Comunicat de CGT sobre la no aprovació de la “Directiva de les 65 hores”: hi ha alguna cosa que celebrar?

La famosa “Directiva de les 65 hores”, que pretenia modificar l’actual Directiva 2003/88 sobre ordenació del temps de treball no serà, de moment modificada. El Parlament Europeu i els governs dels distints països de la Unió Europea van tancar les negociacions el dia 28 d’abril sense acord.

Aquest fet tampoc el podem qualificar de positiu perquè, com ja plantejàvem, en el Butlletí Informatiu nº 121, que CGT publicava en el mes de gener d’aquest mateix any, l’actual Directiva 2003/88 que continúa vigent no és beneficiosa per als interessos dels treballadors/es.

Per tant, és convenient situar com queda la regulació del temps de treball en el marc de la Unió Europea:

L’actual Directiva recull una jornada setmanal màxima de 48 hores, molt lluny de les 35 hores setmanals que seríen les estimables per als interessos dels treballadors a l’efecte d’un millor repartiment del treball i de la riquesa.

El temps de “atenció continuada” seguirá sent computable a l’efecte d’establir la jornada de treball, sent aquest un dels pocs aspectes positius de la situació actual.

L’article 22 de l’actual Directiva possibilita en la pràctica l’aplicació de la cláusula “opt-out” que possibilita els pactes privats sobre augment de la jornada laboral, legalitzant les jornades setmanals de treball de fins a 60, 65 o 72 hores.

Segueix sent possible que hi hagi jornades de treball superiors a les 48 hores setmanals en funció que:

* el treballador presta consentiment per a això

* no se li causa perjudici en el cas que no presti consentiment

* l’empresari dugui un registre amb aquests treballadors/es afectats

* el citat registre estigui a disposició de les autoritats

* l’empresari informi a les autoritats d’aquells treballadors que es trobin en aquesta situació

L’actual Directiva no estableix un límite màxim d’hores superant la jornada marc de referència de 48 hores setmanals que és la regla general.

La legislació europea estableix els següents períodes de descans:

* 11 hores de descans diari.

* 24 hores de descans setmanal (a les quals cal sumar les 11 hores de descans diari)

* 4 setmanes de vacances.

Per tant, si es compleixen els requisits inclosos en els punts anteriors, la jornada de les 60, 65 o 72 hores, seguiría sent possible.

De l’anteriorment exposat, convé advertir que no ha canviat la regulació substancialment, encara que sembli desprendre’s altra cosa si atenem a les declaracions eufòriques de certs eurodiputats amb la col·laboració inestimable dels mitjans de comunicació.

És per això, que convé seguir alçant la veu i mobilitzant a la societat civil davant l’Europa del Mercat i del Capital que prossegueix en la seva batalla de retallar drets socials i laborals amb la finalitat d’assolir una Europa més competitiva de cara a l’economia mundial. En definitiva, segueix sent necessària la mobilització.

Secretariat Permanent CGT