats i la necessitat de canviar els nostres estils de vida.
Colectivo Malatextos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada