El garrofer va arribar a casa nostra de la mà dels àrabs. Actualment el paisatge de garrofers s’estén des dels Països Catalans, per tot el nord’Àfrica fins les terres de Llevant i Xipre, arribant a l’Àsia Menor.
Les seves arrels profundes converteixen el garrofer en un arbre extremadament resistent, per això s’està apostant per plantar garrofers per combatre la desertització.
Les pluges del mes de maig i juny semblen haver esborrat de la memòria col·lectiva termes tan temuts i durant mesos utilitzats com “restriccions”, “decret de sequera” o “fase d’excepcionalitat”. No hi podem fer més, tenim poca memòria. Hem passat mesos i mesos bombardejats per una allau d’informacions sobre la sequera, l’ús racional de l’aigua, els minitransvasaments, les dessaladores o els vaixelles transportadors d’aigua i ara gairebé ningú no se’n recorda. Amb unes setmanes hem passat de no poder regar jardins, omplir piscines o rentar cotxes a tenir total llibertat per a fer-ho. Fins quan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada