Ignacio Galán, president d’IBERDROLA va percebre 6,37 milions d’euros en salaris més 10,23 milions en gratificacions: Total 16,60 milions d’euros.
César Alierta, president de TELEFÒNICA va percebre 3,125 milions d’euros.
Emilio Botín, president del SANTANDER, va percebre 3,9 milions d’euros en salaris més 1,8 milions al seu fons de pensions. Total: 5,7 milions d’euros.
Francisco González, president de BBVA, va percebre en el 2008, 5,3 milions d’euros més 3,2 milions d’incentius plurianuals i 11,2 milions aportats al seu fons de pensions. Total 19,7 milions d’euros.
Antonio Brufau, president de REPSOL, va percebre 2,6 milions d’euros més 2,3 Milions en el seu fons de pensions. Total: 4,9 milions d’euros.
Salvador Gabarró, president de GAS NATURAL, va percebre per pertànyer al Consell, 1,1 milions d’euros, més 1,45 Milions per ser president, més el seu fons de pensions sense especificar. Total: 2,55 milions d’euros.
Florentino Pérez, cap de la constructora ACS, es va embutxacar 3,33 milions d’euros, més 111.111 euros en pensions. Total: 3,5 milions d’euros.
Juan Ignacio Entrecanales, d’ACCIONA, va percebre 2,3 milions d’euros.
I així, fins a 11.518 milions d’euros en dividends solament en els sis primers mesos del 2008, en les 176 majors empreses cotitzades a Espanya.
Les 35 empreses de l’Ibex, van elevar la retribució satisfeta al conjunt dels seus Consells d’Administració en un 48,2% de mitjana, durant el període comprès entre 2004 i 2007. Els honoraris –sous- mitjans per administrador executiu van augmentar en el 2007, el 66,9%. Si en el 2004 percebien d’honoraris mitjos 1,37 milions d’euros, en el 2007 van percebre 2,28 milions d’euros.
En el període de 1999 a 2006, els beneficis empresarials van créixer el 73%, i les rendes salarials van descendir en 3 punts la seva aportació al PIB.
Segons l’INE, a través de la seva enquesta de l’Estructura Salarial 2006, més de sis milions d’assalariats van percebre una mitjana anual de 17.640 euros per assalariat. Altres quatre milions d’assalariats van percebre una mitjana anual de 22.050 euros per assalariat.
Segons la CNMV, el conseller “tipus” (membre de consell d’administració sense càrrec executiu), percep de guanys -“salaris”-, 540.000 euros, és a dir 30 vegades més que un assalariat dels sis milions amb ingressos mitjos de menys de 18.000 euros. O dita d’altra forma, un sol membre “tipus” de qualsevol Consell d’Administració de qualsevol Empresa, guanya anualment el que 30 assalariats de qualsevol empresa.
Si la comparança la fem, amb Ignacio Galán que va percebre 16,60 milions d’euros en el 2008 i ho dividim pel salari mig d’aquests quatre milions d’assalariats que perceben anualment 22.000 euros, ens trobem amb l’explicació de la llei de l’embut: Ignacio Galán ha guanyat ell solet el que 754,5 assalariats.
JA N’HI HA PROU. Necessitem Justícia Social i, aquesta, no vindrà de la mà dels “Caps de tot això”, sinó de la MOBILITZACIÓ de la classe obrera. La majoria social ningunejada pel capital i el seu sistema: polítics, mitjans de comunicació, gran consum, especulació, corrupció,…
ÉS NECESSÀRIA UNA VAGA GENERAL, social i laboral, per una veritable JUSTÍCIA SOCIAL.
REPARTIMENT… MOBILITZACIÓ!
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
1 comentari:
Francisco González es el asalariado mejor pagado de España. El BBVA que preside ha hecho públicas las retribuciones de sus directos. González ha ingresado 16 millones de euros el año pasado, entre sueldo fijo, variable, y dotación para su fondo de pensiones -apunte este último en el que lleva aculados 72,54 millones de euros-. Además dispone de un blindaje -por si le expulsan del banco- que asciende a 93,7 millones. Y eso que, dada la crisis, ha visto reducidas sus prestaciones en un 5%. Es decir, en 2007 ganó un 5% más.
Los directivos españoles son los quintos mejor remunerados de Europa. El sueldo medio anda por los 4 millones de euros anuales, con una interesante revalorización anual del 15%, algo más que la inflación, que nos aplican al resto.
En España, hay, al mismo tiempo, 11 millones de “mileuristas” -sueldos iguales o inferiores a mil euros mensuales-. Seguimos ganando un 33% menos que nuestros vecinos de la antigua Europa de los 15. Con un nivel medio de impuestos, una de las más altas elevaciones de precios desde la entrada del euro, nuestro poder adquisitivo ha mermado en los últimos diez años. La OCDE lo ha cuantificado. Dice que el salario real medio español ha bajado un 4% en esa última década.
Pongo ejemplos tangibles: En Dinamarca, los camareros ganan 2.300 euros al mes, más propinas, por jornadas de 37 horas semanales. Por atender, por ejemplo, un restaurante con terraza. Alguien que llegue sin preparación alguna obtiene desde el primer día 1.500 euros mensuales. Más propinas, insisto. Otro caso: uno de los sueldos más bajos de Suecia es el de conductor de autobús: 1.800 euros por 40 horas semanales. Los suecos miran incrédulos a quien les dice que ser “mileurista” en España es casi un lujo, frente a los menos de 600 euros del salario mínimo que se han venido cobrando hasta ahora. En la foto podéis ver que sus precios no difieren tanto de los españoles. Incluso las naranjas son baratas allí que aquí donde las producimos. 1,80 cuestan hoy, en el super de unos grandes almacenes… en oferta.
El paro nos acosa, los empresarios y hasta el ministro Corbacho piden moderación salarial. ¿No es una desvergüenza?
Etiquetas: actualidad, directivos, mileuristas, ombligo, sueldos
Esta entrada fué posteada el 11 Febrero 2009 a las 11:23 y está archivado bajo Economía, General. Puedes seguir las respuestas de esta entrada a través de sindicación RSS 2.0. Puedes dejar una respuesta, o trackback desde tu propio sitio.
Rosa María Artal http://rosamariaartal.wordpress.com/
Publica un comentari a l'entrada